Els dies 22 i 23 d’octubre de 2016 Cervera ha celebrat la primera edició de la Vila del Llibre amb l’objectiu de revitalitzar el carrer Major, artèria principal de la vila, i que darrerament havia perdut el protagonisme, sobretot comercial, que històricament havia tingut. La Vila del Llibre s’inspira en les booktown que es celebren en diferents indrets, principalment d’Europa. Llocs que acostumen a ser petits pobles en què diferents espais, cases, magatzems, tallers són ocupats per llibreries de segona mà, antiquàries, amb voluntat de permanència.

A Catalunya, a Bellprat, fa nou anys que es fa una fira semblant. Ha estat la gent del col·lectiu Viladelllibre.cat qui ha assessorat i donat suport a la Paeria de Cervera en la realització d’aquest esdeveniment. La presència de llibres al carrer, a cases i comerços, ha anat acompanyada per un munt d’actes culturals, presentacions de llibres, xerrades, tallers a l’entorn dels oficis del llibre, exposicions, recitals poètics i activitats infantils.

Al carrer Major hi ha l’antic Museu del Blat, ara reconvertit en «Els Encants del Llibre» un espai ple de llibres, 10.000, diuen. El projecte és que funcioni tots els caps de setmana de l’any, s’hi vendran llibres i s’hi faran activitats a l’entorn de les arts del llibre. El fons prové de donacions de particulars i de biblioteques públiques. Serà gestionat per la Fundació Casa Dalmases junt amb la col·laboració de persones amb risc d’exclusió, afegint així un valor social a la Vila del Llibre.

Segons el programa, al mercat de parades hi han participat més de trenta editorials independents i alguna llibreria. El diumenge, dia de la visita, el carrer Major, un cop escampats el núvols, es va omplir de visitants. Segons dades de la Paeria, ha estat un èxit de públic i de participació. A «Els Encants del Llibre» s’hi han venut més de 2.000 títols.

En definitiva, una activitat que pretén fomentar i potenciar el turisme literari a l’entorn d’un poble o vila on a més de llibres s’hi pugui trobar un entorn natural preservat, un patrimoni monumental destacat i una oferta de lleure cultural engrescadora. Cervera amb el seu ric patrimoni tant històric com monumental supera amb escreix aquests valors. Amb la nova proposta de Vila del Llibre s’arrodoneix l’oferta. Cervera està ben situada al mapa, té una bona centralitat geogràfica dins de Catalunya, i es troba ben comunicada per carreteres i tren.

És una iniciativa interessant i carregada de futur, però potser cal definir-ne alguns aspectes. Goso fer algunes propostes: ¿Una activitat d’aquest tipus, que es fa una vegada a l’any, té prou incidència per poder revitalitzar un entorn? Proposo que com a mínim es faci una parell de cops, un a la primavera; l’altre a la tardor. La majoria d’editorials que hi han participat publiquen només en català, fóra bo donar cabuda a més editorials, petites, independents, que també editin en castellà i en les altres llengües de l’Estat, i per què no, en la resta de llengües d’Europa, àrab inclòs. Catalunya és multilingüe. Sembla que la Vila del Llibre es farà a més llocs, així ho ha anunciat la Paeria, el proper març a Montblanc (Conca de Barberà). ¿Aquesta duplicitat de Viles no dispersa energies i dilueix continguts? Cal donar més protagonisme a les llibreries. A Catalunya es fan més fires del llibre, en les quals les llibreries hi tenen poca presència; ara pot ser una oportunitat per convidar llibreters d’arreu, de vell i de nou, a participar-hi activament. 

«El Lector», una de les mènsules de la façana de la Paeria. Proposo que en futures edicions de la Vila del Llibre sigui el seu logo.

Ho confesso, no havia estat mai a Cervera. És una ciutat de contrastos, a més de llibres al carrer, els balcons són plens de cartells vermells amb el 93 imprès. Sí, ho han endevinat, és l’any de naixement i número de dorsal de Marc Márquez, el multicampió de MotoGP; en canvi en algun restaurant no accepten targetes de crèdit??? L’acte de cloenda de la Vila del Llibre va estar presidit per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, l’escriptor i enigmista Màrius Serra, el paer en cap Ramon Royes i el regidor de Cultura Jaume Rossich. Hi tornaré.

Text i fotografies Marcel Albet Guinart

Podeu veure més fotos a: http://marcelalbet.blogspot.com.es/2016/10/cervera-vila-del-llibre.html

Tal com vam anunciar en aquest blog, ahir 12 d’octubre de 2016 va tenir lloc un acte organitzat per l’Escola de Llibreria en el marc del Liber. L’assistència, que omplia a vessar la petita sala on es desenvolupà la sessió, estava formada per alumnes i exalumnes de l’Escola, professors, mitjans de comunicació i públic en general.

