La petita i acollidora llibreria ens presenta els llibres sota epígrafs majoritàriament geogràfics: Catalunya, Espanya, Llatinoamèrica, Europa, Àfrica… i també llibres sobre psicologia, maternitat, salut, dol…

És una bona notícia, un projecte petit, amb decisió de fer comunitat, després de la desaparició de la formidable Pròleg. L’atenció que han rebut dels mitjans és més que notable.

Amora Libros
Ramón y Cajal, 142 – 08024 Barcelona
Tel.: 614230953
https://amoralibros.es/
https://www.instagram.com/amoralibros_bcn/

Text i fotografies: Mercè Bausili
De llibreries per Barcelona

Volen fer créixer el fons amb llibres descatalogats i de segona mà i amb llibres de narrativa sobre música i autors, i també còmics i novel·la gràfica de temàtica musical. Acabats d’obrir i ja estan preparant presentacions, exposicions, clubs de lectura, xerrades, tallers, i algun concert acústic, acompanyant presentacions o xerrades.

Una obertura amb força ressò en els mitjans, i amb visites de gent jove, la qual cosa ha donat molta satisfacció al llibreter.

Llibreria Sonora
Bruniquer, 9, Local 4 – 08012 Barcelona
Tel.: 93210 07 73
https://www.instagram.com/llibreria_sonora

Text i fotografies: Mercè Bausili
De llibreries per Barcelona

Quan entro a una nova llibreria, el primer que miro, desviació professional evident, és com estan ordenats els llibres, per quins temes o segments del saber el llibreter ha decidit oferir aquell fons als seus clients. Aquí hi veiem classificacions generals i universals, i d’altres no tant, i que voldria destacar: Recomanats, per a personatges com Obama o l’Ophra. Premis, com el Booker o el Women’s Prize. Llibres dels quals tothom parla. Llibres signats pels autors. Traduccions de llibres en castellà i català, entre altres llengües. Temes candents com Rússia o Pròxim Orient. Els llibres que s’han llegit al club de lectura de l’actriu Reese Witherspoon, que es veu que és un fenomen als Estats Units. I llibres bonics, amb un exterior entre naïf i vintage. Llibres que han possibilitat sèries. Literatura de viatges i guies especialitzades. Un apartat que m’ha agradat molt, perquè nosaltres el tenim abandonat del tot, és el de les targetes de felicitació. Ells encara s’escriuen per correu postal, i s’ho feliciten tot, amb aquella cal·ligrafia de lletra separada i símbols afectuosos. Als prestatges, els continguts, tenen aleatòriament unes fitxes descriptives d’alguns llibres, fetes per les llibreteres, amb un comentari personal. Prescripció lectora.

Actualment, el grup de lectura està treballant Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà, en anglès, of course. Ara, per Sant Jordi, posaran llibres que parlin sobre llibres i llibreries, serà interessant perquè n’hi ha de molt bons. Una altra secció/espai és la dels Membership Library: dos llibres usats que cada lector es pot emportar a casa gratuïtament, i que quan es retornen poden ser substituïts per altres dos, i així anar fent. Són llibres que possiblement estan nous a les prestatgeries de la llibreria. Un espai que m’ha semblat molt especial, és un lloc arrecerat destinat per llegir, el Reading Party, el que vulguis, durant una hora, sense parlar, sense mòbils, sol o amb altres lectors i per la tarda, tot prenent un cafè o un te.

Avui hi havia força gent. Es feia un conta contes i els menuts estaven emocionats. La comunitat de parla anglesa és important a Barcelona, i aquí trobaran una bona llibreria, amb vocació de fer addictes. Tant de bo els vagi molt bé.

Les propietàries de la llibreria: Kate i Abbie

Backstory Bookshop
Carrer Mallorca, 330 – 08037 Barcelona
Tel: 660 01 06 35
https://www.backstorybookshop.com/
hello@backstorybookshop.com

Text i fotografies: Mercè Bausili
De llibreries per Barcelona

L’Ivan Baena, juntament amb la Lluïsa, la seva parella, són els responsables de Free Time Llibres & Revistes. ¿Una llibreria especialitzada en revistes o un quiosc que no té forma de quiosc tradicional que també ven llibres?

Es tracta d’un negoci familiar que va començar el pare de l’Ivan, l’any 1992, al número 114 del carrer de la Portaferrisa cantonada Rambles dels Estudis i que, al febrer del 2018, es va traslladar al barri de Sant Antoni de Barcelona. Fa temps que passo per aquest lloc; és normal, visc a prop. Des de fora, crida l’atenció la nombrosa i exquisida oferta de publicacions periòdiques.

Els protagonistes, com ha de ser, són els llibres. Més o menys estan agrupats per col·leccions, i els més destacats, pel seu volum i pes, llueixen espai propi damunt un faristol. La llibreria és atesa per una noia atenta i amable. A tall de curiositat li pregunto quin és el llibre més barat i quin el més car. Els barats, 12 euros, qualsevol dels «Basic art series». El més car, 10.000 euros, Murals of Tibet de Thomas Laird, un volum de 60 kg, 528 pàgines, un tiratge de 918 exemplars firmats per Sa Santedat el XIV dalai-lama. El faristol, imprescindible, ha estat dissenyat per l’activista i arquitecte japonès Shigeru Ban. Per mirar i fullejar aquests llibres de pes cal posar-se guants i demanar ajuda a la persona que atén la llibreria.

Taschen va ser fundada el 1980 per Benedickt Taschen (1961). Aficionat als còmics de molt jove, als 19 anys va obrir una llibreria a Colònia, la seva ciutat natal, on va començar a vendre i publicar còmics. Jove emprenedor i autodidacta, quan aquest terme no estava de moda, va detectar un nínxol de mercat: editar llibres d’art, fotografia, disseny, moda, eròtica a preus populars, posar a l’abast d’un públic majoritari i no necessàriament expert llibres ben editats i profusament il·lustrats. Fins llavors aquestes publicacions eren patrimoni de grans editorials especialitzades en art, dirigides a un públic entès i elitista. Va passar de ser llibreter a editor i va tenir èxit, Taschen actualment és una de les editorials independents més importants del món. I possiblement l‘única que tingui una cadena de llibreries de rang internacional on només venen llibres publicats per l’editorial.

Ni que sigui per curiositat, visitin, mirin, preguntin, fullegin, fins i tot comprin a la llibreria Taschen de Barcelona. Tindran l’oportunitat de conèixer en primera persona un pop up store de manual. Un tipus de botiga que juga amb el concepte de temporalitat. En el món del màrqueting està demostrat que el consumidor l’atrauen les ofertes exclusives, més encara si la seva disponibilitat és limitada. Les pop up van néixer als Estats Units fa vint anys, des de llavors no han parat d’augmentar. Cal que les botigues estiguin situades en llocs cèntrics, de pas, algunes fins i tot en festivals de música. Sovint el seu disseny és a càrrec d’arquitectes i artistes de renom internacional, però tampoc cal grans inversions, una idea original, trencadora, pot aconseguir l’èxit més rotund. Com diu Benedickt Taschen, és una oportunitat per no estar a Internet. Fa poc, en una entrevista a El País, va manifestar: «Internet no apel·la tots els sentits. No és tàctil, no té fragància», jo afegiria «ni gust».

