«Diccionario terminológico de la historieta», de Manuel Barrero

Barrero, Manuel. Diccionario terminológico de la historieta. Sevilla: Asociación Cultural Tebeosfera, 2015. 406 p. (Tebeoteca). ISBN 978-84-606-8246-2. 25 €.

En aquest llibre dedicat a la disciplina creativa de la historieta, hi podem trobar l’explicació del lèxic que solen utilitzar autors, lectors, divulgadors i estudiosos del gènere, com també el llenguatge més tècnic que s’empra al vessant més industrial (editors, impressors…).

Un diccionari ve a ser com una fotografia del que es considera els conceptes i les paraules rellevants en un àmbit concret. Ens parla de les paraules que es consideren significants i vives en un moment històric determinat. Com bé diu l’autor, Manuel Barrero, tots els diccionaris estan condemnats al fracàs. El temps s’encarrega de la mutació dels conceptes d’algunes veus o del canvi de paraules per designar una mateixa idea. En el cas del còmic, el pes de la digitalització del procés creatiu i industrial i l’ús d’Internet han promogut que la terminologia s’hagi ampliat i alterat molt en els últims anys. Algunes de les paraules que fins fa poc eren usades amb normalitat, avui en dia només tenen sentit quan parlem de la història del mitjà, no de l’actualitat. Tanmateix, el caràcter enciclopèdic del llibre escrit l’any 2015 continua tenint utilitat i interès. No podem obviar, però, que ara com ara (2026), la majoria dels lectors de còmics busquen la comoditat i la immediatesa de les explicacions de les paraules que els interessen a la xarxa o amb els programes de la intel·ligència artificial. Malgrat tot, un llibre en paper, de caràcter exhaustiu, escrit mantenint un criteri i amb el rigor assegurat pel prestigi de l’autor continua tenint una important rellevància i utilitat.

En el diccionari podem trobar la terminologia en castellà referent al món de la historieta. A vegades també es menciona la traducció dels mots en algun altre idioma. No s’hi troba el lèxic en català, no és l’objectiu d’aquest llibre. Tampoc es pot trobar a les llibreries cap diccionari semblant escrit en la nostra llengua. És una mancança cultural important, si considerem que el 80 % de la producció de còmic a l’Estat s’edita a Catalunya actualment. Una mica més si hi sumem les edicions a les Illes i el País Valencià. Pel que fa a la llengua, del total de còmics que es publiquen a l’Estat podem calcular que al voltant d’un 6 % dels títols està editat en català.

El primer estudi que va voler donar visibilitat al lèxic usat a la historieta, va ser Terminología (en broma pero muy en serio) de los cómics. Un llibre de divulgació amè i rigorós alhora, escrit per Antoni Guiral que va ser editat per Funnies a Barcelona l’any 1998. Va ser una bona aportació encara que només parlés de 200 veus i lògicament no hi entrés tota la terminologia nova aportada per les novetats tecnològiques del món de la comunicació i edició dels últims anys. El mateix autor va renovar i ampliar el seu glossari en la monumental i imprescindible Del tebeo al manga: una historia de los cómics (Panini, 2007-2014, en 11 volums), encara que sense buscar una exhaustivitat. També es poden trobar explicacions parcials de la terminologia sobre la part creativa o industrial del còmic en diverses publicacions o en les xarxes digitals. Algunes entrades en aquests medis són plenament interessants, altres força matisables i unes poques que inclús poden ser benintencionades, directament infumables.

Manuel Barrero confessa que va dedicar vuit anys de la seva vida per fer aquest llibre, compatibilitzant-ho amb altre projectes, apuntant idees i polint una explicació objectiva de cada concepte. La selecció de 1.300 paraules parla de la magnitud en l’ambició del projecte. Ha estat un procés que encara que ha comptat amb les opinions d’altres especialistes, és obra d’un sol autor. Barrero no és de simplificar discursos per fer més digerible un text. El rigor màxim és un dels grans objectius en els treballs que ha presentat l’historiador i estudiós del mitjà.

La investigació sobre el còmic, i per tant la seva reivindicació com a mitjà rellevant en la vida cultural d’un país, va començar a arrelar als anys seixanta. Fins llavors, per a la majoria dels prohoms de la cultura, els tebeos es consideraven un entreteniment per a nens sense cap valor transcendent. L’esperança era que un cop els lectors deixessin enrere la infància passessin a llegir productes culturals amb valor i qualitat com la literatura. Luis Gasca, Antonio Martín, Román Gubern, Terenci Moix i Antonio Lara foren alguns dels pioners que lluitaren pel canvi de paradigma. També en aquestes dates i més centrats en l’humor gràfic català podem destacar els noms de Josep Maria Cadena i Lluís Solà.

L’any 1968, Lumen va publicar la traducció al castellà del llibre Apocalittici e integrati del filòsof i escriptor italià Umberto Eco. En el llibre es reivindicava el còmic com una disciplina més en l’àmbit de l’art. El febrer de 1969 Eco vindria a Barcelona a inaugurar una exposició de còmic. El fet que un intel·lectual de prestigi com ell s’interessés per aquest mitjà va contribuir a anar canviant la visió menyspreadora que tenia la majoria de societat sobre els tebeos.

