«Bibliotherapy in the Bronx», per Emely Rumble

Rumble, Emely. Bibliotherapy in the Bronx. [New Egypt, NJ]: Row House, 2025. XV, 219 p. ISBN 978-1-955905-87-9. Disponible en PDF a: http://bookshelf.rowhousepublishing.com/books/udqm/.

Bibliotherapy in the Bronx és un llibre honest que qüestiona la cultura «institucional» nord-americana i posa els llibres i les històries al centre dels processos comunitaris. La seva autora, Emely Rumble, psicoterapeuta al Bronx de Nova York, comparteix tant fracassos com experiències d’èxit des del convenciment que la lectura té un gran poder transformador i, més enllà de l’entreteniment o l’adquisició de coneixements, és útil en contextos de cultura i salut comunitàries, especialment si s’adrecen a col·lectius amb determinants socials de salut.

«Els llibres donen molt més que lliçons de creixement individual; també serveixen com a fulls de ruta per al canvi social», afirma Rumble al pròleg, i Bibliotherapy in the Bronx s’’encarrega de demostrar com la lectura pot donar resposta a reptes actuals com la salut mental o promoure l’equitat en entorns tan complexos socialment com el Bronx.

L’autora construeix un relat on s’entrellacen teoria, pràctica clínica, memòria personal i crítica social. La biblioteràpia, tal com l’autora la defineix, és un procés terapèutic que utilitza la literatura per facilitar la catarsi emocional, augmentar l’autoconeixement i millorar les relacions interpersonals. A partir d’aquesta premissa, el llibre s’organitza en tres parts ben diferenciades que ens guien des dels fonaments històrics fins a les aplicacions pràctiques que articula al voltant d’una metodologia pròpia anomenada de «les tres P»: anàlisi del problema (presenting problem), on s’identifica el conflicte que el pacient vol abordar en la teràpia; definició de les preferències del lector (preferences), a partir de la seva identitat, gustos i relació prèvia amb la lectura, i, finalment, prescripció (book prescription), la concreció d’una recomanació literària totalment personalitzada. 

La primera part de l’obra explora la història de la biblioteràpia i recupera figures oblidades com Sadie P. Delaney, una bibliotecària i treballadora social d’Alabama que va ser pionera en l’ús terapèutic dels llibres amb veterans de guerra i persones amb malalties mentals. Un gran encert del llibre és, sens dubte, fer visible una genealogia femenina afroamericana que incorpora veus oblidades com Delaney i d’altres més reconegudes com bell hooks (així, en minúscules, com signava ella).

La segona part del llibre se centra en el paper de la biblioteràpia en contextos terapèutics a partir de casos clínics que Rumble coneix de primera mà. Són tractaments de processos de dol, depressió i traumes molt diversos, on s’han incorporat la narrativa de ficció i no-ficció, sobretot autobiogràfica, i la poesia ‒per exemple, amb el hip-hop o performances com les «spoken word»‒, que han esdevingut instruments útils per a la teràpia amb joves que viuen una violència sistèmica dins d’un dels barris més estigmatitzats dels EUA. 

Rumble coneix molt bé una realitat social marcada per la pobresa, el racisme estructural i la manca d’accés equitatiu als serveis de salut, especialment en l’àmbit de la salut mental. Alhora està fermament convençuda que la cultura i les arts tenen un potencial «cuidador» molt gran atès que, històricament, el Bronx ha estat un espai de resistència comunitària on l’expressió artística ha excel·lit. Aquesta visió, nascuda de l’experiència i una reflexió sòlida sobre les necessitats i les oportunitats de les persones per a qui treballa, és central en l’obra i en la tasca professional de Rumble, i l’amplia en el tercer bloc de l’obra, dedicada a aprofundir en la biblioteràpia per al benestar col·lectiu, amb especial atenció cap a la interseccionalitat i l’equitat. 

L’autora dedica un capítol sencer a reflexionar sobre com la prohibició de llibres («book banning») afecta especialment les comunitats més vulnerables, negant-los històries que podrien validar les seves experiències i oferir models d’identitat positius. Llibres com Els avantatges de ser un marginat, de Stephen Chbosky (Sembra, 2015) o La casa de Mango Street, de Sandra Cisneros (L’Altra, 2020) han estat censurats en diversos centres educatius nord-americans, però són precisament aquest tipus de textos els que tenen una gran potencialitat transformadora, com Rumble exemplifica amb diversos adolescents amb ideacions suïcides. 

Rumble posa molta atenció a subratllar com la biblioteràpia pot adaptar-se a diferents etapes de la vida, i en posa exemples de tota mena: l’ús de contes il·lustrats amb nens autistes, la lectura de narrativa eròtica amb dones grans que volen reclamar la seva sexualitat després de la menopausa o la potencialitat per acompanyar persones amb demència. Un dels casos més impactants que comenta és la història d’una dona dominicana que havia patit un traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de memòria important. La lectura d’un fragment de La casa de Mango Street li va desencadenar el record del nom del seu pare, «Pedrito», i va permetre-li desbloquejar records aparentment perduts. Els exercicis pràctics que s’inclouen al final de cada capítol conviden el lector a explorar aquestes potencialitats amb tota mena d’activitats que es poden emprar en contextos bibliotecaris: creació de collages literaris, escriptura de cartes a personatges literaris, «rituals» de lectura comunitària…  

Finalment, cal destacar la perspectiva «descolonitzadora» de la teràpia proposada per Rumble: qüestiona els models occidentals que converteixen en patologies les experiències de les comunitats racialitzades i reivindica pràctiques comunitàries basades en la narració d’històries i l’accés a la lectura i l’oralitat. La seva crítica a l’excessiva protocol·lització professional també hi apareix: l’autora confessa obertament que és també autodidacta en molts aspectes, però això no invalida ni el seu treball ni el dels milers de lectors que practiquen l’autocura a través dels llibres.

Tot i les limitacions evidents de l’obra, especialment la reiteració i insistència sobre els mateixos temes, a què torna una vegada i una altra, i la dificultat d’anar més enllà del context en què s’inscriu i proposar un marc per a la reproductibilitat fora de Nova York, l’obra és una porta d’accés per a qui té curiositat i vol aprofundir en les potencialitats de la lectura des del punt de vista terapèutic. 

Ben segur, si poguéssim conversar amb Rumble, li demanaríem que matisés el seu concepte de biblioteràpia o ampliés els seus referents o el marc de conceptualització. Així i tot, la seva honestedat, segur, ens convenceria que els casos del Bronx, malgrat la seva dimensió local, poden esdevenir bones pràctiques per a un present global.

Teresa Fèrriz Roure | Cultura Oberta 

teresa@culturaoberta.cat