Ciutat Literària de la Unesco

Barcelona Ciutat de la Literatura [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . [Consulta: 5 juny 2018].

El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.

Dimarts dia 25 d'abril de 2017 va tenir lloc a la Llibreria Calders de Barcelona una presentació poc habitual, la de la mesura de govern del sector del llibre de l'Ajuntament de la ciutat que s'ha de debatre al plenari del Consell Municipal d'aquest mateix mes.

L'encarregat d'explicar el contingut d'aquesta mesura va ser Jaume Collboni, tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, i es va voler fer en un format diferent, com d'una entrevista, de la mà del conegut periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán, director del suplement Cultura|s de La Vanguardia, i firma convidada en aquest blog. 

L’any 2014 es decideix elaborar la candidatura de Barcelona com a Ciutat de la Literatura i es crea el Consell Promotor de Barcelona Ciutat de la Literatura per garantir la participació d’entitats públiques i privades (incloent-hi associacions professionals, universitats, centres culturals, institucions de recerca, llibreries, escoles d’escriptura, editorials i festivals) en la seva preparació. La candidatura es formalitza el 15 de juliol de 2015 i el proper 11 de desembre se sabrà si Barcelona formarà part d’aquesta xarxa cultural.

Aquest frontó escultòric és situat a l'entrada de la que va ser la Biblioteca Valentí Almirall (1841-1904). El va fer construir la seva vídua Rosalia Palma a principis del segle XX per allotjar el que havia estat la seva biblioteca personal.