En primer lloc, Lluís Agustí, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i director de l’Escola, presentà aquesta iniciativa docent, única a Espanya actualment, que va sorgir el 2012 a iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya i que compta amb l’ajut de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Comentà breument els continguts del diploma de postgrau que s’imparteix actualment, de 30 crèdits, els resultats obtinguts (100 diplomats en les quatre primeres promocions, 50 % d’inserció laboral, vuit llibreries creades) i els projectes de futur.

Projecte Hieronymus

Marià Marín, secretari tècnic del Gremi, prengué la paraula per anunciar breument una iniciativa ambiciosa que pren el nom de sant Jeroni, patró dels llibreters i també dels traductors i editors. Es tracta d’un projecte que vol recollir informació, reflexionar i formular propostes que ajudin a la reconversió del sector del llibre. Es planteja amb la participació de tots els estaments implicats, i amb un calendari de realització d’un any aproximadament, en tres fases consecutives: recollida de dades i opinions de tots els agents implicats en la cadena del llibre (tant de la producció, distribució, comercialització i ús), per identificar els punts forts i els punts febles; extracció de conclusions, a càrrec d’experts, que donarà peu a la darrera fase, amb la realització d’unes jornades on s’elaboraran una sèrie de propostes estratègiques per reestructurar el sector. Properament es donaran a conèixer més detalls al respecte.

Passat, present i futur del comerç del llibre

Pedro Rueda, professor de la Facultat i del postgrau, exposà breument alguns problemes amb què es trobaven els llibreters en temps antics. La invenció de la impremta, a mitjan segle XV, comportà un canvi molt important, amb l’aparició de múltiples exemplars, la creació de molts lectors i l’increment notable del comerç, amb un abaratiment del preu del producte. Tot i que avui veiem aquesta introducció tecnològica com a fonamental, en aquella època tingué alguns detractors, que veien que la reproducció mecanitzada dels escrits implicava també la multiplicació de les errates. A diferència del que es pugui pensar, l’aparició de la impremta no comportà la desaparició del manuscrit, ans al contrari: l’increment de lectors que implicà la impremta, augmentà també el mercat potencial de tota mena de producció.

Davant d’aquesta realitat canviant, els professionals del llibre també van canviar la seva trajectòria vital. Alguns havien estat copistes; d’altres, impressors. El llibreter del segle XVI, a més de comprar i vendre llibres, era capaç d’editar-los i d’enquadernar-los. Una de les proves per ser admès al Gremi de Llibreters de Barcelona era demostrar que se sabia enquadernar. Al segle XVI la xarxa de llibreters ja estava bastant normalitzada com a negoci.

Reptes actuals al món de la llibreria

Patrícia Prósper, una de les responsables de la Llibreria Laie i docent al postgrau, començà la seva intervenció recordant la crisi experimentada en el sector en els últims anys: segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE), en els darrers set anys s’ha experimentat una notable disminució del nombre de punts de venda de llibres: de 7.000 a 3.600, en el conjunt d’Espanya. Diversos factors han incidit en aquesta realitat, més enllà de les jubilacions i l’augment dels preus de lloguer dels locals: la crisi de consum, l’aparició del llibre digital, la pirateria. Una conseqüència de la crisi és la pèrdua d’uns clients importants: les biblioteques i els museus, que han hagut de restringir molt les seves comandes.

Els hàbits lectors a Espanya presenten índexs molt baixos: segons fonts oficials, al voltant del 35 % de la població declara no haver llegit cap llibre en el darrer any. Tanmateix, davant d’aquest panorama no gaire positiu, es constata que s’obren llibreries noves i que les llibreries tenen una presència notable als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Sembla que la baixada de vendes de llibres ja no és tan acusada. 

Un dels problemes amb què es troben les llibreries avui en dia és la selecció de les novetats. És una realitat que a Espanya s’edita massa. Cada setmana, un llibreter es pot enfrontar fàcilment a haver de triar entre 350 nous títols que se li presenten. D’altra banda, el preu fix del llibre limita el marge comercial. Això, a més del fet que les llibreries són cada vegada més petites, fa que l’oferta es diversifiqui. Les llibreries cada cop fan més coses: no només presentacions de llibres, sinó tallers i moltes activitats diverses per captar i fidelitzar clients.

El llibreter s’ha d’adaptar a les tecnologies. Les llibreries han de ser presents a Internet amb unes pàgines web atractives, clubs de lectura, venent en línia… Cada vegada els programes informàtics de gestió de les llibreries proporcionen més informació útil per prendre decisions: disponibilitat dels títols, nombre de vendes, descomptes possibles…

No hi ha dubte que el llibreter necessita cada vegada de més formació: és una professió que evoluciona d’una vocació vers una professionalització. Els llibreters han passat a ser agents culturals.

