La idea de muntar el seu propi negoci va sorgir arran del tancament d’El Full, una llibreria d’aquest barri que després de 40 anys en actiu es traspassava. Totes dues portaven des dels anys universitaris treballant a la llibreria Laie i es van trobar en un moment vital en què volien establir-se pel seu compte.

La pandèmia va aturar tots els plans, però la llavor de la futura llibreria ja s’havia plantat en la seva imaginació. Finalment, van descartar el traspàs i van apostar per engegar un nou projecte des de zero. I dit i fet. En només sis mesos van trobar un local, el van reformar i van obrir les portes al públic. «Tot va ser molt ràpid perquè teníem molt clar el que volíem: un local abastable per a dues persones, que no fos ni massa gran i es veiés buit; ni massa petit per tenir espai per anar creixent», recorda la Laia amb un somriure. 

El local, de 90 m², és lluminós, amb parets blanques que contrasten amb un sostre pintat de blau. Les estanteries són de fusta, adornades amb plantes que, estratègicament repartides, transmeten una sensació de calidesa. La primera parada del visitant és la secció de recomanacions, on han col·locat una cadira per si vols fullejar amb calma els llibres escollits per la Carla i la Laia. La selecció d’aquests suggeriments i de la resta del fons la fan totes dues. Per a elles, treballar juntes no és cap problema, més aviat el contrari. «És el que més ens agrada d’haver engegat el projecte», confessen. «Ens complementem molt bé, perquè cadascuna té interessos diferents. Jo em dedico més als còmics, novel·les i poesia, i la Carla, a assajos i llibres infantils», explica la Laia.

Tot i així, en la selecció sempre tenen presents els clients, perquè volen que sigui una llibreria propera, de barri. Per això, fan servir una base de dades on analitzen les preferències de la gent, per no deixar-se guiar només per sensacions. «Això fa que sigui un fons molt viu», explica la Laia. Amb aquesta informació, han anat reconfigurant la fisonomia de la llibreria. La secció de ciència-ficció és el millor exemple: va començar amb una lleixa petita i ara és una de les més destacades, juntament amb els còmics i els llibres infantils. L’espai dedicat als llibres d’LGTBI i gènere també ha crescut molt, impulsat pel club de lectura que dediquen a aquesta temàtica.

Aquestes activitats tenen lloc al final del local, on han col·locat una tarima de fusta des d’on fan presentacions de llibres, contacontes i més clubs de lectura, alguns en un horari poc habitual, com el que condueix la Laia un matí al mes. També organitzen cursos; l’últim, un cicle de pensament polític que va acabar el mes passat. L’objectiu és, com diuen a la web, que la llibreria sigui «un lloc tranquil, però no de silenci: per parlar de llibres i que ens en parleu». 

Per a elles, aquest diàleg continu amb els clients i la personalització són elements clau per a l’èxit d’una llibreria petita. «Davant la competència d’Amazon, és molt important fer un bon seguiment, ser ràpids amb els encàrrecs i que la gent estigui contenta», expliquen.

Per això, quan reflexionen sobre el seu ofici, els agrada fugir d’un romanticisme excessiu: «al llibreter li ha d’agradar llegir, els llibres, i estar al dia sobre què es publica, però també parlar amb la gent i estar de cara al públic. Al final ens assemblem més a qualsevol comerç que a un biblioteca: ens ocupa l’entrada de mercaderies, obrir caixes i col·locar els llibres a lloc, entrar albarans al programa de gestió, mantenir les xarxes socials, portar al dia la comptabilitat…».

El fet d’haver treballat molts anys en una llibreria i tenir molt clar tot el que implica la feina ha fet que hagin encarat aquest repte amb més tranquil·litat i confiança. També agraeixen tot allò que la Carla va aprendre durant el curs d’expert en Gestió de Llibreria de la UB. «Em va donar les eines necessàries per portar un negoci com aquest, des dels temes legals a la comptabilitat», recorda Carla. «És que ens hem d’encarregar de tot, des de la neteja, al màrqueting i les xarxes socials; però a nosaltres ens agrada perquè podem tocar totes les tecles i prendre totes les decisions», afegeix la Laia.

I el nom? Per què Mitja Mosca? Són les últimes paraules d’un poema d’en Josep Gual Lloberes (Badalona 1920-2005), poeta molt conegut a Badalona i que té un espai a la Rambla dedicat a la seva figura: el Racó d’en Gual, on es poden llegir els versos d’on van treure aquest curiós nom. «Ens ho va proposar una amiga i ens va convèncer perquè ens agradava en Gual i ens vinculava molt amb la nostra ciutat. A més, és un nom simpàtic, que agrada molt als nens i dona joc i conversa perquè la gent ens pregunta sovint sobre ell», conclouen.

Llibreria Mitja Mosca
Ignasi Iglesias, 48
08912 Badalona
Tel.: 93 584 06 52

https://www.llibreriamitjamosca.com/
https://www.instagram.com/mitjamosca/
https://twitter.com/MitjaMosca 

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez

El local es troba al barri de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat, molt a prop del mercat i al mateix carrer del parc de la Marquesa que alberga la torre Barrina, una construcció d’estil historicista que data de 1867. «Al principi, la idea era buscar un espai al Clot, però hi havia molta competència i ens vam adonar que a Collblanc ‒el barri de la Noèlia i l’Alícia‒ amb una densitat de població molt gran, no hi havia cap llibreria a prop». És en Daniel qui amablement m’explica la intrahistòria de la llibreria, mentre contesta trucades i atén els clients darrere d’un taulell il·luminat per un colorit fons verd.

Els tres socis es van enamorar d’aquest local després de descobrir el seu pati interior amb el celobert, un complement perfecte per als 70 m² que dediquen a la llibreria i per a l’altre espai de 80 m², anomenat L’Espora, que comparteixen amb altres cooperatives per mancomunar recursos i serveis. Perquè Espai Llavors és una cooperativa, tota una declaració d’intencions sobre l’esperit del projecte, que vol anar més enllà de la botiga i convertir-se en un punt de trobada.

De fet, en aquest local sempre hi ha moviment: presentacions de llibres, de jocs, tallers d’escriptura, tallers d’enquadernació, clubs de lectura… «El que té més èxit és el club de lectura feminista, però també en tenim sobre el món del treball, narrativa, ciència-ficció i fantasia, i de GRIT-LIT». En Daniel m’explica que darrere d’aquestes sigles es troba un gènere protagonitzat per la classe blanca, rural i pobre dels Estats Units, al qual l’Alícia és molt aficionada. «Hem organitzat clubs sobre diferents temàtiques, però aquestes són les que han funcionat», confessa.

El ventall d’activitats no s’atura aquí, ja que també organitzen una lliga de Trivial mensual molt concorreguda, concerts ‒com el que van organitzar pel seu segon aniversari‒, vermuts, cinema a la fresca i, fins i tot, aviat començaran classes de ioga. «Amb la competència d’Amazon i la venda en línia, viure només de la venda de llibres és molt complicat, per això has de fer que passin coses», afegeix en Daniel.

I déu-n’hi-do si en passen! Aquesta efervescència és una marca de la casa i un dels seus objectius des que es van engrescar en el projecte: «Nosaltres no volem només vendre llibres, sinó crear comunitat i impulsar el barri, que la gent es conegui i estigui unida», subratlla.

Aquesta imbricació amb l’entorn es pot percebre en obrir la porta de la llibreria, ja que la taula que et dona la benvinguda està dedicada a autors de l’Hospitalet i llibres sobre aquesta ciutat. «Vam decidir posar-la com una manera d’apropar-nos al barri quan vam inaugurar la llibreria, però ha tingut tant d’èxit que l’hem mantingut. A més, sempre tenim llibres per escollir», reconeix.

Amb totes aquestes iniciatives, l’acollida ha sigut molt bona. En Daniel recorda que, al principi, molta gent els donava les gràcies per obrir una llibreria al barri. «Quan ideàvem el projecte teníem una idea de llibreria més política, però com que pràcticament era l’única llibreria de l’entorn, vam decidir apostar per una model més de barri, però sense oblidar la vessant social i política», explica.

Aquesta heterogeneïtat és el que transmet la llibreria, que combina seccions més habituals com narrativa, fantasia, ciència-ficció i una àmplia àrea infantil, amb altres espais dedicats a continguts més crítics i combatius. Alguns d’aquests llibres, i també el mobiliari, els van heretar de la llibreria Contrabandos, que justament el 2020 va traspassar el seu local del barri del Raval. També han continuat el seu model de promoció d’editorials independents, llogant espais de la llibreria per a segells com Descontrol, Traficantes de Sueños, Lit-era o Fuhem. «És una manera de donar-los visibilitat i també de tenir uns ingressos mensuals fixos», explica en Daniel.

