El cap de setmana passat (3 i 4 d’octubre de 2015) ha tingut lloc a Besalú (Garrotxa) la sisena edició de la fira de llibres Liberisliber. Aquest certamen està dedicat a mostrar la producció d’editorials independents, les que no pertanyen a cap grup editorial i que ofereixen propostes de qualitat, singulars, curioses… i sovint difícils de trobar als punts de venda, tot i que cada vegada menys. Ja n’havíem parlat anteriorment en aquest blog.

En l’edició d’enguany s’hi han trobat 44 editorials ‒més que en cap any anterior‒, la majoria amb seu a Barcelona; però també provinents d’altres localitats de Catalunya, com Argentona, la Bisbal d’Empordà, Calonge, Maçanet de la Selva, Martorell o Taradell, entre d’altres. I fins i tot de fora del Principat: de Mallorca, el País Valencià, Saragossa, Madrid i Galícia.

A banda de la fira pròpiament dita, una tirallonga d’actes enriqueixen Liberisliber cada any: presentacions de llibres, conferències, recitals poètics, tertúlies, firma de llibres, concursos, promocions… Tot un festival al voltant de l’edició independent o «bibliodiversitat» com enginyosament designen aquest món. El lema d’enguany ens fa pensar: «No importa quantes pàgines llegeixes, sinó quants llibres et marquen». Vegeu tota la informació relacionada en aquest enllaç. 

Ens comentava en Miquel-Àngel Codes Luna, responsable de Liberisliber, que malgrat la pluja de dissabte, el balanç del 2015 és força positiu, amb un augment important d’expositors i de visitants. Destaca l’acord a què han arribat amb el grup de llibreries Bestiari, que permetrà portar endavant diverses accions de promoció de les editorials independents.

Entre els editors presents, saludem Josep Maria Vall Comaposada, diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la nostra Facultat, i fundador, ja fa deu anys, de l’editorial Dux. Ens comenta que malgrat la crisi general i la del sector del llibre, hi ha camp per córrer si es plantegen els projectes sense fer volar coloms.

I a la parada de l’editorial Libros del Zorro Rojo (fundada a Barcelona el 2004 i amb el premi estatal a la millor tasca editorial del 2011), ens trobem amb l’agradable sorpresa que Emma Gràcia Salas, diplomada de la tercera edició de l’Escola de Llibreria, atén els visitants.

Fotos i text: Amadeu Pons

A la roda de premsa del mateix dijous de l’entrega del Premi Llibreter 2015 trobo cares conegudes, Aniol Rafel de Periscopi, Herralde d’Anagrama, Morral de Laie, Pep Garcia de l’Odissea, Antoni Daura de la Parcir, Mireia Gispert de La Memòria, Jordi Sánchez de Bestiari, Ma. Carme Ferrer de l’Empúries… un goig trobar-me entre ells. Durant la roda es donen a conèixer els tres guanyadors del Premi Llibreter d’enguany.

Primer ho fa la Paula Jarrin de la llibreria Al·lots de Barcelona. Anuncia la guanyadora del Premi a l’Àlbum Il·lustrat, és una joveníssima autora nascuda a Hawaii fa 23 anys, l’Emily Hughes, que debuta amb Salvatge, un conte escrit i dibuixat per ella mateixa. Narra la història d’una nena que viu en plena natura, juga, parla i riu amb totes les besties, és valenta, lliure i feliç fins que un dia una parella d’éssers molt semblant a ella pretenen «civilitzar-la». Dibuixos vius i frescos com el bosc on habita Salvatge. Durant el torn de preguntes, Hughes, una mica nerviosa però feliç, reconeix en el seu pare la inspiració del conte, ell li va ensenyar que el que val és l’interior de les persones. Fa d’intèrpret la Maria Notó, llibretera de Nollegiu i la seva traductora al català. 

Salvatge és editada en català i en castellà per Libros del Zorro Rojo, com és habitual, de forma exquisida. El Zorro va ser fundada a Barcelona el 2004; enguany celebra el seu desè aniversari. El jurat del Premi Llibreter vol destacar la feina ben feta d’aquesta editorial especialitzada en àlbum il·lustrat. El 2011 va rebre el Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial. 

Lluís Morral, de Laie, presenta Maylis de Kerangal (Toló, França, 1967), l’autora de la celebrada Reparar els vius/Reparar a los vivos, editada per Angle Editorial i Anagrama. A França ha guanyat una colla de premis. Kerangal ha treballat en el món editorial i ha publicat altres novel·les, una d’elles editada en castellà el 2013 per Herralde, perdó Anagrama, Nacimiento de un puente, guardonada a França amb el prestigiós premi Médicis. Reparar els vius, una història que transcorre en hospitals, arran d’un trasplantament, avança el relat. La mort d’una persona propera a Kerangal va ser el detonant per escriure la novel·la, va ser la manera de canalitzar i alliberar el seu dolor. Durant la seva intervenció, Kerangal reivindica el paper de totes les baules de la cadena del llibre, editors, correctors, traductors, llibreters, tots ells necessaris perquè l’autor arribi al lector.   

