Per fi, entro. M’atén la Marta, llibretera especialitzada en la secció infantil-juvenil que, a més a més, s’encarrega de l’elaboració dels racons temàtics o centres d’interès i de les activitats culturals.

Em convida ben amablement a endinsar-me en aquest petit paradís i m’explica amb naturalitat i professionalitat tots els productes i espais. Sens dubte una bona acollida i una sensació de proximitat que valoro i aprecio perquè et fa sentir molt bé, com una convidada a una casa on els detalls no et deixen indiferent.

En Jesús Andrés és el llibreter i propietari d’aquest bonic i interessant lloc. Ens explicarà una mica la seva experiència. Una tasca diària al servei de la cultura i del barri:

«Cada dia ens aporta noves propostes que ens fan renovar la nostra mirada sobre el que considerem no només una llibreria, sinó un espai cultural implicat en el teixit vital del barri».

Com neix la Llibreria de la Imatge i com evoluciona?
Des del seu inici l’any 1988 fins a l’actualitat, ha mantingut l’especialitat de la imatge com a fil conductor (il·lustració, fotografia, cinema, llibre infantil…), però és també una llibreria generalista on es pot trobar qualsevol tema. Amb el temps i aquestes especialitats, fa uns quatre anys vam inaugurar un espai per fer exposicions periòdiques.

Què és el que us va moure a encetar aquest repte?
Des dels 16 anys, el sector del llibre ha estat el meu espai professional. La decisió d’obrir una llibreria és el resultat de l’experiència acumulada i la convicció que, dins de la cadena del llibre, les llibreries són les baules més creatives i lliures.

Quin perfil de client teniu?
Molt variat. Des de nens de dos anys fins a adults sense límit d’edat i preferències culturals.

Quins productes o serveis oferiu?
Llibres i gadgets relacionats amb el món audiovisual. Fem tota mena d’activitats culturals (presentacions de llibres, autors, editors, lectures poètiques, conferències filosòfiques, conta-contes, clubs de lectura, cinema fòrums…). Fem recomanacions de lectura, tenim botiga virtual on destaquem les novetats editorials i fem exposicions de fotografia, il·lustració, pintura…

Quin ús feu de les xarxes socials?
Per informar de les nostres activitats. També aportem articles de creació sobre diferents temes, especialment cinema.

Quina seria la vostra distinció i implicació amb el vostre entorn?
Totes les activitats les fem de franc. Ajuden a la participació dels nostres veïns. Sempre estem atents a les opinions, criteris, converses que ens aporten els que ens visiten… sempre diem que la Llibreria la fan tots ells, tothom. Nosaltres escoltem.

Com va ser la feina durant el confinament?
Amb més servei que mai. Porta a porta.

Com veieu el futur del món llibreter?
Amb molta vitalitat. Considerem que és la part del sector del llibre amb més possibilitats d’aportar renovació.

Quina o quines revistes i editorials ens recomaneu i per què?
La revista de cinema Caimán: cuadernos de cine és, actualment per a nosaltres, la més completa. Editorial Pagès: un segell editorial que porta molts anys editant des de les Terres de Ponent tot tipus de llibres, en català.

Què és el millor de la vostra feina?
La llibertat de creació.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuació!

Text i qüestionari: Nuara López
Fotografies: Llibreria de la Imatge

https://llibreriadelaimatge.com/

 llibreriadelaimatge

«Avui en dia, el llibreter ideal ha de ser un home orquestra»*

Quin és el teu primer record d’una llibreria?

Suposo que l’aparador de l’estanc Ortega, al barri de Rocafonda de Mataró. Suposo que veure totes aquelles revistes i còmics i alguns llibres em despertava desig, no sé si de coneixement, però sí de possessió. Però era molt petit i no puc estar segur. Sí que estic segur, en canvi, que va ser l’estanc Ortega el meu primer punt de connexió amb la premsa: amb l’hàbit, la necessitat d’estar informat. Primer, amb les revistes de videojocs, més tard amb el diari i els seus suplements culturals.

Quines llibreries han marcat la teva biografia (especialment en l’adolescència)?