En aquests dos anys de vida, sembla que la combinació ha tingut èxit i ja han arribat als 50 socis que, amb la seva quota, obtenen descomptes en llibres i activitats, i també participen en la direcció del projecte a l’assemblea anual. A més, es confessen «orgullosos» d’haver aconseguit un públic fidel i molt divers on «qualsevol s’hi troba còmode, des de persones més implicades en moviments socials a gent que no té aquestes motivacions».

Abans de marxar, li pregunto sobre els seus plans de futur, i ens desvela que els agradaria engegar una editorial. Tant de bo ho aconsegueixin, igual que van convertir una idea il·lusionant durant el postgrau en un espai acollidor ple de llibres i de vida.

Espai Llavors
Llobregat, 66
08904 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 693 26 25 54, 93 032 29 56
https://espaillavors.cat/llavors_trabajando/
https://www.facebook.com/espaillavors.llibreria
https://twitter.com/EspaiLlavors
https://www.instagram.com/espaillavors.llibreria/

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez

Fa ben pocs dies vam fer-nos ressò al blog de l’obertura de la llibreria El Gat Pelut, que ha engegat Marta Gil, diplomada del curs passat de l’Escola de Llibreria. I quasi simultàniament obria, al Poble-sec, La Carbonera i, a l’Eixample, SomNegra. Doncs bé; hem de dir que de moment, continua la ratxa. En els propers dies i setmanes obriran les portes dues noves llibreries a Barcelona, al capdavant de les quals hi ha quatre exalumnes de l’Escola de Llibreria.

Per un cantó, La Inexplicable, que s’inaugurarà el proper diumenge, 19 de novembre de 2017. Les dues emprenedores són Gloria Arquillo i Anun Jiménez, que van seguir el curs de l’Escola de Llibreria el curs passat, 2016-2017.

L’altre projecte és la llibreria Sendak, que obrirà les portes l’11 de desembre i ho celebrarà el dissabte 16. També en són responsables dos exalumnes: Núria Càrcamo (de la darrera promoció, la cinquena) i Aitor Martos (de la quarta).

Per conèixer una mica aquests dos projectes d’obertura imminent i per animar a assistir als actes inaugurals, hem mantingut una conversa ràpida amb els seus protagonistes.

Glòria, Anun, quan us vau apuntar a l’Escola de Llibreria ja us coneixíeu i ja teníeu el projecte de muntar una llibreria. És així?
Sí, ja ens coneixíem. Fa 10 anys que ens coneixem, vam treballar plegades quatre anys, en un altre sector. El projecte ja el teníem al cap, havíem rebut algunes càpsules formatives a Barcelona Activa i al Servei d’Emprenedoria de l’Ajuntament de Terrassa, i havíem començat a treballar el Pla d’empresa. De fet, vam decidir fer el postgrau de l’Escola de Llibreria per adquirir els coneixements més pràctics de l’ofici de llibreteres.

En el vostre cas, Núria i Aitor, no vau estudiar al mateix any. Potser us coneixíeu ja d’abans? Teníeu també vocació emprenedora en aquest camp?
En efecte, l’Aitor i jo som de promocions diferents. Ens vam conèixer l’estiu del 2016 a través d’un amic comú. Jo estava immersa en un moment de replantejament vital i professional i estava interessada a estudiar el postgrau de Llibreria; l’Aitor just havia presentat el treball final de màrqueting i feia molt de temps que cercava el moment oportú per canviar el sector audiovisual pel del llibre. Vam quedar un dia per fer un cafè i vam descobrir que compartíem un mateix projecte i model de negoci. Va ser llavors quan vam adonar-nos que podíem sumar esforços per fer realitat allò que tan desitjàvem: obrir la nostra pròpia llibreria infantil i juvenil.

Anècdotes per a la petita història: com vau triar el nom per a la vostra llibreria?
(La Inexplicable) Doncs al principi havíem pensat en un altre nom, però uns amics insistien que no els agradava… I cada vegada que ens trobàvem apareixien amb un grapat de suggeriments. Un dia, va aparèixer entre els suggeriments «La Inexplicable», i així es va quedar, perquè ens va agradar com sonava, el significat, i que se’ns esqueia molt bé.