Em costa d’entendre el veredicte del jurat del premi Altres Literatures; segons les bases del premi: «Uns llibres que, enmig de la gran oferta disponible, no hagin rebut l’atenció que mereixen i que, gràcies a la tasca de prescripció de les llibreries, puguin arribar a nous lectors». Reparar els vius, amb bon criteri, ha estat un èxit de vendes i de crítica, ha obtingut una colla de premis, algú creu que no ha rebut l’atenció que mereix? 

Edicions del Periscopi repeteix. Si l’any passat va guanyar Ànima de Wajdi Mouawad en la categoria d’Altres Literatures, aquest any ho fa amb Gegants de gel de Joan Benesiu (Beneixama, 1971) en la categoria de Literatura Catalana. El presenta Pep Garcia de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès. Benesiu (pseudònim de Josep Martínez Sanchis) escriu des de la frontera, física i mental, Gegants de gel  transcorre a Ushuaia, l’últim poble del sud de l’Argentina, a Terra del Foc. Ushuaia, potser la metàfora, un distanciament del seu entorn més proper, l’Alacant més allunyat de tot. Benesiu aprofita la llibertat que atorga la ficció per explicar situacions que en forma d’assaig serien d’un pair difícil. Gegants porta pròleg de Manuel Baixauli, que va publicar una elogiosa ressenya a El Quadern d’El País, i al qual li deu la seva publicació. Benesiu és professor de filosofia, amb el seu nom real ha publicat Intercanvi, que el 2007 va guanyar el premi Ciutat de Xàtiva. Ha escrit diversos contes i col·labora a diferents revistes culturals. 

La roda de premsa ha estat un encert d’organització, el dossier de premsa, útil i ben documentat; els assistents, mitjans, llibreters, editors, traductors i autors, ens hem sentit ben acollits, tot gràcies al saber fer de Chordà Comunicació i a la comissió organitzadora formada per Marià Marín, del Gremi, Ma. Carme Ferrer, de l’Empúries de Girona, la Carme Prims, de la Caixa d’Eines i en Jordi Sánchez, de Bestiari. 

Més tard, a les vuit del vespre, a l’antiga fàbrica Estrella Damm de Barcelona es fa públic l’acte de lliurament del Premi Llibreter 2015. A l’entrada, alguns alumnes de l’Escola de Llibreria fan el control de visitants. L’acte és conduït i endreçat pel periodista cultural Toni Puntí, que cita un paràgraf de Librerías de Jorge Carrión per demostrar la necessitat de les llibreries. El gironí Rafel Nadal, durant el seu pregó, confessa que quan arriba a una ciutat nova el primer que fa és visitar les llibreries. Tot seguit fa un encès elogi de l’ofici de llibreter, de com ell mateix ha estat convidat manta vegades per les diferents llibreries del país per presentar el seus llibres, i de com ha estat de ben rebut pels llibreters. Les llibreries, una xarxa cultural de proximitat, de quilòmetre zero que cal preservar. 

Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, presenta els cinc llibreters que reben l’homenatge amb motiu dels seus 35 anys de dedicació a l’ofici. Són Ma. Carme Ferrer Busquets, de la Llibreria Empúries de Girona, que des del 1975 descobreix i aconsella els clàssics. Manel Gràcia, de Salas Llibreteria de Barcelona, que ha tingut de clients Pedrolo, Maruja Torres i Nazario. Maria Dolors Oranies que va néixer en una llibreria, la Vídua Roquer del barri de Gràcia de Barcelona i que diu que es jubila. Algú s’anima a prendre el relleu? De Badalona, l’Isidre Sala de Llibreria El Full, llibreter de raça i actiu promotor cultural. Finalment, de Tàrrega, la Núria Sauret Grau de la Sauret, i que aviat farà 100 anys (la llibreria).

El conseller de Cultura Ferran Mascarell tanca les intervencions, a part de les seves activitats com a polític, li agrada definir-se com a lector. Quan sigui gran vol ser llibreter o qualsevol altra activitat relacionada amb els llibres. David Carabén a la guitarra interpreta alguns dels seus temes. A fora, a la sala de fermentació de l’antiga Damm, cervesa a dojo. 

Podeu consultar la crònica gràfica ampliada a XVI Premi Llibreter 2015.

Text i fotografies Marcel Albet Guinart