El poder dels llibres: memòria, cultura i formació

Patterson, Ian. Books: a manifesto: or, How to build a library. London: Weidenfeld & Nicolson, 2025. 310 p. ISBN 978-1-4746-1898-4.

«Reading is a necessary part of reality, and an unavoidable part of everyday life». Ian Patterson plasma en aquest manifest sobre els llibres la importància de la lectura en les nostres vides i el poder que té sobre nosaltres, tot i que no sempre en som conscients, ja que aprenem a parlar i a pensar gràcies a la lectura.

Patterson no ha pogut fugir mai de la lectura: els llibres sempre han estat presents a la seva vida com a poeta, professor, traductor, llibreter i col·leccionista. L’autor, britànic, ha desenvolupat la seva carrera a la Universitat de Cambridge, on va ser professor titular de literatura anglesa, i al Queen’s College, on va ser cap d’estudis. Aquesta trajectòria acadèmica i literària li proporciona una perspectiva sòlida i profunda sobre el món dels llibres.

El manifest s’estructura en vuit parts: introducció a la biblioteca; plaers de la imaginació; plaers culpables; escriptors oblidats, llibres peculiars o llibres «per canviar el món»; poemes; traducció; tradició i innovació; i, finalment, la biblioteca. El llibre conté un apartat de notes, bibliografia, agraïments, informació sobre l’autor i un índex analític.

La introducció ens convida a reflexionar. Ens trobem en una situació de crisi cultural i política: guerres, canvi climàtic, racisme, ressorgiment de l’extrema dreta… i un atac sense precedents a tots els aspectes de la cultura seriosa («an unprecedented attack on every aspect of serious culture») (p. 1). Aquest atac es manifesta en l’infrafinançament sistemàtic i destructiu de biblioteques, escoles, universitats, teatres, museus, galeries d’art i cinemes, en general, de totes les arts i humanitats.

Davant d’aquesta crisi, més que mai necessitem els llibres i la formació de persones amb esperit crític. No es tracta només de «llegir llibres», sinó d’entendre com la lectura ens pot ajudar a esdevenir persones amb més perspectiva i capacitat d’anàlisi. Patterson afirma que la lectura és un element crucial per aprendre a desenvolupar la memòria i per pensar per nosaltres mateixos, per obrir la ment, per estar preparats per als canvis i actuar correctament, i per imaginar que les coses poden anar a millor i mantenir aquesta esperança (p. 40).

L’autor defensa que hem de tractar els llibres com a un bé preuat, no com a simples textos llegits puntualment en un dispositiu de lectura digital. Cal apreciar el llibre físic, comprendre què ens ha aportat a la nostra vida i conservar-lo a l’abast de la mà en un prestatge, a punt per ser rellegit o compartit amb amics. Les biblioteques –afirma– són veritables dipòsits de cultura, coneixement i plaer («storehouses of culture and knowledge and pleasure»), una part essencial del que significa ser humans i entendre la nostra humanitat compartida (p. 7).

En les primeres seccions, l’autor es qüestiona a si mateix. Quan va haver de traslladar-se a un habitatge més petit, es va adonar que no tenia espai per a tots els llibres. Aquesta situació el va portar a preguntar-se què representaven realment els llibres per a ell i per què sentia la necessitat constant d’adquirir-ne més. Patterson reconeix que els llibres han contribuït decisivament a construir la seva identitat: des de petit somiava tenir una biblioteca pròpia, un espai que simbolitzés formació, memòria i vida intel·lectual.

A la secció dedicada als llibres peculiars o rars, Patterson acaba esdevenint ell mateix una figura peculiar, ja que explica com ha anat llegint llibres de tota mena al llarg de la seva vida, buscant alguna cosa «perduda» o oculta, alguna «peça de coneixement que contingués el sentit de tot» (p. 132). Però precisament suggereix que és aquesta curiositat el motor mateix de la lectura i la necessitat de descobrir allò que no sabíem que necessitàvem conèixer (p. 137).

La secció sobre traducció és especialment interessant, ja que l’autor hi reivindica el paper del traductor com a mediador cultural. La traducció no és una simple transposició lingüística, sinó un exercici d’interpretació i recreació. La feina d’un traductor realment és descobrir què s’amaga darrere de les paraules, i no només traduir-les d’una llengua a una altra (p. 208). Aquí es percep clarament la veu del Patterson traductor, conscient dels guanys que implica cada pas entre llengües.

Quan aborda la relació entre tradició i innovació, el manifest adquireix un to més reflexiu. Patterson defensa que la innovació literària no pot existir sense una consciència profunda del passat. Les històries explicades als llibres al llarg dels temps adquireixen diferents tons influïts pels contextos històrics i moviments artístics del moment. És per això que per escriure cal llegir i entendre el passat, d’aquesta manera s’adquireixen noves idees i hi haurà creacions innovadores. Llegir els clàssics no és un gest nostàlgic, sinó una manera d’entrar en diàleg amb generacions anteriors i d’entendre que tota creació s’inscriu en una continuïtat.

El retorn final a la biblioteca tanca el cercle del llibre amb coherència. La biblioteca no és només un espai físic, sinó un símbol on conflueixen memòria, desig, identitat i comunitat. Potser els llibres no et canviaran la vida immediatament, però la milloraran («They may not change your life, or not straight away, but they’ll make it better») (p. 273). Llegir, debatre i escriure ajuda les persones a trobar la seva pròpia veu, a reflexionar amb profunditat i a sentir-se segurs del que pensen («Reading and discussing and writing helps people find their own voice, work out for themselves what they think, on the basis of actual evidence, and gives them the confidence to articulate it») (p. 274).

Books: a manifesto: or, How to build a library no és només una oda als llibres: és una invitació a reflexionar sobre la lectura, la memòria i la literatura. És una defensa passional de com la lectura ens ajuda a formar els nostres pensaments i a desenvolupar l’esperit crític. No és una cosa que s’escull, és un necessitat essencial a les nostres vides.

Lara Díaz Martínez
Arxivera a la Universitat de Barcelona
Graduada en el doble grau en Comunicació Audiovisual + Informació i Documentació (2018-2023)
laradiazmar@gmail.com