Si obrir una llibreria ja és un repte majúscul, què es pot dir d’obrir-ne dues? I si en fossin tres? Aquesta és la fita que ha aconseguit en Xavier Vidal, diplomat de la primera promoció de l’Escola de Llibreria de la UB, juntament amb la seva sòcia, i també exalumna, Elisa Fernández, de la 7a promoció.

La primera Nollegiu va obrir portes al Poblenou l’any 2013, i així es va convertir en un dels primers projectes impulsats per alumnes de l’Escola. Sis anys més tard, ja amb l’Elisa com a sòcia, arribava una segona Nollegiu al Clot. El camí es va completar l’any 2023 amb la inauguració de Nollegiu Mediterrània, a Palafrugell.

La història d’aquest darrer projecte havia començat uns quants anys abans. En Joan Aliu, propietari de la Llibreria Mediterrània, va reunir alguns amics llibreters, entre els quals hi havia en Xavier, amb la voluntat de traspassar el negoci arran de la seva jubilació. En aquell moment, en Xavier va descartar la proposta, i el local ubicat al carrer de la Tarongeta va passar a mans de la Gemma Garcia, propietària de la Llibreria Vitel·la, a l’Escala, que en va assumir la gestió, fins que dos anys després va haver de tancar.

A principis de 2023, però, el projecte va tornar a trucar a la porta d’en Xavier. Aquesta vegada va ser la dona d’en Joan ‒el qual malauradament havia mort uns mesos abans‒ qui li va tornar a plantejar la possibilitat de fer-se càrrec del negoci. «Vaig tornar a visitar el local i em va semblar que era un lloc amb molt potencial», recorda. «Palafrugell té més de 20.000 habitants, una massa crítica important que en aquell moment no tenia accés fàcil a una llibreria: no n’hi havia cap al municipi, i les més properes eren a Calonge, amb el projecte de Poble de Llibres, o a la Bisbal, amb La Siglantana. Evidentment hi havia risc, però qualsevol que obre una llibreria ja conviu amb el risc», explica.

Un cop presa la decisió, en Xavier només va posar dues condicions: mantenir el local tal com estava, sense fer-hi reformes, i prescindir del bar que havia funcionat tant a l’antiga Mediterrània com a l’etapa de la Vitel·la. «En sé de llibres, però de portar bars no en sé», subratlla amb ironia.

Així, en poc temps ‒concretament el 2 d’abril de 2023‒, obria les portes Nollegiu Mediterrània. «De la mateixa manera que vaig conservar el rètol de Juanita al local del Poblenou, també volia mostrar continuïtat amb el nom de la nova llibreria. Per això hi vaig afegir Mediterrània, com a homenatge a la seva història i a la d’en Joan», explica.

Diversitat en l’oferta i unitat en la comptabilitat

I com s’ho fan per insuflar vida als tres projectes? En Xavier ho resumeix així: «Diversitat en l’oferta, unitat en la comptabilitat». Pel que fa a l’organització, l’Elisa s’encarrega de les finances, mentre que ell assumeix les tasques de comunicació, web i gestió de dipòsits. A partir d’aquí, cada llibreria compta amb una persona encarregada: el mateix Xavier a la Nollegiu del Poblenou, l’Elisa a la del Clot i la Francesca Castro a la de Palafrugell. Cadascú fa les compres segons el seu criteri i en funció dels seus lectors. «Això permet que, dins d’una certa uniformitat, hi hagi també diversitat entre les tres llibreries», explica.

D’entrada, en Xavier no volia que Nollegiu Mediterrània es distanciés, ni en la presentació ni en l’esperit, de les seves germanes barcelonines. «La nostra aposta és per a editorials independents, i no treballem gaire gèneres com la novel·la romàntica, els llibres d’autoajuda o la novel·la històrica», detalla.

«Al final, però, cada llibreria creix segons el seu públic i va evolucionant amb ell», recalca. A Palafrugell, això ha implicat incorporar seccions que no tenen cabuda a Barcelona, tant per una qüestió de demanda com pel fet que és l’única llibreria del municipi. «A Barcelona ens podem permetre ser més selectius perquè hi ha molta oferta, però allà no podem deixar de banda els lectors i que siguin víctimes d’Amazon», subratlla. 

Per a en Xavier, una llibreria és, abans que res, «un servei públic de caràcter cultural destinat a crear comunitat, i el respecte per la diversitat de gustos és una de les claus per enfortir-la».

Per complir amb aquesta vocació de servei, la Nollegiu de Palafrugell ocupa un emplaçament privilegiat: un local situat gairebé al cor del municipi, davant de l’antiga Escola d’Arts i Oficis i a pocs minuts del mercat, de la parròquia de Sant Martí i de la plaça Nova.

El local, ampli i lluminós, té prop de 250 metres quadrats repartits en tres àrees diferenciades. A l’entrada s’hi concentren principalment les novetats, però també tenen els llibres vinculats a la comarca, guies de viatge i poesia, tots ells disposats en prestatgeries, taules i fins i tot cadires, algunes dedicades a autors o a temàtiques concretes. Aquest espai correspon a l’antic bar, del qual s’ha conservat la barra ‒ara convertida en taulell‒, darrere de la qual encara es conserven algunes peces del mobiliari de la cuina, que dialoguen amb naturalitat amb els llibres.

A la sala de la dreta s’hi desplega una àmplia oferta de llibre infantil i juvenil, juntament amb seccions com la ciència-ficció, la novel·la gràfica o l’autoajuda, entre d’altres. Els llibres s’organitzen en prestatgeries de fusta que abracen l’espai i en una llarguíssima taula central on s’exposen les novetats.

Per últim, al final del local, on abans hi havia la sala d’exposicions, es troba l’espina dorsal de la Nollegiu Mediterrània, el seu fons, amb la ficció ocupant les prestatgeries de l’esquerra i l’assaig i la no-ficció a la dreta. És també aquí, aprofitant la llum que entra per un gran finestral, on tenen lloc les activitats que donen vida a l’espai: presentacions de llibres, trobades amb autors i activitats infantils com els contacontes.

De moment, no programen clubs de lectura ni cursos com els que organitzen a Barcelona. «La biblioteca de Palafrugell és molt activa en aquest àmbit i ho fan molt bé, així que no volem fer-los la competència. Potser més endavant impulsarem algun club de lectura els caps de setmana, quan ells tanquen, aprofitant que nosaltres obrim tot el dia dissabte i també els diumenges al matí», explica.

En canvi, han establert una relació molt fructífera amb els centres d’ensenyament de la comarca, de la mà de l’Albert Tané, que fa pocs mesos ha agafat el relleu de la Susanna Ramos, impulsora d’aquesta iniciativa, anomenada Nocreixeu. «Organitzem activitats per a l’alumnat i per a les biblioteques, i també oferim assessorament al professorat; per exemple, quan necessiten recomanacions de llibres per abordar algun tema a classe», explica en Xavier.

Per al llibreter, és una col·laboració que beneficia totes les parts implicades: famílies, infants, docents i la llibreria, que gràcies a aquest contacte directe pot conèixer millor el seu públic i reforçar la venda de llibres.

Ho descriu com una relació «molt propera i de confiança», basada en el diàleg constant i l’aprenentatge compartit, un model que considera «gairebé impossible de replicar a Barcelona», on la competència i el pes dels procediments administratius i dels concursos públics dificulten aquest tipus de vincles.

Passat, futur i una predicció

Durant la conversa, també hi ha temps per recordar el seu pas pel postgrau de l’Escola de Llibreria, que ell mateix assenyala com a clau per atrevir-se a obrir una llibreria, venint d’una formació inicial com a periodista. «El postgrau et dona unes eines que et permeten afrontar un projecte complex com aquest amb una certa racionalitat», apunta.

Pel que fa als plans de futur, de moment en Xavier no es planteja continuar ampliant el nombre de llibreries. «Hem aconseguit estabilitzar el projecte. Ara volem reforçar el que ja tenim i, com sempre, continuar treballant amb els ulls oberts al que passa al nostre voltant per decidir cap a on anirem».

Abans d’acomiadar-se, deixa també una predicció sobre el sector: «Crec que el futur de les llibreries no és a Barcelona, sinó als municipis, a les capitals de comarca, on poden conviure diverses llibreries. No és bo que no n’hi hagi en aquestes localitats, ni per als lectors ni tampoc per a les editorials, que no volen dependre d’Amazon».

En Xavier i l’Elisa ja han començat a fer realitat aquesta visió amb una llibreria arrelada al territori i oberta a tothom, un espai on, tal com anuncia el cartell de benvinguda, s’hi poden trobar «llibres per a criatures de 0 a 100 anys».

Nollegiu Mediterrània Carrer de la Tarongeta, 24-26. 17200 Palafrugell

Tel.: 972 42 94 91

Correu electrònic: palafrugell@nollegiu.cat

https://www.nollegiu.com/cat/qui-som

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez 

Mostra Sant Jeroni gairebé despullat durant la seva etapa de penitència al desert, presenta algun dels atributs habituals; la mà dreta sosté la pedra amb la qual es colpeja a si mateix com acte de penediment pel seu caràcter colèric, la mà esquerra recolza damunt una calavera, una vanitas «tot és efímer, la vida també». Als peus del sant veiem el lleó, que el va acompanyar per sempre més com a mostra d’agraïment per haver-li llevat una punxa de la pota.

Recordem que Sant Jeroni (Estridó, aprox. 340-Betlem, 420) és patró, entre altres gremis, de llibreters i traductors. La seva festivitat es celebra el dia 30 de setembre. Va ser el traductor de la Bíblia al llatí, la Vulgata, a partir de textos grecs, hebreus i arameus, va esdevenir la versió oficial de l’Església catòlica durant quinze segles. Jeroni no va deixar indiferent ningú, de caràcter fort i impulsiu, se les va tenir amb tothom. Va fundar diversos monestirs, va atraure especialment algunes dones influents de Roma; una d’elles, santa Paula, una rica i noble matrona, quan el va conèixer, va abandonar la seva còmoda posició a Roma per anar al desert i consagrar-se a la vida monàstica.