Text i fotos Marcel Albet Guinart

En aquesta tercera edició volem novament parlar de llibres, regalar-ne i saber quins títols recomanen els lectors. Proposem al públic que visiti les nostres llibreries en línia –de La Capell, La Central, Laie, Documenta, Sala Ciutat i la llibreria del pavelló Mies van der Rohe– o que hi vagin personalment i comparteixin els títols que més els han agradat.

Entre totes les recomanacions fetes a les entrades del sorteig #LlibreriesdArquitectura que hi haurà a les nostres xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram), sortejarem un lot de llibres en cadascuna d’elles.

A més, si han comprat algun llibre a les nostres llibreries, ja sigui presencialment o en línia durant la Setmana d’Arquitectura (6-16 de maig), podran accedir al sorteig d’un gran lot de llibres valorat en 600 €, que hem preparat amb les editorials Phaidon, Fundación Arquia, Actar, Editorial Puente Editores, Triangle Books, dpr-barcelona, Beamalevich, Barcelona Llibres i Fundació Mies van de Rohe.

Per participar en aquest segon sorteig del lot valorat en 600 € s’ha de guardar el tiquet de compra i registrar-se aquí: https://bit.ly/2PI1Ucu

A cada una de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) es publicaran també les condicions de participació específiques per la idiosincràsia de cada xarxa. Es pot participar durant tota la setmana d’arquitectura, del 6 al 16 maig, i es donaran a conèixer les persones guanyadores dels quatre sorteigs el dimarts 18 de maig.

Independentment d’aquesta campanya, durant la Setmana d’Arquitectura també hi haurà altres actes d’interès per al sector bibliogràfic d’arquitectura. com la presentació de Cháchara y otras historias de arquitectura, la presentació del llibre Taxonomía geométrica: Carlos Ferrater & OAB (autor: Ignacio Paricio), el llançament del llibre Design for living: international competition, i la presentació del llibre Encants i miralls de Barcelona: memòria gràfica dels Encants Fira de Bellcaire.

Bona lectura i bona Setmana d’Arquitectura 2021!

Alex Raya
Fundació Mies van der Rohe

És una llibreria especialitzada en les diferents modalitats de muntanya: excursionisme, escalada, senderisme, guies de natura, esquí, literatura d’escalada i mapes. Durant dècades va ser la llibreria de referència del món excursionista de Catalunya, però les coses canvien, últimament la davallada de vendes ha estat imparable. Tant, que fa un parell d’anys en Raimon es va plantejar traspassar el local i oblidar-se de la Quera.

Va rebre un munt d’ofertes econòmicament temptadores, però que no s’ajustaven a les seves expectatives que el nou negoci fos de qualitat, s’ho va repensar. Fa quinze dies que ha enllestit les reformes, ha recuperat elements que feia anys que estaven amagats; el terra, l’embigat, estructures de fusta, ha transformat la Quera en llibreria-cafeteria.

La nova decoració no traeix l’esperit de la llibreria, al contrari, sembla que les noves taules i cadires de fusta clara no s’hagin mogut des de 1916, igual que els plats i coberts, un disseny actual per semblar antics. Una pàtina de solera i antigor no renyida amb la modernitat. L’oferta gastronòmica és variada; amanides, truites, taules d’embotit i formatge i una selecció dels platillos (1) de tota la vida degudament actualitzats.

Detalls que m’agraden: la superfície de les taules són de vidre amb un doble fons de fusta il·luminat, com una vitrina horitzontal, que permet exposar-hi objectes i llibres. En cadascuna d’elles hi ha una selecció de llibres i mapes que farien les delícies dels col·leccionistes. Una és dedicada a l’Editorial Alpina, un clàssic de la cartografia de muntanya, mostra el primer mapa-guia publicat per l’editorial, el 1946, és el de Sant Llorenç del Munt amb les signatures dels tres autors.

Per recuperar espai ha suprimit uns quants (molts) llibres acumulats durant decennis que no tenien futur. La reorientació de la llibreria, ara dedicada especialment a literatura de viatges i menys a guies, ha facilitat les coses. Encara tot és molt recent, a poc a poc anirà ampliant i definit noves seccions.

No ho sé dir d’una altra manera, en Raimon s’ha reinventat, ell, i la Quera. D’estar tot sol atenent la llibreria, venent i assessorant sobre rutes i cims, ara amb l’ajuda d’algú més està aprenent l’ofici de barista i més coses que vindran. Quera, l’espai càlid i acollidor del centre de Barcelona on el millor maridatge literari i gastronòmic està servit. Endavant Raimon.

(1) Els platillos, encara que la paraula no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, són una de les especialitats més populars de la cuina tradicional catalana; en Josep Pla així ho escrivia. També en podem dir «guisats».

Text i fotografies Marcel Albet Guinart

Abigail L. Enrech (Lleida, 1982) funda La Llama el novembre de 2017, una concept store, una hibridació d’objectes, llibres i exposicions que té l’humor com a leitmotiv. Conscient que hi havia un nínxol de mercat per explorar, l’humor ‒cap llibreria de les grans de Barcelona té una secció dedicada a aquesta matèria‒, va decidir tirar endavant el projecte. Sosté que La Llama fins ara és la primera i única llibreria del planeta especialitzada en humor.

Al principi, els objectes ocupaven la major part de la botiga; a poc a poc, en funció de la demanda, els llibres van guanyant terreny. Actualment té un fons important, 1386 títols en catàleg. Estan agrupats per temes: llibres d’humor, humor gràfic, narrativa, no-ficció, assaig, teoria de l’humor, llibres d’art i fotografia, memòries i biografies, atles i bestiaris, infantil i juvenil i llibres en anglès. El catàleg en línia conté la coberta dels llibres, una breu ressenya del tema i una nota biogràfica dels autors. Es troba a faltar més informació bibliogràfica: editorial, lloc, nombre de pàgines, data de publicació.

Els criteris de selecció del que és humor són generosos i flexibles. Podem trobar La metamorfosi de Kafka, passant pel Lloro de Flaubert de Barnes, fins arribar a A mí no me callan d’en Rubianes. És remarcable el fons de llibre d’importació, especialment el de l’àmbit anglosaxó.

