L’acte va ser presentat pel periodista cultural Toni Puntí, que va anar donant pas a les diferents intervencions. Per començar, una actuació musical, a càrrec de Clara Sanabras i Dani Espasa, que també clourien l’acte.

Tot seguit, s’esmentaren les llibreries que enguany compleixen anys rodons: Abracadabra (10); Casa Anita, Muntanya de Llibres i Saltamartí Llibres (15); Altaïr (40); Documenta (45); Dalmases (100) i Geli (140), i s’homenatjaren els llibreters que compleixen 35 anys a la professió. Enguany, amb dos guardonats: Joan Antoni Pérez, de la llibreria Al Peu de la Lletra, de Barcelona, i Àngels Fabró i Balada, del Club del Llibre, del Prat de Llobregat. Tot seguit, l’escriptor Josep Maria Fonalleras llegí el seu conte La idea inicial, en què jugava amb els títols de les obres premiades en ocasions anteriors.

Per celebrar i rememorar els 20 anys del Premi Llibreter, van intervenir després una editora i un autor. Sigrid Kraus, de l’Editorial Salamandra, prengué la paraula en representació de les editorials premiades al llarg d’aquestes vint edicions, i va agrair al Gremi la iniciativa. Va comentar que, en el seu cas, l’obra premiada l’any 2000, El último encuentro, de Sándor Márai, va rebre un bon impuls gràcies al premi i, a hores d’ara, se’n porten venuts quasi 500.000 exemplars.

Eduard Márquez, finalista de l’any 2004, intervingué en representació dels autors premiats al llarg dels vint anys del Premi, i aprofità per fer un sentit homenatge a l’escriptor i editor mort recentment Enrique de Hériz, guanyador en la mateixa edició.

El pregó de la festa fou pronunciat per la traductora Anna Casassas, qui posà de relleu el paper del llibreter com a prescriptor, i va desitjar que el Premi complís molts anys més, i en llibertat: llibertat de manifestació, d’expressió, llibertat per als presos…

Arribada l’hora de la proclamació dels premis d’enguany, el primer en ser anunciat fou el Premi Llibreter de Literatura Infantil i Juvenil en Altres Llengües, que correspongué a Cançó del cucut, de Frances Hardinge, amb traducció de Xavier Pàmies i publicació de Bambú.

El Premi Llibreter per a Literatura Infantil i Juvenil en Llengua Catalana fou per a l’obra Camins d’aigua, de Raimon Portell, publicat per Barcanova, segon volum de la trilogia La llum d´Artús.

El Premi Llibreter d’Àlbum Il·lustrat fou concedit a Sirenes, de Jessica Love, editat per Kókinos. El Premi Llibreter d’Altres Literatures fou atorgat a Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck, publicat per Angle (en català) i Anagrama (en castellà). Mencions; Les riqueses (Periscopi).

Finalment, el Premi Llibreter de Literatura Catalana fou concedit a Novel·la, de Pol Beckmann, editat per Quaderns Crema. Menció: Marta Marín-Dómine Fugir era el més bell que teníem (Club Editor).

Per acabar, dos breus parlaments de representants de la política cultural. En primer lloc, en Joan Subirats, primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació de l’Ajuntament de Barcelona. En la seva al·locució, va reconèixer la capacitat d’anticipar-se que tenen els llibreters, i va admetre que les administracions haurien d’ajudar les llibreries. Finalment, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, posà de relleu la importància de les llibreries a Catalunya per a la difusió de la cultura i la defensa de la llengua i la literatura catalanes. A casa nostra es troben 495 llibreries independents, i el 42,9 % de les vendes que s’hi fan són de llibres en català. La Conselleria vol acompanyar aquest ofici, i ho fa amb diferents línies d’actuació: en la modernització de llibreries, en l’elaboració del Mapa de llibreries, en la creació del distintiu de llibreries de qualitat o en la campanya «Fas sis anys, tria un llibre». Agraeix al Gremi per aquesta iniciativa i desitja molts anys més de vida a aquest Premi.

Aquí, una fotografia final, amb tots els premiats i homenatjats.

Autoritats assistents a l’acte

L’autoria de les fotografies és de Marta Calvo

Els experts en borsa anomenen valors segurs a les accions que resisteixen bé les fluctuacions del mercat i que donen un rendiment segur, impermeable a modes i a oscil·lacions. Si aquest terme es pogués aïllar dels condicionants econòmics i traslladar-lo al món de la cultura, més concretament al terreny de les llibreries, crec que no estaria fora de lloc afirmar que la llibreria Documenta és un valor segur.

La Documenta és un territori culturalment sòlid. Només cal travessar el llindar de la porta, abans al carrer Cardenal Casañas, ara a Pau Claris, per adonar-nos que la cosa va en serio, si se’m permet l’expressió col·loquial. Aquesta solidesa, que s’ha anat forjant també amb el pas dels anys, es fonamenta bàsicament en una concepció de la llibreria com un espai on no només es venen llibres, sinó que es contribueix a la formació cultural de qui n’és visitant i client. És una evidència que la voluntat de transcendir la simple transacció comercial és un objectiu comú a la pràctica totalitat de llibreries, però hi ha qui hi posa un grau més elevat d’ambició o encert. A la Documenta, el fet de tenir una perspectiva humanística àmplia, unes dimensions de llibreria mitjana i un impulsor al capdavant amb una personalitat i uns coneixements especials, han contribuït a l’èxit de l’empresa.

Crec que un dels millors elogis que pot fer-se a la Documenta és dir que sembla una llibreria francesa. I escric francesa en cursiva, perquè, evidentment, al país veí hi ha llibreries de molts tipus, però em refereixo ara a aquelles llibreries emblemàtiques del país veí, que tenen un pòsit de classicisme, una vocació de ser referent cultural a les seves ciutats, una capacitat de reeixir comercialment sense fer renúncies a la qualitat i un cert irredentisme en la defensa d’uns principis de rigor cultural.

Parlàvem de la figura del creador, Josep Cots, sense el qual la Documenta no seria ni seria el que és. Cots la va fer néixer, juntament amb Ramon Planes, el 1975, la va fer créixer durant quatre dècades, la va convertir en un referent al Gòtic i, contra tot pronòstic i segurament contra tota prudència, la va traslladar i la va fer renéixer a la Dreta de l’Eixample, un barri on aquesta llibreria encaixa com un guant. M’explicava Cots que, ara fa uns anys, el més fàcil hauria estat tancar les portes. Segurament això és el que aconsellaven el sentit comú i el confort individual. Però ell va considerar que aquesta llibreria, aparentment tan personal i personalitzada, havia de transcendir la persona i projectar-se més enllà. Crec que això és un exercici de generositat i, al mateix temps, de la més pura raó, ja que, perquè una empresa personal tingui realment valor, ha de transcendir la persona.

Ara, Èric del Arco és la nova alma mater de la Documenta, una nova personalitat per donar nous matisos a la llibreria (l’anglofília que se suma a la tradició francòfila, per exemple) sense canviar-ne l’essència. La capacitat d’iniciativa de del Arco, juntament amb el seu esperit absolutament obert i la seva bonhomia, són ingredients segurs de l’èxit, sempre i quan els patrons de consum cultural de la nova societat no canviïn tan profundament com alguns temem. Però aquesta és l’espasa de Dàmocles que amenaça totes i cadascuna de les llibreries del nostre país i de la vella Europa.

Dèiem que la Documenta és una llibreria francesa, però crec que aquest gentilici el podríem ampliar i afirmar que és també una llibreria europea. Europea en el sentit que Steiner dona als vells cafès de la vella Europa. Espais on una manera d’entendre la cultura, la civilització, el diàleg, el respecte a la diferència i la cerca de la confluència, es configuren. Malauradament, sembla que no corren gaire bons temps per a aquests valors. Per això, preservar aquests espais on aquesta vella Europa encara perviu és gairebé una obligació ciutadana.

Quan passem una tarda en una llibreria bona, ben pensada, estructurada amb criteri, on s’observa un esforç en la selecció de l’oferta, on es percep una voluntat d’ajudar a formar i configurar gustos literaris i formacions humanístiques, es viu una experiència cultural en si mateixa. Quan comprem un llibre en un establiment que té aquesta vocació, ja sigui amb el pes específic d’una llibreria de referència o amb la modèstia d’una digna llibreria de barri o de poble, estem contribuint que aquest esperit perduri. No hem d’oblidar mai que, en casos com aquest, darrere d’un simple intercanvi comercial, hi ha una aposta per una manera d’entendre la cultura i, fins i tot, per un model de societat.

Hem parlat molt de l’essència de la Documenta, però no hem explicat de com es projecta aquesta ànima, de com és la llibreria. I també cal fer-ho. El nou espai és, des de l’any 2014, a Pau Claris, una de les artèries de l’Eixample, que baixa de Gràcia i, continuant per la Via Laietana, arriba fins al port, com una espina dorsal de la ciutat. Situada en un espai obert, molt diàfan, de 250 m², la llibreria especialitzada en art, literatura i humanitats es configura bàsicament amb dos espais: l’un, a l’entrada, dedicat al pensament i a totes les matèries de no ficció (filosofia, música, psicologia, política, història, art…), i l’altre, al fons, centrat bàsicament en la narrativa, la poesia i l’assaig literari. Grans taules, de disseny acurat, ens ofereixen les novetats que fluctuen al ritme incessant de la vertiginosa producció editorial. Les prestatgeries –roig i negre stendhalià– acumulen un fons sòlid, necessari i irrenunciable. Al fons de tot, la comoditat d’unes butaques convida al repòs i a la lectura in situ. És l’espai que es destina també a innombrables actes i presentacions. En aquesta àrea del fons –el saló literari–, un vidre separa la llibreria d’un petit pati i deixa entrar la llum ennoblida de l’interior de les illes de l’Eixample.

Normalment, acostumo a explicar quin o quins llibres he comprat en una o altra llibreria. A la Documenta, la meva experiència principal no és la de comprador; és substancialment diferent. Conjunturalment, durant unes setmanes, vaig tenir l’honor de formar part de l’equip de llibreters de la Documenta, un dels altres grans valors de la casa. Vaig passar-hi hores copsant el dia a dia de la professió, entrant i ordenant novetats, preparant devolucions, movent llibres i caixes de llibres (perquè, com diu Josep Cots, si només féssim activitats intel·lectuals ens tornaríem bojos), escoltant clients… És una experiència que m’acompanyarà sempre, com espero que aquesta llibreria pugui seguir acompanyant i configurant generacions de bons lectors.

Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes  

El passat desembre, en aquest mateix blog, parlàvem del projecte «Per una nova Documenta». Ara, al juliol, podem dir que aquest projecte és una feliç realitat. Josep Cots, llibreter en funcions i Eric del Arco, aprenent de llibreter, ho han fet possible.

Els pregunto quan fa que ha obert «quaranta anys i un mes» responen, perquè la Documenta no és nova, és nou el local i la ubicació, però l’esperit és el de sempre. La seva vocació és la de poder seguir oferint el millor servei als clients, amb els mateixos criteris de proximitat i a la vegada d’exigència cultural.

També ho han fet possible uns quants mecenes amb les seves aportacions econòmiques, per via Verkami o comprant participacions. La col·laboració de ciutadans i clients va fer que els objectius econòmics fossin assolits fàcilment i amb escreix. Quaranta anys de bon servei fidelitzen molts clients; aquests són els fruits.

El nou local,  a Pau Claris, 144, és al rovell de l’ou de l’Eixample, de Barcelona, del món. Ocupa un espai d’uns 230 metres quadrats. Donen la benvinguda tres generosos aparadors (un encara pendent). És sabut que la Documenta de sempre ha cuidat la presentació de seus aparadors, potser és la manera més eficaç de comunicar i presentar la llibreria i els llibres.

Tots els prestatges i la major part del mobiliari de l’antic local han estat reutilitzats. El vermell, el color «corporatiu» de la Documenta, hi continua sent ben present. Cal destacar el sistema d’il·luminació: eficient, generós i càlid, de tan bo no es percep. Les parets de les dues sales són ocupades pels prestatges. Al centre, diverses taules amb rodes presenten les novetats. Encara que no ho sembli, hi tenen exposats la mateixa quantitat de llibres que tenien abans, el que ha canviat és l’amplitud i la comoditat de l’espai.

Al fons trobem una zona reservada per a la consulta i la lectura. És un espai ampli i acollidor, la llum natural que entra pels finestrals del pati l’omple de vida. El parquet la diferencia de la resta del local. És equipada amb còmodes butaques i connexió wi-fi. És fàcilment reconvertible en sala d’actes. Encara queden detalls per enllestir, però la llibreria està pràcticament acabada. Tot el local respira un cert aire de loft novaiorquès.  

Ara només cal que clients antics i nous es facin seva la Documenta, que la freqüentin, que entrin i preguntin, que badin i fins i tot que comprin. Des d’aquest blog estem convençuts que en Josep i l’Eric ho aconseguiran.

Marcel Albet Guinart

La setmana passada Josep Cots, el llibreter de la Documenta, va convocar clients, lectors i amics per plantejar el futur de la llibreria. Com ja ha estat anunciat, el proper agost del 2014 se li acaba el contracte de lloguer, tal com està passant a tants d’altres comerços de la ciutat. Sembla ser que al seu lloc hi volen fer un hotel. Coincideix també que complirà 65 anys i que té la possibilitat de jubilar-se tranquil·lament.

No ho vol fer, es troba bé de salut, continua animat per seguir venent llibres, és el que li agrada fer, però necessita trobar un relleu generacional, gent jove que gosi donar continuïtat a la llibreria. Persones que vulguin preservar l’esperit de Documenta, una llibreria que sempre ha apostat per la qualitat i pel rigor en les seves propostes, una llibreria d’humanitats amb vocació de servei als ciutadans de Barcelona.

També necessita capital per assegurar la continuïtat, 80.000 euros. Josep Cots ha trobat la persona que busca, Eric del Arco, client de tota la vida, i que aposta per la continuïtat de la Documenta. Tots dos s’han posat ràpidament d’acord sobre com tirar endavant el negoci. Han redactat un document on ho concreten. Des d’aquest blog creiem que la millor manera d’explicar-ho és reproduint aquest text literalment: 

«Documenta es troba en un moment crucial: el contracte de lloguer s’extingeix l’agost de 2014 i el seu responsable complirà 65 anys. 

Ha superat els grans canvis del món del llibre com l’única llibreria d’una superfície mitjana i independent de cap grup econòmic. 

La llibreria és personal, viscuda i sentida pels qui hi treballen i pels clients fidels a la seva línia, que donen sentit econòmic i humà a la seva continuïtat. 

Cal una nova ubicació, amb una decoració nova, amb cares noves però conservant la mateixa línia de proximitat i d’exigència cultural. 

Hem trobat un nou soci disposat a implicar-se econòmicament i personalment en el projecte: Eric del Arco, i hem decidit iniciar una campanya pública i oberta de captació de fons entre els seus clients, amics i amants del llibre i de la cultura. 

S’arbitren dues formules diferents: 

a) Per aportacions superiors a 250 euros proposem l’adquisició de comptes en participació d’una nova Procultura S.L. que es crearà properament. El termini s’acabarà el dia 20 de gener de 2014. Aspirem a reunir així 35.000 euros. 

b) Per aportacions fins a 200 euros, oferim la possibilitat de fer-ho com a micromecenatge, a través de www.verkami.com i animem tothom a participar-hi, encara que sigui amb aportacions modestes, amb l’objectiu d’aconseguir 6.000 euros més abans de 31 de gener del 2014. 

Si les aportacions no arribessin a cobrir en total l’objectiu de recaptació proposats, s’estudiarà la viabilitat del projecte. Si es renunciés a tirar-lo endavant, els imports aportats es tornarien íntegrament. 

D’aquesta manera planegem aconseguir els 40.000 euros necessaris per a la continuació d’una nova Documenta fidel als seus orígens, amb l’ambició d’estar presents en el món de la cultura de demà i amb la il·lusió de saber que aquest futurs esta per fer». 

Durant l’acte de presentació va quedar palesa la bona sintonia que hi ha entre Josep Cots i Eric del Arco. Acabada l’explicació es va encetar el torn de preguntes, van ser poques ja que el projecte explicat sense embuts per Josep Cots va quedar prou clar. Finalment la seixantena de persones que omplíem la llibreria vam brindar pel bon futur de la Documenta, i que des del blog desitgem. 

	Josep Cots i Eric del Arco presentant el projecte
	Els clients omplen la llibreria

Marcel Albet Guinart