El cap de setmana passat (3 i 4 d’octubre de 2015) ha tingut lloc a Besalú (Garrotxa) la sisena edició de la fira de llibres Liberisliber. Aquest certamen està dedicat a mostrar la producció d’editorials independents, les que no pertanyen a cap grup editorial i que ofereixen propostes de qualitat, singulars, curioses… i sovint difícils de trobar als punts de venda, tot i que cada vegada menys. Ja n’havíem parlat anteriorment en aquest blog.

En l’edició d’enguany s’hi han trobat 44 editorials ‒més que en cap any anterior‒, la majoria amb seu a Barcelona; però també provinents d’altres localitats de Catalunya, com Argentona, la Bisbal d’Empordà, Calonge, Maçanet de la Selva, Martorell o Taradell, entre d’altres. I fins i tot de fora del Principat: de Mallorca, el País Valencià, Saragossa, Madrid i Galícia.

A banda de la fira pròpiament dita, una tirallonga d’actes enriqueixen Liberisliber cada any: presentacions de llibres, conferències, recitals poètics, tertúlies, firma de llibres, concursos, promocions… Tot un festival al voltant de l’edició independent o «bibliodiversitat» com enginyosament designen aquest món. El lema d’enguany ens fa pensar: «No importa quantes pàgines llegeixes, sinó quants llibres et marquen». Vegeu tota la informació relacionada en aquest enllaç. 

Ens comentava en Miquel-Àngel Codes Luna, responsable de Liberisliber, que malgrat la pluja de dissabte, el balanç del 2015 és força positiu, amb un augment important d’expositors i de visitants. Destaca l’acord a què han arribat amb el grup de llibreries Bestiari, que permetrà portar endavant diverses accions de promoció de les editorials independents.

Entre els editors presents, saludem Josep Maria Vall Comaposada, diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la nostra Facultat, i fundador, ja fa deu anys, de l’editorial Dux. Ens comenta que malgrat la crisi general i la del sector del llibre, hi ha camp per córrer si es plantegen els projectes sense fer volar coloms.

I a la parada de l’editorial Libros del Zorro Rojo (fundada a Barcelona el 2004 i amb el premi estatal a la millor tasca editorial del 2011), ens trobem amb l’agradable sorpresa que Emma Gràcia Salas, diplomada de la tercera edició de l’Escola de Llibreria, atén els visitants.

Fotos i text: Amadeu Pons

He tingut la sort de poder anar, per segon any consecutiu, a la Fira d’editorials independents que té lloc a Besalú a inicis del mes d’octubre. Aquest any, en la seva quarta edició, s’ha celebrat els dies 5 i 6 d’octubre en l’incomparable marc medieval que ofereix la vila de la Garrotxa. I dic la sort perquè he tornat a sortir enamorada d’una proposta en la qual es barregen els encants del poble i el seu pont, carrers i monuments, dels editors i els seus llibres i dels organitzadors i la seva fira.

Afortunadament, després de les grans tempestes del dia anterior, el matí del dissabte 5 d’octubre ha clarejat amb molt de sol. Tot i així, durant les primeres hores de l’esdeveniment, no hi ha hagut molta afluència de públic, el qual prefereix el dissabte a la tarda i el diumenge al matí per passejar-se tranquil·lament. Ho vaig poder comprovar l’any passat i, a més, així ens ho ha confirmat aquest any el director de la fira, Miquel Àngel Codes. Bé per trobar-se a un emplaçament allunyat de la “comercial” Barcelona, bé perquè es realitza escassa publicitat i/o difusió de l’esdeveniment, el Liberisliber, malauradament, no arriba a gaudir de la gran quantitat de visitants que mereix.

Però faig saber a aquells que no la coneixen, que la festa de les editorials independents té molt a oferir. El més important, crec, és la participació dels mateixos editors, que expliquen de primera mà la filosofia de les seves editorials, les decisions per publicar tal o qual llibre, les col·leccions amb què compten i el perquè d’aquestes, i sempre tenen a l’abast un munt d’anècdotes divertides sobre la seva relació amb els autors i sobre altres assumptes interessants.

A més d’aquesta intangible i valuosa experiència, el programa del Liberisliber ofereix un munt d’activitats literàries, musicals i, fins i tot, culinàries. A les clàssiques presentacions de llibres se sumen lectures en públic amb acompanyament musical, competicions de glosat català, visites guiades pels monuments de Besalú, tasts de xocolata amb poesia, jocs i contes per als menuts, taules rodones, obres teatrals, tasts de vins, entregues dels Premis Liberisliber, recitals de poemes, concerts, exposicions i un simpòsium entre editors i llibreters, que es presenta força interessant.

Per si tot això fos poc, encara s’organitzen una sèrie de concursos i sortejos per als visitants, els premis dels quals són lots de llibres, que amenitzen les jornades prèvies i el cap de setmana de l’esdeveniment. L’oferta és àmplia: concurs fotogràfic (a més del lot de llibres es guanyen 50 € en revelatge fotogràfic), sorteig mitjançant unes butlletes que faciliten els editors per cada compra d’un llibre, sorteig d’un cap de setmana a Besalú responent una pregunta al Facebook, gimcana anomenada “L’enigma” que s’ha de resoldre a base d’anar cercant i llegint uns codis QR escampats per la fira, els quals donen una pista per trobar el següent i, una vegada resolt l’enigma, s’accedeix a un sorteig d’un altre lot de llibres.

Enguany participen trenta-cinc editorials provinents de Catalunya, el País Valencià, Osca i Saragossa. Aquesta és una notícia excel·lent, ja que cada any augmenta el nombre d’editorials amb estand. Al 2010 foren quinze les assistents, l’any següent vint-i-sis, i a l’última edició es van presentar trenta-una. Es confirma d’aquesta manera l’èxit de la iniciativa que, sense pressa, però sense pausa, va consolidant-se com un referent ineludible del món editorial independent.

La sensació que me’n porto és la de trobar-me en un lloc especial amb persones molt properes que gaudeixen de la seva tasca i que la transmeten a peu de carrer i amb proximitat als seus clients finals, els lectors, nosaltres, i que ho fan amb gran il·lusió i els ulls cristal·lins, com si estiguessin explicant les anècdotes dels seus estimats fills. Aquesta passió fa goig i ens l’acaben contagiant irremeiablement, fins al punt que sempre tornem a casa amb la bossa molt més plena de llibres del que havíem imaginat.

Olga Toro