Teixint aliances: el «Fenomen fotollibre» al CCCB i a la nova seu de Foto Colectania

El passat 17 de març de 2017, a la nova seu de Foto Colectania es va presentar als mitjans l'exposició «Fenomen fotollibre». Durant les intervencions, Vicenç Villatoro, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), va destacar el fet extraordinari que representa la col·laboració entre dues entitats, una de pública, el CCCB, i una de privada, la Fundació Foto Colectania, en la realització d’aquesta exposició. Va insistir que la voluntat del CCCB és la de seguir aquest camí,  de tenir un paper actiu, de promoure, de compartir més iniciatives amb altres centres culturalment actius del país. Va destacar la importància actual del llibre de fotografia, el fotollibre, en el camp de la creació contemporània, amb un present brillant i un futur engrescador.

El librero, de Roald Dahl

Dahl, Roald. El librero. Ilust., Federico Delicado; trad., Xesús Fraga. Madrid: Nórdica Libros, 2016. 64 p. ISBN 978-84-16440-63-4. 19,50 €.

Darrerament ens trobem amb força llibres relacionats o ambientats en llibreries o ambients llibrescos, i algunes editorials com Impedimenta, Periférica o Viena Edicions s'han pujat al carro amb títols com La llibreria ambulant, de Christopher Morley; La librería, de Penelope Fitzgerald (Madrid: Impedimenta, 2010) (de la qual veurem properament la pel·li, sota la direcció d'Isabel Coixet[i]) o La buena novela, de Laurence Cossé (Madrid: Impedimenta, 2012). Sembla que s’ha posat de moda tot el que està relacionat amb llibres, llibreries i llibreters, i que el que passa dins d’una llibreria siguin coses màgiques i, en realitat, moltes vegades ho són.

El libro del lector, de Ricardo Rabella

Rabella, Ricardo. El libro del lector: profundizar en la lectura. Barcelona: Carena, 2016. 364 p. (Ensayo; 105). ISBN 978-84-16418-44-2. 16,35 €.

Em fascina la capacitat d'alguns de teoritzar sobre qüestions de sentit comú; de fer que allò íntim esdevingui col·lectiu; de crear receptes, fer itineraris, donar consells i deixar anar sentències sobre llibres, lectors, lectures i altres excentricitats. Ricardo Rabella s'autodefineix com a comunicador i en deixa constància en el volum que ens ocupa, El libro del lector: profundizar en la lectura.

Llibres (sur)realistes per conèixer la realitat

Turrión Penelas, Celia. El contrato fantástico. Zaragoza: Pantalia, 2016. 63 p. (Cuadernos Hexágono; 5). ISBN 978-84-942456-4-0. 8 €

Què tenen en comú creadors d’àlbums com David Wiesner, Chris Van Allsburgh, Nikolaus Heidelbach, Quint Buchholz, Javier Sáez Castán, Shaun Tan, Jimmy Liao i Anthony Browne? La resposta és fàcil per a aquells que coneixen les seves obres: poden qualificar-se de surrealistes, tot i que, com assenyala Turrión, molts d’aquests autors no se sentin còmodes amb aquesta etiqueta. Sorprèn que l’autora d’aquest assaig, amb intenció d’evitar equívocs, substitueixi el terme surrealisme per «fantasia alliberadora», que defineix com «una opción creativa basada en el extrañamiento» (p. 15). Aquesta decisió aconsegueix l’efecte contrari, perquè l’objecte d’estudi d'El contrato fantástico són els relats il·lustrats, àlbums, còmics i llibres-joc de concepció o temàtica surrealista.

Las críticas literarias nos ayudan

Averbach, Márgara. Leer antes: crítica literaria en suplementos culturales. València: Universitat de València, 2015. 285 p. (Biblioteca Javier Coy d'estudis nord-americans; 122). ISBN 978-84-370-9803-6. 16 € en paper, 7,44 € llibre electrònic.

Este ensayo habla de la crítica literaria como trabajo periodístico en los suplementos de los diarios populares argentinos durante los últimos 20 años desde el punto de vista de una crítica literaria argentina, además de escritora, Margara Averbach (Buenos Aires, Argentina, 1957- ).

Com escriure bé una ressenya

Serra Casals, Enric. Com escriure bé una ressenya. Vic: Eumo, 2017. 254 p. ISBN 978-84-9766-586-5. 18 €.

Al llarg de la seva vida acadèmica, els estudiants trobaran que tot sovint els professors els demanaran l’exercici de llegir diferents obres i preparar de cada una d’elles un escrit que expliqui el contingut del text i les seves característiques principals, així com una petita contextualització de l’obra i potser una valoració personal. Aquest escrit, anomenat ressenya, és un text de contingut acadèmic i no pot ser redactat de qualsevol manera.

Un manual que podria ser de referència

Miró Gómez, Javier. Manual de autopublicación: guía de autoedición, promoción y comunicación para escritores independientes. Madrid: Autorquía, 2016. 184 p. ISBN 978-84-608-8397-5. 12 €.

1. El contingut
El títol del llibre sintetitza allò que el llibre és: un manual, una guia. Aquesta publicació abraça gairebé tots els àmbits que un autor ha de tenir en compte a l’hora d’escriure i de publicar una obra; i ho fa de manera ordenada, sistemàtica i profundament detallista. El llibre està dividit en vuit capítols (Autoedició, Autopublicació, L’autor, L’obra, Planificació, Crowdfunding, Conclusions, i Recursos per a escriptors), en els quals el lector és guiat a través de totes les etapes del procés amb l’addició constant de consells pràctics.

Panorámica de la edición española de libros (2015)

Panorámica de la edición española de libros [en línia]: análisis sectorial del libro. 2015. [Madrid]: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2016. 154 p. <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/panoramica-de-la-edicion-espanola-de-libros-2015-analisis-sectorial-del-libro/libros-y-lectura/20784C>. [Consulta: 19 abril 2016]. NIPO 030-15-149-X.

La Panorámica de la edición española de libros, que es realitza des de l’any 1988, proporciona una gran quantitat de dades estadístiques que faciliten l’anàlisi de la situació actual i l’evolució recent de l’edició de llibres a Espanya. Respecte a anteriors edicions, aquesta darrera, corresponent a l’any 2015, exclou les reimpressions, oferint d’aquesta manera una imatge més real de la producció editorial.

La Casa de les Lletres: presentació del projecte

Dimarts dia 25 d'abril de 2017 va tenir lloc a la Llibreria Calders de Barcelona una presentació poc habitual, la de la mesura de govern del sector del llibre de l'Ajuntament de la ciutat que s'ha de debatre al plenari del Consell Municipal d'aquest mateix mes.

L'encarregat d'explicar el contingut d'aquesta mesura va ser Jaume Collboni, tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, i es va voler fer en un format diferent, com d'una entrevista, de la mà del conegut periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán, director del suplement Cultura|s de La Vanguardia, i firma convidada en aquest blog