Els protagonistes, com ha de ser, són els llibres. Més o menys estan agrupats per col·leccions, i els més destacats, pel seu volum i pes, llueixen espai propi damunt un faristol. La llibreria és atesa per una noia atenta i amable. A tall de curiositat li pregunto quin és el llibre més barat i quin el més car. Els barats, 12 euros, qualsevol dels «Basic art series». El més car, 10.000 euros, Murals of Tibet de Thomas Laird, un volum de 60 kg, 528 pàgines, un tiratge de 918 exemplars firmats per Sa Santedat el XIV dalai-lama. El faristol, imprescindible, ha estat dissenyat per l’activista i arquitecte japonès Shigeru Ban. Per mirar i fullejar aquests llibres de pes cal posar-se guants i demanar ajuda a la persona que atén la llibreria.

Taschen va ser fundada el 1980 per Benedickt Taschen (1961). Aficionat als còmics de molt jove, als 19 anys va obrir una llibreria a Colònia, la seva ciutat natal, on va començar a vendre i publicar còmics. Jove emprenedor i autodidacta, quan aquest terme no estava de moda, va detectar un nínxol de mercat: editar llibres d’art, fotografia, disseny, moda, eròtica a preus populars, posar a l’abast d’un públic majoritari i no necessàriament expert llibres ben editats i profusament il·lustrats. Fins llavors aquestes publicacions eren patrimoni de grans editorials especialitzades en art, dirigides a un públic entès i elitista. Va passar de ser llibreter a editor i va tenir èxit, Taschen actualment és una de les editorials independents més importants del món. I possiblement l‘única que tingui una cadena de llibreries de rang internacional on només venen llibres publicats per l’editorial.

Ni que sigui per curiositat, visitin, mirin, preguntin, fullegin, fins i tot comprin a la llibreria Taschen de Barcelona. Tindran l’oportunitat de conèixer en primera persona un pop up store de manual. Un tipus de botiga que juga amb el concepte de temporalitat. En el món del màrqueting està demostrat que el consumidor l’atrauen les ofertes exclusives, més encara si la seva disponibilitat és limitada. Les pop up van néixer als Estats Units fa vint anys, des de llavors no han parat d’augmentar. Cal que les botigues estiguin situades en llocs cèntrics, de pas, algunes fins i tot en festivals de música. Sovint el seu disseny és a càrrec d’arquitectes i artistes de renom internacional, però tampoc cal grans inversions, una idea original, trencadora, pot aconseguir l’èxit més rotund. Com diu Benedickt Taschen, és una oportunitat per no estar a Internet. Fa poc, en una entrevista a El País, va manifestar: «Internet no apel·la tots els sentits. No és tàctil, no té fragància», jo afegiria «ni gust».

Text i fotos Marcel Albet Guinart

La Gemma és valenta, té clar que vol ser llibretera, tant, que s’ha llençat a la piscina i ha obert la Llibreria Antiquària Maldà. Durant divuit anys ha estat la responsable d’edició del catàleg de la reconeguda Llibreria Antiquària Farré on tenia assegurada una bona feina, que li agradava i on s’hi sentia bé. Paral·lelament tenia la seva pròpia llibreria en línia que també funcionava.

La Gemma, però, volia ser llibretera de veritat, la voluntat de tenir contacte amb els clients en persona, de viure el dia a dia a peu de mostrador, d’aprendre, de l’intercanvi d’experiències i de coneixements. La Gemma Xifré (Maldà, 1976) és llicenciada en Humanitats per la Pompeu Fabra, i té una més que dilatada experiència en el món del llibre antic. Ha participat en tota mena de fires d’aquí i d’arreu. Redactar el catàleg de la Farré li ha permès tenir a la mà llibres que rarament es troben en circulació.

Va aprofitar l’oportunitat, la Llibreria Antiquària Gibernau plegava per jubilació i van arribar a un acord per traspassar el local. Ara l’està acabant d’endreçar al seu gust, vol mantenir el mateix aspecte que ja tenia, una certa pàtina d’antiguitat, de solera. Ocupa uns 50 metres quadrats de llibreria més uns 40 de magatzem. És ubicada a la part baixa del carrer Aribau, zona on tradicionalment, i donada la proximitat de la Universitat de Barcelona, ha estat ocupada per llibreries –cada vegada menys–, però encara en queden.

