Font: Mapa de llibreries de Catalunya – 2016

Algunes dades representatives: pel que fa a l’any de fundació, el percentatge més alt es troba de 1980 a 1999 amb un 34,9 %; la forma jurídica més comuna és la persona física (autònom), amb un 38,1 % seguit de la forma jurídica de societat limitada, amb un 29 %.

El Mapa de llibreries de Catalunya 2016 inclou cinc categories diferents pel que fa al tipus d’establiments llibreters: la llibreria independent, gran superfície, gran cadena de llibreries, comerç minorista de llibres (no presencial) que no disposa d’establiment comercial (físic) com a canal de vendes –han de tenir la seva seu física a Catalunya– i altres punts de venda de llibres. Aquesta és la seva representació:

Font: Mapa de llibreries de Catalunya – 2016

De la descripció que es fa a l’estudi veiem que han quedat exclosos els comerços minoristes de llibres antics i de segona mà. Per què? a l’estudi no ho diu, si bé és cert que com ja s’ha comentat, una de les fonts principals va ser el Mapa de librerías d’Espanya de 2014, i allà tampoc hi són; no sembla un motiu per no incloure’ls. Segons la definició extreta de l’estudi, la categoria de llibreria independent és un establiment dedicat al comerç minorista especialitzat en llibres […] sent l’activitat econòmica principal d’aquest […] la venda de llibres (p. 115).

En canvi sí que s’hi han inclòs els comerços minoristes de llibres (no presencials) que no disposen d’establiment comercial (físic) com a canal de vendes, però pel que s’ha pogut observar, tot i que no ho diu, tampoc hi serien les llibreries antiquàries i de segona mà que venen per aquest canal.

Seria apropiat preguntar-se: a l’estudi hi són totes les llibreries de Catalunya?

El mateix dia també es donava a conèixer el distintiu de qualitat «Llibreria de referència», impulsat pel Departament de Cultura i el Gremi de Llibreters de Catalunya. El distintiu serà emès per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR).

Amb aquest distintiu es vol reconèixer l’excel·lència de les llibreries (servei orientat al client, fiabilitat, catàleg ampli i divers, personal qualificat…) i, per tant, a treballar en la millora contínua.

S’ha posat en marxa una pàgina web per donar visibilitat a aquest projecte i facilitar la informació necessària.

El primer distintiu de qualitat ha estat per a la llibreria Laie (Barcelona). Tot i que fins al gener de 2017 no es posarà en marxa el procediment de certificació, el mes d’octubre de 2016 es van iniciar les auditories pilot amb tres llibreries (El Cucut, Parcir i Laie).

Segons la informació que es pot trobar a la pàgina web que s’ha esmentat, al distintiu podran optar-hi 554 llibreries de Catalunya (495 independents i 59 que pertanyen a cadenes). Però no hem quedat que hi ha 806 llibreries?

L’explicació és que el segell «Llibreria de referència» va destinat a:

Llibreries amb establiment comercial obert al públic, que es dediquin exclusivament o principalment a la venda de llibres al client final, que comptin amb menys de 20 treballadors i que no tinguin consideració de gran establiment comercial, i finalment que estiguin donades d’alta d’activitat econòmica en l‘epígraf 659.4.

Parlem una mica del certificat. Els requisits que han de complir les llibreries són:

1) Acreditar el compliment de la norma UNE 175001-1:2013 de qualitat de servei per al petit comerç (la norma avalua nombrosos aspectes inherents a la mateixa activitat que duen a terme els comerços, com: cortesia, seguretat, accessibilitat, gestió d’incidències, queixes i reclamacions, sistema de millora contínua, competència professional, credibilitat, comprensió del client, capacitat de donar resposta, fiabilitat, comunicació, instal·lacions, equip i mobiliari, envasos i embalatges, documents de compra, productes, imatge).

2) Complir els requisits obligatoris al 100 % recollits en el referencial específic per a llibreries de la norma UNE 175001-1:2013 relacionats amb l’activitat, la gestió, les instal·lacions i el personal de la llibreria i relacionat amb la cultura, la qualitat i la millora. Podeu veure tots aquest requisits en aquest enllaç. 

3) Obtenir un mínim de 130 punts sobre 200 i almenys el 50 % dels punts de cada un dels quatres blocs relacionats amb l’activitat, la gestió, les instal·lacions i el personal de la llibreria i relacionat amb la cultura, la qualitat i la millora en què s’estructura l’avaluació. 

No desespereu! L’Àrea del Llibre de l’ICEC disposa d’assessorament mitjançant un telèfon i una adreça de correu electrònic per informar i ajudar a preparar la sol·licitud. 

Més qüestions, el certificat té una vigència de tres anys; l’auditoria per a la certificació té un cost de 677,60 € (IVA inclòs) –aquesta despesa és subvencionable­–­, i durant aquests tres anys s’han de fer auditories anuals que tenen un cost de 598,95 € (IVA inclòs).

Veurem com es va desenvolupant i segurament en tornarem a parlar!

Acabem aquesta entrada amb un altre mapa, en aquest cas El mapa de llibreries de Barcelona, que es va donar a conèixer un parell de dies abans, editat pel grup d’editors independents Contexto.

Aquest mapa va generar algunes mencions a les xarxes socials, ja que s’hi han detectat mancances, i també que en tractar-se d’un document en paper, és prou fàcil que l’endemà de la seva publicació hi ha hagi un canvi o modificació i ja no es pugui incloure perquè ja està imprès; gairebé ja es podia haver utilitzar un sistema que permetés l’actualització i que només s’imprimeixi quan es necessiti, però cal lloar aquesta iniciativa.

Pel que fa a les mancances, és difícil saber per què s’han inclòs aquestes 122 llibreries si a Barcelona, segons es desprèn de l’estudi comentat anteriorment n’hi ha gairebé 300. En el document no es troba la justificació del perquè s’han triat aquestes i, considerant que hi ha mancances que salten a la vista i d’altres que no tant, s’hagués agraït que es donés una justificació. Evidentment els responsables poden posar les que considerin, però llavors no s’hauria de dir El mapa de llibreries de Barcelona, que es presta a confusió. Una curiositat, el 2014 Contexto va editar un altre mapa de les llibreries de Madrid, i eren també 122. 

En unes declaracions recollides al diari VilaWeb, un dels membres de Contexto, Enrique Redel explica que la tasca més difícil ha estat la d’establir els límits de la ciutat i el decidir quins establiments formaven part del mapa, i finalment s’han basat en una llista de llibreries de primera mà, tant generalistes com especialitzades, només en els límits del municipi de Barcelona.

Bé, és una explicació, però llavors no s’entén per què no hi són, per exemple, la Hispano Americana o l’Aeroteca.

Us animem a buscar i a fer-nos saber, si us bé de gust, si trobeu a faltar alguna llibreria al Mapa de llibreries de Catalunya – 2016, això sí, hem de seguir la mateixa metodologia emprada per fer l’estudi.

Núria Vila Boix 
De la primera promoció de l’Escola de Llibreria

---