Els protagonistes de les novel·les juvenils, estudi francès

Vermot-Descroches, Sandrine. L’édition jeunesse aujourd’hui: le personnage dans le roman adolescent. Paris: L’Harmattan, 2022. 231 p. (Socio-économie de la chaîne du livre. Études; 6). ISBN 978-2-343-25279-7. 24 €.

Pel que podem llegir a la contracoberta del llibre, l’autora és professora, novel·lista, titular d’un màster d’edició i professora a l’Institut Catòlic de Tolosa, un centre privat d’ensenyament superior. Va ser cofundadora de l’associació Réparer le langage, je peux, creada el 2015, que actualment dirigeix i que impulsa l’escriptura col·lectiva –professors i adolescents amb més de quaranta obres creades‒.

D’entrada, cal reconèixer que el llibre no té un aspecte atractiu: ni la coberta, amb uns dibuixos matussers (que també trobem a l’interior) ni el cos del llibre, amb una edició atapeïda que sembla més filla d’un programa de Word que d’un maquetista, ajuden a la lectura. El contingut respon al títol, tot i que cal matisar que es refereix a l’edició francesa.

L’obra s’inicia amb una introducció (p. 9-33) on es fa un repàs de l’aparició del protagonista juvenil i de la literatura específicament juvenil des dels inicis fins als anys 2000 amb la incorporació de taules i gràfics interessants, però d’impressió poc acurada i anàlisi molt superficial; el capítol I (p. 33-70) analitza les característiques dels personatges protagonistes de les novel·les d’adolescents prenent com a referència novel·les franceses, evidentment, i una col·lecció destinada a aquest segment de públic; el capítol II (p. 71-122) està dedicat a la figura de l’antiheroi, també com a model de protagonista adolescent, en aquest cas poc recomanable; el capítol III (p. 123-174) presenta les característiques dels herois, sobretot en les novel·les que anomenaríem fantasy (El senyor del anells, Cròniques de Nàrnia).

En tots els capítols es pren com a corpus d’anàlisi una col·lecció (francesa) per a joves. Les conclusions (p. 175-180) tanquen i resumeixen convenientment el conjunt de l’obra. Com a annexos s’hi inclouen entrevistes i qüestionaris (p. 181-212): les primeres, a agents implicats en l’edició juvenil –autora, llibretera, directora d’un saló del llibre, editor‒ i els segons a lectors (26 adolescents de 12 a 13 anys, i 28 de 14 a 15) amb els quals l’autora arriba a la conclusió que hi ha una divisió lectora entre els adolescents de 12-13 i de més grans de 13, a més de constatar que un 50 % dels enquestats –és a dir, 13 joves!‒ són usuaris, lectors i creadors a Wattpad. Una bibliografia molt extensa, però amb una classificació estranya ‒obres impreses consultades, novel·les citades, articles en línia, webs d’Internet, tesis, enciclopèdies‒ fa que sigui difícil de localitzar allò que ens pot interessar (per exemple, les obres sobre literatura juvenil i novel·les d’adolescents ens apareixen en tres apartats diferents).

En definitiva, una obra menor, tant per l’elaboració com per l’ambició, que només podria interessar els estudiosos de la literatura juvenil francesa.

Teresa Mañà   
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals