Hàbits de lectura i compra de llibres 2024 [en línia]: informe de resultats. [Barcelona]: Institut Català de les Empreses Culturals, [2025]. 128 p. <https://www.gremieditors.cat/wp-content/uploads/2025/03/Habits-de-lectura-y-compra-de-llibre-a-Catalunya-2024.pdf>. [Consulta: 21 maig 2025].
Torna una nova edició de l’informe Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració.
Lectura freqüent, lectura en castellà i índex lector
- La lectura freqüent, aquella que més demostra la fortalesa de les pràctiques associades a la lectura, baixa.
- La lectura freqüent entre 2023 i 2024 es redueix lleugerament: del 60,0 % al 58,5 % (lectors freqüents: els qui llegeixen almenys un cop a la setmana).
- La lectura en castellà dobla la lectura en català i, com més va, més creix.
- El català com a idioma habitual de lectura de llibres es manté estable, del 34,3 % registrat el 2018 al 34,7 % el 2023 i un 34,6 % el 2024. El castellà continua essent la llengua majoritària de lectura, del 62,7 % el 2023 al 63,1 % el 2024.
- Es produeix un increment de l’índex lector, bàsicament per raó d’estudi o feina àmbits en què, precisament, la llengua catalana és més minoritària.
- Des l’any 2017 hi ha un increment de l’índex de lectura de llibres (lectors: llegeixen almenys un cop al trimestre), i cal fer notar la pujada respecte de 2023, passant del 70,9 % al 73,9 %, després del pic més alt el 2020, quan la covid 19 va impulsar-lo. L’augment de 2024 prové sobretot dels llibres d’estudi o de feina (un creixement del 26,3 % al 29,4 %). Pel que fa exclusivament a la lectura per lleure, l’increment és poc sensible: del 68,2 % al 68,9 %.
Índex lector, freqüència i idioma són els tres ítems sobre els quals posa el focus la Generalitat, dos dels quals són en retrocés i, aquell que no, no ho fa tant per plaer o desig de desenvolupament personal o intel·lectual, sinó per necessitat, conveniència o obligació.
Diguem-ho així: malgrat tot (alguns titulars), no anem prou bé
Quan la canalla es fa gran, fa el que fem els grans, és a dir, deixar de llegir, si no és per obligació, i quan ho fa, fer-ho sobretot en castellà. Aquesta dada és rellevant perquè la recullen diversos estudis, enquestes i informes. I d’aquests dos mals plora la criatura: formem generacions senceres que llegeixen molt, moltíssim, i en català, però en passar a adults en perdem alguns, baixa la freqüència en d’altres, i s’abandona majoritàriament la llengua en tots (essent aquest un article adreçat a l’Escola de Llibreria de la UB, vull fer notar la reducció del català com a llengua d’ensenyança a les aules universitàries o en la redacció de tesis, per exemple). En aquest sentit, els titulars: El català té espai per a créixer o Mai tanta gent no havia llegit en català, no ens haurien de valdre com a eufemismes de la reculada: es pot créixer en lectors/parlants mentre es «creix» en la minorització.
La gràcia d’un informe com aquest, d’hàbits, és precisament que fa la mateixa funció que una radiografia o una analítica a cal metge: ens permeten de veure què flaqueja o què falla per tal que els metges sàpiguen com, amb què i on actuar.
Prou sabem que hi ha diverses causes –en direm multifactorial– per a tot plegat, però també sabem que hi fracassem en totes. Per dir només algunes notícies que darrerament són en portada: la normalització lingüística era mentida en molts àmbits, començant per l’escola; la crisi del/s model/s educatius; la dificultat d’atendre nouvinguts de gran diversitat i volum, tant a l’escola com en els espais relacionals dels adults; l’agressió al model i l’ús del català; l’abandó sistemàtic de la llengua en àmbits que en serien factors integradors, com els laborals, el cafè i la botiga, o de simbòlics, com ara la justícia, senyal inequívoc del menyspreu absolut de què som objecte.