Barrero (nascut en 1967) pertany a una generació posterior d’investigadors. Llicenciat per la Universitat de Sevilla, és un historiador del món de la historieta metòdic, perseverant i documentat. Històricament, no tots els divulgadors del món del còmic es dedicaven fil per randa a comprovar totes les dades que figuraven en els seus llibres. Barrero es distingeix per ser un documentalista exquisit que no busca repetir els conceptes abocats en llibres anteriors, sinó que sempre que és possible va a cercar a arxius o col·leccions particulars la font original. L’any 2001 va fundar la revista en línia Tebeosfera. Juntament amb altres col·laboradors, ha aconseguit que la revista d’estudis i investigació sobre el còmic sigui el principal referent a l’Estat sobre el món de la historieta. La seva feina de catalogació de tebeos ha estat fonamental per recuperar de l’oblit moltes obres.

La historieta és un tipus de narració mitjançant una successió de vinyetes (dibuixos). L’autor americà Will Eisner el definia com l’art seqüencial. El mitjà, com també ho fa el cinema, utilitza uns recursos tècnics que li són propis. És comunament acceptat que la historieta il·lustrada ho és quan està reproduïda sobre suports físics o digitals. El mot «historieta» es va començar a fer servir a finals del segle XIX, perquè les narracions gràfiques acostumaven a ser històries curtes.

A Catalunya, a les primeres dècades del segle XX, de les revistes infantils on hi podia haver historietes il·lustrades en deien «patufets», recordant la mítica capçalera En Patufet (1904-1938). Després de la guerra, es faria servir la paraula «tebeos» a causa de la popularitat de la revista infantil barcelonina TBO (1917-1998). El mot «còmic» va néixer als Estats Units per designar les historietes que llavors eren majoritàriament humorístiques. En el nostre país aquest mot es va popularitzar a partir dels anys seixanta i ara és molt més usat que la paraula «historieta». En el llenguatge col·loquial a vegades s’utilitza el mot «manga» o «novel·la gràfica», com si no fossin sinònims de «còmic». En realitat, «manga» és com li diuen els japonesos a la historieta, i novel·la gràfica sol ser un còmic amb una narració més complexa o amb una certa ambició artística més alta del que és habitual. Se sol acceptar que el mot «còmic» inclou una narrativa plasmada amb un mínim de dues vinyetes. L’humor gràfic que també s’estudia en el llibre, es una obra gràfica condensada en un sol dibuix. Normalment el tema és humorístic i el dibuix o caricatura està pensat per ser reproduït en premsa o en altres mitjans. Hi ha qui defensa la postura que l’humor gràfic també pot ser de més d’una vinyeta. 

En quasi totes les definicions d’aquesta disciplina creativa hi ha controvèrsia, també n’hi ha en la data del seu naixement. El còmic té nombrosos antecedents, alguns historiadors se’n van molt lluny i el situen a les pintures rupestres de l’antiguitat. A Europa, quan es posa data de naixement del còmic modern, es parla de 1833 i l’edició d‘Histoire de Mr. Jabot del suís Rodolphe Töpffer. Curiosament, el llibre és la publicació d’unes seqüències gràfiques destinades a adults, no a infants. La sèrie americana The Yellow Kid de Richard F. Outcault creada l’any 1895 va aportar novetats narratives i industrials importants al mitjà. Alguns investigadors consideren The Yellow Kid com la primera sèrie moderna de còmic. El títol entraria plenament en el que s’anomena comunicació de masses, o sigui una creació gràfica que busca trobar un màxim de seguidors i de repercussió.

El còmic, la historieta, el «novè art» com l’anomenen els francesos, ha estat i és una disciplina gràfica popular. De manera semblant al cinema té una producció destinada prioritàriament a l’entreteniment, i una altra part, que també pot arribar a ser popular, que entra més directament dins un propòsit artístic.

En els últims anys alguns col·lectius menysvalorats per la indústria durant dècades com el femení, han començat a trobar obra gràfica que pot ser més adient als seus interessos. El nombre d’autores dedicades a l’humor gràfic i al còmic s’ha multiplicat en el segle XXI i estan aconseguint un just reconeixement pel fet d’enriquir, matisar i expandir els temes clàssics del mitjà. També les historietes amb protagonisme femení han augmentat significativament acostant les obres a nous segments de lectores.

El diccionari conté historietes reproduïdes en blanc i negre que ajuden a il·lustrar i a entendre millor algunes de les entrades. Les il·lustracions són de petit format. Es pot trobar una extensa bibliografia recomanada a les darreres pàgines del llibre. L’obra és un compendi de conceptes en el qual, lògicament, no estan explicats els noms propis. L’obra, l’any 2015, es va distribuir entre els socis de Tebeosfera i va arribar a posar-se a la venda en algunes llibreries. Actualment, encara es pot adquirir en canals en línia.

La historieta com a mitjà és menys popular del que ho va ser en els temps de postguerra, encara que continua estant viva per a les noves generacions. Els tebeos han sortit dels quioscos o de les llibreries especialitzades i ara també es poden trobar com un producte cultural més en les llibreries generalistes. L’interès pel novè art és creixent en la vida cultural del país. Un diccionari rigorós com el de Manuel Barrero continua sent una eina útil per ampliar i aprofundir en els nostres coneixements sobre el món del còmic.

Jordi Riera Pujal
Escriptor i divulgador del món del còmic i l’humor gràfic