La Llama és també i sobretot una galeria d’art, l’Abigail té una llarga experiència en aquest sector. La Llama Gallery ocupa un espai de 60 metres quadrats a la part posterior de la llibreria. Des de la inauguració, han organitzat dotze exposicions; les obres exposades són a la venda. El tema continua sent l’humor en diferents vessants, ironia, l’absurd, la caricatura i en diferents procediments, dibuix, pintura, fotografia, gravat, escultura, il·lustració, conceptual. L’exposició actual presenta els dibuixos originals d’Elenio Pico que formen part del llibre Los 154 haikus de Shakespeare (Barcelona: La Fuga, 2018) amb text d’Andrés Ehrenhaus.

La llibreria organitza unes quantes activitats. A més d’un bon nombre de presentacions de llibres, de tant en tant s’ofereixen espectacles de petit format. Els tallers, cursos i xerrades són part de la programació habitual. Els propers 7 i 14 de juny de 2019 Andrés Fajngold, un dels còmics més reputats de l’actual escena de Barcelona, presenta «El típico Argentino» un espectacle en format stand-up on el còmic a peu dret interactua i dialoga directament amb el públic.

La llibretera i propietària és la mateixa Abigail, que compta amb l’assessorament de Kike García (Santa Coloma de Gramenet, 1981), un dels pares fundadors d’El mundo today, el famós i polèmic diari satíric en format digital, actualment el més rellevant de l’Estat espanyol, poca broma. La Llama és la botiga oficial dels llibres i marxandatge del diari. Precisament acaben de publicar la 198a edició de Historia: el libro (Barcelona: El Mundo Today, 2018) una interessant i documentada història de la humanitat.

Perquè el nom? Monty Python; els recorden? Per què a un dels seus espectacles, Flying circus, en concret del 1969, parlaven d’un animal fantàstic, la llama. Deien que en cas de ser vist calia cridar «¡Cuidado, hay llamas!» (així, en castellà). El logo de la llibreria mostra una simpàtica llama i al fons del dibuix s’hi veu una flama («llama», en castellà). És un bonic disseny de Cristina Daura; actualment les seves il·lustracions es publiquen a The New York Times i The New Yorker, entre d’altres mitjans.

La Llama, a més de llibres, ven tota mena de coses per fer riure, material de papereria, joguets, samarretes i roba, bromes clàssiques, gadgets absurdament grans o que fan soroll.

Vagin, preguntin, mirin i comprin, l’Abigail els ben assessorarà, en sortiran més contents.

Text i fotografies Marcel Albet Guinart 

Barcelona Ciutat de la Literatura [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . [Consulta: 5 juny 2018].

El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.

La nominació de la UNESCO va arribar en un bon moment: els indicadors apunten una lleu revifada del mercat lector i percebem altres elements esperançadors, com la consolidació de les editorials «d’editor» (aquelles que neixen de la vocació personal i troben el seu espai lector gràcies a un catàleg molt cuidat, habitualment d’alta volada intel·lectual) o la creació de noves llibreries per professionals joves, que venen a cobrir el buit deixat per espais de venda tradicionals que no s’han sabut adaptar als canvis, a més d’una presència consolidada del sector del llibre en la programació cultural de Barcelona (no tan sols dels escriptors, sinó també d’altres agents de la cadena del llibre com les editores, les llibreteres… ‒en femení, sí, perquè la majoria d’activistes del llibre són dones).

En aquest context, una de les primeres accions impulsades per l’Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura fou la creació d’un espai web per fer visibles les estratègies i eixos d’actuació de la nova ciutat creativa. Aquest web, juntament amb els seus perfils a les xarxes socials (Twitter, Facebook i Instagram, en ordre de rellevància), fa les funcions de finestra i aparador, a més d’impuls a nous projectes.

Relacionat amb l’eix informatiu i/o de promoció de Barcelona com a ciutat de la literatura, el web es proposa:

– Presentar l’Oficina UNESCO i els seus responsables i difondre les activitats pròpies que s’inclouen dins de la programació cultural estable de l’Ajuntament de Barcelona. És el cas de les beques d’escriptura Montserrat Roig o altres accions iniciades fa anys, separades les unes de les altres, que Barcelona Ciutat de la Literatura ha començat a gestionar promovent sinergies i afavorint una millor redistribució dels recursos en col·laboració amb altres agents del teixit educatiu, social o comunicatiu de la ciutat. La voluntat informativa, en aquest cas, també coincideix amb la vocació de servei de l’Oficina, que vol donar suport al talent creatiu amb recursos i ajuda de tot tipus.

– Seleccionar les activitats relacionades amb el llibre i la literatura pròpies de l’agenda de l’Ajuntament de Barcelona. A més, proposa diàriament la secció «No t’ho perdis!».

– Destacar ‒coherentment amb l’associació que ve de lluny entre Barcelona i la gestió de grans esdeveniments‒ la celebració de Sant Jordi, incloent-hi un incipient arxiu històric sobre les diades i accions relacionades, com La Nit del Drac o els Diàlegs de Sant Jordi, organitzats en col·laboració amb les Biblioteques de Barcelona.

– Informar sobre llibreries, biblioteques, editorials i institucions relacionades, publicant directoris amb la geolocalització a Google maps.

– Cartografiar literàriament la ciutat des de l’apartat «Barcelona i literatura», que s’articula, amb un enfocament original, al voltant de les accions relacionades amb la cadena de valor de l’obra literària: des de la generació de la idea fins a la publicació i el diàleg de l’obra amb altres expressions artístiques com el cinema, la gastronomia o la música. Aquest espai inclou moltíssima informació i molt diversa, com també ho fa l’apartat «Llibres TV», una extensa recopilació de vídeos organitzats per temes. Un i altre són un tast inicial i llaminer d’un menú que percebem en construcció.

Lligat a aquest ambiciós objectiu d’enllaçar l’espai físic de la ciutat amb la literatura que s’hi genera, el lloc web presenta els projectes més genuïns i singulars que ha impulsat l’Oficina des de la seva creació, especialment «Literapolis» i «Mapa 10».

«Literapolis» és un joc per a telèfons mòbils on pren protagonisme la geolocalització amb una gimcana que promou el descobriment de l’espai de la ciutat gràcies als seus referents de ficció. «Mapa 10» parteix d’un format molt comú i compartit per totes les ciutats literàries UNESCO: l’elaboració de rutes literàries per tots els districtes de la ciutat, encarregades a professorat o creadors. Com a les ciutats «germanes», les referències als autors i les obres es complementen amb la senyalització física per tal de sorprendre el passejant o el turista que no ha cercat els autors i les obres proactivament però se’ls acaba trobant «per casualitat».

Tots dos projectes neixen amb el propòsit d’explorar nous formats i nous públics tot cercant els límits de la descoberta de la literatura per part del no-lector. Caldrà seguir amb atenció les iniciatives de l’Oficina en aquesta línia, ja que la realitat és tossuda i la majoria de projectes de difusió literària, tot i els intents per canviar aquesta dinàmica, acaben gairebé sempre essent consumits pels col·lectius educatius o els lectors ja consolidats.

Fora bo que el web evolucionés cap a un ecosistema d’espais digitals que no necessàriament han de pivotar al voltant de l’eix informatiu o documental heretat de l’estructura del web de l’Ajuntament de Barcelona on s’insereix, amb les servituds òbvies. (L’entorn documental, per exemple, sempre restarà inacabat perquè costa molt mantenir nòmines i llistes actualitzades de negocis quan hi ha companyies que es dediquen exclusivament a aquesta tasca.)

L’entorn digital de Barcelona Ciutat de la Literatura pot influir, des de la centralitat que li atorga el suport institucional, en tots els agents de la cadena del llibre, i promoure, sempre en col·laboració, projectes digitals innovadors que no defugin el risc i excel·leixin en ambició. Per exercir aquesta funció de node central haurà d’explorar nous formats i llenguatges híbrids, seguir amb atenció les tendències digitals i teixir complicitats més enllà del nostre entorn lingüístic i cultural, amb vocació global. El potencial és enorme en la Barcelona que aposta per les tecnologies del coneixement i el talent creatiu i que vol incorporar nous valors a la seva imatge icònica dins de les ciutats amb major projecció internacional del món. De ben segur que a Barcelona Ciutat de la Literatura no li costarà gaire trobar molt bona companyia en aquest viatge.

Teresa Fèrriz Roure  
Responsable de Nous Projectes
Universitat Oberta de Catalunya

Nota: Aquesta entrada es publica simultàniament a Blok de BiD 

Maurice Sendak va néixer el 10 de juny del 1928 al novaiorquès barri de Brooklyn i, quasi 84 anys més tard, va morir també als Estats Units però a l’estat de Connecticut. Què és el que tothom recorda d’ell? Que fou l’autor i il·lustrador de nombrosos i bells llibres infantils i juvenils i, entre tots ells, destaca Allà on viuen els monstres (Pontevedra: Kalandraka, 2014), conte de menys de vint frases, on «l’única» cosa que hi passa és que han castigat el trapella d’en Max a anar a dormir sense sopar.

Però el passat dissabte 16 de desembre, l’Aitor Martos i la Núria Càrcamo (dos alumnes de diferents promocions del postgrau de Llibreria) van ressuscitar l’autor nord-americà a través de l’obertura i inauguració de la Llibreria Sendak.

Abans de passar a relatar què va passar la tarda del 16 (i els dies anteriors), voldria agrair tant a la Núria com a l’Aitor que escollissin l’opció «Sendak» per donar nom a la llibreria, perquè va ser una proposta de qui escriu aquestes línies: la Núria ens va animar als companys de classe, a través del grup de whatsapp, que proposéssim diferents noms per a la seva, llavors, futura llibreria. Ens va dir que seria bona idea si pensàvem en noms que fossin llocs imaginaris de la literatura infantil i juvenil. En van sorgir un munt. Després d’haver-ne dit algun, se’m va ocórrer pensar en Allà on viuen els monstres… i que aquest lloc no tenia nom! I, és clar, vaig pensar en Sendak… i la resta ja és història. Mil gràcies, Núria i Aitor.

La llibreria va obrir la seva porta al barceloní carrer de Còrsega 461, el dilluns 11 de desembre: ja era plena de llibres, el Tió ja estava ben abrigat amb la seva manta i la cafetera de la zona de descans de mares i pares i adults varis, ja estava llesta. Però encara s’hi veia algun buit o altre: petits buits a les prestatgeries de llibres, buits a les prestatgeries de joguines (totes són d’empreses de km 0), buits a les parets… alguna cosa encara faltava per «entrar» a l’ordinador. Però durant aquell mateix matí, el mostrador ja va quedar «vestit» amb un gran pòster sendakià i amb d’altres de les novetats llibresques que s’hi poden trobar.

Passa quasi una setmana, ens plantem el 16 i tot està a punt: les plantes fan encara més goig, les prestatgeries estan pleníssimes i totes les joguines, amb el munt que n’hi ha, conviden a jugar… però un servidor i la Carme Parras (alumna de la quarta promoció i, per tant, companya de classe de l’Aitor) hem arribat per ajudar a caixa, perquè encara tenim fresques les pràctiques, i alguna feina o altra a llibreries on hem pogut treballar i que utilitzen el mateix programa informàtic de gestió.

La festa va començar a les 17 hores. A poc a poc van entrant familiars, amics, coneguts, algun periodista… tots embadalits amb la decoració càlida de la fusta clara de la llibreria, amb els colors dels lloms i les cobertes, i amb la varietat de jocs, des dels mussols de paper fins als calidoscopis i baldufes del mostrador. Tots prenent alguna cosa per beure, per picotejar (quin pastís més maco i més bo!)… i llavors, sense previ avís, la llibreria es va omplir de gent. Molta. I, és clar, molta canalla, igual o més embadalida que els seus acompanyants adults. Els més petits fullejaven llibres plens d’il·lustracions i/o jugaven a la catifa, amb la gran pissarra i les joguines disposades per a aquest propòsit; els joves que s’apropaven a l’adolescència, agafaven llibres amb més lletra i potser sense cap dibuix, però es miraven de reüll les joguines… els adults no dissimulaven pas i ho miraven i tocaven tot: tornaven a ser infants. I als caixers se’ns va contagiar l’alegria de veure que als nostres amics, que havien complert el somni d’obrir una llibreria, els estava anant de meravella. Va haver-hi algun problemet de principiants: algun llibre que per alguna raó havia quedat sense «entrar»; el paper del datàfon que s’acaba i s’ha de canviar; el paper de tiquet de caixa que s’acaba, es canvia i… la màquina no torna a imprimir! Però tot solucionat: era el primer dia fort (dels molts que, segur, vindran) i si els únics problemes que van sorgir són aquests, és que la base de la Núria i l’Aitor és ferma.

Ai!, que no he dit res sobre el fet que la Núria i l’Aitor es complementen a la perfecció a l’hora de portar i gestionar la llibreria, que se’ls veu d’una hora lluny que és com si haguessin nascut només per obrir una llibreria com la que han obert, que qualsevol client que entrava demanant consell (tot i ser un dia de gentada que no deixava un pam per moure’s) sortia amb una (com a mínim) bona recomanació sota el braç i que, encara que portessin molts dies de feina al darrere, tenen un somriure a la cara que mostra que estan visquent el seu somni… no sé si tindré temps per poder escriure tot això… ja sento l’olor del sopar que m’espera a taula, ara que encara està calent.

Més informació de la llibreria a www.llibreriasendak.cat, i als seus perfils a les xarxes:

—Twitter: @LlibreriaSendak
—Facebook: https://www.facebook.com/LlibreriaSendak
—Instagram: @llibreriasendak

Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria

Fotos: Zeneida Heras, Diego Ruiz i Llibreria Sendak 

Fa ben pocs dies vam fer-nos ressò al blog de l’obertura de la llibreria El Gat Pelut, que ha engegat Marta Gil, diplomada del curs passat de l’Escola de Llibreria. I quasi simultàniament obria, al Poble-sec, La Carbonera i, a l’Eixample, SomNegra. Doncs bé; hem de dir que de moment, continua la ratxa. En els propers dies i setmanes obriran les portes dues noves llibreries a Barcelona, al capdavant de les quals hi ha quatre exalumnes de l’Escola de Llibreria.

Per un cantó, La Inexplicable, que s’inaugurarà el proper diumenge, 19 de novembre de 2017. Les dues emprenedores són Gloria Arquillo i Anun Jiménez, que van seguir el curs de l’Escola de Llibreria el curs passat, 2016-2017.

L’altre projecte és la llibreria Sendak, que obrirà les portes l’11 de desembre i ho celebrarà el dissabte 16. També en són responsables dos exalumnes: Núria Càrcamo (de la darrera promoció, la cinquena) i Aitor Martos (de la quarta).

Per conèixer una mica aquests dos projectes d’obertura imminent i per animar a assistir als actes inaugurals, hem mantingut una conversa ràpida amb els seus protagonistes.

Glòria, Anun, quan us vau apuntar a l’Escola de Llibreria ja us coneixíeu i ja teníeu el projecte de muntar una llibreria. És així?
Sí, ja ens coneixíem. Fa 10 anys que ens coneixem, vam treballar plegades quatre anys, en un altre sector. El projecte ja el teníem al cap, havíem rebut algunes càpsules formatives a Barcelona Activa i al Servei d’Emprenedoria de l’Ajuntament de Terrassa, i havíem començat a treballar el Pla d’empresa. De fet, vam decidir fer el postgrau de l’Escola de Llibreria per adquirir els coneixements més pràctics de l’ofici de llibreteres.

En el vostre cas, Núria i Aitor, no vau estudiar al mateix any. Potser us coneixíeu ja d’abans? Teníeu també vocació emprenedora en aquest camp?
En efecte, l’Aitor i jo som de promocions diferents. Ens vam conèixer l’estiu del 2016 a través d’un amic comú. Jo estava immersa en un moment de replantejament vital i professional i estava interessada a estudiar el postgrau de Llibreria; l’Aitor just havia presentat el treball final de màrqueting i feia molt de temps que cercava el moment oportú per canviar el sector audiovisual pel del llibre. Vam quedar un dia per fer un cafè i vam descobrir que compartíem un mateix projecte i model de negoci. Va ser llavors quan vam adonar-nos que podíem sumar esforços per fer realitat allò que tan desitjàvem: obrir la nostra pròpia llibreria infantil i juvenil.

Anècdotes per a la petita història: com vau triar el nom per a la vostra llibreria?
(La Inexplicable) Doncs al principi havíem pensat en un altre nom, però uns amics insistien que no els agradava… I cada vegada que ens trobàvem apareixien amb un grapat de suggeriments. Un dia, va aparèixer entre els suggeriments «La Inexplicable», i així es va quedar, perquè ens va agradar com sonava, el significat, i que se’ns esqueia molt bé.

(Sendak) La veritat és que la tria del nom de la llibreria no és gaire seriosa, hehehe. En plena elaboració del Pla d’empresa vaig decidir demanar ajuda als companys de postgrau per escollir el nom de la futura llibreria. El fet de participar en aquesta pluja d’idees compartida via WhatsApp ja tenia premi: el següent dia de classe vaig portar melindros i bombons de xocolata per berenar i celebrar que, en efecte, ja teníem nom! Sendak estava entre els noms proposats, i després de debatre-ho amb l’Aitor, vam coincidir que era el millor nom per a la nostra llibreria. I el millor és qui el va proposar: en Diego Ruiz, un amic a qui estimo moltíssim.

Quina és la vostra proposta de negoci? En què voleu destacar o ser originals?
(La Inexplicable) Volem ser una llibreria amb esperit de ciutat, però sobretot vinculada al barri de Sants. Volem treballar en xarxa amb altres actors del barri (entitats, escoles, biblioteques, etc.). Apostem per un catàleg de qualitat i acurat (hem triat cada llibre!) i sobretot fer-ho en les seccions de novel·la gràfica i poesia. També volem donar prioritat a les editorials independents i locals.

(Sendak) La nostra proposta de negoci és molt clara: volem ser un espai de referència al barri, un punt de trobada i un actiu cultural que treballi en xarxa amb el seu entorn i sigui capaç de crear una comunitat de lectors al seu voltant. La Sendak vol ser un espai afectiu i acollidor on gaudir dels llibres i de la lectura i poder-ho compartir amb altres persones. Com a llibreters posem l’accent en el lector: volem ser prescriptors, però també amics i companys de viatge. I tenim una premissa amb la qual treballem cada dia: aplicar el criteri de qualitat i independència en tots els processos que formen part del funcionament de la llibreria.

Com trieu el vostre fons? Teniu bona relació amb distribuïdores, editorials?
(La Inexplicable) El fons el vam triar un per un… vam revisar en primer lloc els catàlegs de les editorials que sí o sí volíem tenir a la llibreria. També ens hem deixat aconsellar per altres llibreters i llibreteres i per les mateixes editorials. Amb les editorials tenim molt bona relació, s’han mostrat molt properes i disposades a col·laborar en activitats, facilitant condicions de venda sempre que ha estat al seu abast, contactes, etc. Pel que fa a les distribuïdores, la relació també és bona, però algunes demanen unes condicions inicials difícils d’assumir per a una petita llibreria que comença. Entenem que és un tema de confiança i que a poc a poc ens l’anirem guanyant, però els inicis són durs!

(Sendak) Tenim molt bona relació amb els nostres proveïdors, tant de llibres com de jocs i joguines. Treballem amb les principals distribuïdores, amb qui hem obert compte sense cap dificultat. Hem conegut cada un dels comercials, hem compartit un cafè i hem repassat junts els seus catàlegs de llibres. La veritat és que no ens podem queixar: el nostre projecte ha estat molt ben rebut. I aquest fet ens omple d’alegria i optimisme. Respecte la tria del fons, l’Aitor i jo escollim els llibres de manera conjunta, mirant títol a títol el catàleg d’aquelles editorials que hem seleccionat prèviament. Volem oferir un fons divers, transversal i de qualitat, i sobretot, respectuós amb el lector, que s’estengui des dels llibres per a nadons fins a la narrativa juvenil, amb una clara aposta per l’àlbum il·lustrat, els llibres de coneixements i els clàssics.