Per què, doncs, llegir –o parlar– en català si la quotidianeïtat, el poder, l’obligació legal, Internet i l’entreteniment són a una altra banda? I aquest pas al castellà no és per seducció, atractiu o amabilitat, com alguns diuen que hauríem de fer per al català: és pura imposició i presència abassegadora, i els llibres reflecteixen –o se sotmeten– a aquesta realitat, i els lectors, quan no són a l’escola, s’hi aboquen o, simplement, se’ls redueix el marge de maniobra. Insisteixo en aquest punt perquè el mateix informe de Conecta, a l’apartat de metodologia, que sempre dic que s’ha de llegir amb la mateixa atenció que les dades, dels 12 punts que configuren el Qüestionari, tres són sobre la «raó» de la lectura, sobre la «raó de la no lectura» i sobre l'«actitud» envers la lectura, al marge de les relatives a la llengua.
Però tampoc no anem bé en el sentit que, venint d’on veníem, es van fer progressos evidents (sempre recomano i recomanaré de llegir aquests informes d’hàbits, en remarco el mot, que implica seqüenciació històrica, de manera sinòptica amb les edicions anteriors i, com més enrere, millor, per veure’n i determinar-ne les tendències, les ruptures, els estancaments, els segments de públics… i amb aquesta metodologia em sembla evident que som en zones d’estancament (dels índexs) i de retrocés (de lectura per goig intel·lectual i d’idioma).
Els governs encarreguen aquests estudis, se suposa, per fer política sobre bases fonamentades. Exigim-les, i van de l’escola a la feina, de la política editorial a la xarxa de llibreries, del paper de les biblioteques a la llengua desacomplexada. Ho podríem empaquetar en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que hauria d’incorporar aquest informe a les seves diagnosis i, consegüentment, en repensar objectius i estratègies. Amb urgència.
Mig segle de democràcia no recupera el català
La lectura en català ha crescut al llargs dels anys. És una evidència i l’informe en recull dades de tendència des del 2016, de poc més del 26 % el 2016 a gairebé un 40 % el 2024, però també n’és, d’evident, que la franja de 25 a 34 anys i la de 35 a 44 anys (els qui treballen, tenen diners i són pares i mares, és a dir, que en transmetran l’hàbit), són als nivells de 2017, que la franja més lectora en el nostre idoma són els vells, només superats pels infants, perquè, malgrat tot, tenen el català com a llengua d’ús majoritrari, vehicular o preferent segons la nova correcció, a l‘escola. Però ja hem vist què fa la mainada en créixer. La mitjana matemàtica de magnituds en segments tan dispars serà una raó matemàtica, però no de realitat. Ho dic perquè, per exemple, la franja dels 14 als 24 anys dobla la següent, la dels 25 als 34. Sí, la dobla. Cau del 45,3 al 23,1 %. Aquí, si hagués de ser el cas, crec que s’escauria més d’aplicar-hi una mediana que no pas una mitjana.
Per territoris, els percentatges de la «província» de Barcelona són patètics, d’un 33,2 %. El 63,1 % de la gent llegeix habitualment en castellà, només el 28,9 % s’estima fer-ho en català, però les franges centrals d’edat són fins a 5 punts per sota d’aquest desig. Dada d’esperança, però: el 83,2 % de la gent llegeix algun cop –o pot llegir– en català. La base hi és.
Són els joves i les dones urbanes, les que més llegeixen?
El fet de llegir (llibres) creix i ens n’hem de felicitar: el 2017 ho feia el 67,6 % de la gent, i ara ho fa el 73,9 %. També ha crescut el fet de llegir per plaer, encara que per sota: del 61,9 % al 68,9 %. També creix la compra de llibres en aquest període, del 62,8 % al 66,8 %, i sense llibres de text, del 48,8 al 54,4 %. (Nota: algun dia, algú hauria d’explicar la caiguda, i un cert desori, en els llibres de text en tots els graus de l’ensenyament.)
