El 29 i 30 de setembre de 2022 va tenir lloc a Barcelona, el VII Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, que organitza l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) cada quatre anys des del 1997. Les conferències, xerrades i taules rodones que han tingut lloc al llarg d’aquests anys són consultables a través de la pàgina web de l’AELC (https://www.escriptors.cat/lij), exceptuant les dels dos primers congressos (la Seu d’Urgell, 1997 i Vilafranca, 2001), que només es poden trobar en paper. En el cas del VII Congrés, que es va celebrar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, a banda de l’edició en línia i en paper, és possible recuperar les gravacions en format vídeo a través del canal de YouTube de l’entitat. 

Cada congrés parteix d’un tema proposat per l’organització, que tant pot centrar-se en l’anàlisi d’un autor, com en l’estudi d’un gènere literari o en aspectes lligats a la professionalització del sector del llibre. En l’edició del 2022, sota el títol de «Verba ludens: el joc a la LIJ», el propòsit era analitzar la importància del fet lúdic en tots els vessants de la literatura infantil, tant en la seva concepció com en la seva recepció.

El llibre, que conserva el mateix títol del congrés, manté l’ordre i els blocs que van estructurar la trobada, eliminant només les intervencions dels moderadors i convertint les aportacions de les taules rodones en discursos autònoms, en un clar benefici per a la posterior lectura i consulta.

Després d’uns mots de presentació, del congrés i de l’obra, per part de qui era secretari de l’AELC en aquell moment, Ricard Ruiz Garzón, trobem la ponència inaugural de Màrius Serra, que fa una defensa de la literatura infantil com a literatura de primera, i destaca la seva riquesa a partir d’exemples propis i, sobretot, de Gianni Rodari.

A continuació ja entrem directament en matèria amb els cinc blocs principals del congrés. Els tres primers es divideixen segons l’edat dels infants receptors: de 0 a 6 anys, de 6 a 12 anys i a partir de 12 anys. I els altres dos se centren, un, en la traducció lúdica en la literatura infantil i juvenil, i l’altre, més obert, a reivindicar els beneficis del joc i la necessitat de prendre’ns-el seriosament.

Sens dubte aquesta és la part més interessant del llibre, sobretot perquè els participants són grans professionals de l’entorn català i provenen d’àmbits diversos de la cadena del llibre. Hi trobareu, per citar-ne només alguns, referents teòrics de primera línia com Teresa Duran o Miquel Desclot, veus poètiques com la de Salvador Comelles, editors compromesos com Joan Rioné, escriptors referents de la literatura catalana actual com Àngel Burgas i Anna Manso, traductors com Yannick Garcia o Aurora Ballester, il·lustradors de gran èxit com Xavier Salomó i mediadores culturals amb l’experiència de Marta Roig i Mar González.

Cal afegir també la presència d’un capítol dedicat al lliurament del XXI Premi Aurora Díaz-Plaja, que van merèixer dos articles sobre teatre per a infants i joves d’Anna Díaz-Plaja i Jaume Forés, i, sobretot un darrer apartat de conclusions, on un lúcid Marc Alabart fa un relat exposant els temes més rellevants i les reivindicacions més escoltades al llarg dels dos dies.

Malauradament, l’estudi de la literatura infantil i juvenil en català no té gaires canals de difusió, de manera que és d’agrair la publicació d’obres com aquesta, on podem saber, per exemple, com un autor com Àngel Burgas es planteja l’escriptura d’una novel·la o com el tàndem literari de Meritxell Martí i Xavier Salomó, encaren cada nova col·lecció. I encara més és un luxe, poder llegir les dificultats que tenen els traductors professionals davant la feina, en teoria fàcil, de traduir literatura per a infants. O saber quines connexions, com explica Oriol Comas, té la literatura infantil i juvenil amb els jocs de taula.

Com passa en totes les obres corals, i és clar, en els congressos, hi ha taules o veus que resulten més rodones o interessants que altres. Però en aquest cas, es fa difícil destacar-ne alguna perquè crec que totes comparteixen un to divulgatiu i un equilibri entre la teoria i l’experiència pròpia, que fan de molt bon llegir, sense necessitat de ser-ne especialista.

I per acabar, només aconsellar als lectors que, si poden, acompanyin la lectura amb la visualització de la xerrada que us comentàvem a l’inici, perquè sobretot en l’apartat dedicat a la lectura dels 0 a 6 anys, no té preu poder veure en Miquel Desclot, la Marta Roig i la Mar González, mostrant llibres i recitant els versos recomanats en el joc poètic en les primeres edats. 

Glòria Gorchs

Bibliotecària

Congreso de Librerías (26è: 2024: Pamplona). XXVI Congreso de Librerías [en línia]: Pamplona 2024. [Madrid: Cegal, 2024]. 23 vídeos. <https://www.youtube.com/playlist?list=PLh9Xibg3YAm6I-U0SH1D9MqDulUdhIpBC>. [Consulta: 22.6.2024].