Sota el guiatge de sant Jeroni, santa Paula i la seva filla Eustòquia van estudiar la Bíblia  i l’hebreu. Fins al final de la seva vida, va morir a Betlem als 59 anys, Paula va mantenir la seva relació amb Jeroni.

Marcel Albet Guinart  

De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria  

Aquesta edició és la que fa onze en la història de l’Escola de Llibreria, iniciativa única a l’Estat en aquests moments, que es troba plenament consolidada en la societat catalana. Més de 250 persones han passat per les aules de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA, que és on s’imparteixen les classes), i aproximadament la meitat han trobat feina en el món de la llibreria, un cop acabats els estudis. A més, diversos titulats de l’Escola han obert llibreries arreu del país: en són més de 20 que estan en funcionament i a ple rendiment. 

L’acte del dia 22 es va desenvolupar en dues parts. Primer, dins de la Setmana del Llibre en Català, hi va haver uns parlaments inicials i una xerrada professional. Per part de la FIMA, el degà Miquel Térmens destacà la llarga trajectòria del centre, creat fa 110 anys per la Mancomunitat de Catalunya per formar les directores de les biblioteques públiques del país. Del 1915 fins a l’actualitat, que la Facultat ofereix un ampli catàleg d’ensenyaments de diferents nivells i amb sortides professionals molt variades. A continuació, Edgar Garcia Casellas, director de l’ICEC, manifestà la seva satisfacció per col·laborar amb el Gremi i la UB per ajudar en la bona marxa del curs que, en aquests moments, es té en compte dins del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Finalment, Eric del Arco, president del Gremi, donà la benvinguda a aquesta entitat als alumnes de l’Escola que començaven avui el curs i els desitjà una bona entrada en aquesta professió, que els ha de proporcionar satisfaccions i amoïnaments a parts iguals.

La part principal de l’acte va consistir en una conversa entre Eric del Arco i Edgar Garcia que, moderats per la periodista cultural Gemma Ventura, van debatre sobre la política del llibre i les llibreries.

Del Arco va remarcar la importància del postgrau, ja que proporciona a la gent que intueix que li agradaria treballar en una llibreria les eines i els recursos per prendre la decisió amb ple coneixement. Com qualsevol altra botiga, la feina a la llibreria comporta una sèrie de tasques poc glamuroses, com obrir paquets, fer inventaris, quadrar la caixa, treballar en un horari ampli, entre altres.

Edgar Garcia va posar en relleu la trajectòria de la Generalitat en el suport a les indústries culturals i, especialment, al món de les llibreries, sempre en diàleg amb el Gremi. De fet, l’interlocutor habitual de les llibreries dins l’ICEC és Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre, que també és professor de l’Escola. Eric del Arco va confirmar la bona sintonia que el Gremi manté amb el Departament de Cultura; però no amb el Departament d’Educació, el qual també està implicat en el món del llibre: en les biblioteques escolars (de les quals el país n’està tan mancat) i en la comercialització del llibre de text.

Preguntats sobre quines bones pràctiques calia implantar o millorar, el president del Gremi va defensar que calia respectar la Llei del llibre[i] i, en conseqüència, que els llibres s’haurien de comprar només a les llibreries (i no a les editorials, com algunes d’aquestes empreses permeten a través de les seves webs). Va afegir que caldria millorar els sistemes de control econòmic de l’Administració, per permetre que les biblioteques poguessin comprar a les llibreries de proximitat. El director de l’ICEC va estar d’acord amb aquestes observacions, però va comentar que des del seu organisme hi ha molts aspectes de funcionament que escapen al seu àmbit d’actuació. En canvi, va posar en relleu la campanya «Fas sis anys: tria un llibre», que fa deu anys que és impulsada pel Departament i que té un retorn força positiu per a les llibreries i per al país en general.

Sobre el foment de la lectura fou un altre punt plantejat per la moderadora, que va ser contestat per Eric del Arco, que va posar l’accent en la baixa comprensió lectora de la població en general. Per ell, la solució ha de començar a l’escola; concretament, que els centres docents estiguin dotats de biblioteques escolars amb personal adequat. El Departament d’Educació ha de ser conscient que part de la solució és a les seves mans.

Molts altres temes es varen tractar en aquest interessant diàleg; però no tenim més espai per parlar-ne.

A continuació, la vintena llarga d’estudiants de l’onzena promoció del postgrau en Llibreria es van traslladar cap a la Facultat, on Lluís Agustí, director de l’Escola, els explicà detalladament els continguts del curs, i els convidà que es presentessin a la resta de companys. També presentà breument el funcionament del Campus virtual i les instal·lacions del centre. Així doncs, ja està en marxa una nova edició de l’Escola de Llibreria. Podeu seguir les notícies principals per Bluesky i el blog.

[i] «Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas» (BOE, n.º 150, 23 junio 2007). https://boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-12351-consolidado.pdf.

Com sempre, la sessió inaugural del postgrau en Llibreria consistirà en una xerrada de caire professional relacionada amb el món de la llibreria, després de les paraules inicials per part dels representants de les institucions que organitzen i impulsen l’Escola de Llibreria: el Gremi, la Facultat i l’ICEC. 

Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, Mertxe París Leza, vicepresidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya i Edgar Garcia, director de l’ICEC, donaran la benvinguda i introduiran l’acte.

Per a la part acadèmica, en aquesta ocasió comptarem amb la participació del director de l’ICEC i responsable de les polítiques públiques del llibre a Catalunya, Edgar Garcia Casellas, i del president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Eric del Arco. Entre ells mantindran un diàleg sobre «La política del llibre i les llibreries a Catalunya», un tema del màxim interès per a l’Escola.

Les llibreries, agents culturals essencials per a la difusió de la lectura i la cultura, reben un suport per part de les administracions per mirar de sortejar els problemes propis del sector i del comerç: despeses de lloguer dels locals, canvis d’hàbits en el consum cultural, poc marge de benefici… La conversa serà moderada per la periodista cultural i escriptora Gemma Ventura.

Per acabar, Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria, donarà la benvinguda al nou alumnat del postgrau en Llibreria. Aquesta activitat es durà a terme en el marc de la Setmana del Llibre en Català, i l’assistència és oberta a qualsevol persona interessada.

Tothom hi és convidat!

Lloc: Setmana del Llibre en Català, Escenari Familiar, passeig de Lluís Companys de Barcelona.

Data: Dilluns, 22 de setembre de 2025

Horari: De 16 a 17.30 h

La Gemma Mateu és la jove llibretera darrere d’aquesta llibreria dominada pel color morat dels seus rètols i on destaca un agradable pati interior. La idea d’obrir aquest negoci va sorgir durant la pandèmia. En aquell moment, la Gemma cursava el segon curs d’Història de l’Art a la Universitat de Girona i aquesta era una de les diferents possibilitats a les quals donava voltes per al seu futur laboral. Quan el 2023 va aparèixer l’oportunitat de llogar un local a Torredembarra, el seu poble d‘adopció, va decidir tirar-ho endavant i començar a preparar el projecte amb molta cura.

Abans, havia analitzat si era viable una llibreria com la que tenia al cap a un municipi com Torredembarra, que ja disposa d’una biblioteca molt utilitzada, d’una papereria i d’un quiosc. «Són negocis on ja es poden trobar llibres, però vaig veure que en una vila com Torredembarra, amb 18.000 habitants i molts pobles al voltant que recorren cada dia als seus serveis, hi havia la necessitat d’una llibreria on el llibre fos l’element principal i que fos també un espai cultural», explica.

Un any de formació i recopilació d’idees

Amb la decisió presa, i mentre reformava el local, la Gemma va treballar durant un any en la seva idea de llibreria. En aquest temps, compaginava la seva feina a Barcelona amb visites a llibreries de la ciutat comtal per fer un inventari d’editorials i llibres. «Volia tenir prou coneixement per seleccionar un bon fons i que la meva oferta no es basés només en novetats. No m’agrada aquesta aproximació consumista on els llibres només duren un parell de mesos a les prestatgeries», subratlla.

Aquest procés de selecció tan detallat continua a dia d’avui: «No acostumo a afegir res al fons que no conegui, potser no ho he llegit, però conec l’autor o el llibre». Darrere de tota aquesta feina d’orfebreria es troba l’objectiu de ser capaç de seleccionar «bona literatura» per als seus clients: «vull una llibreria per a la gent del poble, sense ser elitista ni esnob, però apostant per la qualitat».

Tot i així, també reconeix que aquests mesos de rodatge, l’han convertit en una llibretera «més pràctica»: «He incorporat títols que potser no valoro tant literàriament, però que interessen els meus clients. A més, penso que aquestes opcions més comercials també em permeten tenir altres obres que considero essencials».

Durant aquest any de preparació i de recopilació d’idees abans d’obrir Cal Serenet, també va començar el postgrau de Llibreria de la UB, que va cursar fins que es va enllestir la reforma del local. «Em va ajudar moltíssim per conèixer el sector del llibre i saber com funciona. He fet servir molt el que vaig aprendre per al meu dia a dia. També per crear una ètica a la feina, saber quan les coses estan ben fetes, i no prendre decisions que van en contra del sector», assegura. 

En la posada en marxa de la llibreria, també va ajudar-la molt treballar principalment amb una sola distribuïdora, Azeta. «Em van donar moltes facilitats per començar. Jo mai havia treballat en una llibreria, ni portat un negoci, així que volia ser prudent. Volia aprendre sobre la marxa, però sense ficar massa la pota econòmicament. El fet de tractar només amb ells, em va permetre controlar més les despeses. Després, quan ho he tingut tot més controlat, ja he anat ampliant contactes amb altres distribuïdores», explica.

Una organització molt personal

En la peregrinació per les llibreries de Barcelona, també va anar definint mentalment com s’estructuraria la seva llibreria. El resultat és una organització ben diferent a les tradicionals. En comptes de la classificació de novel·la en català i castellà i les seccions habituals, a Cal Serenet el fons està dividit en Individu, Societat, Cultura, El temps i Altres realitats.

A Individu es pot trobar tot allò que té a veure amb la vida d’una persona, amb subseccions com Infantesa, Família, Drogues, Amistat, Crisis existencials, Enamorament, Sexe, Malaltia i mort; Societat es subdivideix en apartats com Crim i llei, Guerra i revolució, Qüestions actuals, Ciència, Feminisme o Antiracisme; Cultura està formada per Folklore, Esports, Religió i Mística; A El temps tens Futur i ciència-ficció, Novel·la històrica i assaig; i a Altres realitats és el lloc de la Fantasia. «És l’estructura que a mi m’agrada com a lectora. Em permet jugar una mica com a llibretera i fa que sigui més divertit tot el procés de tria de llibres i d’organització. Als clients, els sembla curiós», explica somrient.

Una altra de les apostes de la Gemma són les guies, els mapes de la zona i els llibres de muntanya, alguns dels quals es troben en una prestatgeria just a l’entrada del local. «M’agrada tenir-los a mà per si algú els necessita», reconeix.

L‘única secció tradicional és Infantil-Juvenil, classificada per edats, i que ha estat una de les que més s’ha ampliat en aquests mesos. «He anat incorporant més títols perquè tenen molta sortida i perquè és una temàtica que m’ha anat interessant cada vegada més i sobre la qual m’he anant formant de manera autodidàctica», explica. Les il·lustracions de la il·lustradora Verónica Fabregat que decoren l’aparador de l’entrada, són una mostra de la importància que ha anant guanyant aquesta temàtica a Cal Serenet.

Un espai cultural ple d’activitats

Des de l’obertura de la llibreria, la Gemma ha organitzat una gran varietat d’actes per a diferents públics: presentacions de llibres, tallers, conta-contes, clubs de lectura, vermuts literaris… «M’ha servit per donar-me a conèixer i també com a aprenentatge de quines accions tenen èxit i quines no», reflexiona. Per als pròxims mesos, ha decidit apostar per aquelles activitats que han demostrat que funcionen. «Són sobretot les activitats que comporten un compromís i són participatives», subratlla. Així, mantindrà el club de lectura d’adults, que ella mateixa dirigeix, i obrirà dos clubs nous: un dedicat a l’àlbum il·lustrat i un altre molt especial sobre bolets, dedicat a «micòfils rematats, boletaires i tocats del bolet».

Continuaran els conta-contes –una vegada al més– i presentacions puntals de llibres, especialment quan estiguin relacionades amb el municipi i la zona. També vol mantenir la relació constant amb la biblioteca i amb les escoles properes. «L’objectiu és fomentar la lectura entre els infants. Tenim un projecte amb la biblioteca per a nens de 6 anys, aprofitant el val escolar de la Generalitat, en què els infants vindran a conèixer la llibreria i després aniran a la biblioteca. Crec que és una iniciativa important sobretot perquè hi ha famílies que no coneixen la diferència entre els dos espais, ni què s’hi fa», apunta.

Tota aquesta efervescència respon a la idea que la Gemma té de la seva llibreria, la d’un espai cultural al servei del poble: «Volia crear un espai que la gent faci seu, que no hi hagi una barrera. Penso que és un mitjà per fer xarxa i integrar el teixit cultural i local».

Aquest esperit també es troba al darrere del nom de la llibreria. Cal Serenet és com es deia la casa on es situa el local. «Si tota la vida ha estat Cal Serenet, vaig pensar que havia de continuar sent així, com una manera de mostrar que no és una botiga més, sinó que és una llibreria del poble. També com un agraïment a la família propietària, que va donar suport al projecte», explica.

Fins al moment, la resposta de la gent ha estat espectacular i en poc més d’un any i mig ja té molts clients fidels. «Els fa molta il·lusió que hagi obert una llibreria. A més, diria que entre el 30 i el 40 % dels clients venen habitualment. Estic molt contenta, perquè s’ha fet molta xarxa. Especialment amb el club de lectura, veig que els membres es saluden pel poble i comparteixen lectures», destaca somrient.

Fent balanç d’aquest inici i dels seus plans de futur, explica que moltes de les decisions que ha pres durant aquest temps, com ara l’aposta por una sola distribuïdora, reduir el nombre d’activitats o deixar aparcada la creació de la web de la llibreria i apostar pel perfil d’Instagram, han estat dirigides per una visió molt clara de la professió i com aconseguir un balanç amb la seva vida personal. «De vegades, amb les feines tan vocacionals com aquesta, acabes autoexplotant-te i et pots cremar abans d’hora. Estic sola amb el negoci i no vull agafar més del que puc assolir, per això em vull concentrar en la feina que realment tingui un impacte positiu en la llibreria», assegura.

Per a la Gemma, aquesta és la feina dels seus somnis i desitjaria continuar així per molts anys. De moment, sembla que ho està aconseguint, perquè abans d’acomiadar-se confessa que és «molt feliç» amb la seva llibreria. Per comprovar-ho, no dubteu a passar a visitar-la per Torredembarra!

Cal Serenet

Antoni Roig, 22. 43830 Torredembarra
Tel.: 611 36 48 62

Creació: 2024

Propietària: Gemma Mateu Mas

https://www.instagram.com/calserenet/

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez

El projecte va sorgir fruit de l’atzar, quan un amic comú va presentar els dos impulsors: l’Aitor Martos, que just acabava el postgrau en Llibreria de la UB, i la Núria Càrcamo, que just el volia començar. Un any després, el 2017, ja obrien a l’Eixample Dret, en un carrer perpendicular al passeig de Sant Joan, aquesta llibreria que ret homenatge a Maurice Sendak, l’autor d’Allà on viuen els monstres (Kalandraka, 2014). L’Aitor recorda que al principi pensava obrir una llibreria generalista a la seva ciutat, Sant Adrià. «Em vaig adonar que amb el tipus d‘enfocament que a mi m’agradava, més d’autor, ho tenia molt difícil. Amb el naixement de la meva filla i la de la Núria vam reconnectar amb el llibre infantil i vam decidir apostar per una llibreria dedicada a l’univers lúdic dels infants, amb un fons molt seleccionant i de qualitat» subratlla. 

La localització al Camp d’en Grassot va sorgir analitzant el mapa de llibreries de Barcelona per buscar el millor entorn per al seu projecte. «No és per un tema de competència, perquè penso que l’objectiu comú de les llibreries és formar lectors, que després ja compraran en una o en l’altra, però ens vam adonar que era un àrea on no hi havia llibreries» explica.

Primer van aterrar a un local de 60 m2, fins que a finals de 2023 es van traslladar a un espai més gran, d’aproximadament 100 m2, just al costat de l’anterior. «Va ser la mateixa propietària que ens va oferir traslladar-nos, i nosaltres, que ja vèiem que se’ns estava quedant petit l’espai per mantenir el fons que volíem, vam acceptar», recorda.

Una llibreria per trobar-se com a casa

Només creuar la porta decorada amb el coet lunar de Tintín entres en un espai molt acollidor, amb mobles de fusta i una atenció pel detall que es percep en quadres, flors, plantes i llums, com el petit bolet vermell que decora una de les prestatgeries de l’entrada. «Volíem crear un espai on la gent es trobés com a casa, però no excessivament infantilitzat, perquè els adults també es trobessin a gust», explica l’Aitor.

Aquesta calidesa s’estén per tota la llibreria, però l’àrea dedicada als llibres de 0 a 3 anys, amb catifa de carreteres, balancí de fusta i sofà banyat per la llum que entra per la finestra d’un pati interior, et trasllada a una sala de lectura i de jocs ideal. 

L’organització de la llibreria també està molt pensada. «És molt important tenir clar l’espai que tens i encaixar-ho amb el fons que vols tenir», ens explica l’Aitor, mentre ens ensenya els croquis de la llibreria i dels diferents espais i mobles que va dibuixar per decidir on col·locar llibres i joguines. Les peces bàsiques d’aquest trencaclosques tan ben resolt són els llibres de 0 a 3 anys, l’àlbum il·lustrat, els llibres de coneixements, la narrativa, els còmics, els llibres d’importació i els jocs, tant per a infants com per als adults. «Amb aquests pilars vam dissenyar i endreçar l’espai», recorda.

També revela alguns consells de llibreter experimentat: «A l’entrada de la llibreria has de posar el que et defineixi, i en el nostre cas és l’àlbum il·lustrat; també la secció juvenil, perquè si la poses massa a l’interior, als joves i als adolescents els costa més entrar; en canvi, la secció de 0-3 anys millor més al fons, perquè els carrets de les famílies no bloquegin el pas…».

En aquests set anys han fet una aposta important pels llibres d’importació, per obres que no estan editades aquí, especialment àlbums il·lustrats. «Intentem buscar el llibre infantil de qualitat allà on sigui: Itàlia, França, Japó, Índia…», assegura. També ha augmentat el llibre d’adults, que al principi gairebé no en tenien.

Malgrat el trasllat i l’ampliació, l’Aitor reconeix que mai es pot tenir tot el que t’agradaria, però que tenen el fons «en què creiem i que poden defensar».

Activitats per a grans i petits

L’altra branca de la Sendak són les activitats. Organitzen clubs de lectura per a adults, per a nens i nenes de 9 a 11 anys i també per a famílies: un per a infants a partir de 7 anys que venen acompanyats pels seus familiars, i la Biblioteca dels Nadons, un cicle orientat a pares i mares novells.

També programen contacontes, tallers, presentacions de llibres i activitats de formació per a adults. Per exemple, ara tenen en marxa la segona edició del Cercle de Lectura d’Àlbums, que pretén ser un espai de diàleg, reflexió, qüestionament i construcció col·lectiva de significats culturals i socials per mitjà dels àlbums il·lustrats. «Totes les activitats són a càrrec de professionals, perquè nosaltres som llibreters –potser també programadors culturals– i per això busquem persones que ho poden fer millor que nosaltres», reflexiona. Totes les activitats es fan en col·laboració amb l’agenda cultural el Culturista, a l’Espai Culturista Sendak, que es troba a pocs minuts de la llibreria.

Una comunitat virtual en creixement

Al món virtual, la Sendak compta amb una comunitat important, especialment a Instagram, on reuneixen més de 14.900 seguidors. Aquí comparteixen recomanacions, activitats i algunes histories personals. També inverteixen molt de temps en la seva web, que és la via d’inscripció a les seves activitats. Igual que el seu local, la web està organitzada amb molta cura, destacant novetats i recomanacions, perquè sigui fàcil trobar el que busques i comprar-ho, ja que és una botiga en línia. Per als que volen estar al cas de tot el que fan, envien un butlletí electrònic on també comparteixen històries interessants relacionades amb el món del llibre il·lustrat.

De tornada al món físic, l’Aitor apunta que el més complicat durant aquests anys ha estat la gestió. «Costa d’imaginar-se tota la feina que hi ha al darrere. Són moltes hores, quasi no ens deixa temps ni per llegir», explica somrient. En aquest sentit, destaca la utilitat que va tenir per a ells cursar el postgrau en Llibreria de la UB. «Vinguis d’on vinguis, et dona una foto molt similar a allò que et trobaràs en una llibreria, i també eines per gestionar-ho. Recordo molts bons professors».

Recentment hi ha hagut alguns canvis en l’estructura de la cooperativa perquè la Núria Càrcamo, una de les sòcies fundadores, ha deixat el projecte, així que es queden a càrrec del projecte ell i l’Eva Carrió, també exalumna del postgrau, i sòcia d’aquest projecte cooperatiu des del 2022. Però el projecte continua. Destaca que la gran aposta de futur la van fer amb el canvi de local, però ens confessa que a vegades somnia amb obrir una Sendak en un altre lloc. «A Barcelona estem en una situació de privilegi absolut perquè pots trobar de tot, però a d’altres ciutats trobo a faltar espais on es tracti amb dignitat el llibre infantil».

Abans de marxar, li demanem una recomanació per als futurs llibreters. Després de pensar-s’ho un parell de segons, ens diu que la decisió de muntar una llibreria ha de ser «molt vocacional». «Malgrat que es tracta d’un començ, i no m’agrada parlar romànticament de la nostra feina, també és cert que has de creure en el que fas, perquè després apareixen problemes que et fan repensar-t’ho tot. Per això crec que la llibreria ha de transmetre la teva personalitat, quins interessos tens i quins llibres t’agraden. No es tracta d’anar a contracorrent, però has de creure en el que ofereixes».

Després de la nostra visita, estem segurs que a Sendak han aconseguit transmetre amb escreix el seu esperit. Si encara no ho heu fet, heu de comprovar-ho en persona!

Sendak

Còrsega, 461. 08037 Barcelona

Tel.: 93 858 76 96

Creació: 2017

Propietaris: Aitor Martos i Eva Carrió

Instagram: https://www.instagram.com/llibreriasendak/

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez 

 Les dues sòcies es van conèixer durant el curs de 2023, després de deixar les respectives carreres laborals amb el somni de posar en marxa un projecte al voltant dels llibres. La Irene, deixant enrere més de 18 anys com a editora a Penguin Random House, i la Gabriela, després de 20 anys com a advocada especialitzada en l’àrea informàtica, i treballant de project manager als últims anys. Entre classe i classe van veure que es complementaven molt bé i que a més coincidien en la idea de negoci, una petita llibreria generalista i de barri.

El postgrau va ser fonamental per aterrar aquesta visió a la realitat. «Ens va servir per aprendre el dia a dia d’un llibreter. Crec que és una visió molt necessària perquè el món de la llibreria a vegades és molt somiatruites i quan el vols traduir a la realitat, veus que és molt complicat i que darrere hi ha molta feina», explica la Irene.

També les va convèncer que era més viable aixecar el projecte juntes que no pas en solitari. «Amb tot el que implicava muntar una llibreria, vaig decidir que no em veia amb forces per poder tirar-ho endavant jo sola», recorda la Gabriela. «És una feina molt demandant, molt complicada de compatibilitzar amb la vida personal, especialment en el meu cas, que tinc un fill i una filla, i en el de la Gabriela, que en aquell moment estava embarassada del seu fill», afegeix la seva sòcia.

El punt de partida va ser el pla de negoci desenvolupat per la Irene en una formació d’emprenedoria a Barcelona Activa. «Quan aquesta agència el va validar com a viable, vam decidir que era el moment de tirar el projecte endavant», recorda. Així, a principis de 2024 va començar la cerca de locals pel seu barri, Sant Gervasi. Gràcies a la seva mare, van descobrir que estava disponible un local on recentment havia tancat un quiosc-papereria al carrer Muntaner, i els va agradar molt la localització: «No hi ha altres llibreries al voltant i és una zona molt transitada, a prop del mercat, del Centre Cívic Vil·la Florida, de parades d’autobusos escolars, de gimnasos i també de diversos centres de salut». Aquests últims s’han revelat com una inesperada font de clients. «Ens hem adonat que moltes de les persones que esperen per la seva cita amb el metge, passen abans per aquí i compren algun llibre», explica Gabriela somrient.

Una reforma integral

Després de cinc mesos de negociacions van aconseguir llogar l’espai, que han transformat completament amb una reforma gairebé integral. Per maximitzar els seus 55 m² van triar unes prestatgeries de fusta molt altes, on es reparteixen les diferents seccions identificades amb unes petites pissarres. Com a bona llibreria generalista, volen tenir una mica de cada cosa. «Aquest fons és fruit de la nostra lectura personal, però després tenim una mica de tot», explica la Gabriela. En aquesta selecció també demostren la seva complementarietat; a la Irene li agrada la novel·la negra i el llibre en català, mentre que la Gabriela, amb família brasilera i d’origen argentí, és una seguidora de la narrativa sud-americana. Aquest plurilingüisme també forma part de l’essència de la llibreria. «Per a nosaltres, el català i el castellà són una riquesa compartida. Un dels plans futurs és tenir també llibres en anglès i en altres idiomes», destaquen.

El fons ha anat creixent a poc a poc, perquè la inversió inicial, amb la reforma i la compra dels primers llibres, va ser molt gran. També s’ha anat completant amb el que demana la gent. Un exemple és la secció de creixement personal. «Per a nosaltres era molt important entendre primer la demanda del barri. En aquest sentit, no som elitistes, aquí tothom és benvingut, tots els interessos. Pensem que l’amor per la lectura es pot colar per molts àmbits, també amb el creixement personal», subratllen.

Al centre del local, en uns grans mobles que també serveixen com a magatzems ocults, han col·locat les novetats i les recomanacions. «Són les lectures que nosaltres considerem imprescindibles», explica la Gabriela. Però no són les úniques que ho fan. En una de les prestatgeries de l’entrada tenen un racó amb post-its de colors on els clients poden deixar les seves recomanacions. «Quan en tenim unes quantes, comprem els llibres que suggereixen i els deixem en aquella zona. És com una cadena de recomanacions», descriu la Gabriela.

Aquesta iniciativa és un exemple d’un dels atributs essencials d’aquestes llibreteres. «Ens agrada escoltar els clients, saber què els agrada. No ens importa passar temps amb ells i recomanar-los llibres a partir del que ens expliquen. Pensem que també és una manera de fer barri i és el que ens diferencia de les grans cadenes», expliquen. En aquest sentit, treballen molt per encàrrec. En poc més de 48 hores tenen gairebé qualsevol llibre que els demanen en persona o a través d’altres canals com WhatsApp.

El perfil d’aquests clients és molt divers. Al matí, passen més jubilats i la gent que transita per aquest dinàmic carrer. A la tarda, el torn és per als pares que venen de recollir els seus fills de l’escola. Nous lectors que aprofiten l’espai que s’ha reservat per a ells, el petit oasi, on asseguts a unes petites cadires, fullegen llibres o còmics mentre els familiars decideixen què comprar.

Suport de clients i llibreters

En poc més d’un any de vida, la rebuda al barri ha estat molt bona. «A la gent li ha fet molta il·lusió la nostra arribada. A vegades entra algú i, des de la porta, ens crida que quina alegria que haguem obert una llibreria. I marxen…», explica rient la Irene. També destaquen el suport d’altres col·legues com ara els propietaris de la No Llegiu o A Peu de Pàgina –on van fer les pràctiques del postgrau– o Figaflor, a Abrera, que dirigeix una companya de promoció, o la Rals, de Calonge. «Ens han ajudat molt, resolent dubtes quan muntàvem el negoci, demostrant el bon ambient que hi ha entre llibreters». Des del principi també han tingut l’ajut de l’Ari, que ha treballat amb elles durant aquests mesos en què ja han viscut alguns dels moments claus de tot llibreter a Catalunya, com la campanya de Nadal i la de Sant Jordi.

Entre els plans futurs, un dels principals és la creació de la web, que ja està llesta al 90 % i esperen inaugurar al setembre. Mentrestant, el seu Instagram és una representació molt acurada del que es pot trobar a la llibreria, amb novetats, recomanacions, etc. Ben aviat, oferiran en aquest espai virtual ressenyes de llibres i continguts cada vegada més interactius.

Un altre dels objectius per als propers mesos és organitzar activitats, com clubs de lectura i altres iniciatives com Books & Wines, una trobada per parlar de llibres amb una copa de vi a la mà. Això serà una mica més endavant, quan la Gabriela es reincorpori a la feina, ja que encara es troba de baixa per maternitat.

Entre els seus plans més a llarg termini també hi ha el d’oferir un petit racó amb productes amb la imatge de la llibreria –realitzada per la dissenyadora Pepa Català– com bosses, punts de llibre, tasses, etc. Però, això serà més endavant. Ara confessen sentir-se molt contentes del seu canvi vital i dels primers passos d’aquest oasi dedicat als llibres i la lectura enmig del bullici de la ciutat.

Oasi de Lletres

Muntaner, 511. 08022 Barcelona

Tel.: 608 24 88 65

Creació: 26/10/2024

Propietàries: Irene Pons i Gabriela Treutel

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez 

Hàbits de lectura i compra de llibres 2024 [en línia]: informe de resultats. [Barcelona]: Institut Català de les Empreses Culturals, [2025]. 128 p. <https://www.gremieditors.cat/wp-content/uploads/2025/03/Habits-de-lectura-y-compra-de-llibre-a-Catalunya-2024.pdf>. [Consulta: 21 maig 2025].

Torna una nova edició de l’informe Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració. 

Lectura freqüent, lectura en castellà i índex lector

• La lectura freqüent, aquella que més demostra la fortalesa de les pràctiques associades a la lectura, baixa.
  • La lectura freqüent entre 2023 i 2024 es redueix lleugerament: del 60,0 % al 58,5 % (lectors freqüents: els qui llegeixen almenys un cop a la setmana).
• La lectura en castellà dobla la lectura en català i, com més va, més creix.
  • El català com a idioma habitual de lectura de llibres es manté estable, del 34,3 % registrat el 2018 al 34,7 % el 2023 i un 34,6 % el 2024. El castellà continua essent la llengua majoritària de lectura, del 62,7 % el 2023 al 63,1 % el 2024.
• Es produeix un increment de l’índex lector, bàsicament per raó d’estudi o feina àmbits en què, precisament, la llengua catalana és més minoritària.
  • Des l’any 2017 hi ha un increment de l’índex de lectura de llibres (lectors: llegeixen almenys un cop al trimestre), i cal fer notar la pujada respecte de 2023, passant del 70,9 % al 73,9 %, després del pic més alt el 2020, quan la covid 19 va impulsar-lo. L’augment de 2024 prové sobretot dels llibres d’estudi o de feina (un creixement del 26,3 % al 29,4 %). Pel que fa exclusivament a la lectura per lleure, l’increment és poc sensible: del 68,2 % al 68,9 %.

Índex lector, freqüència i idioma són els tres ítems sobre els quals posa el focus la Generalitat, dos dels quals són en retrocés i, aquell que no, no ho fa tant per plaer o desig de desenvolupament personal o intel·lectual, sinó per necessitat, conveniència o obligació.

Diguem-ho així: malgrat tot (alguns titulars), no anem prou bé

Quan la canalla es fa gran, fa el que fem els grans, és a dir, deixar de llegir, si no és per obligació, i quan ho fa, fer-ho sobretot en castellà. Aquesta dada és rellevant perquè la recullen diversos estudis, enquestes i informes. I d’aquests dos mals plora la criatura: formem generacions senceres que llegeixen molt, moltíssim, i en català, però en passar a adults en perdem alguns, baixa la freqüència en d’altres, i s’abandona majoritàriament la llengua en tots (essent aquest un article adreçat a l’Escola de Llibreria de la UB, vull fer notar la reducció del català com a llengua d’ensenyança a les aules universitàries o en la redacció de tesis, per exemple). En aquest sentit, els titulars: El català té espai per a créixer o Mai tanta gent no havia llegit en català, no ens haurien de valdre com a eufemismes de la reculada: es pot créixer en lectors/parlants mentre es «creix» en la minorització.

La gràcia d’un informe com aquest, d’hàbits, és precisament que fa la mateixa funció que una radiografia o una analítica a cal metge: ens permeten de veure què flaqueja o què falla per tal que els metges sàpiguen com, amb què i on actuar.

Prou sabem que hi ha diverses causes –en direm multifactorial– per a tot plegat, però també sabem que hi fracassem en totes. Per dir només algunes notícies que darrerament són en portada: la normalització lingüística era mentida en molts àmbits, començant per l’escola; la crisi del/s model/s educatius; la dificultat d’atendre nouvinguts de gran diversitat i volum, tant a l’escola com en els espais relacionals dels adults; l’agressió al model i l’ús del català; l’abandó sistemàtic de la llengua en àmbits que en serien factors integradors, com els laborals, el cafè i la botiga, o de simbòlics, com ara la justícia, senyal inequívoc del menyspreu absolut de què som objecte.

Per què, doncs, llegir –o parlar– en català si la quotidianeïtat, el poder, l’obligació legal, Internet i l’entreteniment són a una altra banda? I aquest pas al castellà no és per seducció, atractiu o amabilitat, com alguns diuen que hauríem de fer per al català: és pura imposició i presència abassegadora, i els llibres reflecteixen –o se sotmeten– a aquesta realitat, i els lectors, quan no són a l’escola, s’hi aboquen o, simplement, se’ls redueix el marge de maniobra. Insisteixo en aquest punt perquè el mateix informe de Conecta, a l’apartat de metodologia, que sempre dic que s’ha de llegir amb la mateixa atenció que les dades, dels 12 punts que configuren el Qüestionari, tres són sobre la «raó» de la lectura, sobre la «raó de la no lectura» i sobre l’«actitud» envers la lectura, al marge de les relatives a la llengua.

Però tampoc no anem bé en el sentit que, venint d’on veníem, es van fer progressos evidents (sempre recomano i recomanaré de llegir aquests informes d’hàbits, en remarco el mot, que implica seqüenciació històrica, de manera sinòptica amb les edicions anteriors i, com més enrere, millor, per veure’n i determinar-ne les tendències, les ruptures, els estancaments, els segments de públics… i amb aquesta metodologia em sembla evident que som en zones d’estancament (dels índexs) i de retrocés (de lectura per goig intel·lectual i d’idioma).

Els governs encarreguen aquests estudis, se suposa, per fer política sobre bases fonamentades. Exigim-les, i van de l’escola a la feina, de la política editorial a la xarxa de llibreries, del paper de les biblioteques a la llengua desacomplexada. Ho podríem empaquetar en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que hauria d’incorporar aquest informe a les seves diagnosis i, consegüentment, en repensar objectius i estratègies. Amb urgència.

Mig segle de democràcia no recupera el català

La lectura en català ha crescut al llargs dels anys. És una evidència i l’informe en recull dades de tendència des del 2016, de poc més del 26 % el 2016 a gairebé un 40 % el 2024, però també n’és, d’evident, que la franja de 25 a 34 anys i la de 35 a 44 anys (els qui treballen, tenen diners i són pares i mares, és a dir, que en transmetran l’hàbit), són als nivells de 2017, que la franja més lectora en el nostre idoma són els vells, només superats pels infants, perquè, malgrat tot, tenen el català com a llengua d’ús majoritrari, vehicular o preferent segons la nova correcció, a l‘escola. Però ja hem vist què fa la mainada en créixer. La mitjana matemàtica de magnituds en segments tan dispars serà una raó matemàtica, però no de realitat. Ho dic perquè, per exemple, la franja dels 14 als 24 anys dobla la següent, la dels 25 als 34. Sí, la dobla. Cau del 45,3 al 23,1 %. Aquí, si hagués de ser el cas, crec que s’escauria més d’aplicar-hi una mediana que no pas una mitjana.

Per territoris, els percentatges de la «província» de Barcelona són patètics, d’un 33,2 %. El 63,1 % de la gent llegeix habitualment en castellà, només el 28,9 % s’estima fer-ho en català, però les franges centrals d’edat són fins a 5 punts per sota d’aquest desig. Dada d’esperança, però: el 83,2 % de la gent llegeix algun cop –o pot llegir– en català. La base hi és.

Són els joves i les dones urbanes, les que més llegeixen?

El fet de llegir (llibres) creix i ens n’hem de felicitar: el 2017 ho feia el 67,6 % de la gent, i ara ho fa el 73,9 %. També ha crescut el fet de llegir per plaer, encara que per sota: del 61,9 % al 68,9 %. També creix la compra de llibres en aquest període, del 62,8 % al 66,8 %, i sense llibres de text, del 48,8 al 54,4 %. (Nota: algun dia, algú hauria d’explicar la caiguda, i un cert desori, en els llibres de text en tots els graus de l’ensenyament.)

Els menors de 14 anys s’afirma que llegeixen tots, el 100×100 (?), sobretot Internet, còmics i xarxes, un altra dada a prendre’s seriosament, perquè creix pràcticament en totes les franges hàbils d’edat. I els homes llegeixen més en català que no pas les dones, però si filem prim sobre què llegeixen, les dades es disgreguen i demostren diverses divergències: les dones opten més per llibres, revistes i xarxes, i els homes per diaris, còmics i Internet. Quan deixem anar dades, com a indicadors relacionals que són, si us plau, posem-les en relació a les seves respectives magnituds i no oblidem que dir «llegir» és una informació i «llegir llibres» n’és una altra. En el cas del públic d’aquesta ressenya, la diferència molt gran entre la lectura de llibres entre dones i homes és una dada no només significativament superior a la mitjana, sinó de forquilla de diferència notable. I a la inversa, els homes llegeixen en català més que no pas les dones.

El fet de ser urbà segurament reflecteix més la realitat demogràfica de residència desequilbrada del país que no pas d’altres factors decisius en la lectura, ja que el nivell d’estudis hi resulta clau i els perfils per província demostren que Lleida concentra el percentatge lector més alt de Catalunya, però amb unes dades que amb prou feines varien entre elles, encara que en el focus de lectura de llibres la dada de Barcelona sigui més alta (Barcelona província, recordem-ho, perquè les dades de la ciutat són les que són). I deixo anar un apunt que crec que aquest informe enriqueix, en distingir entre llegir i què llegim: el percentatge més alt de lectors amb més alta freqüència és de premsa. Pot ser una dada que considerem evident pel fet de l’actualitat que comporta implícita la premsa, però, dat i beneït, el que més llegim és premsa, i després a Internet i xarxes, així que una acció (cultural, lingüística, de creació d’hàbit…) ben pensada i dirigida cap a aquests àmbits podria ser altament eficaç?

Altres dades d’interès, de les divergències amb Espanya a les biblioteques i la lectura digital

La diferència de Catalunya amb Espanya –recordem que la metodologia i l‘empresa que n’han fet els respectius informes d’habits són les mateixes–, són significatives, però gosaria dir que són menors. Així, a Catalunya el percentatge de lectors supera d’un 1,4 punt l’indicador espanyol, i la diferència, major o menor, també es consigna en la lectura de llibres, de premsa i en xarxes socials. Les diferències notables dins l’Estat provoquen uns mitjanes que no ens haurien de confondre en cap cofoïsme: ens queda camí a fer fins als estàndards que hauríem de desitjar d’altres països, inclosos alguns territoris de l’Estat.

Sobre biblioteques, destacar que el fet que la valoració global, en una escala de 0 a 10, sigui d’un 8,5 per part de més del 80 % dels enquestats, és prou significativa de la potència de la xarxa bibliotecària i de l’adaptació dels serveis i de servei públic que les biblioteques fan. L’enhorabona. Tant l’assistènca a la biblioteca com el nombre de socis assenyalen creixements sostinguts i positius, però potser hauríem de debatre si ens ha de preocupar el fet que un percentatge tan elevat com els dos terços de les visites siguin ocasionals i que la meitat dels serveis (això ho sabem per d’altres estudis) no siguin de llibre.

Sobre lectura digital, ja n’hem assenyalat algunes dades abans, per edat, gènere del lector/a i per suports de lectura, així que ara només voldria posar el focus sobre la minoria que practica la lectura de libres en suport digital: tan sols un 6,4 % dels lectors llegeix només en digital, mentre que un 28,3 % ho fa en imprès i digital. La majoria, doncs, no ho fa, i això es constata en dades de la majoria de països. Però alerta, si hem de fer referència no pas a llegir llibres sinó només a llegir, l’estadística fa un tomb copernicà a favor del món digital, I no ja només en segments temàtics determnats (lectures universitàries, professionals, científiques, especialitzades o, abans, diccionaris, enciclopèdies, cartografies…). I una dada per a la reflexió, pràcticament el 64 % dels lectors de llibres en suport digital només ho fa si són gratuïts.

Coda. Una aposta cívica, social i cultural

L’informe de Conecta és bo, ben fet, i acumula experiència metodològica i acumulació històrica de dades consolidades. Un luxe per a qualsevol sector. Paga la pena d’entretenir-s’hi i estudiar-ne les dades més detallades. La informació és poder, en aquest cas, de decisió(ons) a prendre per a una societat més lectora i en català.
 

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya. Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’ICEC.

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb Blok de BiD.

L’Escola de Llibreria és una iniciativa conjunta del Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona que va començar el curs 2012-2013. Les classes tenen lloc presencialment a la Facultat, els dilluns i els dimecres de 16 a 20 h, i segueixen un pla d’estudis que inclou els continguts necessaris per portar el dia a dia d’una llibreria: legislació, tipus de llibreries, programes de gestió de llibreries, màrqueting, presència a la xarxa, optimització de la pàgina web, etcètera. El professorat és format tant per professionals d’àmplia experiència com per professors universitaris.

Després de les classes, entre abril i juny, cal dur a terme unes pràctiques obligatòries de 100 hores, que es fan en una llibreria a triar entre un conjunt ampli d’opcions, tant de Barcelona com de la resta del país. Aproximadament, un 50 % dels exalumnes (que ja en són més de 250) han aconseguit un lloc de treball. A més, tot i que no sigui l’objectiu prioritari del curs, els nostres titulats han obert una trentena de llibreries, en diverses localitats de Catalunya (Barcelona, Balaguer, Blanes, Esparreguera, Terrassa…) i de fora.

Aquest curs s’alterna, en els anys que no es programa, amb un altre de dedicat al reciclatge i aprofundiment de professionals llibreters en exercici. Aquesta altra formació es porta a terme totalment en línia i, en cada edició, es dedica a determinats temes d’interès, prèviament seleccionats pels llibreters agremiats.

Per poder matricular-se al curs de postgrau bàsic cal fer, prèviament, la preinscripció. Aquest tràmit es porta a terme de manera telemàtica, a partir d’aquesta pàgina web. Tal com allà s’indica, cal enviar el currículum i una carta de presentació. El preu de la matrícula és de 600 euros.

Per a més informació: https://fima.ub.edu/edl/ca/lescola

Bluesky: https://bsky.app/profile/edl-ub.bsky.social

Blog: https://fima.ub.edu/edl/

La passió d’aquest torderenc per tot el que envolta el món del llibre està encapsulada a la cita del poeta Vicenç Altaió que emmarca el mostrador de la llibreria: «Els llibres són la llar per al lector que tremola de fred». Aquesta flama que l’ha portat fins a convertir-se en llibreter es va començar a forjar durant els seus anys universitaris, quan va gaudir d’una beca de col·laboració a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, on estudiava Ciències Polítiques. «Em va agradar molt l’experiència i, a més, vaig descobrir que és molt enriquidor tractar cara al públic», recorda.

El següent pas va ser el postgrau de l’Escola de Llibreria de la UB, del qual guarda un grat record i que el va ajudar a entendre com funciona la indústria del llibre: «L’experiència va ser molt positiva, vam conèixer proveïdors, transportistes, editorials… em va ajudar a saber per on començar», ens explica.

Després, amb les pràctiques a la llibreria Ça Trencada, de Blanes (dirigida per Xavi Ros, un altre diplomat de l’Escola de Llibreria), ja va veure que aquest era el seu futur. Només faltava triar el moment adequat, que va arribar amb el tancament de la llibreria Núria el maig de 2024: «Fa dos anys ja n’havia desaparegut una altra d’especialitzada en manga i ja només ens quedaven un parell de papereries. Vaig veure una oportunitat i em vaig decidir a agafar el relleu».

El local és una antiga sabateria de prop de 50 m², de la qual ha heretat un banc a l’entrada on poder seure, per descansar, llegir o contemplar les propostes que selecciona amb cura al seu enorme aparador. A dins, espera un espai amb un gran expositor central dedicat a les novetats, que és fruit de l’aprenentatge d’aquests primers mesos en funcionament. «Aquest moble l’he afegit fa poc –ens explica l’Oriol– perquè m’he adonat que la gent prefereix que els llibres estiguin una mica desordenats i també en posició horitzontal, no vol anar mirant els lloms amb el cap girat».

En aquest temps, també ha crescut la presència del llibre infantil, situat al fons de la llibreria i acompanyat de dues petites cadires perquè els més petits puguin gaudir de la lectura mentre els seus pares fan una ullada a la resta de llibres. I poden trobar obres de tota mena, perquè l’esperit d’Una Mà de Llibres és generalista: assaig, poesia, novel·la gràfica, ciència-ficció, fantasia, cuina…

La selecció d’aquest fons divers és un dels aspectes que li ha portat més feina. «Em va costar molt triar les novetats de les editorials, no pots llegir-ho tot i t’has de guiar per ressenyes i per les pròpies editorials. Sap molt de greu si has de tornar algun llibre que has triat amb tota la il·lusió», ens confessa. 

També subratlla la importància de ser àgil gestionant els encàrrecs dels clients. «La gent se sorprèn quan veuen que soc tan ràpid com qualsevol de les grans cadenes de llibres i llavors comencen a demanar títols i fer encàrrecs», apunta.

Art, jocs i contacontes

L’art també té un espai a la llibreria. Es venen làmines de la il·lustradora Flavita Banana, que decoren algunes de les prestatgeries, així com calendaris i peces de ceràmica d’artesans de Tordera com la Clara Castelló. «Jo els ofereixo el meu aparador. Crec que ens hem d’ajudar entre tots», afegeix. Un petit catàleg de jocs, tant per a adults com per a nens, completa l’oferta.

Mentre ens explica això, entra a la llibreria la responsable de l’Escola d’Adults de Tordera. Parlen uns minuts sobre el llibre del pròxim club de lectura que organitzen. Per a l’Oriol és molt important crear sinergies amb entitats com aquesta. També amb les escoles de Tordera i dels pobles veïns. «No pots esperar assegut que vingui la gent, has d’anar a buscar-la», sosté convençut. 

Per això, un dels seus objectius és començar a fer presentacions de llibres, tallers i, més endavant, organitzar un club de lectura. De moment, la primera activitat ha estat L’hora del Conte, un contacontes per als més petits que ha debutat amb èxit. Per a la segona edició ja ha hagut de demanar inscripció prèvia per no deixar gent fora.

La següent fita del calendari és amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona, per al qual li agradaria organitzar un acte. La idea ha estat de la seva parella que, igual que la seva família, l’està ajudant molt en tot el procés. «Jo soc qui porto el dia a dia, però no ho considero un projecte individual. Tots aporten el seu gra de sorra», explica. 

La seva parella l’ajuda a gestionar l’Instagram de la llibreria, on van publicant les activitats i recomanacions de llibres. També té una pàgina web amb un catàleg en línia des d’on es poden comprar o encarregar llibres. «Un altre dels objectius per als propers mesos és donar-li més visibilitat», avança. 

L’experiència d’aquests primers mesos de funcionament –amb la campanya de Nadal inclosa– i l’acollida per part dels clients han estat molt bones. «Em diuen que ja feia falta una llibreria com aquesta», comenta orgullós. Els prometedors primers passos d’Una Mà de Llibres per il·luminar durant molt de temps el centre històric de Tordera.

Una Mà de Llibres
Ciutadans, 15. 08490 Tordera
Tel.: 93 679 88 15
Creació: 23/11/2024
Propietari: Oriol Serra

https://www.unamadellibres.cat/
Instagram: @llibreria_unamadellibres

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez 

Al mes de novembre d’aquest 2024 teníem previstes algunes presentacions per celebrar aquest aniversari, però tot quedà en paper mullat. El fatídic 29 d’octubre s’ho emportà tot. La nit anterior i durant el matí va ploure tant i tan intensament que els albellons no podien absorbir tanta aigua, inundant ja alguns carrers del poble, l’Alcúdia a la Ribera Alta del Xúquer, on com a gats escaldats ja esbrinàvem que aquell dia anava a ser complicat. I decidírem no obrir la llibreria. Però mai hauríem imaginat el que ens esperava. De vesprada, cap a les 18.00 h, el riu magre que mai havia desbordat a la població o almenys no hi ha ja memòria col·lectiva de tal fet, començà a inundar els carrers d’aigua i fang. L’aigua avançava amb força i el nivell pujà ràpid i arrossegà el que trobà al seu pas, canyes i fang, i contenidors i fang, i cotxes i fang i més canyes, tot acompanyat d’una remor contínua ensordidora i que feia por. 

L’endemà, en baixar de casa, un paisatge desolat ens acompanyava cap a la llibreria i el que vèiem anava augmentant els nostres temors. En obrir la porta, llibres nadant, expositors bolcats, aigua i fang i plors i por i incertesa.

Amb el meu germà començàrem a netejar i treure tots els llibres mullats, material i objectes que quedaven inservibles. El títol més perjudicat, Xarxes, d’Eloy Moreno (Nube de Tinta, 2024), feia tan sols uns dies que havia entrat com a novetat, tot un expositor promocional de peu. Aquests tipus d’expositors que ens proporcionen les editorials van caure tots, El Clan de Carmen Mola (Planeta, 2024); El niño que perdió la guerra, de Julia Navarro (Plaza & Janés, 2024)…, a més de tots aquells que es trobaven a les baldes inferiors de les prestatgeries. Quasi 400 títols i vora 750 exemplars hem calculat, a banda de les prestatgeries que estan per canviar i altres desperfectes.

Sense llum, telèfon i aigua es feia més complicada la feina, però amb l’ajuda de familiars, amics i alguns clients que van anar sumant-se vam poder treure el fang, qüestió imprescindible per avançar i que no es perjudicaren més o es feren malbé més objectes o articles. Van ser deu dies els necessaris per netejar i organitzar de nou la llibreria per poder tornar a obrir. Davant la por i la incertesa s’imposà l’obsessió per obrir el més aviat possible i d’aquesta sorgí la determinació i energia per aconseguir-ho. Aleshores ens va colpir la segona onada, la de la solidaritat i els missatges d’ànim i suport de molta gent anònima que una vegada restablertes les comunicacions ens cridaven o escrivien per veure com podien ajudar. Un TikTok de la meva filla i una nota amb les llibreries afectades del Gremi de Llibrers de València a les xarxes van ser els detonants perquè la comunitat lectora es posés en marxa per ajudar. Igual que a la covid 19, tindre una pàgina web va ser fonamental. En aquest cas ha estat determinant per poder seguir venent llibres en aquest moment tan difícil. Cal també destacar el paper de les estructures organitzatives del sector, molt especialment el Gremi de Llibrers amb el seu equip tècnic o CEGAL que han estat donant suport i gestionant moltes de les ajudes que es destinaven des dels actes solidaris que s’han organitzat.

Quinze dies després del desastre vam poder obrir les portes de nou, contents i animats, i amb el desig que altres llibreries afectades també puguen tornar a obrir, algunes ja ho han fet, d’altres tardaran.

Néstor Ferrando
 

L’Esplai Llibres
Av. Antonio Almela, 42 baix
46250 L’Alcúdia
Tel.: 96 299 62 07
https://www.esplaillibres.com/cat/

El 29 i 30 de setembre de 2022 va tenir lloc a Barcelona, el VII Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, que organitza l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) cada quatre anys des del 1997. Les conferències, xerrades i taules rodones que han tingut lloc al llarg d’aquests anys són consultables a través de la pàgina web de l’AELC (https://www.escriptors.cat/lij), exceptuant les dels dos primers congressos (la Seu d’Urgell, 1997 i Vilafranca, 2001), que només es poden trobar en paper. En el cas del VII Congrés, que es va celebrar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, a banda de l’edició en línia i en paper, és possible recuperar les gravacions en format vídeo a través del canal de YouTube de l’entitat. 

Cada congrés parteix d’un tema proposat per l’organització, que tant pot centrar-se en l’anàlisi d’un autor, com en l’estudi d’un gènere literari o en aspectes lligats a la professionalització del sector del llibre. En l’edició del 2022, sota el títol de «Verba ludens: el joc a la LIJ», el propòsit era analitzar la importància del fet lúdic en tots els vessants de la literatura infantil, tant en la seva concepció com en la seva recepció.

El llibre, que conserva el mateix títol del congrés, manté l’ordre i els blocs que van estructurar la trobada, eliminant només les intervencions dels moderadors i convertint les aportacions de les taules rodones en discursos autònoms, en un clar benefici per a la posterior lectura i consulta.

Després d’uns mots de presentació, del congrés i de l’obra, per part de qui era secretari de l’AELC en aquell moment, Ricard Ruiz Garzón, trobem la ponència inaugural de Màrius Serra, que fa una defensa de la literatura infantil com a literatura de primera, i destaca la seva riquesa a partir d’exemples propis i, sobretot, de Gianni Rodari.

A continuació ja entrem directament en matèria amb els cinc blocs principals del congrés. Els tres primers es divideixen segons l’edat dels infants receptors: de 0 a 6 anys, de 6 a 12 anys i a partir de 12 anys. I els altres dos se centren, un, en la traducció lúdica en la literatura infantil i juvenil, i l’altre, més obert, a reivindicar els beneficis del joc i la necessitat de prendre’ns-el seriosament.

Sens dubte aquesta és la part més interessant del llibre, sobretot perquè els participants són grans professionals de l’entorn català i provenen d’àmbits diversos de la cadena del llibre. Hi trobareu, per citar-ne només alguns, referents teòrics de primera línia com Teresa Duran o Miquel Desclot, veus poètiques com la de Salvador Comelles, editors compromesos com Joan Rioné, escriptors referents de la literatura catalana actual com Àngel Burgas i Anna Manso, traductors com Yannick Garcia o Aurora Ballester, il·lustradors de gran èxit com Xavier Salomó i mediadores culturals amb l’experiència de Marta Roig i Mar González.

Cal afegir també la presència d’un capítol dedicat al lliurament del XXI Premi Aurora Díaz-Plaja, que van merèixer dos articles sobre teatre per a infants i joves d’Anna Díaz-Plaja i Jaume Forés, i, sobretot un darrer apartat de conclusions, on un lúcid Marc Alabart fa un relat exposant els temes més rellevants i les reivindicacions més escoltades al llarg dels dos dies.

Malauradament, l’estudi de la literatura infantil i juvenil en català no té gaires canals de difusió, de manera que és d’agrair la publicació d’obres com aquesta, on podem saber, per exemple, com un autor com Àngel Burgas es planteja l’escriptura d’una novel·la o com el tàndem literari de Meritxell Martí i Xavier Salomó, encaren cada nova col·lecció. I encara més és un luxe, poder llegir les dificultats que tenen els traductors professionals davant la feina, en teoria fàcil, de traduir literatura per a infants. O saber quines connexions, com explica Oriol Comas, té la literatura infantil i juvenil amb els jocs de taula.

Com passa en totes les obres corals, i és clar, en els congressos, hi ha taules o veus que resulten més rodones o interessants que altres. Però en aquest cas, es fa difícil destacar-ne alguna perquè crec que totes comparteixen un to divulgatiu i un equilibri entre la teoria i l’experiència pròpia, que fan de molt bon llegir, sense necessitat de ser-ne especialista.

I per acabar, només aconsellar als lectors que, si poden, acompanyin la lectura amb la visualització de la xerrada que us comentàvem a l’inici, perquè sobretot en l’apartat dedicat a la lectura dels 0 a 6 anys, no té preu poder veure en Miquel Desclot, la Marta Roig i la Mar González, mostrant llibres i recitant els versos recomanats en el joc poètic en les primeres edats. 

Glòria Gorchs

Bibliotecària

Ací tenim de nou Sant Jeroni. Recordem una vegada més que cada 30 de setembre se celebra aquest sant, patró, entre altres gremis, dels llibreters i traductors.

Aquesta bella imatge d’enguany mostra Jeroni amb algun dels seus atributs, però no pas tots, falten els llibres, la Bíblia que ell va traduir. A l’esquerra veiem el cap del lleó que sempre més va acompanyar el sant en mostra d’agraïment per haver-li llevat una punxa que tenia clavada a la pota. Amb la mà esquerra sosté un Sant Crist, i amb la dreta, una pedra per colpejar-se el cap. A baix a la dreta, una taca vermella que vol ser un capel cardenalici, encara que Jeroni mai va ser cardenal, és una jerarquia que se li atorgà pòstumament.

No queda clar el que pot ser una mena de cosa que treu el cap per la part inferior dreta, sigui el que sigui, és evident que tant Picasso com Miró coneixien aquesta obra.

El fresc, de difícil datació, potser de finals del XVIII, és a l’interior de l’església de Sant Julià d’Unarre, a les valls d’Àneu. Potser no passarà a formar part dels annals de la història de l’art, però l’artista va fer el que va poder.

Curiosament, en el moment de redactar aquestes notes, ha aparegut al mercat de compra-venda una altra representació del sant que, sens dubte, va servir d’inspiració al pintor d’Unarre o bé es tracta d’una altra peça inspirada en un mateix original.

Aquesta versió que diem es tracta d’una pintura a l’oli sobre vidre, datada el 30 d’abril de 1780, i signada per Luis Saubera. Procedeix d’una col·lecció particular d’Écija. En aquesta obra s’observen millor alguns detalls que, en la versió pallaresa, no quedaven clars.

Investigant per la xarxa, hem arribat a un gravat anterior, del 1602, d’origen italià. Es tracta d’un gravat sobre paper, obra d’Agostino Carracci (1557-1602), que es veu que va servir de font d’inspiració per a molts artistes posteriors. Actualment, aquesta peça es troba a la Národní Galerie Praha (Galeria Nacional de Praga).

Text i foto: Marcel Albet Guinart 

Era el mes d’abril del 2004, el mes de Sant Jordi, quan a Badalona, al cèntric carrer del Canonge Baranera (també conegut col·loquialment pel carrer d’en Cueta), al número 78, obria la llibreria Saltamartí. Llavors, en un radi no gaire ample, podíem trobar tres llibreries més: Al Vent, El Full i la sucursal badalonina d’Abacus, que anys més tard es desplaçaria a un altre local, on encara es troba. Totes tres eren a prop, i el lloc on la Sílvia Muntané i en Gerard Remendo van decidir obrir la Saltamartí responia als mateixos paràmetres: sí, igual de cèntrica; però el centre de Badalona és ampli i s’hi arriba de maneres molt diverses. 

La llibreria Saltamartí va obrir com una llibreria generalista, i actualment hi podem trobar les novetats literàries del moment i, al seu fons, un bon assortiment amb diversitat de gèneres, des de ciència-ficció a novel·la negra, literatura infantil i juvenil, guies de viatge, assaig –tant feminista, com polític o de ciències–… Un fons d’uns 12.000 llibres en uns 100 m² de llibreria, presidida per la paret del fons, pintada expressament per l’artista Gerard Sala, que ha mort recentment.

Però tornem a la dècada dels 2000… Uns pocs anys més tard, i al mateix carrer, però a la «vorera» del davant (bé, aquest carrer és de vianants i no hi ha voreres, però ja m’enteneu) i a l’altra cantonada de l’illa de cases, obria físicament la llibreria de vell Fènix (que al 2016 tornaria als seus inicis, virtuals). I també arribava la crisi econòmica del 2008, i amb ella el tancament de la llibreria Al Vent.

La Saltamartí va resistir, amb la creació d’un club de lectura, oferint serveis de recomanació a les escoles de la ciutat (per a tots els nivells educatius), servint les biblioteques badalonines, venent llibres de text de diversos cursos educatius, celebrant ja sigui trajectòries literàries o el desè aniversari de la pròpia llibreria, xerrant i presentant novetats literàries (tant a la pròpia llibreria com aprofitant l’Espai Betúlia si es preveu que l’afluència de públic pot ser considerable), i aprofitant el Sant Jordi, amb la signatura de llibres dels autors i autores locals. Però no només això: encara recordo l’any que va venir Almudena Grandes i, abans de l’hora de signar a la plaça de la Vila, va fer una xerrada al mateix carrer Canonge Baranera… Era arriscat perquè, com diu el refrany, a l’abril aigües mil, i va ploure, però la Sílvia era allà paraigües en mà tapant una simpàtica i propera Grandes. Anys després es recuperarien les presentacions al carrer; el motiu va ser un virus i una pandèmia… Però no avancem esdeveniments.

Abans ens hem de situar a l’any 2018: la Sílvia i en Gerard buscaven algú més, i l’escollida fou la Magda Gual: havia estudiat Filologia i un màster en Edició i, a més, havia fet pràctiques en una agència literària: era pràcticament inevitable, amb aquesta trajectòria, que acabés estudiant el postgrau en Llibreria de l’Escola de Llibreria, precisament en la mateixa cinquena promoció que qui escriu aquestes línies; però això és una altra història. Aquell Sant Jordi del 2018, a la parada de la llibreria que llavors es col·locava a la plaça de la Vila, recordo que va començar el seu primer contacte laboral amb la Saltamartí, i va ser a partir del juny quan ja se la veia al local de Canonge Baranera.

I arriba el 2020, i amb ell la jubilació d’en Gerard. I el virus, i la pandèmia, i setmanes durant les quals no vam ser pocs els badalonins que els vam donar suport i vàrem comprar llibres sense poder veure’ls ni tocar, i esperàvem que ens deixessin sortir de casa ben aviat, ni que fos una estona, per poder recollir-los i veure com estaven, i que anàvem a les presentacions al carrer perquè els llocs tancats eren perillosos, i bé, totes aquelles restriccions que esperem que no tornin a produir-se. I quan ja començaven els temps que semblaven prepandèmics, a Badalona va obrir una nova llibreria, la Mitja Mosca, de la qual ja se n’ha parlat en aquest blog i que, en certa manera, venia a suplir el tancament d’uns anys abans de la llibreria El Full per jubilació.

I arriba el 2022, i qui es prejubila és la Sílvia. I des del juliol, la Magda passa a ser propietària de la Saltamartí. I arriba el 2024, i el 7 d’abril es celebra el vintè aniversari, amb les llibreteres actuals: la Magda, la Mònica, l’Ariadna i l’Anna. I quins objectius es planteja la Magda? «Que la gent ens conegui i vegi que, tot i haver-hi hagut un canvi, no vegin una diferència molt gran».

A quins canvis es refereix? Doncs per exemple, ara hi ha un nou club de lectura (i aquest estiu n’han celebrat un d’especial dedicat a la saga Blackwater); una pissarra a la porta de la llibreria recomanant llibres del fons; unes lleixes especials per als autors i autores de la ciutat, com Joan Soler i Amigó, Sílvia Soler o Rocío Bonilla; alguns llibres sorpresa, embolicats i amb una breu descripció però sense poder veure quin llibre estàs comprant; o posar a la venda una mica de marxandatge relacionat amb el món dels llibres.

I quins reptes té la Saltamartí? «Ampliar-la; però això és somiar truites». No sé si això és somiar truites o no, però tenint en compte tots els reptes inesperats que la Saltamartí ha esquivat durant aquests vint anys (afegits als que pot tenir qualsevol negoci sumats als propis d’una llibreria), jo li auguro i li desitjo com a mínim vint anys més de fer barri i ciutat a través dels llibres.

Saltamartí Llibres

Canonge Baranera 78, 08911 Badalona

Tel.: 93 384 00 71. A/e: saltamarti@saltamarti.cat

https://www.saltamarti.cat/cat/

@Saltamartillibr

Diego Ruiz Llamas

De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria

Congreso de Librerías (26è: 2024: Pamplona). XXVI Congreso de Librerías [en línia]: Pamplona 2024. [Madrid: Cegal, 2024]. 23 vídeos. <https://www.youtube.com/playlist?list=PLh9Xibg3YAm6I-U0SH1D9MqDulUdhIpBC>. [Consulta: 22.6.2024].

El darrer Congrés de Llibreters, que es va celebrar a Pamplona del 14 al 16 de març de 2024, va reunir uns 250 llibreters d’arreu d’Espanya i també distribuïdores, que eren les empreses que havien fet de patrocinadores: UDL Libros, Les Punxes, Penguin Random House i Logista. El Congrés va comptar amb la presència d’alguns llibreters catalans: l’Àurea Juan, de Finestres; en Xavi Vidal i l’Elisa Fernández, de Nollegiu; en Ferran Velasco, de la llibreria Universal, l’Èric del Arco, de la Documenta i president del Gremi de Catalunya, i jo mateixa. També va haver-hi la presència de les editorials guanyadores dels premis Todostuslibros. El format d’entrega d’aquests premis és senzill, molt allunyat del nostre Premi Llibreter.

L’agenda d’activitats del Congrés va consistir en ponències magistrals, que tingueren lloc als matins, i tallers, que es desenvoluparen en horari de tarda, amb diverses pauses per a cafès, dinars i sopars. El més important del Congrés va ser la coneixença que va permetre entre llibreters de molt diverses procedències. Al final es comprova que hi ha els mateixos problemes arreu i que, vinguem d’on vinguem, portem les mateixes dinàmiques.

Les ponències generals més importants varen ser:

Presentació del Mapa de Librerías 2023, amb dades de LibriRed, a càrrec d’Álvaro Manso, portaveu de CEGAL. Es constata que el territori català té poca presència perquè hi ha menys llibreries connectades a LibriRed. Aquí es pot accedir a l’informe sencer: https://congresolibrerias.es/wp-content/uploads/2024/03/MAPA-LIBRERIAS-2023.pdf i aquí, a un resum: https://congresolibrerias.es/wp-content/uploads/2024/03/PRESENTACION-CONGRESO-CON-VISOR-LIBRERIAS.pdf

Presentació del sistema francès de suport del sector de les editorials per a llibreries literàries, a càrrec d’Anaïs Massola, presidenta de l’Association pour l’Écologie du Livre.

Pràctiques que enriqueixen el llibre i afavoreixen la cadena de subministres, amb una presentació de bones i males pràctiques, a càrrec de Xavier Vidal en nom de la comissió de bones pràctiques.

L’Elisa Fernández, de la llibreria Nollegiu, va conduir dos tallers: «Letras y cifras», sobre conceptes econòmics bàsics per traduir una llibreria a números, per portar de forma bàsica les finances d’una llibreria, i «(Sobre)Vivir del cuento y que la tesorería no nos ahogue».

En una taula gremial es va parlar de les compres de biblioteques, i es va comentar que el model a seguir és el de la Comunitat de Madrid: varen repartir 10.000.000 € entre 140 llibreries durant quatre anys. Això vol dir que cada llibreria tingué una comanda de 17.000 € anuals de biblioteques.

Una segona taula gremial molt interessant va ser la del conveni col·lectiu. Aquí, la Sara Sánchez, secretària de CEGAL, va estar acompanyada de l’advocat de CEGAL.

Els tallers – espais de compartir experiències es varen portar a teme en paral·lel en diversos espais.

En l’enllaç següent podreu accedir al programa complet del Congrés i als vídeos de les sessions: https://congresolibrerias.es/

Gemma Barrufet

Llibreria A Peu de Pàgina

Secretària del Gremi de Llibreters de Catalunya