Reptes de futur de les Biblioteques Escolars

El darrer número de la revista Ítem: Revista de biblioteconomia i documentació, núm. 59 (2015) que publica el COBDC porta com a títol: 52 mirades més enllà de l’any de les biblioteques. Es tracta d’un número especial, coordinat per Ferran Burguillos i Gemma Masdeu, on es recullen les opinions d’una àmplia representació de professionals i experts sobre la situació actual i els reptes de futur de les biblioteques i els serveis d’informació. Entre les persones entrevistades hi trobem dues professionals de l’àmbit de les biblioteques escolars: Mònica Baró, professora a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i Glòria Durban, responsable de la Biblioteca de l’Escola del Clot-Jesuïtes el Clot.

Aquestes dues veus professionals reflexionen sobre les línies d’actuació, el recorregut en aquests 20 anys i els reptes de futur de les biblioteques escolars, un dels sectors més febles del Sistema bibliotecari de Catalunya.

Mònica Baró ens alerta que “el canvi educatiu encara no és una realitat a tots els centres i que, ara com ara, el llibre de text sembla resoldre totes les necessitats informatives i formatives d’alumnes i docents. El dilema és: canviar les biblioteques per canviar l’educació o viceversa? ” i ens aporta alguna que altra solució: “Caldria establir les línies estratègiques per a la millora de les biblioteques, caldria dissenyar bé el motor per al canvi, sobre la base d’un equip potent que oferís suport i servei a les biblioteques: adquisicions compartides, accés a recursos digitals seleccionats, suport en aspectes tècnics, etc. Per descomptat, caldria dotar de recursos les biblioteques per a adquirir fons, subscriure l’accés a recursos digitals o fer les reformes necessàries.”

Glòria Durban conclou amb una reflexió que implica tothom: “les funcions de la biblioteca escolar es vinculen a la voluntat de contribuir a desenvolupar millores en els processos formatius del centre educatiu, però també a la voluntat de generar dinàmiques de relació i col·laboració dins de la comunitat. És un aspecte molt rellevant per a l’escola: la dimensió mediadora i formativa es complementa amb la dimensió social de la biblioteca, que afecta a tots els agents (docents, alumnes, famílies, etc.), generant vincles personals i comunitaris dins del centre educatiu, com també dinàmiques de col·laboració”

També fan esment a la figura del bibliotecari escolar, entès com a especialista en informació amb funcions docents. Un dels punts febles és que els centres no s’adonen del paper rellevant de les biblioteques; potser és perquè la majoria de les biblioteques escolars encara no han sofert un canvi i encara viuen a l’època analògica.

Aquestes i d’altres reflexions es poden llegir en aquest número, recomanable en tot el seu conjunt.

Els col·legiats poden accedir a la versió electrònica a través de la intranet del Col·legi . Aquest darrer número de la revista encara no es troba disponible en accés obert, però el podeu consultar a la Biblioteca de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i a les Biblioteques públiques.

També podeu llegir un resum del número sencer al blog d’en Lluís Anglada.