(Sendak) La veritat és que la tria del nom de la llibreria no és gaire seriosa, hehehe. En plena elaboració del Pla d’empresa vaig decidir demanar ajuda als companys de postgrau per escollir el nom de la futura llibreria. El fet de participar en aquesta pluja d’idees compartida via WhatsApp ja tenia premi: el següent dia de classe vaig portar melindros i bombons de xocolata per berenar i celebrar que, en efecte, ja teníem nom! Sendak estava entre els noms proposats, i després de debatre-ho amb l’Aitor, vam coincidir que era el millor nom per a la nostra llibreria. I el millor és qui el va proposar: en Diego Ruiz, un amic a qui estimo moltíssim.

Quina és la vostra proposta de negoci? En què voleu destacar o ser originals?
(La Inexplicable) Volem ser una llibreria amb esperit de ciutat, però sobretot vinculada al barri de Sants. Volem treballar en xarxa amb altres actors del barri (entitats, escoles, biblioteques, etc.). Apostem per un catàleg de qualitat i acurat (hem triat cada llibre!) i sobretot fer-ho en les seccions de novel·la gràfica i poesia. També volem donar prioritat a les editorials independents i locals.

(Sendak) La nostra proposta de negoci és molt clara: volem ser un espai de referència al barri, un punt de trobada i un actiu cultural que treballi en xarxa amb el seu entorn i sigui capaç de crear una comunitat de lectors al seu voltant. La Sendak vol ser un espai afectiu i acollidor on gaudir dels llibres i de la lectura i poder-ho compartir amb altres persones. Com a llibreters posem l’accent en el lector: volem ser prescriptors, però també amics i companys de viatge. I tenim una premissa amb la qual treballem cada dia: aplicar el criteri de qualitat i independència en tots els processos que formen part del funcionament de la llibreria.

Com trieu el vostre fons? Teniu bona relació amb distribuïdores, editorials?
(La Inexplicable) El fons el vam triar un per un… vam revisar en primer lloc els catàlegs de les editorials que sí o sí volíem tenir a la llibreria. També ens hem deixat aconsellar per altres llibreters i llibreteres i per les mateixes editorials. Amb les editorials tenim molt bona relació, s’han mostrat molt properes i disposades a col·laborar en activitats, facilitant condicions de venda sempre que ha estat al seu abast, contactes, etc. Pel que fa a les distribuïdores, la relació també és bona, però algunes demanen unes condicions inicials difícils d’assumir per a una petita llibreria que comença. Entenem que és un tema de confiança i que a poc a poc ens l’anirem guanyant, però els inicis són durs!

(Sendak) Tenim molt bona relació amb els nostres proveïdors, tant de llibres com de jocs i joguines. Treballem amb les principals distribuïdores, amb qui hem obert compte sense cap dificultat. Hem conegut cada un dels comercials, hem compartit un cafè i hem repassat junts els seus catàlegs de llibres. La veritat és que no ens podem queixar: el nostre projecte ha estat molt ben rebut. I aquest fet ens omple d’alegria i optimisme. Respecte la tria del fons, l’Aitor i jo escollim els llibres de manera conjunta, mirant títol a títol el catàleg d’aquelles editorials que hem seleccionat prèviament. Volem oferir un fons divers, transversal i de qualitat, i sobretot, respectuós amb el lector, que s’estengui des dels llibres per a nadons fins a la narrativa juvenil, amb una clara aposta per l’àlbum il·lustrat, els llibres de coneixements i els clàssics.

Un dels temes clau quan s’obre una llibreria és el finançament. Heu trobat facilitats, en aquest sentit? Quin tipus d’empresa heu constituït?
(La Inexplicable) Des del principi vam tenir clar que no volíem tenir un crèdit de la banca tradicional. Per això vam optar per explorar altres opcions (Coop57, ASCA, Gicoop) i finalment hem tingut el suport d’ASCA (Acció Solidària contra l’Atur) que ens ha atorgat un crèdit sense interessos, la qual cosa ha facilitat moltíssim el finançament. També hem invertit estalvis i la capitalització de l’atur (que mereix capítol a part per la dificultat burocràtica, sobretot en ser una cooperativa, perquè costa que t’informin amb claredat i sovint entren en contradiccions).