Un dels temes clau quan s’obre una llibreria és el finançament. Heu trobat facilitats, en aquest sentit? Quin tipus d’empresa heu constituït?
(La Inexplicable) Des del principi vam tenir clar que no volíem tenir un crèdit de la banca tradicional. Per això vam optar per explorar altres opcions (Coop57, ASCA, Gicoop) i finalment hem tingut el suport d’ASCA (Acció Solidària contra l’Atur) que ens ha atorgat un crèdit sense interessos, la qual cosa ha facilitat moltíssim el finançament. També hem invertit estalvis i la capitalització de l’atur (que mereix capítol a part per la dificultat burocràtica, sobretot en ser una cooperativa, perquè costa que t’informin amb claredat i sovint entren en contradiccions).

(Sendak) Actualment som dos socis i, com La Inexplicable, hem constituït una cooperativa de treball. La meitat de la inversió procedeix de fons propis i de la capitalització de l’atur de l’Aitor. La resta l’hem obtingut gràcies a un préstec d’inversió ICO. També en aquest aspecte estem força satisfets. El que més ens ha ajudat per obtenir finançament ha estat presentar un Pla d’empresa, amb el seu corresponent Pla financer i econòmic, i també al fet d’aportar el 50 % de la inversió. Les entitats financeres amb qui hem contactat ho han valorat molt.

La formació rebuda a l’Escola de Llibreria us ha servit per agafar confiança i «llançar-vos a la piscina»? Quin punt fort i quin punt feble voldríeu destacar d’aquesta formació?
(La Inexplicable) Doncs mira, no sabríem què dir-te, perquè a vegades semblava més que ens volíeu dissuadir de fer-ho (és broma!). Ho diem perquè s’insistia molt en la dificultat d’arrencar, de trobar finançament, d’aconseguir bones condicions amb les distribuïdores, etc. Però sí que és cert que la formació ens ha aportat el coneixement de l’ofici i ens ha donat la confiança per tirar endavant el projecte, ja que cap de les dues havia treballat anteriorment al sector editorial. Pel que fa al punt fort, destacaríem la varietat de temes i ponents, la qual cosa permet tenir una visió global, amb diferents opinions i maneres de fer. Un punt feble podria ser el fet que a vegades, i potser precisament per aquesta varietat, hi havia temes que es repetien.

(Sendak) Sens dubte, la resposta és sí. El postgrau de Llibreria ens ha donat una base sòlida a partir de la qual construir i fer realitat el nostre projecte. Sense aquesta formació no hauríem sabut per on començar, tot i ser coneixedors de la producció editorial actual en infantil i juvenil. Com a punt fort destacaria la relació amb els companys i l’intercanvi constant d’opinions i punts de vista, així com el fet de realitzar un treball final en grup. Per a nosaltres va ser molt enriquidor i útil. Per contra, com a punt feble destacaria la confecció de certes parts del temari i la tria del professorat. Com ja vaig transmetre en el seu moment, hi manca certa coherència interna i supervisió dels continguts que finalment són exposats a classe.

Moltes gràcies a tots quatre, Anun, Glòria, Núria i Aitor, per les vostres paraules. I moltes gràcies, sobretot, per la vostra valentia i decisió a l’hora d’emprendre aquest camí que potser serà dur, però segur que ple de petites o grans satisfaccions. Us desitgem molts èxits!

L’Escola de Llibreria, nascuda l’any 2012 per un acord entre el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, té com a objectiu principal oferir formació de qualitat al personal de llibreria. El postgrau de Llibreria és la proposta principal, a hores d’ara, per donar resposta a aquesta comesa.

El postgrau s’articula en un curs presencial de 30 crèdits, amb docència anual de mig setembre a juny, que inclou un període de pràctiques obligatòries de 100 hores. Actualment n’està en marxa la sisena promoció. Més de 100 diplomats ja han passat per aquestes aules i, segons ens consta, la meitat aproximadament està inserit laboralment en el negoci de la llibreria.

Tot i que no és la finalitat principal del postgrau, d’entre els seus diplomats han nascut diversos negocis de llibreria. Actualment, si hi comptem les dues que anunciem en aquesta entrada, ja sumen 13 les llibreries regentades per exalumnes (sense comptar les de llibreters que ja exercien i han cursat el postgrau per sistematitzar els seus coneixements o posar-se al dia). Podreu veure-les totes en un apartat especial d’aquest blog: /edl/ca/els-diplomats-obren-llibreries

Només ens resta recordar les dates de les pròximes festes d’inauguració:

19 de novembre: La Inexplicable (Galileu, 78. 08028 Barcelona)
A/e: hola@lainexplicable.cat  Tel.: 93 137 81 12 Web: http://www.lainexplicable.cat/ Twitter: https://twitter.com/_LaInexplicable

16 de desembre: Sendak (Còrsega, 461. 08037Barcelona)
A/e: info@llibreriasendak.cat. Web: http://www.llibreriasendak.cat/ Twitter: https://twitter.com/LlibreriaSendak

El passat 29 de setembre de 2017 va obrir al barri de les Corts de Barcelona (al carrer Caballero 58, a prop de la plaça del Centre) un nou negoci de llibreria, un nou espai cultural, un nou àmbit de promoció de la lectura. Aquest és un exemple que la il·lusió i la determinació vencen els inconvenients. Portar a terme un somni és un satisfacció difícilment superable.

Marta Gil Soler va estudiar Formació del Professorat –especialitat Llengua Estrangera–, i va exercir com a tal durant alguns cursos. Però empesa per les circumstàncies aviat va haver d’abandonar les aules i s’orientà cap a l’àmbit de l’empresa. Va agafar experiència en l’administració de l’empresa i va formar-se amb postgraus de gestió financera, cosa que li permeté acumular –malgrat la seva joventut– una notable experiència com a gestora en aquest camp: havia arribat a coordinar equips de més de 20 persones en el dia a dia de l’àmbit administratiu.

Però la Marta portava un cuc a dintre. Era lectora, des de ben petita. La primera lectura que la va deixar commoguda fou El zoo d’en Pitus. Més endavant arribaren Els Cinc d’Enid Blyton, Els Hollister… Des de llavors els llibres formen part de la seva vida. El 2012, moguda per l’afany de compartir amb altres les seves lectures va obrir el blog Un món de llibres. No per pontificar, ni per donar lliçons, com diu ella mateixa, sinó per donar a conèixer algunes lectures que li havien agradat. I el 2013 s’incorpora a l’equip de col·laboradors del blog col·lectiu Nosaltresllegim.cat, del Grup 62.

