10 mesures urgents per a la integració de les competències en informació

Dotació per a biblioteques escolars en els pressupostos generals de 2017, un especialista en gestió de la informació i del coneixement en cada centre educatiu, un pressupost per a cada biblioteca que acompleixi els requisits IFLA, … Aquestes són algunes de les 10 desitjables mesures proposades pel Grupo de Trabajo de Alfabetización Informacional (GTALFIN) del Consejo de Cooperación Bibliotecaria en el seu informe presentat el passat mes de febrer que recollia el resultat del treball per a la integració de les competències en informació en l’educació, en el qual inclou aquestes deu mesures urgents que esmentem en el títol i que podeu veure resumides en aquesta infografia.

L’informe, titulat Integración de las competencias ALFIN/AMI en el sistema educativo: referencias, contexto y propuestas, és un document ambiciós, rigorós i complet com es mostra al llarg de les seves més de 150 pàgines d’extensió. L’objectiu de l’informe és facilitar la integració de la competència mediàtica, digital i en informació en els centres educatius.

La primera cosa a fer notar és el canvi del terme ALFIN (Alfabetització informacional) per AMI (Alfabetització en mitjans i en informació), un terme més ampli i també –per què no reconèixer-ho?- menys forçat gramaticalment. L’informe consta, bàsicament, de dues parts, una analítica i una altra propositiva, presentades en set capítols, dels quals, el 3 i el 4 conformen el nucli principal de l’informe. En paraules del Grup: “nuestro objetivo ha sido redactar un documento posibilista, realista y amplio, que sea de fácil lectura y comprensión, tanto para los/as responsables políticos y los órganos de decisión en el ámbito educativo, como para los/as bibliotecarios/as”.

Després d’una presentació, una anàlisi bibliogràfica (cap. 2, pp. 11-18) i una anàlisi DAFO (cap. 3, pp.19-22) que permeten situar el problema i l’estat de la qüestió d’una manera fonamentada es formulen les propostes (cap. 4, pp. 23-44) i la redacció de 10 mesures urgents (cap.5, pp. 45-48), exposades en una imatge gràfica que facilita una lectura ràpida. Els annexos, que ocupen més de cinquanta pàgines, són un complement indispensable per a l’objectiu d’integrar les competències: es presenten i s’analitzen models d’implantació, resumits i valorats de tal manera que el lector pot saber de seguida si li interessa i què li interessa: “ presentamos los principios en los que se asentaron cada uno, cuáles fueron sus temas clave y cómo los desarrollaron y organizaron a través de sus propuestas de catálogos competenciales “. Aquest és un valor afegit al treball, que ja en té molts, ja que no es limita a proporcionar uns enllaços per completar la informació. Dos models s’analitzen amb detall: Standards for the 21st Century Learner de la American Association of School Librarians (AASL) y Digital Future: media and information literacy competencies de la Modern Poland Foundation.

Tal com s’indica en la presentació, el capítol 4, Propuestas para implantar las competencias mediática e informacional en el sistema educativo (2016-2020), agrupadas por ámbitos de actuación y niveles de intervención, és el més ric i el que ofereix més interès per al centre preocupat per a dur a terme una política d’implantació de competències d’abast general. En aquest apartat, les propostes es presenten agrupades en quatre àmbits (Estructures, Equip humà, Innovació i Comunicació i difusió) i amb diferents nivells d’intervenció (sistema educatiu, centre educatiu/aules, Biblioteca escolar, Xarxes bibliotecàries i comunitat professional, comunitat educativa i altres agents estratègics). A la vegada, i per facilitar la lectura i la consulta, totes aquestes propostes es presenten sintetitzades en un quadre resum, a la manera d’aquest que mostrem a continuació:

El resultat és un document indispensable, exhaustiu en els seus plantejaments, útil per a tots els implicats en l’objectiu de millorar les competències en mitjans i en informació de l’alumnat als centres i les biblioteques escolars, ple de bones idees i, també cal dir-ho, ple de bones intencions. Les 10 mesures urgents del cap. 5 resumeixen molt bé quins haurien de ser els passos per dur a terme aquesta planificació, que passa, d’entrada, per la dotació de les biblioteques escolars i el reconeixement de la figura dels responsables amb dedicació completa i un pla formació ALFIN/AMI en el període 2016-2020.

El Grup de treball –compost en el seu nucli per Cristina Bellver, Cristina Novoa i Inés Miret i coordinat per Felicidad Campal- reconeix que les seves propostes no són d’obligat compliment, però si pretenen que siguin recomanades. Al capdavall, és un grup de treball del Ministeri de Cultura que té totes les competències per actuar. Amb aquest informe a les mans, aplicar una bona política de biblioteques escolars en l’àmbit de l’AMI és possible.