La llibreria Robafaves de Mataró. I la llibreria Gigamesh de Barcelona. Era tota una experiència, venir a Barcelona, les primeres vegades, amb el meu amic Morón, a comprar còmics i novel·les de ciència-ficció i jocs de rol. Era, també, crear un vincle, el de l’escola secundària i la universitat. Vaig començar a estudiar humanitats a la UPF el 1994, a la seu de Balmes, de manera que ben aviat vaig descobrir La Central de Mallorca, un món ben allunyat del del passeig de Sant Joan i el seu col·leccionisme i la seva literatura, diguem-ne, d’evasió.

Podries mencionar tres llibreries (de qualsevol lloc del món) que destaquin per algun motiu concret?

Per exemple Pandora, a Istambul, perquè té dues seus, una a una banda del carrer i l’altra, a l’altra, una amb llibres en anglès i l’altra amb llibres en turc (a Librerías l’esmento com a exemple del conflicte, o la conversa, entre cultura local i global). Per exemple, Los Oficios Terrestres, de Palma de Mallorca, que és una llibreria especialitzada en poesia i en política i, al mateix temps, una perruqueria. Per exemple, també, Lolita, de Santiago de Xile, una de les poques llibreries del món (malgrat que sembli mentida) que és atesa personalment per un escriptor, Francisco Mouat, el seu propietari.

Quines qualitats hauria de tenir, segons tu, el llibreter ideal avui en dia?

Ha de ser un bon lector, un bon selector de materials, un bon prescriptor, però també un bon coordinador emocional. Algú amb carisma, que sàpiga dinamitzar grups, tant presencialment com virtualment. Un bon comunicador verbal i per les xarxes socials. Un home orquestra.

Segons la teva opinió, la formació de llibreters és necessària? És suficient?

No sé si és necessària, però és desitjable. Com l’ofici de l’escriptor o del pintor, es pot aprendre observant i llegint i practicant, però també acadèmicament, en contextos ben reflexionats, ben variats, que sàpiguen combinar la teoria i la pràctica.

Com haurien de plantejar les llibreries el model de negoci per incorporar els nous suports digitals de llibres i altres productes culturals?

És un misteri. Ningú no ho sap. Ni els suposats gurus digitals.

Poden les llibreries pensar en nous models de negoci mix amb les biblioteques? O amb les editorials?

Sí. De fet és un triangle necessari. Un dels grans temes de la relació entre llibreries i editorials és la venda directa a través de la pàgina web de l’editorial. Només el diàleg i les aliances pot fer que el tema no es torni problema.

Podries recomanar o suggerir algun servei, producte, activitat, ambient… que no hagis vist en cap llibreria de Catalunya fins ara?

La famosa màquina d’imprimir llibres de McNally Jackson ha arribat finalment a Europa, a París. S’ha de veure si és negoci, però està clar que és un reclam mediàtic. M’encantaria que, com a Buenos Aires o a Nova York, arribessin les llibreries clandestines, en cases particulars…

Alguna anècdota que t’hagi passat mai en una llibreria?

Moltes. Va ser important per a l’estructura del meu llibre. Es tractava de fer una història cultural de les llibreries (un eix temporal) i una volta al món per les llibreries més significatives (un eix espacial); la millor manera perquè el lector em seguís el fil, a banda d’implicar-lo emocionalment, perquè tots tenim records de llibreries i de viatges, eren les anècdotes. Però aleshores jo visitava les llibreries sempre anònimament. Ara, des de la publicació del llibre, és més difícil passar desapercebut. Les principals anècdotes d’aquesta nova etapa tenen a veure amb persones que em diuen que, gràcies a la lectura de Librerías, s’han decidit a fer realitat un vell somni i obrir la seva. L’altre dia em va passar a Oaxaca: un noi va venir des de Chiapas per explicar-me precisament això. És el millor que m’ha passat amb el llibre.

——————————–

*Jorge Carrión (Tarragona, 1976) és doctor en Humanitats i professor a la Universitat Pompeu Fabra, on codirigeix el màster de Creació Literària. Novel·lista i col·laborador de mitjans de comunicació (La vanguardia i El país, entre altres), el 2013 va publicar Librerías (obra finalista del Premio Anagrama de Ensayo), que el consagrà com a referent en aquesta temàtica. Precisament fa poques setmanes ha aparegut una nova edició ampliada d’aquest llibre, en rústica, i s’han publicat traduccions a l’italià, francès i anglès; properament veurà la llum en xinès, polonès, portuguès i coreà. Col·labora des del curs 2015-16 amb l’Escola de Llibreria, on ofereix una panoràmica internacional sobre llibreries. En aquesta ocasió ha atès amablement les nostres preguntes com a «firma convidada» del blog, cosa que li agraïm d’allò més.

Foto: Revistadeletras.net. Autor: José A. Muñoz

«La pervivència d’un teixit llibreter sa i actiu és absolutament imprescindible per a la vitalitat cultural de Barcelona»*

Les llibreries són establiments especials per a molta gent. A Alemanya han descobert que per al 33 % de la població seria un lloc ideal per enamorar-se. Quins són els seus primers records d’una llibreria?

Sergio Vila-Sanjuán. El meu pare, publicitari i escriptor, anava sovint a visitar llibreries, i jo l’acompanyava. Recorria agafat de la seva mà els llibreters de vell dels carrers Ferran i Aribau, impregnant-me del pes de la història editorial i el tacte de les pàgines groguenques. Però érem sobretot assidus de la casa Argos del Passeig de Gràcia, on tenia compte. Aquest espai va ser el meu primer paradís llibreter. El meu pare i jo passàvem allà hores, ell anava a la seva i em deixava tafanejar, fins que em vaig familiaritzar completament amb la distribució de les temàtiques i amb els llibres de cada categoria (en aquella època la rotació era molt més moderada que l’actual i una obra podia passar anys a la lleixa fins que algú se l’emportava).

La llibreria Argos, segons explica Sergi Doria en la seva biografia del novel·lista, la va fundar Ignasi Agustí amb una part del que li va pagar Josep Vergés per la seva part de l’editorial Destino. Era un punt de trobada d’escriptors, i el Dia del Llibre, després de les firmes, acollia una prestigiosa tertúlia literària. L’encarregada, la senyora Núria, era una dona extremadament eficient i amb caràcter fort. Empleats i clients li tenien molt de respecte. A mi em va agafar afecte, a la seva manera poc sentimental; suposo que li va fer gràcia veure un xaval d’onze anys capaç de passar allà la tarda de dissabte deambulant entre piles de volums sense avorrir-se.

Quan em vaig fer adolescent en els primers anys setanta vaig començar a freqüentar altres llibreries amb més ganxo generacional, com la del Drugstore, però no vaig deixar de mantenir la relació amb Argos. Fins i tot vaig treballar per a la senyora Núria uns quants anys seguits, com a reforç per al dia de Sant Jordi. No va ser complicat per a mi, sabia molt bé on era tot.

En el context actual, en què per un cantó han sorgit els llibres electrònics, i per l’altra els clients estan cada vegada més habituats a fer compres per Internet, quin futur espera a les llibreries? Els seus valors romanen malgrat els canvis; s’han d’adaptar necessàriament?

S. V.-S. Avui les llibreries més inquietes, per complementar la venda, estan intensificant un dels aspectes que sempre han caracteritzat el seu perfil: el d’espais culturals. Es reforcen com a lloc de trobada, de convivència entorn de la lletra impresa, de presentacions i clubs de lectura. Espais càlids que estableixen la complicitat entre llibreters i clients. I també llocs de filtre, on el que arriba sap que accedeix a una oferta delimitada i ben presentada per professionals que coneixen i estimen el seu ofici. Jo crec que els qui treballen en aquesta línia tenen un futur brillant, com demostra l’exit a Barcelona i Madrid d’un bon nombre d’espais que l’estan conreant.

D’altra banda, les estadístiques semblen mostrar que el llibre electrònic, als EUA però especialment en països com Alemanya i França, ha tocat sostre. És a dir, continuarem llegint, en un alt percentatge, en paper, en llibres ben editats, agradables a la vista i al tacte. Continua existint un comerç del llibre en format tradicional i és obvi que les llibreries jugaran un paper central en ell.