Com hem dit, portar a terme un somni és una satisfacció difícilment superable. Per què no intentar-ho? Per què no obrir una llibreria pròpia? Diuen que els nascuts en el signe de Taure són caparruts…

Per això, la Marta va matricular-se a l’Escola de Llibreria, per completar la formació que li mancava del sector del llibre i, alhora, per trobar l’energia i la inspiració necessàries amb la resta de companys de la seva promoció i el professorat.

I així fou el naixement d’El Gat Pelut. I per què devia triar aquest nom? Inconscientment, potser hi va influir l’anagrama de «Marta Gil Soler» («Gata: res millor»). L’amic felí no és escandalós, és ben net, acompanya l’humà guardant les distàncies, i proporciona pau i harmonia per a les lectures tranquil·les (normalment). La realitat és que la Marta té dos gats a casa i col·labora amb entitats que en l’argot intern parlen dels «peluts» en lloc de «gats».

El llançament del negoci fou precedit d’una magnífica campanya de promoció a les xarxes socials, durant el mes de juliol. Vegeu l’historial del seu Twitter i Facebook. És remarcable, així mateix, la imaginació posada en la senyalització de les seccions al local: la ciència-ficció, la novel·la negra, el còmic, el llibre pràctic i altres, compten amb una línia d’imatges basades en el logotip bàsic, que demostren una bona feina en aquest punt.

El Gat Pelut és una llibreria de barri, amb totes les connotacions positives que comporta aquesta expressió, amb la vinculació amb el territori més proper, on la Marta ha viscut tota la vida. Aquest és també un punt clau d’aquest projecte. Com a tal, orienta el seu negoci a tota la família, amb una dedicació especial al públic infantil i juvenil.

Què distingeix aquest Gat Pelut d’altres llibreries de barri «normals i corrents»? Vol convertir-se en un lloc de trobada, i per això s’han habilitat espais per tal que els lectors petits i grans puguin gaudir de la lectura i altres activitats: hi ha una zona per a llibres de segona mà i intercanvi, una pissarra enorme per als nens… En un futur pròxim començarà una agenda d’activitats que inclourà narració de contes, tallers de manualitats, clubs de lectura i xerrades d’interès general.

Prou sabem que el de la llibreria és un negoci abneGAT, pel qual de vegades cal esGATinyar-se; però on la GATzara és sovint present. Destigem molta sort a la Marta Gil en aquest projecte!

Amadeu Pons

Des de fa més de deu anys, Barcelona es converteix per uns dies en la capital mundial de la indústria de la telefonia mòbil. El Mobile World Congress està tenint lloc aquests dies (del 27 de febrer al 2 de març de 2017) als dos recintes de la Fira de Barcelona, amb una participació prevista de més de 100.000 visitants. Com tots els congressos professionals multitudinaris que tenen lloc a la ciutat, aquest certamen genera uns notables ingressos directes i indirectes, i sembla que el preu de l’entrada (de 799 a 4.999 euros, segons les opcions) no espanta les persones involucrades en aquest sector.

L’objecte d’aquesta fira va molt més enllà de la telefonia. Amb els dispositius mòbils fem moltíssimes coses, a més d’enraonar-hi. És per això que de les 2.200 empreses que hi tenen una representació, una part tenen a veure amb la fabricació dels aparells (bateries, antenes…), però la majoria pertanyen a sectors molt diversos relacionats amb els continguts (salut, programació, educació, transports, robòtica…).

Les empreses catalanes també hi són representades. Enguany, un total de 105 companyies del nostre país donen a conèixer al món els seus productes i serveis. Entre aquestes, n’hi ha unes quantes que tenen a veure directament amb el món del llibre.

Libelista és la plataforma digital de venda de llibres en paper i llibres digitals impulsada pel Gremi de Llibreters de Catalunya en col·laboració amb les llibreries.

Bebookness, un agregador de llibres electrònics amb una plataforma pròpia per a l’autopublicació de llibres digitals, més serveis afegits per a la traducció i l’edició dels originals.

Cubusgames és una empresa de l’àmbit dels videojocs que promou uns productes que engrescaran els joves en la lectura tot combinant històries de lladres i serenos amb jocs d’ordinador.

Digital Tangible distribueix llibres electrònics mitjançant unes targetes de descàrrega, amb les marques Seebook i Nubart. S’ha especialitzat en audioguies d’exposicions o museus, però també ofereix altres continguts.

Tekstum Solutions és una empresa emergent que proporciona informació qualitativa en temps real d’interès per a editors i distribuïdors, basada en l’anàlisi científica de dades massives i intel·ligència artificial.

No cal dir que d’empreses de més enllà de les nostres fronteres dedicades a aquests temes també n’hi trobaríem una gran quantitat. I, a més de les representacions empresarials, cal tenir en compte les sessions de presentacions de productes, taules rodones, ponències…

Així, per avui dimarts al matí està prevista la sessió «Surviving in a mobile-only marketplace: strategies of top marketers and publishers to connect with consumers» patrocinada per IAB i Dmexco. I, a la tarda, la sessió «Global innovations in media & content: publishing and delivery», amb la intervenció de representants de Deloitte, AOL, DIrECTV Latin America, El país, Google i The New York Times.

Vegeu la relació de totes les empreses catalanes presents al Mobile World Congress en aquest enllaç. I informació general sobre el certamen, en aquest lloc web. 

Amadeu Pons

Primer va ser l’editorial, després el restaurant, finalment l’11 d’octubre de 2016 ha obert la llibreria Malpaso a Barcelona. A la dreta de l’Eixample, xamfrà Girona/Diputació, just al costat del restaurant del mateix nom. En Bernat, el llibreter de Malpaso, resumeix així el procés: «Malpaso és un projecte vinculat al món cultural, sigui en la seva vessant editorial, gastronòmica o, a partir d’ara, llibretera. L’obertura de la llibreria és un pas lògic en direcció als principis de Malpaso: animar converses, contribuir al discurs literari i fomentar la cultura».

És una llibreria generalista que ofereix literatura ben triada, amb criteris de qualitat, defugint dels títols més comercials, però sense renunciar als gran autors i a les novetats. Es defineix com una llibreria de barri, amb la voluntat de tenir un protagonisme actiu en la vida cultural del seu entorn. Clubs de lectura, presentacions, recitals, exposicions, són a l’agenda de Malpaso. El mateix dia de la inauguració ja s’ha fet la primera sessió del Club de Lectura Feminista amb les places exhaurides.

Ocupa un lluminós local de 140 metres quadrats, el blanc de prestatges i parets junt amb l’ocre de fusta del parquet creen un espai càlid, acollidor; fan que el lector, el client s’hi trobi bé. Un lloc amb petites sales on poder seure còmodament i degustar bons llibres. Una llibreria destinada a crear comunitat. A diferència de la majoria de llibreries, els llibres dels prestatges estan ordenats i agrupats alfabèticament per editorials. Dins de cada editorial, els títols són els que ha seleccionat l’equip de Malpaso. Amb aquesta ordenació es pretén que les editorials guanyin visibilitat i protagonisme, es fa més evident la coherència del disseny i la personalitat de cada editor.