El fons està especialitzat en humanitats, amb bones seccions de narrativa, història, poesia, art i filosofia. Més endavant pensa ampliar la secció de llibres sobre Barcelona i una de nova de books about books, el llibre com a tema, llibres que parlen d’altres llibres des de diferents aspectes, tipografia, història, ficció, biobibliografies especialitzades, estudis, art. Disposa d’algunes monografies locals dedicades a Maldà, el seu poble, d’aquí el nom de la llibreria.

Els títols comprenen els segles XVIII, XIX i XX. Els llibres d’artista ocupen la vitrina central de la llibreria. Li demano l’opinió; en destaca un parell. Pornographisme, una carpeta de l’artista Jorge Castillo editada el 1972 amb deu gravats entre aiguaforts i punta seca; el tema, com el títol indica, sexe explícit, m’agrada (1.200 euros). L’altre és una carpeta amb xilografies, Paraboles de l’artista txec Vladimír Preclík, me l’enduria, però no, no pot ser (500 euros). Té altres llibres, la majoria, amb preus més assequibles.

La Gemma juga amb avantatge, ben fet, el fons ja el tenia, i una part de la clientela també. Continuar al mateix lloc el mateix tipus de negoci facilita encara més les coses, els fidels de l’anterior llibreria continuen visitant la Maldà. És ella sola que porta la llibreria. Té més projectes: un, i això és novetat en una llibreria antiquària, és el de fer activitats de petit format com lectures de poesia i presentacions. L’altre és un secret. Té catàleg en línia. El seu blog personal recull comentaris i opinions sobre llibres. A Facebook també la trobareu.

En certa manera ha fet el viatge a l’inrevés, en lloc de tancar una llibreria física, com passa darrerament, i obrir-ne una de virtual, ella, agosarada, n’ha obert una de física, i això l’honora. La Gemma aporta una nova manera de fer en l’àmbit de les llibreries antiquàries, normalment conservadores en les formes i el funcionament, i que potser ella renovarà. La Gemma va de bòlit enllestint temes, el rètol que no arriba, alguns llibres per classificar… Aviat farà la inauguració. Serà un èxit.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart 

El passat 11 de novembre de 2015 es va inaugurar Wer-Haus, un immens espai al centre de Barcelona, al cor de l’Eixample. Un lloc on trobar moda masculina de marques exclusives, visitar una exposició, prendre un dels millors cafès i fullejar i comprar un bon llibre de fotografia, tot al mateix lloc i al mateix moment. Sí, ho han endevinat, som en una nova conceptstore. 

Les dimensions i el seu disseny, un cert aire postindustrial, minimalista, gairebé zen, diferencien Wer-Haus de la resta de botigues, conceptstore de moda obertes darrerament a Barcelona. La generositat dels diferents àmbits, amples i lluminosos, fa que el visitant, el client hi vulgui estar força estona. La cafeteria, a més d’una exquisida oferta gastronòmica, serveix una selecció de cafès artesanals del món, la cafetera, una Synesso Cyncra és considerada com de la millor marca. L’oferta s’arrodoneix amb una selecció de revistes internacionals de moda i disseny. 

La secció de llibres és dedicada únicament a llibres de fotografia contemporània. Aquest tipus de publicacions són difícils de tenir a les mans, la majoria dels canals de distribució i venda són via Internet. Molts d’aquests fotollibres són autoedicions, altres, de petites editorials que tenen molt limitada la seva distribució a llibreries. Si alguna cosa diferencia un fotollibre de la resta és el seu disseny. El gramatge i qualitat del paper, l’enquadernació, les cobertes, la distribució de les imatges, les diferents tècniques d’impressió, textures i acabats, la tipografia, són detalls, i molt importants, que cal tenir en compte per valorar satisfactòriament un determinat fotollibre. 