(Sendak) Actualment som dos socis i, com La Inexplicable, hem constituït una cooperativa de treball. La meitat de la inversió procedeix de fons propis i de la capitalització de l’atur de l’Aitor. La resta l’hem obtingut gràcies a un préstec d’inversió ICO. També en aquest aspecte estem força satisfets. El que més ens ha ajudat per obtenir finançament ha estat presentar un Pla d’empresa, amb el seu corresponent Pla financer i econòmic, i també al fet d’aportar el 50 % de la inversió. Les entitats financeres amb qui hem contactat ho han valorat molt.

La formació rebuda a l’Escola de Llibreria us ha servit per agafar confiança i «llançar-vos a la piscina»? Quin punt fort i quin punt feble voldríeu destacar d’aquesta formació?
(La Inexplicable) Doncs mira, no sabríem què dir-te, perquè a vegades semblava més que ens volíeu dissuadir de fer-ho (és broma!). Ho diem perquè s’insistia molt en la dificultat d’arrencar, de trobar finançament, d’aconseguir bones condicions amb les distribuïdores, etc. Però sí que és cert que la formació ens ha aportat el coneixement de l’ofici i ens ha donat la confiança per tirar endavant el projecte, ja que cap de les dues havia treballat anteriorment al sector editorial. Pel que fa al punt fort, destacaríem la varietat de temes i ponents, la qual cosa permet tenir una visió global, amb diferents opinions i maneres de fer. Un punt feble podria ser el fet que a vegades, i potser precisament per aquesta varietat, hi havia temes que es repetien.

(Sendak) Sens dubte, la resposta és sí. El postgrau de Llibreria ens ha donat una base sòlida a partir de la qual construir i fer realitat el nostre projecte. Sense aquesta formació no hauríem sabut per on començar, tot i ser coneixedors de la producció editorial actual en infantil i juvenil. Com a punt fort destacaria la relació amb els companys i l’intercanvi constant d’opinions i punts de vista, així com el fet de realitzar un treball final en grup. Per a nosaltres va ser molt enriquidor i útil. Per contra, com a punt feble destacaria la confecció de certes parts del temari i la tria del professorat. Com ja vaig transmetre en el seu moment, hi manca certa coherència interna i supervisió dels continguts que finalment són exposats a classe.

Moltes gràcies a tots quatre, Anun, Glòria, Núria i Aitor, per les vostres paraules. I moltes gràcies, sobretot, per la vostra valentia i decisió a l’hora d’emprendre aquest camí que potser serà dur, però segur que ple de petites o grans satisfaccions. Us desitgem molts èxits!

L’Escola de Llibreria, nascuda l’any 2012 per un acord entre el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, té com a objectiu principal oferir formació de qualitat al personal de llibreria. El postgrau de Llibreria és la proposta principal, a hores d’ara, per donar resposta a aquesta comesa.

El postgrau s’articula en un curs presencial de 30 crèdits, amb docència anual de mig setembre a juny, que inclou un període de pràctiques obligatòries de 100 hores. Actualment n’està en marxa la sisena promoció. Més de 100 diplomats ja han passat per aquestes aules i, segons ens consta, la meitat aproximadament està inserit laboralment en el negoci de la llibreria.

Tot i que no és la finalitat principal del postgrau, d’entre els seus diplomats han nascut diversos negocis de llibreria. Actualment, si hi comptem les dues que anunciem en aquesta entrada, ja sumen 13 les llibreries regentades per exalumnes (sense comptar les de llibreters que ja exercien i han cursat el postgrau per sistematitzar els seus coneixements o posar-se al dia). Podreu veure-les totes en un apartat especial d’aquest blog: /edl/ca/els-diplomats-obren-llibreries

Només ens resta recordar les dates de les pròximes festes d’inauguració:

19 de novembre: La Inexplicable (Galileu, 78. 08028 Barcelona)
A/e: hola@lainexplicable.cat  Tel.: 93 137 81 12 Web: http://www.lainexplicable.cat/ Twitter: https://twitter.com/_LaInexplicable

16 de desembre: Sendak (Còrsega, 461. 08037Barcelona)
A/e: info@llibreriasendak.cat. Web: http://www.llibreriasendak.cat/ Twitter: https://twitter.com/LlibreriaSendak