El futur del comerç del llibre

Bernat Ruiz Domènec, consultor i observador actiu del sector, prengué el fil d’algunes idees esmentades pels oradors anteriors i les projectà vers el futur. El producte que tenim entre mans està canviant. Si al segle XV es passava del manuscrit a l’imprès; al XXI estem veient l’aparició de la informació en línia. Les dades sobre el producte i sobre el consum, és un element bàsic per a la gestió diària de les llibreries. Les llibreries passen a desenvolupar un nou paper en el món actual: el d’agents culturals.

La tecnologia arriba sempre de manera inesperada i causa un rebuig inicial i superficial en gran part de les persones. Tot i que actualment a Internet hi ha més informació que mai, disponible per ser consumida sense cost, també és cert que es produeixen més llibres que mai. Si el llibreter es limita a vendre objectes tindrà un problema; ha de vendre continguts. El llibre es transforma, deixa de ser un objecte, es converteix en un servei.

A totes les cases del nostre entorn disposem d’aigua potable de la xarxa, però tanmateix una bona part de la població adquireix aigua embotellada. No ho fa per necessitat, sinó pel valor afegit de salut i qualitat que li ofereixen les marques. Igualment, en el nostre àmbit, hem d’aconseguir que les llibreries no venguin llibres, sinó cultura, experiències gratificants de lectura.

Les llibreries que s’han obert recentment es caracteritzen per tenir menys superfície, menys personal, menys fons; però busquen la rendibilitat amb la venda de cultura, d’experiències. El futur no serà esplèndid: hi haurà menys llibreries, però seran més interessants. Al futur es relativitzarà l’objecte; es vendrà continguts, experiències: coses que no es poden trobar a Internet.

Vegeu un recull de piulades a: https://storify.com/pons/cap-a-on-va-el-comerc-del-llibre

Amadeu Pons

Fotografies: Marcel Albet

Del 12 al 14 d’octubre de 2016 se celebrarà a Barcelona la 34a edició de Liber, la Fira Internacional del Llibre, al Pavelló 1 del Recinte Gran Via, promoguda per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, amb el suport d’AC/E (Acción Cultural Española) i el Gremi d’Editors de Catalunya.

Un dels punts importants d’aquest esdeveniment, a banda dels expositors (editorials, distribuïdors, empreses d’arts gràfiques, associacions professionals, agents literaris, etc.) és la possibilitat d’assistir a jornades professionals d’interès. El programa inclou gairebé cinquanta taules rodones, conferències i presentacions en las quals participaran més de cent ponents.

Enguany l’Escola de Llibreria participa al Liber amb veu pròpia. El dimecres 12, a les 13 h, a la Sala 1.2, tindrà lloc una presentació del diploma de postgrau de Llibreria, a càrrec de Lluís Agustí, director de l’Escola, i Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters. Tot seguit tindrà lloc un debat amb el títol «¿Hacia dónde va el comercio del libro…? Pasado, presente y futuro de un negocio cultural», amb la intervenció de tres docents de l’Escola: Patrícia Prósper (tècnica de llibres de les llibreries Laie), Pedro Rueda Ramírez (professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i Bernat Ruiz Domènech (consultor de l’àmbit editorial), tots tres docents de l’Escola, moderats per Antoni Daura.

A banda d’aquesta activitat que ens afecta directament, al Liber d’enguany hi ha moltes altres sessions vinculades al món de la llibreria, com per exemple un debat sobre el segell de qualitat de les llibreries (dimecres, a les 10.45 h), una presentació de programari de gestió per a les empreses del món del llibre (dimecres, a les 11 h), la presentació de Globalbook (dimecres, a les 16 h), la xerrada «Cómo llevar los audiolibros a las librerías» (per Rosa Sala Rose, dimecres, a les 16.30 h), la taula rodona «Colaboración entre librerías y distribuidoras para el suministro de libros en POD» (dijous, a les 10.30 h)… En especial, volem destacar la presentació del projecte Libelista, impulsat pel Gremi de Llibreters de Catalunya entre d’altres, que durà a terme el seu responsable i professor de l’Escola, Gerard Altés (dijous a les 11.30 h).

Per assistir a Liber 2016 cal acreditar-se prèviament a través de la seva pàgina web: http://www.liber.es/ca/. Si ho feu abans del 9/10 tindreu un 50 % de descompte.

El XVII Premi Llibreter va tenir lloc a l’antiga fàbrica Damm, a Barcelona, el passat 20 de juny de 2016. Es tracta de la festa major del sector de la llibreria a Catalunya. Una festa que reuneix unes 400 persones –les que permet l’aforament del local– que són majoritàriament llibreters i llibreteres d’arreu del país, però també altres professionals del món del llibre (editors, distribuïdors, crítics…) més les autoritats convidades.

L’objectiu principal de la trobada és proclamar el Premi Llibreter, un guardó que distingeix tres obres publicades durant l’últim any que el conjunt dels llibreters agremiats consideren que mereixen ser recomanades per la seva qualitat, sense tenir en compte cap pressió ni campanya publicitària. Les tres categories són: «Àlbum il·lustrat», «Altres literatures» i «Literatura catalana». Tots els llibreters agremiats envien les seves propostes, i un jurat específic per a cadascun decideix els guanyadors.

Amb aquest acte col·lectiu, els llibreters no deixen de fer el que cadascun d’ells fa de manera individual quotidianament: recomanar bones lectures, donar a conèixer autors poc coneguts, tenir en compte editorials petites però solvents. Perquè aquesta és la missió d’aquests professionals: compartir somnis, ajudar a descobrir obres d’art, obrir la ment a realitats noves, estimular la imaginació…

Les tres obres premiades enguany han estat llibres d’autoria femenina: com a àlbum il·lustrat, El viatge, de la italiana Francesca Sanna, que va venir expressament a recollir el guardó. L’obra ha estat publicada aquí en català i en castellà per l’editorial Impedimenta. En la categoria de narració en altres llengües, Manual per a dones de fer feines, de la nord-americana Lucia Berlin –ja traspassada–. Els seus fills van fer arribar un càlid i emotiu missatge d’agraïment, que fou llegit en públic per la seva editora d’aquí, Eugènia Broggi. L’edició catalana ha anat a càrrec de L’Altra Editorial, i l’espanyola, d’Alfaguara. Finalment, el Premi Llibreter en la categoria de narrativa catalana va ser per a Germà de gel, d’Alícia Kopf, editat també per L’Altra Editorial. L’autora en persona recollí el guardó.

Aquesta és la part principal de la sessió, però la vetllada començà amb unes paraules del president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura qui, després de demanar un minut de silenci en record i homenatge dels refugiats i desplaçats (aquell dia se’n celebrava el dia internacional), donà la benvinguda oficial a l’acte. De les seves paraules en volem destacar la referència que féu a l’Escola de Llibreria, de la qual se sentia ben orgullós (uns dies abans havia format part del tribunal avaluador dels treballs finals de la promoció que acaba el curs ara). Així mateix, va mencionar la propera celebració d’unes jornades professionals, de cara a la tardor. Seguirem amatents aquesta convocatòria, que sens dubte oferirà resultats ben interessants.

Com a «festa major» que és aquesta celebració, cada any compta amb un pregoner. Enguany féu aquest paper en Gerard Quintana, cantant que fou de Sopa de Cabra, que començà amb una variant de la seva exclamació típica: «Bona nit, llibreters!», i basà el seu discurs en els seus records d’infantesa i joventut. Comentà l’anècdota que ell mateix és parent de llibreters, a la ciutat de Girona: el seu tiet Pere, de la Llibreria Geli. Acabà agraint la feina que fan els llibreters: cada vegada que aixequen la persiana, obren les portes del cel.

Un altre moment que no falta mai en aquesta festa és l’homenatge que es ret als llibreters que porten 35 anys de dedicació professional. Tota una vida laboral, com aquell qui diu, al servei del llibre i la cultura. Enguany foren distingits Núria Dòria (Dòria Llibres de Mataró), Àngels Fàbregues (La Llar del Llibre de Sabadell), Magdalena Iserna (Al peu de la lletra de Barcelona) i Octavi Serret (Serret Llibres de Vall-de-roures).

La nota de color musical anà a càrrec del grup Murgat Murgat, de Banyoles, que interpretà un parell de peces a l’inici i al final de l’acte. En Toni Puntí, periodista cultural, s’encarregà de la continuïtat de l’acte. Al final de la vetllada el públic va poder compartir un petit refrigeri.

Com diem, el Premi Llibreter és la festa dels llibreters, una ocasió de retrobada de col·legues que serveix per saludar vells amics, compartir penes, imaginar nous projectes…  Molts exalumnes de l’Escola de Llibreria hi varen acudir també; alguns, amb un paper destacat, com en Jordi Cubiró, de la llibreria Alibri, exalumne de la primera promoció, que actuà de portaveu del jurat d’un dels premis.

Sens dubte, la projecció mediàtica amb què els mitjans acullen aquesta celebració serveix per posar de relleu les obres guardonades que han estat triades des de l’equanimitat i el rigor professional.