Els autors triats són Agnès Valentí i Pou, que des de l’Empordà ens descobreix i ens fa estimar paisatges i records viscuts. Acaba de publicar Llum i verger (Llibres del Segle, 2019). Ramon Bosch Boada, Trau de llum (Pagès Editors, 2011), una visió plena de natura amb la mirada de l’home que no pot deixar d’estimar tot allò que l’envolta. Mariona Masferrer, Nusos nus, un recull de poemes de 14 autors publicat el 2013 per Edicions Futures. Núria Esponellà, Un vent, una mar (Quaderns Crema, 1994), autora ben coneguda i multipremiada. Laia Llobera, al Llibre de revelacions (La Breu, 2020), la seva poesia reprèn l’alè de caire místic amb què respira la seva poètica.

Les mascaretes són reutilitzables de doble capa, l’exterior de lli, i cotó a la part interior. Transpirables, fresques i molt còmodes. Oberta als costats per posar-hi filtre. Es poden rentar i reutilitzar tantes vegades com es vulgui. En talla única i diversos colors a escollir. Per ampliar la informació, consulteu la web lisacoca.com, on també es poden comprar pel preu de 8 euros. També les podem trobar a les llibreries El Cucut de Torroella de Montgrí i a L’Aranya de Cerdanyola, de totes dues n’hem parlat al blog. I ben aviat a més llibreries, la distribuïdora Nordest se n’està ocupant.

Marcel Albet Guinart

La Maria Teresa i la seva germana Cati van fundar la llibreria el 1987. Era, és una llibreria generalista amb una bona secció d’autors i monografies locals. També havia estat quiosc de premsa, fa sis anys ho van deixar, però van mantenir el punt de venda de Loteria Nacional, el que permet arrodonir els ingressos. El local ocupa uns 140 metres quadrats, la meitat dedicat a llibreria i l’altra meitat a papereria, material escolar i complements (motxilles, bosses, carteres, etc.). Pertanyen al Grup Bestiari, una cooperativa formada per 21 llibreries independents d’arreu de Catalunya i que ofereix un excel·lent servei als seus associats.

Per al nom, buscaven una paraula curta, fàcil de dir i que s’escrigués igual en català que en castellà. Un dia que tota la família viatjava en cotxe es van aturar en un semàfor, van sentir el cant d’una puput i fent un petit canvi es van decidir pel cucut. També vol evocar el nom d’una popular revista satírica catalanista de principis del XX, el Cu-Cut.

Gestionen el llibre de text, és un servei que comporta una feinada i molta dedicació, però a la llarga crea i fidelitza clients. Molts dels escolars que vénen a recollir els lots es queden atrapats fullejant llibres que no són de text. A mitjans de juliol comencen a rebre les comandes d’ampes, instituts i escoles. Cal preparar un lot personalitzat per alumne. Ni que siguin d’un mateix curs, no tots els nens necessiten els mateixos llibres. Cal un seguiment sistemàtic i minuciós de tot el procés, m’expliquen el seu funcionament, però em sento incapaç d’entendre-ho del tot. Per facilitar la feina durant els tres mesos que dura la campanya, lloguen un petit magatzem davant la llibreria.

L’equip llibreter és format per la mateixa Maria Teresa, els seus dos fills, la Magda i en Joan, que treballen a jornada completa. A les tardes els ajuden la Montse i la Cristina. La Magda és llicenciada en psicologia, havia treballat a La Llar del Llibre de Barcelona i a L’Alexandria de Sant Cugat. En Joan és il·lustrador, recentment s’ha publicat La llentia viatgera, un conte infantil de Vicenç Pagès Jordà acompanyat pels seus dibuixos, també s’ocupa de les xarxes socials i de la secció de còmic.

La Maria Teresa és una màquina de llegir, hi dedica unes tres hores diàries. En alguna ocasió ha format part del jurat del Premi Llibreter. Dels llibres que li han agradat, que en són molts, en fa una breu ressenya. En tinta verda (el verd és el color corporatiu) l’anota en un paper vegetal amb el logo d’El Cucut i a manera de faixa promocional el col·loca damunt la coberta del llibre ressenyat. Dono fe que aquestes ressenyes hi ha qui les col·lecciona, així que de tant en tant n’ha de repetir alguna. Jo ja he començat la col·lecció. Li demano que em recomani un llibre, ràpidament i sense dubtar: Nos vemos allá arriba de Pierre Lemaitre (Premi Goncourt 2013). En la corresponent faixa hi llegim: «Brutal!!! Impressionant i inoblidable. Si us plau, no us perdeu aquesta novel·la. Poques vegades estaré tan segura del que recomano». Si algú no sabia què regalar… És previst que al setembre es publiqui la traducció al català.

Enguany El Cucut ha organitzat el 4t Berenar Literari, una trobada d’escriptors, editors, altres llibreters i lectors. En paraules de la Maria Teresa, «Conservem la idea romàntica de la llibreria com un lloc de pas i de trobada entre escriptors i lectors». El berenar s’acostuma a celebrar per Setmana Santa, aquest any ha estat el 17 d’abril, Dijous Sant. El carrer s’omple de tendals per aixoplugar el nombrós i fidel públic que any rere any s’hi concentra. Així, entre brunyols i garnatxes, els escriptors són convocats a trobar-se cara a cara amb el seus lectors. A l’interior de la llibreria, unes quantes taules numerades faciliten aquest intercanvi.

Són freqüents les presentacions de llibres i d’escriptors. La darrera ha estat dedicada a Montserrat Abelló, que amb 96 anys ha publicat el poemari Més enllà del parlar concís, juntament amb la traducció a l’anglès dels seus poemes d’amor. Ha estat una tertúlia poètica amb la presencia de la mateixa Montserrat i Miquel Bofill i Abelló. Ocasionalment El Cucut edita llibres. El 2013 va publicar Jan Baca dibuixos, és el catàleg pulcrament editat amb motiu de l’exposició que el polièdric artista va presentar a la capella de Sant Antoni de Torroella de Montgrí.

Recordo molt bé la classe que la Maria Teresa va donar als alumnes del primer curs de l’Escola de Llibreria. A més d’entusiasmar, va emocionar. Va ser una classe viscuda i espontània en la qual la Maria Teresa sense cap pudor va explicar la seva experiència com a llibretera i com a persona. De com en definitiva els llibres i els afectes passen a formar part de les nostres biografies. Tinc notícia que el proper tercer curs la Maria Teresa tornarà a donar classe, afortunats alumnes de l’Escola, no us la perdeu.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart