Els dies 5, 6 i 7 de juliol de 2017 va tenir lloc la segona edició del Fòrum Edita, organitzat conjuntament pel Gremi d’Editors de Catalunya i el màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la col·laboració de diverses institucions i entitats. La cerimònia inaugural, del dimecres 5, va tenir lloc a l’Ajuntament de Barcelona i va ser protagonitzada per Eduardo Mendoza, que pronuncià un discurs basat en part en els seus records de la seva relació d’autor amb els editors, amè i interessant, com és costum en ell. Les sessions de treball es van desenvolupar els dos dies següents, a la seu del Barcelona School of Management de la UPF. L’èxit de la convocatòria es pot mesurar per la quantitat d’inscripcions (gratuïtes) rebudes: 400, el doble que l’any anterior.

Patrici Tixis, president del Gremi, va adreçar una salutació inicial, i Javier Aparicio Maydeu, creador i director del màster, va fer la presentació de les jornades, amb el lema «Editar: la cruïlla infinita». Com els planetes del sistema solar, el món de l’edició està format per diversos conceptes que giren al seu voltant: economia, management, gestió de continguts, logística, tecnologia, fiscalitat, màrqueting… i l’ego (dels autors). Va acabar amb unes citacions d’editors clàssics, entre les quals la de Jorge Herralde, que pronuncià al màster d’Edició, el 1995: «Un editor no ha de ser juzgado por los buenos libros que ha rechazado, sino por los malos libros que ha editado».

Santi Vila, exconseller de Cultura de la Generalitat fins pocs dies abans, i des de llavors conseller d’Empresa i Coneixement, va fer la inauguració oficial. Va defensar les campanyes de foment de la lectura com a via de prestigiar socialment aquesta activitat, més enllà de valorar-ne l’eficàcia. Es congratulà de la quantitat i varietat d’editorials al país, garantia de pluralisme en l’oferta, que permet la llibertat d’elecció del lector.

El fòrum es va articular en forma de taules rodones i algunes conferències, que tractaren diversos aspectes de la realitat editorial i dels subsectors relacionats. Dedicarem unes ratlles a una sessió de la tarda del dijous, directament relacionada amb el món de la llibreria: «Les llibreries a Europa», una taula rodona amb la participació de tres llibreters de llarga trajectòria: Maarten Asscher (responsable de l’Athenaeum Boekhandel, d’Amsterdam, creada el 1966 i actualment amb unes 50 persones en plantilla), James Daunt (fundador de Daunt Books, Londres i, des de 2011, director general de la cadena Waterstones) i Nicolas Vivès (de la Librairie Ombres Blanches, de Tolosa de Llenguadoc). Havien estat convidats per Antonio Ramírez, de La Central de Barcelona, que moderava la taula.

En les paraules inicials, Ramírez constatà que el llibre imprès resisteix, malgrat que algunes prediccions li havien augurat un futur més galdós. Tanmateix, el gegant d’Amazon no para de créixer i guanyar quotes de mercat. D’altra banda, és evident un canvi en els hàbits de lectura i de selecció de les lectura per part dels lectors.

Els tres convidats provenien de contextos on la situació del comerç del llibre és molt diferent. El Regne Unit no compta amb una llei de preu únic, cosa que provoca que les grans cadenes (i Amazon al seu davant) puguin aplicar uns descomptes molt importants que fan la vida molt difícil a les petites llibreries. Per altra banda, a França sí que hi ha una protecció de l’Estat pel sector del llibre. Una situació diferent és la dels Països Baixos. La llibreria Athenaeum, a més del gènere literari, s’especialitza en llibre universitari i, en aquest camp, la gran majoria de llibres són en anglès i d’importació, amb els desavantatges habituals ocasionats per Amazon. La llibreria es troba emplaçada al centre de la ciutat, amb una mica d’inconvenient a causa dels turistes.

El testimoni del representant britànic va ser més aviat cru. Daunt presentà una panoràmica en què un 25 % dels lectors llegeixen en pantalla i on Amazon pot vendre molt més barat que les llibreries convencionals (recordem que al Regne Unit no hi ha llei de preu fix). D’aquí que Amazon sigui una amenaça permanent per al sector llibreter (però també per al sector dels supermercats…). Les llibreries independents són en vies d’extinció. Segons ell, les llibreries han de fonamentar-se en el producte llibre, han de tenir personalitat i una bona base intel·lectual per seduir els lectors, que en realitat volen rebre bones experiències.

