Les biblioteques als centres educatius de secundària
0Al mes de maig passat, el Departament d’Ensenyament, dins del Programa PuntEdu, va publicar a la xarxa el manual Les biblioteques als centres educatius de secundària redactat, tal com consta en els crèdits, per Glòria Durban, Marisol Calderón, Isabel Toro, Josefa Sánchez, Cristina Batlle i Isabel Boada. El llibre, de més d’un centenar de pàgines, “neix amb la finalitat de respondre als interrogants que es poden plantejar a l’hora d’engegar o revisar a biblioteca d’un centre de secundària”(p. 5).
El document està dividit en els diferents àmbits que són funció de la biblioteca escolar: foment de la lectura, alfabetització multimèdia (alfabetització en mitjans i informació segons denominació de document preparat del Grupo de Trabajo de Alfabetización Informacional (GTALFIN) del Consejo de Cooperación Bibliotecaria que hem ressenyat en una anterior entrada d’aquest blog), gestió de recursos i acció socio-cultural.
El primer capítol, La biblioteca de secundària com a centre de recursos, ens recorda que la biblioteca – tota biblioteca- és un centre de recursos per a l’aprenentatge i la recerca i ha de respondre a les necessitats del seu alumnat (ESO, FP o Batxillerat) per la qual cosa s’ha d’assimilar a una biblioteca universitària (p. 8). Dedica unes recomanacions del tot encertades sobre l’espai -unes quantes fotos per a l’organització de l’espai no estarien de més- i acaba dedicant molta atenció, com ha de ser, a l’entorn virtual (p.15-22).
El segon capítol, Model de gestió de la biblioteca de secundària, està dedicat a la gestió de personal i els documents d’organització i gestió educativa. Referit al personal, sorprèn que s’usi la denominació de “coordinador de biblioteca” enlloc de “responsable”, que és el terme que proposen les Directrius elaborades pel Departament. Com a documents de gestió s’esmenten el projecte de biblioteca, el pla de treball i el PLEC, que s’adeqüen al model que ha publicat el Puntedu per a tots els centres. Amb tot, segurament seria convenient fer una adaptació d’aquests documents per als centres de secundària, que tenen un funcionament i una dinàmica tan diferent dels centres de primària.
Promoció i foment de la lectura, el tercer capítol, com es pot esperar és el més llarg de tros. S’hi fa un bon resum dels estudis dedicats als tipus de lectors, els seus interessos, i la importància del hàbit lector. Potser caldria destriar amb més detall entre el grup genèric adolescents, ja que en aquesta franja d’edat hi tenim des dels lectors d’11-12 anys als joves de 16-18. S’exposen moltes i variades activitats que es poden fer des de la biblioteca per promocionar la lectura: exposicions, visites d’autors, guies, blogs, club de lectura, booktubers, bibliotrailers…
El quart capítol, Alfabetització informacional i competència digital , parteix de la definició d’aquest terme segons la American Association of School Librarians (AASL), la primera entitat que va elaborar un document sobre l’alfabetització en l’ús de la informació , i segueix amb la proposta de treball d’aquestes competències a partir del currículum. La proposta és útil sempre que hi hagi qui la pugui dur a terme.
Biblioteca i entorn és el darrer capítol dedicat a la relació de la biblioteca com agent socialitzador amb l’alumnat, el professorat i les famílies. Amb els primers, es proposa la seva col·laboració en la gestió i també en la selecció. Per al professorat enumera una sèrie de serveis i recorda que “perquè la biblioteca sigui un veritable centre de recursos que doni suport al projecte educatiu del centre cal la implicació de tot el professorat” (p. 102). Llàstima que no es dediqui més espai a la relació amb el professorat perquè aquest és la peça més important de l’engranatge per tenir una biblioteca útil. Les autores ho saben bé quan asseguren “La biblioteca o és del centre o no tindrà continuïtat en el temps en el moment que sofreixi dificultats de gestió”(p. 102). Es una frase que descriu perfectament el que passa amb tantes biblioteques, algunes beneficiades amb el Puntedu en el seu moment i que ara es troben descuidades.
Pel que fa a la relació amb les biblioteques públiques se centren en el document Laboratori Biblioteca escolar-biblioteca pública, que caldria actualitzar amb activitats que algunes biblioteques públiques han posat en marxa en els darrers anys (trobades sobre les lectures obligatòries, maletes per als temes dels ESO, formació sobre recursos per al treball de recerca…). Entre les accions municipals, mereix destacar el programa de Biblioteques escolars de Girona (p. 117), l’únic que es duu a terme amb professionals bibliotecaris i incorpora en les seves accions la formació i l’assessorament tècnic, és a dir, que té una visió que va mes enllà de la lectura i proporciona les eines als centres per poder complir amb la seva funció (informativa, formativa i lúdica) amb condicions.
La bibliografia que tanca la publicació és molt completa i pot ser útil per ampliar el contingut exposat.
En resum, aquesta publicació és una bona eina per a la millora de les biblioteques; compta amb una exposició clara, amb força indicacions de caràcter pràctic i exemples que poden ajudar els centres. En aquest sentit, hem de fer notar que en un cas l’exemple triat no és el més pertinent: per exemplificar un pla de treball anual s’ha escollit el de l’Escola Cossetània de Vilanova i la Geltrú (p.33) quan seria molt més apropiat mostrar-ne un d’un IES.
En el còmput de mancances, trobem a faltar més atenció a la gestió dels recursos, com el disseny de polítiques de col·lecció, els programes de gestió cooperativa, la creació de catàlegs col·lectius, aspectes necessaris en unes biblioteques que han de ser el pas previ per a la universitat. D’altra banda, seria bo que presentés més propostes de com integrar la biblioteca en el currículum, relacionada amb les matèries, més enllà de la lectura i la informació.
Saber en quin estat es troben les biblioteques escolars de secundària ajudaria a la seva millora. La nostra experiència ens ha mostrat centres en condicions paupèrrimes, veritables magatzems de llibres i de tot, que en el millor dels casos serveixen únicament per enviar-hi els castigats i fer-hi classes. Es cert que amb allò que tenen – només llibres, molts llibres, vells, inútils, obsolets, inadequats per als alumnes i per als professors- aquestes biblioteques, o millor dit, aquests espais només poden servir de magatzem. A biblioteques així, difícilment els poden ser útils aquests materials quan el que necessiten són assessoraments directes i ajudes externes.
Aquesta publicació se suma a altres recursos elaborats dins del programa Puntedu, tals com les Directrius i estàndards per a les biblioteques escolars de Catalunya , Mobiliari de referència per a la biblioteca escolar, Biblioteca escolar 2.0 o el darrer Biblioteca d’aula: una oportunitat per a la lectura i el coneixement, del qual parlarem en una propera entrada. No negarem que tots aquests materials són de gran ajuda a qui té ganes d’impulsar i millorar la seva biblioteca escolar, però també afegirem que sense la implicació dels equips directrius que integrin les biblioteques en els aprenentatges i, per tant, facilitin horaris, dedicacions i pressupostos perquè funcionin, i sense el suport de l’administració que ajudi que tot això es compleixi, de poc serviran.