Bernat Colomer (Barcelona, 1986) té llarga experiència com a llibreter; entre d’altres, ha treballat a la Casa del Llibre i a Gigamesh. Insisteix que un dels serveis de Malpaso és el de rescatar llibres oblidats. Llibres que per la raó que sigui no han estat prou valorats en el seu moment, i que val la pena recuperar.

La llibreria disposa de sis taules mòbils: quatre a la sala de l’entrada i dues a la part posterior: els llibres hi estan agrupats per temes o per similituds formals. Així, trobem la taula dels «vuit mil literaris» llibres que, pel seu nombre de pàgines, són autèntics totxos en el millor sentit de la paraula o la taula dels llibres de «Barcelona abans de Cobi (abans dels Jocs Olímpics)». La taula sobre feminisme, sobre la devaluació del treball, sobre música moderna, sobre drogues i poesia. Periòdicament se’n renovarà el contingut, llibreters i lectors proposaran nous temes.

No té magatzem, cal aprofitar al màxim l’espai disponible. Un enginyós sistema de bucs permet a la vegada guardar-hi alguns llibres i fer de seients. També per raons d’espai, el mostrador és minimalista, a més els llibreters prefereixen poder atendre el client des de qualsevol punt de la botiga en comptes d’estar ancorats en una cadira.

Nura Nieto (Ciutadella, 1987) col·labora amb en Bernat. Menys de llibretera ha fet gairebé de tot dins del món del llibre. Em mostra el shop-in-shop, un espai diferenciat dins de la mateixa llibreria on periòdicament s’hi exposen i venen articles relacionats amb el llibre i/o la lectura produïts per diferents empreses. Els articles que s’hi presenten tenen una qualitat i disseny garantits. Actualment la firma convidada és Octaevo, una empresa de Barcelona dedicada al disseny i producció de llibretes, blocs de notes i punts de llibre. També dins de la mateixa llibreria, la prestigiosa editorial Phaidon hi té un punt de venda. Phaidon està especialitzada en llibres d’art, disseny, arquitectura, cuina i fotografia, el seu catàleg viu conté mes de 1.500 títols.

Un lloc privilegiat és la part superior de la llibreria, un espai habilitat per presentar-hi exposicions de tota mena. Un balcó interior fa a la vegada de mirador i d’expositor. Actualment l’artista barceloní José Luis Merino hi exposa el seu treball. El llibre il·lustrat, la novel·la gràfica i el llibre infantil tenen el seu racó.

El disseny de l’embolcall dels llibres, les bosses de paper, se’l pot fer un mateix. Uns quants segells de goma i un tampó són a punt perquè el client esculli i estampi els que més li agradin.

Malpaso és i vol ser una llibreria diferent, està vinculada amb una editorial del mateix nom, l’ordenació dels llibres és per editorials, dins de la mateixa llibreria hi ha dos punts de venda (shop-in-shop) diferenciats. Es defineix com a llibreria de barri, però crec que per formes i contingut ultrapassa aquest àmbit. És una llibreria que vol anar més enllà del sol fet de vendre llibres (que no és poca cosa), Malpaso ha creat una zona de confort cultural que els clients, els lectors, no podran abandonar fàcilment.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

«Tráfico de publicaciones pornográficas.
Barcelona, 26. Una organización para la venta, proyección, circulación e incluso confección de películas y fotografías, así como libros pornográficos, ha sido desarticulada por inspectores de la Comisaria de Collblanch, en Barcelona.

Se descubrió que en un quiosco de periódicos y novelas sito en la calle de Castillejos, y en el que figura como titular José Caparrós Fanegas, se recibía en la trastienda a visitantes para los cuales se proyectaban películas pornográficas de importación. El precio de la «entrada» oscilaba entre los diez y cuarenta duros.

También se tuvo noticia que en uno de los puestos de libros de lance instalados en la calle de Diputación, detrás del edificio central de la Universidad, se vendían fotografias, revistas y novelas mecanografiadas o ciclostiladas, así como se proyectaban películas pornográficas. El dueño, Salvador Egea Feliú, había estado detenido anteriormente por un delito similar. Tras los oportunos interrogatorios se supo que el material era suministrado por un tal José Barcia Vicente, el cual visitaba el puerto y compraba a marineros extranjeros el género, que luego era ofrecido clandestinamente. Otro individuo, Jaime Casas Isart, en su domicilio se dedicaba a sacar copias que luego eran vendidas por Caparrós Fanegas y Egea Feliú.

Los cuatro individuos han pasado a disposición judicial, junto con abundante material que les ha sido encontrado, consistente en varias películas, dos proyectores de cine, más de cincuenta revistas y centenares de fotografas.—Cifra»

No és de Vázquez Montalbán, és una notícia real publicada al diari ABC de Madrid el 27 de març de 1969.

Si avui passem per Diputació, 224 encara podem entrar a ca l’Egea. Les coses han canviat, els propietaris són uns altres, el Sr. Salvador Egea Feliu va morir el 9 de novembre de 2010 als 82 anys i de llibres i revistes no en queda res. Només alguns gadgets eròtics i al soterrani les cabines de vídeo empolsinades.

Salvador Egea Feliu era de nissaga llibretera, des del 1928 els seus pares havien tingut parada de llibres de vell a les Drassanes. Aquest mercat va ser traslladat el 1967 al carrer de la Diputació, a la part posterior de l’edifici de la Universitat de Barcelona. El va inaugurar l’alcalde de Barcelona D. José María de Porcioles amb el nom d’Antoni Palau i Dulcet en memòria de l’eminent bibliòfil, llibreter i autor de l’inabastable Manual del librero hispano-americano (2a ed., 1948-1977).

Al principi el mercat era format per 20 casetes. Els Egea hi van tenir quatre parades, posteriorment es van traslladar a la botiga de Diputació convertint-la en un sex-shop. El temps, el canvi d’hàbits i les ganes que tenia l’Ajuntament de treure’s de sobre aquest mercat el van fer desaparèixer, ara no en queda cap vestigi. La foto de la caseta és feta l‘1 de març de 2013, el seu propietari, el Sr. Julio García ha estat el darrer llibreter dels pavellons Palau. RIP

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

Bibliografia:

– Bausili, Mercè; Gasch, Emili. Llibreries de Barcelona: una guia per a lectors curiosos. Barcelona: Columna, 2008. 211 p. ISBN 978-84-6641-011-3.

– Savall, Cristina. «La última parada». El periódico, 10 nov. 2012, p. 43. Disponible també en línia a: <http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/ultima-parada-2246687>.