«Enamorarse de Anna Karénina un sábado por la noche», de Guendalina Middei

Middei, Guendalina. Enamorarse de Anna Karénina un sábado por la noche: el arte de leer los clásicos en diez breves lecciones. Trad., Marta Rebón. Barcelona: Ático de Libros, 2025. 238 p. ISBN 979-13-87592-32-5. 16,95 €.

Guendalina Middei, romana de naixement, jove professora de literatura, pretén encomanar-nos el seu entusiasme per la literatura clàssica en general i específicament per nou autors i una autora (en aquests temps, un balanç molt desequilibrat a favor dels autors) dels que ens va parlant en un to que recorda una mica molt els llibres d’autoajuda. I no és estrany perquè el seu estil deu estar més adaptat a la comunicació en xarxes socials que a la crítica literària.

Diuen que té més de 300.000 seguidors, suposem que majoritàriament italians, a Facebook i Instagram, amb l’àlies Professor X, dada que no puc validar perquè no hi soc ni a l’una ni a l’altra. I que duri.

Ens adreça a les seves emocions adolescents de quan va llegir Crim i càstig i va concloure que «llegir els clàssics pot ser l’experiència de lectura més emocionant que puguis tenir a la vida». I quan parla dels personatges afirma que «llegir un clàssic és com entrar en una intimitat profunda amb un estrany».

De fet el llibre és la presentació del que deu ser el seu cànon literari particular i després de parlar-nos sobre la vida, obra i l’estil de Tolstoi, apareix Dostoievski i ens parla de Crim i càstig amb les tribulacions de Raskolnikov, i de l’Idiota del que diu «no hi ha personatge menor que no se’t quedi gravat».

De Thomas Mann ens presenta la seva novel·la Els Buddenbrook com a exemple de novel·la burgesa en contraposició a la novel·la aristocràtica russa. Ens explica amb força detall la vida de Giacomo Leopardi i la seva obra poètica i conclou «el lector que prefereixi la mutabilitat canviant de les aigües i la immensitat líquida dels oceans a l’estabilitat de la terra ferma trobarà en Leopardi una llar habitable».

El cinquè que apareix, contra tot pronòstic, és George Orwell amb la seva 1984 que la professora qualifica de profecia sobre els perills de l’autoritarisme i avís per reconèixer els senyals que hi aboquen. Segons Guendalina, Jane Austen és com una tieta-àvia que explica històries divertides, t’emociona i et conquista. Acaba el capítol amb una comparació entre els personatges d‘Elizabeth Bennet i Emma Bovary (però sense dir res sobre Flaubert).

Amb Kafka, La metamorfosi, Gregor Samsa s’expressa el poder de la literatura: «ens ofereix personatges que són símbols, personificacions del nostre estat d’ànim, de les nostres emocions i del malestar interior. Ens ajuda a anomenar-les i a reconèixer-les. Llegir esdevé així una eina per comprendre’ns a nosaltres mateixos, i a través dels personatges, realitzar la nostra pròpia catarsi interior».

Els promesos d’Alessandro Manzoni, obra mestra de la literatura italiana «et porta a una immersió profunda en l’ànima de don Abbondio o de fra Cristoforo o de Gertrude; li interessa, sobretot, descriure les qualitats morals i psicològiques dels personatges a partir de les descripcions físiques que en fa».

El darrer autor que tracta és un altre italià, Giuseppe Tomasi de Lampedusa. Guendolina considera El Guepard (Il Gattopardo) una novel·la del segle XIX escrita al segle XX. Obra única i publicada pòstumament, repassa la història de la unificació d’Itàlia a través de la vida del sicilià Príncep de Salina, inspirat en l’avi de l’autor.

Conclou el llibre explicant-nos que «dues són les brúixoles, els mapes que he tractat de mostrar-vos i espero que us puguin guiar pel vast oceà de la literatura: el plaer estètic i el gust pel descobriment».

La bibliografia final és majoritàriament de llibres en italià amb algunes referències a traduccions castellanes.

Antoni Estela

Exalumne de la Universitat de l’Experiència