El preu fix de venda del llibre, una legislació que és vigent a Espanya des de fa moltes dècades, i que compartim amb la majoria de països d’Europa (excepte Irlanda, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i altres) creu que és una mesura eficaç per a protegir el petit llibreter?

S. V.-S. Em sembla una mesura bàsica. Sóc molt crític amb la política de neoliberalisme radical en matèria de cultura que ha desenvolupat el PP en els últims quatre anys (IVA cultural al 21 %, paralització de la Llei de mecenatge, penalització fiscal als escriptors jubilats…). Sort que no s´han recordat del preu fix!

Fa pocs mesos, el Ministeri, amb la col·laboració de la Federació de les Cambres del Llibre, va endegar una iniciativa per distingir les llibreries que reunissin una sèrie de requisits amb un segell de qualitat. Com valora aquesta acció de govern?

S. V.-S. Al terreny cultural, atorgar distincions, reconeixements, suports econòmics i morals, sol ser una bona cosa si es fa amb criteri, com espero que sigui el cas.

Als carrers cèntrics i comercials de Barcelona, un dels problemes amb què s’enfronten moltes llibreries és un preu molt alt de lloguer dels locals. Aquest ha estat un dels motius del tancament o trasllat d’algunes llibreries, que donaven caràcter als barris. A París, l’Ajuntament porta a terme un pla de protecció dels comerços tradicionals. Creu que es podria traslladar la iniciativa a la nostra ciutat?

S. V.-S. Els responsables de l’ICUB em van convidar a acompanyar-los a París, juntament amb altres periodistes, quan es negociava la incorporació de Barcelona a la Xarxa de Ciutats Literàries de la Unesco. Vam anar a veure el director del Semaest, organisme dependent de l’Ajuntament que vetlla pels comerços tradicionals, i vaig escriure per a La Vanguardia un llarg article sobre l’aplicació dels seus beneficis a les llibreries, fins al punt que l’Ajuntament de París és avui el primer llibreter de la ciutat. Suposo que no és realista esperar entre nosaltres una iniciativa al mateix nivell, per les diferències econòmiques i de tradició cultural, però sembla ser que l’Ajuntament d’Ada Colau ha pres nota i almenys algunes parts del programa del Semaest sí que volen aplicar-lo. La meva opinió és que la pervivència d’un teixit llibreter sa i actiu és absolutament imprescindible per a la vitalitat cultural de Barcelona. I l’Ajuntament ha d’actuar amb energia per afavorir-la.

Sergio Vila-Sanjuán

Sergio Vila-Sanjuán, periodista cultural i escriptor, dirigeix el suplement «Cultura/s» de La vanguardia. El 2013 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Estaba en el aire. Des de 2015 és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

*Aquesta és la tercera «Firma convidada» que col·labora al blog. Sergio Vila-Sanjuán dóna a conèixer la seva opinió sobre diversos aspectes d’actualitat al voltant del món de les llibreries, amb l’afegit d’interessants records personals.

World Literary Atlas és un interessant projecte que, des de l’any 2015, permet publicar citacions, imatges i comentaris sobre els nostres llocs literaris favorits.

Aquest wiki, pensat i estructurat a mode de comunitat, el podem consultar en sis idiomes diferents i permet cercar per autor, ciutat i per etiqueta (paraula clau) per recuperar la informació que volem trobar.

L’Elisabeth Breil n’és una dels responsables. Ens explicarà una mica aquest projecte.

Com definiries World Literary Atlas?
El World Literary Atlas és un web col·laboratiu, obert a la participació de tothom, que per primera vegada a la història d’Internet proposa als usuaris la creació d’un atles literari universal.

Què és el que us va moure a dur a terme aquesta idea?
Els dos fundadors del World Literary Atlas som el Pablo Santiago, periodista, i jo, Elisabeth Breil, dissenyadora. La idea va sorgir per una «necessitat turística». Quan visitem una ciutat sempre trobem la típica informació turística, rica en dates i dades, però de vegades bastant superficial. No es coneix amb tanta facilitat, per exemple, quins grans escriptors han passat per Barcelona, i què n’han escrit sobre la ciutat, i com ha evolucionat la seva imatge al llarg del temps. Ens vam adonar que, creuant literatura i geografia, es podria reunir la descripció més gran mai realitzada del planeta Terra.

