L'art de lire: de la Renaissance au XXe siècle. Dir. éditoriale, Séverine Cuzin-Schulte; recherche iconographique, Émeline Leduc. Paris: Artlys, 2016. 71 p. (34 il·lust. col.) ISBN 978-2-85495-631-3. 10,60 €.
La coberta és suggerent: una noia reclinada llegint un llibre, el clarobscur accentua encara més la seva nuesa, la llarga cabellera pèl-roja es precipita sensualment damunt la pell d’un animal. És un quadre del pintor francès Jean-Jacques Henner (1829-1905) famós pel tractament que va fer del nu femení.
Aquesta és una de les trenta-quatre il·lustracions que recull el llibre. Estan ordenades cronològicament; la primera, de Fra Angelico, de 1425, una Anunciació en la qual Maria llegeix un petit llibre d’hores, fins a un Hopper de 1943, el més que conegut Hotel Lobby. El llibret no vol ser un estudi exhaustiu de la prolífica iconografia, només pretén mostrar algunes pintures significatives de com la lectura ha estat tractada per l’art els darrers cinc-cents anys. L'hàbil doble sentit del títol, L’art de lire, així ho dóna a entendre.
Cada obra es presenta a doble pàgina, a l’esquerra es reprodueix la pintura a mida petita i completa, amb indicació de l’autor, dimensions i procedència. Un text breu contextualitza i comenta els aspectes més rellevants. A la pàgina de la dreta es mostra augmentat i a sang la part en la qual únicament es veu el llibre, un recurs del dissenyador per emfatitzar el tema de cada quadre, la lectura.
Més que de lectors hem de parlar de lectores, de les trenta-quatre obres, vint-i-una corresponen a personatges femenins. Santes, Magdalenes, aristòcrates, burgeses, muses, joves i velles, riques i pobres, totes amb un llibre a les mans. A Les gravures [Els gravats], de 1905, Henri Manguin mostra la complicitat lectora, dues dones, una d’elles nua, comparteixen la lectura d’un llibre de gravats; com diu el text, aquesta escena íntima i a la vegada calmada celebra la joia de viure i la passió per l’art. A La liseuse [La lectora] de Renoir (entre 1874 i 1876) veiem una dona jove concentrada en la lectura ¿no serà pas el retrat de Madame Bovary? Per cert, aquest quadre, magnífic, ara el podem veure a l’exposició de «Renoir entre dones» que es fa a la Fundación Mapfre de Barcelona, no se la perdin.
No podia faltar un Sant Jeroni que, com és ben sabut, és patró dels llibreters, editors i traductors. El que ens ocupa és un Caravaggio de 1606. Com és habitual, representa un Jeroni ressec i concentrat llegint i escrivint, traduint la Bíblia, acompanyat per alguns dels seus atributs, una vanitas, un crani que l’observa, i una pila de llibres que l’ajuden en la seva feina.
Rafael, Dürer, El Greco, Rembrandt, Velázquez, Van Gogh, Cézanne, Magritte, Picasso, per citar els noms més coneguts, són alguns dels pintors seleccionats. El llibre com a objecte, com a natura morta, és el que proposa Georges de La Tour a La Madelaine à la veilleuse [Magdalena amb espelma], entre 1640 i 1645, amb una tècnica gairebé hiperrealista veiem una Maria Magdalena melanconiosa junt a un crani als genolls, uns llibres tancats damunt de la taula, la llum d’una espelma. Magdalena s’ha fet gran, ja no pertany a aquest món, res material, ni els llibres li calen.
La lectura com a malefici, el llibre terrorífic, La lectrice soumise [La lectora submisa], 1928, de Magritte, presenta una dona amb l’estat d’ànim visiblement alterat; dreta, sosté un llibre, la seva expressió de pànic, de terror, ens inquieta. ¿Què llegeix? Kafka, Stoker, Lovecraft, Shelley (Mary)... O és que el llibre conté moltes errates, o està mal traduït? Mai ho sabrem...
Un llibre que «parla» de llibres, una bibliografia gràfica d’un grapat de llibres en els quals la matèria és l’elogi de la lectura. Un llibre adequat per aquestes dates. Un llibre per a un amic invisible llegit, cultivat, que de ben segur agrairà la nostra intel·ligent proposta. A La Central del carrer Mallorca el tenen, i també a Jaimes i a Laie.
Artlys és una editorial especialitzada en llibres d'art. És una filial de la Réunion des musées nationaux (organització que agrupa els principals museus francesos). Entre altres, publica els catàlegs de diferents col·leccions i exposicions; Museu del Louvre, d'Orsay, de castells, de Versailles, Fontaineblau, així com llibres infantils i juvenils sobre el mateix tema. L'art de lire forma part de «La petite collection Artlys» que recull quadres agrupats temàticament; n'ha publicat tres més dedicats a la pintura galant i llibertina, a joies i als cels.
Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari