«Condenadas al olvido», de Virginia López Domínguez

López Domínguez, Virginia. Condenadas al olvido: breviario de escritoras del Romanticismo. Madrid: Fórcola, 2026. 216 p., [8] f. de làm. col. (Periplos; 82). ISBN 978-84-19969-33-0. 22,50 €.

Condenadas al olvido és un assaig de la filòsofa, poeta i escriptora Virginia López Domínguez, especialista en Romanticisme. L’autora rescata la figura d’una vintena d’escriptores que, malgrat el seu talent, van ser apartades injustament del cànon literari tradicional, fet que va possibilitar que el seu estudi es postergués darrere dels homes de la mateixa generació.

El Romanticisme va ser un corrent literari i filosòfic que va néixer a finals del segle XVIII i que va sofrir un gran desprestigi. El sector més extremista parla d’aquesta tendència com a retrògrada i patriarcal, qualitats que sorprenen molt, ja que va ser un moviment trencador que va aspirar a la llibertat individual i social. L’obra posa especial èmfasi en com la tradició literària occidental s’ha anat construint des d’una visió predominantment masculina. Tot i que les escriptores citades en el llibre van ser admirades en vida, posteriorment van quedar relegades a un segon plànol, no per una qüestió de qualitat literària sinó com a conseqüència d’una societat que limitava la participació femenina en la cultura.

L‘autora, Virginia López Domínguez, al llarg d’aquesta obra, demostra que moltes dones van haver d’enfrontar-se a obstacles tant de tipus social com personal per poder desenvolupar la seva vocació en un context en què la dona no tenia reconeixement intel·lectual. Els cercles romàntics es portaven a terme en moltes ocasions a l’àmbit domèstic, on les dones eren amfitriones de les tertúlies, però també font d’inspiració. El Romanticisme va plantar les bases teòriques per a l‘alliberació de la dona però, en la pràctica, les dones van haver de fer front a les limitacions d’una estructura social patriarcal.

L’assaig s’inicia amb una introducció que reflexiona respecte a «Veritats i mentides sobre el Romanticisme i les seves dones». Es subdivideix en apartats clau com la posició social de la dona en el Romanticisme, la tergiversació del moviment romàntic per alguns feminismes, l’entorn de les escriptores romàntiques, els avenços jurídics sobre el matrimoni i el divorci, les lleis misògines dels segles XVIII i XIX i el llegat de les escriptores romàntiques, entre altres. Dins d’aquest apartat de «veritats i mentides», crida l’atenció la secció dedicada a l’assimilació dels jueus a Berlín, ja que va ser un fet rellevant que va influir notablement en el naixement del Romanticisme i la posició que va aconseguir la dona. La burgesia jueva havia assolit una situació econòmica acomodada i les tertúlies literàries als seus salons eren autèntics espais creatius, domini de dones d’alt nivell cultural. També s’ha de ressaltar el capítol que parla de l’escriptura «fantasma», atès que, en aquella època, era freqüent que obres escrites per dones es publiquessin sota anonimat o pseudònim masculí per por a la censura.

La segona part de l’obra està formada per un «Breviari d’escriptores romàntiques». L’obra fa un recorregut per una sèrie d’escriptores fonamentals del Romanticisme. A cada una d’elles li dedica un parell de pàgines i no es limita a enumerar dates i obres sinó que aprofundeix en la seva vida i conflictes personals. Comença per les dones jueves de les tertúlies de Berlín, continua amb el cercle de Jena (primera generació romàntica), el cercle de Heidelberg (segona generació romàntica), literatura gòtica, grans novel·listes angleses, i finalitza amb el Romanticisme nord-americà. Entre les figures més destacades apareixen Mary Wollstonecraft, Ann Radcliffe, Mary Shelley, Jane Austen, les germanes Brontë (Charlotte, Emily i Anne), George Sand, Louisa May Alcott i Emily Dickinson.  

Per acabar, al final del llibre hi ha un índex onomàstic. Una eina de recuperació de la informació que hauria de ser present en tot assaig de qualitat.

Amb aquest assaig, l’autora aconsegueix conciliar el rigor acadèmic amb la divulgació. Rescata la memòria d’escriptores fonamentals del Romanticisme i mostra la injustícia històrica que van sofrir moltes dones en aquella època. És una obra que per la seva estructura i temàtica constitueix una lectura molt recomanable per a qui gaudeix de la literatura, de la història i dels estudis de gènere.

Mónica Rodríguez Fernández 
Llicenciada en Filologia Hispànica. Autora d’El petit llibre de la literatura universal (Amat, 2025)