Quins són els vostres objectius com a plataforma?
Sabem que aquest projecte necessita molt temps de maduració, i que passaran molts anys abans que el volum d’informació sigui significatiu. La nostra il·lusió és veure’l créixer i que cada cop hi hagi més persones de tots els països que vulguin compartir el seu coneixement de la cultura i la literatura dels seus pobles i ciutats. També esperem que, a més de l’espanyol, la resta de llengües comencin a prendre impuls: de moment, World Literary Atlas està disponible en català, espanyol, anglès, francès i alemany. La versió portuguesa i la gallega s’estan preparant gràcies a la col·laboració voluntària de la petita comunitat que ja s’ha creat al voltant del projecte.

Quin perfil d’usuari teniu? Qui pot publicar a WLA?
Funciona com la Viquipèdia. Tothom pot publicar contingut de forma molt senzilla, i tothom pot corregir, ampliar i editar els continguts que ja estan publicats. El nostre projecte es basa en la «intel·ligència col·laborativa», en unir el coneixement de tots els usuaris per crear una eina de coneixement única a Internet.

Com assumiu l’era web?
Tot i que les humanitats i la informàtica sempre s’han tingut com dues coses molt distants, una de les coses més apassionants de l’era web són tots els projectes que encara estan per desenvolupar i en els quals convergeixen les arts tradicionals (per exemple la literatura) amb els mètodes d’organització de la informació que Internet posa a l’abast dels usuaris. És el que a les universitats s’ha anomenat Humanitats digitals (https://ca.wikipedia.org/wiki/Humanitats_digitals), un camp en el qual pràcticament encara està gairebé tot per fer.

I un tema tan vigent com els drets d’autor?
El World Literary Atlas (WLA) és una eina per al coneixement, que ajuda autors i editorials de tot el planeta a difondre les seves obres. Volem que els lectors sàpiguen quins llibres parlen sobre les ciutats i els llocs que els interessen, per tal que puguin adquirir-los. El WLA rebutja rotundament la reproducció d’obres i capítols complets o fragments excessivament llargs i no rellevants protegits per drets d’autor. Com a projecte educatiu i cultural innovador, el WLA es remet al Dret universal de cita per allotjar citacions i fragments de text que facin referència a diferents llocs del món, així com l’anàlisi, contextualització i comentari posteriors. Aquestes citacions i fragments han de ser pertinents i tenir una longitud proporcionada per complir la seva finalitat educativa sense incórrer en violacions de drets d’autor. La menció de l’autor i l’obra de procedència és obligatòria.

Quina opinió teniu del món del llibre actual? I de les llibreries?
Si es té en compte que el món del llibre gairebé sempre ha estat en crisi, no som pessimistes. Encara que de forma lenta, els nivells de lectura creixen, i també les editorials independents preocupades a publicar nous autors. Les llibreries, com tot el sector, hauran de reinventar-se per sobreviure a la competència d’Amazon i els gegants d’Internet. Avui no n’hi ha prou amb tenir una llibreria, sinó que també cal tenir un concepte i una especialització: cal donar al client una cosa que no troba a la xarxa.

Al blog de l’Escola de Llibreria enguany hem encetat un repte on un dels seus punts seria «Trobar llibreries que apareguin esmentades en una novel·la». Què us sembla?
Ens encanta la idea! Una llibreria mítica és la Shakespeare & Co de París, on Ernest Hemingway acudia quan era jove per prendre els llibres que la propietària li deixava de forma gairebé gratuïta, i que ell no hagués pogut pagar d’una altra manera. Aquesta llibreria apareix en la seva obra París era una fiesta i, tot i que avui s’ha convertit en un lloc una mica turístic, val la pena visitar-la i imaginar-se com era quan Hemingway la freqüentava.

Voldries afegir alguna cosa?
Podeu seguir World Literary Atlas a Twitter, Facebook i Google plus.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits en els vostres projectes.

Entrevista: nuara lópez
Fotografies: Elisabeth Breil

La Torradas és una llibreria papereria que, des de l’any 1932, serveix llibres i altres productes al barri de Sant Antoni de Barcelona, concretament al c/ Manso, 62. Ricard Torradas n’és el gerent i responsable. Ens explicarà una mica la seva experiència com a llibreter. 

Des de quan es fa càrrec de La Torradas?
A la jubilació dels meus pares, l’any 1994.

Què és el que li va moure a encetar aquest repte?
Al tornar del servei militar, l’any 1986, els meus pares van tenir un accident d’autocar i vaig haver de deixar els estudis de dret per ajudar al negoci familiar, la llibreria.

Quin perfil de client teniu?
Afortunadament tenim tot tipus de clients, de totes les edats. Però des del 2009 que van començar les obres del mercat, ha baixat força el client que no és del barri.

Quins productes o serveis oferiu?
Llibreria, papereria, objectes d’escriptori, jocs didàctics, fotocòpies, fax, servei d’encàrrecs urgents, segells de goma, treballs d’impremta…

Com assumiu l’era web?
Personalment, amb dificultat, perquè sóc una persona de lletres i amb les noves tecnologies es perd una mica el tracte humà amb alguns clients i representants. L’únic que observo és que s’ha guanyat amb les comandes.

Quina opinió teniu del «fenomen» noves llibreries?
Barcelona és un exemple molt positiu perquè s’ha produït una concentració de llibreries especialitzades per exemple al barri de Gràcia, sent una oferta variada i complementària.

I els darrers tancaments de llibreries i de distribuïdores històriques?
Aquests tancaments produeixen molta tristor i preocupació. Hi han influït diversos factors: la crisi, les noves tecnologies, la pirateria com desgraciadament va passar amb la música. També està el tema dels lloguers.

Com veu el futur del món llibreter?
La principal dificultat serà recuperar el teixit de llibreries de barri de pobles i ciutats que han tancat, un cop passi la crisi.

I el futur dels llibres digitals sembla ser que s’ha aturat?
Crec que paper i digital han de conviure. L’important és mantenir lectors i fer-ne de nous. I lluitar contra la pirateria.

Darrer llibre llegit?
La merla blava, de Maria Carme Roca, i Secretos de Barcelona, de Fernando Gómez.

I la darrera revista?
M’agrada la Sàpiens i el Qué leer.

Què és el millor de la seva feina?
Difondre la cultura, compartir el coneixement amb els clients i els amics, que és la font de la riquesa i saviesa emocional de l’ésser humà.

Voldria afegir alguna cosa?
El llibreter (sóc llibreter de tercera generació) gaudeix del dia a dia amb les novetats, els clàssics, la literatura infantil, la recerca, les comandes, els encàrrecs… però sobretot té un dia màgic, el 23 d’abril, on tot un poble surt al carrer amb els llibres i les roses i tota la seva poètica i simbologia. No hi ha cap altre dia així en tot el món. Els escriptors de fora vénen a signar llibres i marxen meravellats. També és molt maca l’experiència amb els escriptors que són del barri.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits en els seus projectes.
Gràcies a vosaltres per donar-me l’oportunitat de respondre aquest qüestionari.

Entrevista i fotografies: nuara lópez

Los Andes Libros és una llibreria/distribuïdora que, des de l’any 1998, serveix llibre nacional i estranger a particulars, escoles, biblioteques i universitats. Martí Sala n’és el gerent i responsable. Ens explicarà una mica la seva experiència com a llibreter. 

-Des de quan et fas càrrec de Los Andes Libros? 

Me n’ocupo des de fa més de vint anys. Primer va ser una empresa unipersonal, i al 1998 es va crear la S.L. 

-Què és el que et va moure a encetar aquest repte?

Vinc d’una família d’editors i sempre m’ha interessat el món de l’edició i del llibre. Jo no m’he dedicat a editar, però sí a la distribució i venda de llibres de totes les editorials. El repte sempre està a donar sortida a un màxim de títols que siguin d’interès actual i que satisfacin les necessitats de coneixement i de curiositat dels lectors. L’altre repte és l’econòmic, cada cop més difícil, que és l’obtenció d’aquell mínim marge de negoci necessari per mantenir l’activitat com a empresa.