La nova llibreria de Wer-Haus ha facilitat les coses als col·leccionistes de fotollibres, gent rara i una mica friki. Hi trobem llibres de l’editorial britànica Mack, dels catalans de Ca l’Isidret Edicions, de la llibreria/editorial en línia Dalpine, Riot-Books, B-B-B Books, Akina Books i unes quantes més junt una bona tria d’autors autoeditats. L’actual exposició es dedicada al fotògraf Antonio M. Xoubanova, una sèrie de vuit fotos de gran format extretes del seu darrer llibre Un universo pequeño publicat el 2015 per Ca l’Isidret. La llibreria és atesa per Dani Pujalte, fotògraf i autor d’alguns fotollibres. 

És aquest el futur de les llibreries? Per què no, és una opció més per funcionar, una llibreria molt especialitzada que ocupa un espai dins de les instal·lacions d’un comerç més gran, i que d’alguna manera complementa l’especialitat del comerç, un corner. Només cal, i no és poca cosa, que el llibreter sigui al mateix temps un excel·lent professional i un expert en la matèria.

Aprofito per agrair a Jean-Antoine Palagos, Nicolas Rossi i Marc Miró, els tres socis fundadors de Wer-Haus la confiança que han tingut en mi, no ens coneixíem de res, i per les facilitats que m’han donat per fer aquesta crònica i les fotos.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

«Benvinguts a La Casa de la Paraula. Un espai generador de debats, de confluències i de crítica. Punt de trobada entre la psicoanàlisi i altres discursos que ens permetin dibuixar un diàleg de la nostra contemporaneïtat». Aquest és el text de benvinguda que acompanya els menús de la cafeteria/llibreria.

A Mali, en concret al País Dogon, els ancians es reuneixen per parlar i debatre els afers de la comunitat. Ho fan sota un cobert de palla no gaire alt. El cobert és situat al centre del poble. Que no sigui alt és fet expressament, els participants es veuen obligats a estar-s’hi ajaguts, així relaxadament el diàleg flueix i la calma s’encomana. Del cobert en diuen toguna, que traduït significa la casa de la paraula.

El dijous 10 de juliol de 2014 es va inaugurar aquesta nova llibreria. Segons els càlculs de gent entesa, hi van acudir més de quatre-centes persones. A la porta, Salvador Foraster, el seu director, donava la benvinguda un a un als visitants. La llibreria és la continuació de la Xoroi, fundada pel mateix Foraster el 1980 i especialitzada en psicoanàlisi i psicoteràpies. Durant anys va ser la llibreria de referència d’aquestes especialitats, tant de Barcelona com de la resta de l’Estat. La crisi, però, va arribar el 2011 i les vendes van caure en picat.

Animat per un grup de clients fidels, Foraster es va decidir a continuar fent de llibreter. Aquest grup ha esdevingut l’Associació Cultural la Casa de la Paraula, formada per més de 200 socis, els quals promouen debats, trobades, presentacions i altres activitats relacionades amb la psicoanàlisi i la cultura, tot sota la mirada del pensament crític. La llibreria és el focus i a la vegada el punt d’encontre de l’Associació.

Amb l’enrenou del dia de la inauguració va ser difícil poder parlar amb Salvador Foraster. Avui hi tornem. En Salvador, persona afable i propera, ens ensenya la llibreria. El local ocupa 180 metres quadrats, anteriorment havia estat un restaurant sense cuina (sic) que va durar poc. Els materials emprats, fusta natural, acer inoxidable, vidre i les parets blanques, conformen un espai minimalista i contemporani, un àmbit gairebé zen.

L’entrada de La Casa de la Paraula està dedicada a exposicions temporals d’obres d’art. Ara acull les pintures de l’artista francès Jean-Marc Hild sota el títol Gravitations. També en aquesta zona hi trobem taules on poder prendre un cafè o algun plat lleuger tot gaudint de bones vistes al carrer. En el moment de la visita, una parella ocupa una de les taules, està parlant animadament i no puc evitar sentir alguns noms, Lacan, Freud, Masotta… Més endavant a la dreta hi ha la barra del ben equipat servei de bar/cafeteria. Finalment a la part posterior, l’espai s’eixampla i els prestatges ocupen la totalitat de les parets de dalt a baix.

La Casa de la Paraula és al carrer del Rosselló, a Barcelona, al costat de la primera Re-Read i molt a prop de La Impossible, llibreries sobre les quals ja hem parlat en aquest blog. Aquesta zona de l’Eixample és plena de restaurants modernets i de botigues de disseny juntament amb comerços de qualitat de tota la vida. És, en definitiva, una bona zona comercial on la passejada es torna agradable, un bon lloc per badar i comprar.

Som a la llibreria, un espai diàfan i polivalent que permet fer tota mena d’activitats, presentacions, debats, trobades, cursos, etc. A les lleixes encara queden alguns espais per omplir, poc a poc s’anirà fent. Al fons, una finestra horitzontal emmarca una olivera. La imatge, gairebé irreal, recorda i molt un gravat japonès antic. Un discret moble fa les funcions de caixa i punt d’atenció al client.

En Salvador em comenta que la inauguració era prevista per l’abril; però un seguit d’entrebancs burocràtics i les poques facilitats rebudes per part de l’Administració han demorat l’obertura fins el juliol, amb la conseqüent pèrdua d’ingressos i l’increment de les despeses. En Salvador ha assumit la major part de la inversió, que vistos els resultats de les obres –tot el local és nou– ha estat important.

En Salvador reivindica la vigència de pensament de Freud, sobretot en aquells aspectes relacionats amb la sociologia i el comportament humà davant les èpoques de crisi, com la que estem vivint en l’actualitat. Reivindica el diàleg, la trobada, l’intercanvi de pensament des de diferents disciplines de la cultura com a mètode d’anàlisi i acció. La Casa de la Paraula, un espai on tot això es fa possible.

Marcel Albet Guinart

El passat desembre, en aquest mateix blog, parlàvem del projecte «Per una nova Documenta». Ara, al juliol, podem dir que aquest projecte és una feliç realitat. Josep Cots, llibreter en funcions i Eric del Arco, aprenent de llibreter, ho han fet possible.

Els pregunto quan fa que ha obert «quaranta anys i un mes» responen, perquè la Documenta no és nova, és nou el local i la ubicació, però l’esperit és el de sempre. La seva vocació és la de poder seguir oferint el millor servei als clients, amb els mateixos criteris de proximitat i a la vegada d’exigència cultural.

També ho han fet possible uns quants mecenes amb les seves aportacions econòmiques, per via Verkami o comprant participacions. La col·laboració de ciutadans i clients va fer que els objectius econòmics fossin assolits fàcilment i amb escreix. Quaranta anys de bon servei fidelitzen molts clients; aquests són els fruits.

El nou local,  a Pau Claris, 144, és al rovell de l’ou de l’Eixample, de Barcelona, del món. Ocupa un espai d’uns 230 metres quadrats. Donen la benvinguda tres generosos aparadors (un encara pendent). És sabut que la Documenta de sempre ha cuidat la presentació de seus aparadors, potser és la manera més eficaç de comunicar i presentar la llibreria i els llibres.

Tots els prestatges i la major part del mobiliari de l’antic local han estat reutilitzats. El vermell, el color «corporatiu» de la Documenta, hi continua sent ben present. Cal destacar el sistema d’il·luminació: eficient, generós i càlid, de tan bo no es percep. Les parets de les dues sales són ocupades pels prestatges. Al centre, diverses taules amb rodes presenten les novetats. Encara que no ho sembli, hi tenen exposats la mateixa quantitat de llibres que tenien abans, el que ha canviat és l’amplitud i la comoditat de l’espai.

Al fons trobem una zona reservada per a la consulta i la lectura. És un espai ampli i acollidor, la llum natural que entra pels finestrals del pati l’omple de vida. El parquet la diferencia de la resta del local. És equipada amb còmodes butaques i connexió wi-fi. És fàcilment reconvertible en sala d’actes. Encara queden detalls per enllestir, però la llibreria està pràcticament acabada. Tot el local respira un cert aire de loft novaiorquès.  

Ara només cal que clients antics i nous es facin seva la Documenta, que la freqüentin, que entrin i preguntin, que badin i fins i tot que comprin. Des d’aquest blog estem convençuts que en Josep i l’Eric ho aconseguiran.

Marcel Albet Guinart