Els menors de 14 anys s’afirma que llegeixen tots, el 100x100 (?), sobretot Internet, còmics i xarxes, un altra dada a prendre’s seriosament, perquè creix pràcticament en totes les franges hàbils d’edat. I els homes llegeixen més en català que no pas les dones, però si filem prim sobre què llegeixen, les dades es disgreguen i demostren diverses divergències: les dones opten més per llibres, revistes i xarxes, i els homes per diaris, còmics i Internet. Quan deixem anar dades, com a indicadors relacionals que són, si us plau, posem-les en relació a les seves respectives magnituds i no oblidem que dir «llegir» és una informació i «llegir llibres» n’és una altra. En el cas del públic d’aquesta ressenya, la diferència molt gran entre la lectura de llibres entre dones i homes és una dada no només significativament superior a la mitjana, sinó de forquilla de diferència notable. I a la inversa, els homes llegeixen en català més que no pas les dones.
El fet de ser urbà segurament reflecteix més la realitat demogràfica de residència desequilbrada del país que no pas d’altres factors decisius en la lectura, ja que el nivell d’estudis hi resulta clau i els perfils per província demostren que Lleida concentra el percentatge lector més alt de Catalunya, però amb unes dades que amb prou feines varien entre elles, encara que en el focus de lectura de llibres la dada de Barcelona sigui més alta (Barcelona província, recordem-ho, perquè les dades de la ciutat són les que són). I deixo anar un apunt que crec que aquest informe enriqueix, en distingir entre llegir i què llegim: el percentatge més alt de lectors amb més alta freqüència és de premsa. Pot ser una dada que considerem evident pel fet de l’actualitat que comporta implícita la premsa, però, dat i beneït, el que més llegim és premsa, i després a Internet i xarxes, així que una acció (cultural, lingüística, de creació d’hàbit…) ben pensada i dirigida cap a aquests àmbits podria ser altament eficaç?
Altres dades d’interès, de les divergències amb Espanya a les biblioteques i la lectura digital
La diferència de Catalunya amb Espanya –recordem que la metodologia i l‘empresa que n’han fet els respectius informes d'habits són les mateixes–, són significatives, però gosaria dir que són menors. Així, a Catalunya el percentatge de lectors supera d’un 1,4 punt l’indicador espanyol, i la diferència, major o menor, també es consigna en la lectura de llibres, de premsa i en xarxes socials. Les diferències notables dins l’Estat provoquen uns mitjanes que no ens haurien de confondre en cap cofoïsme: ens queda camí a fer fins als estàndards que hauríem de desitjar d’altres països, inclosos alguns territoris de l’Estat.
Sobre biblioteques, destacar que el fet que la valoració global, en una escala de 0 a 10, sigui d’un 8,5 per part de més del 80 % dels enquestats, és prou significativa de la potència de la xarxa bibliotecària i de l’adaptació dels serveis i de servei públic que les biblioteques fan. L’enhorabona. Tant l’assistènca a la biblioteca com el nombre de socis assenyalen creixements sostinguts i positius, però potser hauríem de debatre si ens ha de preocupar el fet que un percentatge tan elevat com els dos terços de les visites siguin ocasionals i que la meitat dels serveis (això ho sabem per d’altres estudis) no siguin de llibre.
Sobre lectura digital, ja n’hem assenyalat algunes dades abans, per edat, gènere del lector/a i per suports de lectura, així que ara només voldria posar el focus sobre la minoria que practica la lectura de libres en suport digital: tan sols un 6,4 % dels lectors llegeix només en digital, mentre que un 28,3 % ho fa en imprès i digital. La majoria, doncs, no ho fa, i això es constata en dades de la majoria de països. Però alerta, si hem de fer referència no pas a llegir llibres sinó només a llegir, l’estadística fa un tomb copernicà a favor del món digital, I no ja només en segments temàtics determnats (lectures universitàries, professionals, científiques, especialitzades o, abans, diccionaris, enciclopèdies, cartografies...). I una dada per a la reflexió, pràcticament el 64 % dels lectors de llibres en suport digital només ho fa si són gratuïts.
Coda. Una aposta cívica, social i cultural
L’informe de Conecta és bo, ben fet, i acumula experiència metodològica i acumulació històrica de dades consolidades. Un luxe per a qualsevol sector. Paga la pena d’entretenir-s’hi i estudiar-ne les dades més detallades. La informació és poder, en aquest cas, de decisió(ons) a prendre per a una societat més lectora i en català.
Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’ICEC.
Aquesta ressenya es publica conjuntament amb Blok de BiD.
Afegeix un nou comentari