-Quin perfil de client té Los Andes?

En no ser una llibreria oberta al públic el nostre principal client són biblioteques i centres docents.

-Quins serveis oferiu?

Facilitem l’adquisició de qualsevol títol vigent i disponible al mercat. Oferim confeccions bibliogràfiques temàtiques i servei de catalogació.

-Com assumeix Los Andes l’era web?

Estem presents amb un lloc web que actualitzem a diari. El comerç electrònic no és, però, el nostre fort. La venda de llibres per mitjà de la nostra web es dóna en el cas de llibres exhaurits o descatalogats que nosaltres podem tenir en estoc. En no treballar el llibre electrònic, l’activitat comercial a la web és minsa però útil per als nostres clients, que poden fer el seguiment de les seves comandes.

-Què opines de l’actual «fenomen» noves llibreries? 

És positiu que s’obrin noves llibreries, tant si són físiques o virtuals a Internet. Es dóna el fet que hi ha entitats o associacions dels temes més diversos que ofereixen llibres de temàtica adient als seus interessos. Aquest teixit és molt bo per a la difusió del llibre i nous continguts.

-I els darrers tancaments de llibreries i de distribuïdores històriques?

És un fet lamentable que es desprèn dels nous hàbits de consum dels lectors. L’objecte llibre no es valora com abans, i es deu a la competència dels continguts gratuïts a la xarxa i a la greu pirateria. La pirateria i la gratuïtat han desvalorat el producte.

-Com veus el futur del món llibreter?

El llibre conviurà amb els nous formats. El llibreter sempre estarà lligat al llibre en paper, a l’objecte físic. No m’imagino un llibreter sense paper. Podem imaginar la figura d’un gestor o assessor cultural de continguts virtuals. Però aquí ja es barregen tot tipus de formats on també hi seria l’audiovisual. El llibreter seguirà treballant mentre hi hagi llibres i lectors de llibre imprès.

-I el futur dels llibres digitals sembla ser que s’ha aturat?

El llibre digital és lleuger, fàcil per acumular continguts. Però com a eina de lectura és per mi inconsistent, massa virtual. Crec que la percepció a través de la matèria orgànica del paper i el volum d’un llibre té una profunda afinitat amb la nostra constitució humana de cos i ànima. Potser per això ens agrada llegir el llibre imprès.

-Quin és el darrer llibre llegit i quin el darrer comprat?

El darrer llegit és El último encuentro de Sándor Márai [Barcelona: Salamandra, 2012]. Els últims comprats són diversos títols de Byung-Chul Han (La sociedad de la transparencia [Barcelona: Herder, 2013], En el enjambre [Barcelona: Herder, 2014], La agonía del Eros [Barcelona: Herder, 2014]), En finir avec Eddy Bellegueule d’Édouard Louis [Paris: Seuil, 2014]. En préstec Aquí empieza lo malo. de Javier Marías [Barcelona: Alfaguara, 2014]. 

-I la darrera revista?

The Newyorker.

-Què és el millor de la teva feina?

Sens dubte la relació amb el producte i la seva incidència en el coneixement i la cultura, poder estar al dia veient quines són les novetats i seguir el món a través del que es publica. 

-Voldries afegir alguna cosa?

Sí, diria que, perquè el llibre no perdi el valor que aporta a la societat, totes les persones que treballen a centres docents, biblioteques i institucions de gestió cultural han de fer prendre consciència del seu valor i potenciar la seva protecció dels atacs que rep de la pirateria i del menyspreu d’alguns professors, i en conseqüència de molts estudiants (principalment universitaris), que prescindeixen de les bibliografies. 

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits en els teus projectes. 

Entrevista i fotografies: nuara lópez

Publicada la nostra primera entrevista a l’Olívia Pascual, propietària i fundadora –des de 2005– de la llibreria L’Aranya de Cerdanyola del Vallès.

Podeu llegir-la aquí.