Pulixi, Piergiorgio. La librairie des chats noirs: roman. Trad., Anatole Pons-Reumaux. [Paris]: Gallmeister, 2024. 280 p. (Fiction). ISBN 978-2-35178-358-0.
A primers de febrer de cada any té lloc a Barcelona la setmana del festival de novel·la negra. I aquest 2025 es ret homenatge a Itàlia, però també a França, com dues nacions clau pel que fa a la història del misteri i del suspens. És un bon moment, doncs, per presentar la novel·la La librairie des chats noirs, pel motiu que veurem tot seguit.
La librairie des chats noirs és una novel·la negra italiana traduïda magistralment al francès per Anatole Pons-Reumaux. Quan un novel·lista italià i un traductor francès s’ajunten i van a totes, el resultat és simplement meravellós. Amb aquesta novel·la perseguim un assassí a traves d’una sèrie de crims cadascun més inversemblant que l’anterior. Com més avança la novel·la, més sembla impossible esbrinar qui podria ser l’assassí i quines podrien ser les motivacions que el porten a executar uns crims on el criminal no només assassina sinó que també responsabilitza les seves víctimes del crim. El no va més de la crueltat? El súmmum del cinisme?
La manera d’escriure d’en Piergiorgio Pulixi, amb un estil hiperrealista a la italiana garanteix una lectura seguida i impertorbable, difícil d’abandonar o d’interrompre.
Els personatges de la novel·la són trets d’una realitat quotidiana que els porta a freqüentar una llibreria portada per un llibreter desagradable que no té una relació fluida amb els clients, un llibreter que no només és llibreter; també és professor de matemàtiques ajudat per una noia anomenada Patricia que transforma la llibreria en un lloc que malgrat l’antipatia del seu amo, atrau els lectors gràcies a l’organització d’unes lectures que permetran difondre les novetats i congreguen uns individus que adoren la novel·la negra, una noia gòtica, una monja exuberant, un jubilat depressiu, un grup d’individus que fa uns anys fins i tot va ajudar a resoldre un afer criminal que ja havia portat la ciutat de bòlit.
Els inspectors Flavio Caruso i Angela Dimasse, encarregats de trobar i entendre les motivacions enigmàtiques d’un assassí, no s’ho pensen dos cops i l’Angela acaba demanant ajuda un cop més a Marzio Montecristo, el nostre llibreter atípic. L’Angela sap que els llibreters no només saben de llibres, sinó també saben de vida i els apassiona la ficció ja que viuen envoltats d’històries inversemblants.
És una novel·la que, a part de crear addicció, té una qualitat literària incontestable, una novel·la on les paraules són centrals, ben triades, quasi poètiques. En Pergiorgio Pulixi dibuixa i descriu uns personatges cinematogràfics; cada personatge és clau en el moment d’edificar una trama on la vida es creua constantment amb la mort. El suspens de fet ha aconseguit entrar i edificar-se al mig d’unes situacions quotidianes, banalitzant el més intrigant dels horrors. El text de Pulixi és fluid, alhora que cada paraula ens porta a visitar el psiquisme d’uns personatges únics i absolutament originals... personatges com el de la Nunzia, una senyora clienta que amb una generositat inèdita ajuda que el negoci vagi millor i pugui remuntar, ja que sense aquesta llibreria de novel·la negra, l’enigma del crim no trobaria solució. La tensió és important al llarg de tota la novel·la, és impossible per al lector desentendre’s d’una trama trepidant on es barregen les emocions viscudes pels personatges amb un enigma profund on el lector és sol·licitat constantment per intentar esbrinar el misteri i donar nom a un assassí amb unes motivacions molt ambigües i que bé podria ser un dels personatges actius de la novel·la.
Les novel·les negres ambientades en una llibreria sempre tenen una repercussió en el lector, car la llibreria no és solament un negoci, és un lloc que porta una dosi de misteri de manera intrínseca, els llibres són per definició misteriosos, cada llibre és un misteri, i en aquesta novel·la s’apleguen doncs l’enigma que cada novel·la venuda conté, amb l’enigma de la novel·la que llegim. Un llibreter antipàtic a més no poder, una llibreria fosca on hi ha dos gats negres amb una mirada absolutament inquietant, el lloc idoni per intentar resoldre i entendre el que porta un assassí infatigable a cometre el que és definidament imperdonable, donar la mort fredament als altres; però amb qui motiu? Perquè, si ens parem a pensar, a la vida, no hi ha res que no tingui una explicació profundament raonable... i fins i tot els assassins tenen les seves raons.
Barbara Roig Equey
Diplomada de la 1a promoció de l’Escola de Llibreria. Professora associada de la Universitat Pompeu Fabra
Afegeix un nou comentari