El passat 9 de novembre, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, es va celebrar la II Jornada d’Història de l’Edició. La jornada forma part d’un cicle, la primera edició es va fer a l’abril de 2015 amb el nom de «Minerva a la impremta: els estudis de gènere al món del llibre».

Ho organitza conjuntament HIPLE (Historia de la Publicidad del Libro en España) i Exemplar (Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental). El comitè organitzador és format per Lluís Agustí i Isaura Solé, de la Universitat de Barcelona.

Participants de la sessió I. Jordi Gràcia i Pedro Rueda Ramírez, de la Universitat de Barcelona; presentador de la primera sessió, Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia, Lluís Agustí, un dels organitzadors de la Jornada i un dels ponents.

Jordi Gràcia, de la Universitat de Barcelona i articulista habitual d’El País, sota el títol «Javier Pradera: un editor per a la democràcia abans de la democràcia» va glossar amb vehemència la persona de Javier Pradera, des dels seus orígens al Fondo de Cultura Económica fins a ser un dels fundadors d’Alianza Editorial i editorialista d’El País entre el 1976 i 1986.

A continuació Lluís Agustí va presentar «L’edició mexicana de l’exili republicà», un documentat i rigorós estudi de la importància que va tenir en el món editorial i cultural de Mèxic l’allau d’exiliats republicans. Fa anys que hi treballa, i aviat serà presentat en forma de tesi.

Durant la pausa, Isaura Solé va efectuar una visita comentada a l’exposició Exilis, censures i resistències en el món editorial, que es presenta actualment i fins el 30 de novembre a la primera planta de la Facultat de Biblioteconomia. És un recull de bibliografia, documents, fotos i objectes que mostren com malgrat prohibicions i censures, el món editorial va poder tirar endavant alguns projectes culturals i polítics.

Participants de la sessió II. Maria Josep Gallofré, Mònica Baró, vicedegana de la Facultat, presentadora i controller de la sessió II, Jordi Cornellà-Detrell.

Maria Josep Gallofré (Universitat Autònoma de Barcelona) amb «Escriptors després d’una guerra. Josep Pla i Salvador Espriu», va incidir en les postures ideològiques que tots dos escriptors van mantenir durant els primers anys de la postguerra.

Jordi Cornellà-Detrell (University of Glasgow) amb «Importació i distribució de llibres il·legals durant el franquisme» va parlar de com editors i llibreters aconseguien publicar i vendre llibres prohibits.

Finalment Lourdes Prades i Olga Giralt, bibliotecària i arxivera de CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) – Pavelló de la República van presentar el fons, considerat un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la transició espanyola. Ens van convidar a visitar les diferents exposicions virtuals que han elaborat i els asseguro que valen la pena.

La taula rodona, com sol passar, no es va poder dur a terme per falta de temps.

Text i fotos: Marcel Albet Guinart

Enguany el Saló del Còmic està en peu de guerra, soldats de totes les lleves, tancs de la Guerra de Corea, milicians de l’Ebre, Miquelets del 1714, la Creu Roja, trinxeres, baionetes calades, sacs de sorra, Jeeps, combois militars. Còmics en guerra, l’exposició dedicada a diverses guerres ocupa a manera de quarter l’immens espai del Palau I de la Fira. Juntament amb aquest arsenal hi ha una exposició de 200 vinyetes originals d’alguns dels dibuixants més destacats del còmic bèl·lic.

Còmics en guerra és una de les dotze exposicions temàtiques, altres són Vinyetes autobiogràfiques, un recull d’originals d’autors espanyols des de mitjans dels seixanta, des del primer Enric Sió fins als autors més actuals, els 75 anys de Batman, els 85 del mariner Popeye, o el desaparegut fanzín Adobo, entre d’altres. Només per poder contemplar amb deteniment totes les exposicions caldrien els quatre dies que dura el Saló.

Es fa difícil destacar algunes de les moltes novetats que presenten les editorials. Potser Penguin Random House, dins de la col·lecció Reservoir Books, n’exposa dues de les més reeixides. Una és la celebrada La Gran Guerra, del maltès Joe Sacco, un desplegable de set metres de llarg on dibuixa el primer dia de la sagnant batalla del Somme a la Primera Guerra Mundial. L’altra és Fabricar historias del mestre i renovador del còmic, el nord-americà Chris Ware, una caixa-llibre-objecte que l’autor, a partir dels seus records personals, utilitza per proposar al lector que creï les seves pròpies histories. Conté 14 elements, llibres, taulers, fullets, cartells, etc. que donen les pistes per reconstruir les biografies dels habitants d’un mateix edifici.

La majoria de llibreries estan agrupades al voltant de l’espai «Illa de llibreries», són divuit estands que presenten novetats, còmics descatalogats o buscades rareses de col·leccionista. Algunes llibreries no hi volen/poden participar, consideren que el preu dels estands és molt elevat i que les editorials, suposo que és un vell debat, els fan competència deslleial ja que elles també venen els seus propis llibres.

A part de les moltes activitats programades, la Universitat de Barcelona (UB) organitza dues conferències a càrrec dels autors Joe Sacco i Paco Roca, que es fan a l’Edifici Històric. La UB també participa al Saló amb un estand en el qual s’hi pot obtenir informació de les moltes activitats programades per aquest estiu.

Un espai nou d’aquest any és la «Carpa dels autors», on diferents dibuixants són convidats a mostrar el seu procés de creació en directe, i un cop enllestida l’obra, la poden vendre directament al públic. Molt sol·licitats són els seients dels tallers de còmic. L’Escola de Còmic Joso organitza tallers dirigits a escoles. També durant tots els dies del Saló diferents i reconeguts autors imparteixen classes magistrals.

Podríem seguir comentant xerrades, firmes, presentacions, projeccions, un munt d’activitats que acompanyen el Saló, però s’escapa a les possibilitats d’aquest blog. El Saló del Còmic és una activitat del tot consolidada que aquest any ha augmentat considerablement l’espai expositiu, de 17.000 a 32.000 metres quadrats, en part per raons de seguretat, però també per fer més agradable la visita. Com hem dit en anteriors ocasions, l’èxit de tots els esdeveniments relacionats amb el món del llibre afirmen la capitalitat editorial de Barcelona.

Marcel Albet Guinart