La llibreria Ombres Blanches, d’on venia Nicolas Vivès, és una referència bàsica per a molts llibreters d’aquí, com el mateix Antonio Ramírez confessà, amb relació a La Central. De les paraules de Vivès es desprèn que el llibre imprès resisteix, i que les llibreries fan un paper cultural que va molt més enllà del seu rol comercial. La seva llibreria disposa de 140.000 títols de fons i, com en un gran bosc, hi ha de tot: joies, flors singulars, però també arbres normals. Va posar en dubte la suposada perfecció dels algorismes que suggereixen títols nous als lectors; prefereix la tasca professional de recomanació dels llibreters.

En el torn de preguntes, que Antonio Ramírez va anar formulant als convidats, sorgiren diverses idees interessants, cadascuna de les quals donaria per una xerrada: el valor fonamental de la confiança entre el client i el llibreter; la menor importància de la crítica literària de revistes o seccions de diaris; la compra molt més ràpida, amb un simple toc al telèfon a partir d’una lectura o una recomanació; les dificultats per mantenir petits comerços al centre de les ciutats –de llibreria, però també la resta– a causa de la puja dels lloguers; l’allunyament de les universitats de les llibreries…

Pàgina del Fòrum: http://editabarcelona.gremieditors.cat/ca/inici
Twitter: https://twitter.com/EditaBCN
 

El passat 30 de juny de 2017 va tenir lloc la 18a edició del Premi Llibreter, la festa per excel·lència del sector de la llibreria a Catalunya, organitzada pel Gremi de Llibreters de Catalunya. Enguany la festa va canviar d’escenari. La popular sala de festes Luz de Gas acollí l’esdeveniment, que comptà amb la presència de nombrosos llibreters i llibreteres, així com representants de l’Administració i d’altres sectors germans, com l’editorial i la distribució. En total, més de 400 persones.

Va obrir l’acte el president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, qui va felicitar els professionals per haver fet possible aquesta majoria d’edat d’un premi consolidat i força considerat pels lectors. També va animar-los a sumar-se de manera crítica i positiva en totes les iniciatives que des de les administracions s’estan duent a terme: plans i campanyes de promoció de la lectura i la nova Casa de les Lletres de Barcelona.

El periodista cultural Toni Puntí, que va conduir l’acte, va suggerir que les llibreries haurien de ser senyalades a la via pública amb rètols lluminosos, com les farmàcies, pel seu important paper social. El pregoner de la festa d’enguany fou l’actor Josep Ma. Pou, que en un sentit i abrandat discurs, ple de records personals entranyables i simpàtics, defensà la lectura com a mitjà d’enriquiment, plaer i evasió. Comentà que els actors solen llegir força i, ell concretament, és un gran lector des de ben petit, estimulat per l’àmplia biblioteca familiar i sovint amagat dels pares, al llit, sota els llençols.

Com és sabut, el Premi Llibreter es concedeix a tres llibres publicats durant l’any anterior que, a parer del jurat llibreter, no han rebut prou ressò malgrat l’alta qualitat del seu contingut. Llibres que mereixen una segona oportunitat davant dels lectors, lectors que mereixen ser avisats. Són decisions preses per professionals amb experiència, que estan diàriament al peu del canó, i per tant tenen una visió de conjunt de tot el que ha estat publicat, que coneixen el material que tenen entre mans, i que no es deixen influir per les editorials ni la crítica.

Els títols guardonats en aquesta edició han estat els següents. En la modalitat de literatura catalana, Els estranys, òpera prima de Raül Garrigasait (publicada per Edicions de 1984). En el capítol d’obres escrites en altres llengües, el premiat ha estat Estirpe, de l’italià Marcello Fois, traduït per Francisco Álvarez i publicat per Hoja de Lata. Finalment, en la categoria d’àlbum il·lustrat, ha sobresortit El banc blau, d’Albert Asensio (publicat per Babulinka en català i castellà).

En cada cas, un membre del jurat del Premi llegia l’acta i comentava els motius de la decisió, i feia a mans la distinció als autors i editors guardonats, els quals dirigien unes paraules al públic. Va cloure l’acte Xavier Díaz, director de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals).

Entre els assistents, vàrem saludar nombrosos exalumnes de l’Escola de Llibreria, tant de la promoció que ara ha acabat el diploma, com d’anteriors; alguns, plenament integrats en el sector llibreter.

Com sempre, una jornada de celebració festiva, que esperem que continuï per molts anys!