El darrer Congrés de Llibreters, que es va celebrar a Pamplona del 14 al 16 de març de 2024, va reunir uns 250 llibreters d’arreu d’Espanya i també distribuïdores, que eren les empreses que havien fet de patrocinadores: UDL Libros, Les Punxes, Penguin Random House i Logista. El Congrés va comptar amb la presència d’alguns llibreters catalans: l’Àurea Juan, de Finestres; en Xavi Vidal i l’Elisa Fernández, de Nollegiu; en Ferran Velasco, de la llibreria Universal, l’Èric del Arco, de la Documenta i president del Gremi de Catalunya, i jo mateixa. També va haver-hi la presència de les editorials guanyadores dels premis Todostuslibros. El format d’entrega d’aquests premis és senzill, molt allunyat del nostre Premi Llibreter.

L’agenda d’activitats del Congrés va consistir en ponències magistrals, que tingueren lloc als matins, i tallers, que es desenvoluparen en horari de tarda, amb diverses pauses per a cafès, dinars i sopars. El més important del Congrés va ser la coneixença que va permetre entre llibreters de molt diverses procedències. Al final es comprova que hi ha els mateixos problemes arreu i que, vinguem d’on vinguem, portem les mateixes dinàmiques.

Les ponències generals més importants varen ser:

Presentació del Mapa de Librerías 2023, amb dades de LibriRed, a càrrec d’Álvaro Manso, portaveu de CEGAL. Es constata que el territori català té poca presència perquè hi ha menys llibreries connectades a LibriRed. Aquí es pot accedir a l’informe sencer: https://congresolibrerias.es/wp-content/uploads/2024/03/MAPA-LIBRERIAS-2023.pdf i aquí, a un resum: https://congresolibrerias.es/wp-content/uploads/2024/03/PRESENTACION-CONGRESO-CON-VISOR-LIBRERIAS.pdf

Presentació del sistema francès de suport del sector de les editorials per a llibreries literàries, a càrrec d’Anaïs Massola, presidenta de l’Association pour l’Écologie du Livre.

Pràctiques que enriqueixen el llibre i afavoreixen la cadena de subministres, amb una presentació de bones i males pràctiques, a càrrec de Xavier Vidal en nom de la comissió de bones pràctiques.

L’Elisa Fernández, de la llibreria Nollegiu, va conduir dos tallers: «Letras y cifras», sobre conceptes econòmics bàsics per traduir una llibreria a números, per portar de forma bàsica les finances d’una llibreria, i «(Sobre)Vivir del cuento y que la tesorería no nos ahogue».

En una taula gremial es va parlar de les compres de biblioteques, i es va comentar que el model a seguir és el de la Comunitat de Madrid: varen repartir 10.000.000 € entre 140 llibreries durant quatre anys. Això vol dir que cada llibreria tingué una comanda de 17.000 € anuals de biblioteques.

Una segona taula gremial molt interessant va ser la del conveni col·lectiu. Aquí, la Sara Sánchez, secretària de CEGAL, va estar acompanyada de l’advocat de CEGAL.

Els tallers – espais de compartir experiències es varen portar a teme en paral·lel en diversos espais.

En l’enllaç següent podreu accedir al programa complet del Congrés i als vídeos de les sessions: https://congresolibrerias.es/

Gemma Barrufet

Llibreria A Peu de Pàgina

Secretària del Gremi de Llibreters de Catalunya

Del 7 al 9 de març de 2016 se celebrarà a l’hotel Hilton de Nova York la setena edició de la Digital Book World. Aquest esdeveniment és un dels més importants per a la indústria de continguts, no tan sols per al sector editorial i els llibres electrònics, sinó per a publicistes, autors, llibreters, bibliotecaris, etc.

A l’agenda d’aquest congrés podem trobar sessions educatives, tallers i presentacions sobre aspectes rellevants del que està succeint ara mateix en l’ecosistema de la publicació digital, però, el que és més important, sobre el seu futur immediat.

En aquestes jornades es tractaran temes com la transformació i la inversió tecnològica, les vendes de llibres electrònics, el mercat indie-editorial, la fixació de preus de llibres electrònics, els drets d’autor, la defensa de la competència, l’edició de llibres, els drets en un món globalitzat, la comercialització de continguts, les realitats canviants dels autors, l’autopublicació, les metadades, etc.

Un dels temes que també es tractarà durant aquest congrés serà el futur del negoci de la publicació de llibres infantils, destacant els nous productes digitals, diferents plataformes i canals i com els més petits interactuen amb el contingut digital.

En definitiva, tres dies, gairebé vuitanta ponents i un preu al voltant dels 2.000 $, viatge i allotjament a banda. Tot i que es suposa que aquest esdeveniment està obert a empreses de totes les mides, podem dir que no hi podran ser-hi totes.

Núria Vila