Constanza Mekis. La formación del lector escolar
0Un dels objectius d’aquest bloc és donar a conèixer les publicacions que s’editen sobre biblioteques escolars, ja sigui en paper o en digital; la manca de producció impedeix, però, que les ressenyes siguin més sovintejades.
Per això ens complau ressenyar avui l’estudi de Constanza Mekis, La formación del lector escolar. Oportunidades desde el entorno familiar, educacional, cultural y social (Saragossa: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016) de recent publicació. Malgrat que el tema central de la investigació és la lectura, la relació professional de Constanza Mekis amb les biblioteques escolars fa que aquestes rebin una atenció particular com espais que faciliten les pràctiques lectores.
Constanza Mekis és un referent en l’àmbit de la lectura i les biblioteques escolars. Bibliotecària i exdirectora para América Latina de la IASL (International Association of School Libraries), ha estat vint anys coordinadora nacional del programa de desenvolupament dels CRA (Centres de Recursos per l’Aprenentatge)-Biblioteques escolars del Ministerio de Educación de Chile. Actualment jubilada d’aquest càrrec, és presidenta de l’IBBY del seu país, consultora per a diversos països iberoamericans i professora a la Universitat de Saragossa del Màster en lectura, llibres i literatura infantil, formació que ella mateixa va cursar i fruit de la qual sorgeix aquesta investigació.
Aquesta obra planteja la creació d’un lector autònom a partir de la implementació de la lectura per plaer, l’organització pedagògica i creativa de la biblioteca i el coneixement dels gustos i interessos del lector. Es tracta d’una investigació basada en l’observació del perfil lector d’alumnes de 5è i 6è –entre 10 i 12 anys- de tres centres educatius escollits en funció de les diferencies socioeconòmiques. Sis alumnes escollits de cada centre qualificats, pel mateix centre que els escollia, com a bon lector, lector regular i no lector. A les entrevistes semi estructurades a cada un dels alumnes, s’hi van sumar altres instruments per a la recollida de dades de caràcter etnogràfic com una entrevista entre alumnes, un focus grup de professors, equip directiu i responsable del CRA i converses espontànies, enquesta als docents, dades d’ús de la biblioteca, tot sempre inquirint sobre els llibres i la lectura.
Després d’un primer capítol on s’explica la metodologia, segueix el capítol on es presenten els nens i els centres, amb les desigualtats que cada entorn comporta, un retrat detallat i proper de cada escola i dels alumnes. El capítol tercer està dedicat als resultats de la investigació: fins quin punt els factors familiars i socioculturals determinen les actituds dels nois i noies envers la lectura per concloure que l’escola no aconsegueix modificar ni superar les deficiències del context extraescolar.
Dins de l’escola quines són les experiències de lectura dels alumnes? El capítol quart es dedica a analitzar les pràctiques que promou l’escola que aboquen un resultat deficient, tant en el perfil lector dels docents com en la diversitat d’estratègies didàctiques. El capítol cinquè interroga els alumnes sobre els seus gustos lectors per concloure que l’escola els desconeix, en gran part. El capítol sisè està dedicat a la biblioteca: quin paper juga aquest espai en les pràctiques lectores dels alumnes? Tot i que es tracta només d’una investigació qualitativa limitada a tres centres, la conclusió és que el paper de la biblioteca és escàs. En cap dels tres casos no hi ha un pla establert que impulsi el funcionament integrat de la biblioteca en les accions de lectura del centre i tampoc en el currículum en general.
L’estudi aboca uns resultats amb mancances que requereixen solucions que l’autora planteja en les conclusions: (1) Millorar la didàctica de la lectura i la formació inicial de los professors, (2) transformar els instruments d’avaluació de la lectura en un element motivador i de gaudi, (3) conèixer els gustos e interessos dels alumnes, (4) articular les pràctiques de la lectura dins de l’escola, (5) optimitzar l’ús de les biblioteques escolars -CRA, (6) construir una percepció transversal de la lectura i (7) revertir la desigualtat dels centres educatius i les xarxes lectores .
L’estudi es clou amb una completa bibliografia (llàstima que els webs se citin de manera impròpia), i uns annexos que inclouen els instruments utilitzats en les converses i entrevistes.
En conjunt, el treball de Mekis és una aproximació integral a la lectura des de l’escola a traves de tots els seus actors –alumnes, professors i bibliotecaris-, un model per replicar i comparar en d’altres geografies i un estudi fet (i sobretot narrat) des d’una mirada apassionada i compromesa.