El passat 17 de març de 2017, a la nova seu de Foto Colectania es va presentar als mitjans l’exposició «Fenomen fotollibre». Durant les intervencions, Vicenç Villatoro, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), va destacar el fet extraordinari que representa la col·laboració entre dues entitats, una de pública, el CCCB, i una de privada, la Fundació Foto Colectania, en la realització d’aquesta exposició. Va insistir que la voluntat del CCCB és la de seguir aquest camí,  de tenir un paper actiu, de promoure, de compartir més iniciatives amb altres centres culturalment actius del país. Va destacar la importància actual del llibre de fotografia, el fotollibre, en el camp de la creació contemporània, amb un present brillant i un futur engrescador.

L’actual auge del fotollibre desmenteix els pronòstics més pessimistes sobre la desaparició del llibre. A continuació, l’empresari i col·leccionista Mario Rotllant, fundador i president de Foto Colectania, va fer un resum de la trajectòria de la galeria, des dels seus inicis fins a l’actual canvi de local, que junt amb l’exposició, es presentava en aquesta doble inauguració.

Foto Colectania va néixer a Barcelona el 2002 amb la vocació de promocionar i difondre la fotografia en tots els àmbits de la vida. És una fundació sense ànim de lucre que a través de la seva sala ha presentat més de 45 exposicions, ha editat diversos catàlegs i ha organitzat unes 500 activitats. Ara continua i amplia les seves activitats en una nova seu més gran, més ben equipada i potser millor ubicada al barri del Born de Barcelona, una zona culturalment revaloritzada i urbanísticament millorada.

Ocupa un antic local als Porxos de Fontserè, que fins fa poc va acollir un negoci centenari, La Comercial de Guarnicionería, que ha estat rehabilitat per convertir-se en un espai acollidor i lluminós. La interiorista Pilar Líbano i l’arquitecte Jaime Pons han salvat la majoria d’elements i de mobiliari de La Comercial, especialment prestatges i mampares de fusta, que han adaptat a les noves necessitats. El paviment cimentat propi dels antics espais industrials s’ha conservat íntegrament.

La nova Foto Colectania té diferents zones: l’espai expositiu, una gran sala polivalent on, a més d’exposicions, es poden portar a terme altres activitats. La col·lecció de fotografia, unes 3.000, s’ubicarà a la cambra de conservació, equipada amb la millor tecnologia museística. Destaca la biblioteca, que conté un important fons i està especialitzada en fotografia d’Espanya i de Portugal, principalment. Es troba situada al costat del carrer, uns grans finestrals permeten l’entrada de llum natural, cosa bona per als lectors, però perjudicial per als llibres. La sala multimèdia de projeccions i una zona de venda de llibres i cafè a la recepció completen les instal·lacions.

L’exposició «Fenomen fotollibre» és fruit de la col·laboració entre el CCCB i Foto Colectania, que comparteix aquests dos espais. El «fenomen» va començar fa uns divuit anys, quan diferents historiadors, teòrics, llibreters, bibliotecaris i col·leccionistes de la fotografia van posar en relleu el valor documental, artístic i creatiu de determinats llibres de fotografia, que aviat es van anomenar fotollibres. Un d’ells, potser el pioner, va ser Horacio Fernández, quan el 1999 va comissariar al Reina Sofía de Madrid una exposició dedicada a la fotografia impresa, llibres i revistes, del període d’entreguerres. La publicació del més que magnífic catàleg Fotografía pública = Photography in print, 1919-1939 va ser-ne el detonant.

L’exposició s’organitza en set capítols i un epíleg. Ha estat comissariada per un equip de nou especialistes internacionals que des d’òptiques diverses proposen una visió contemporània del fotollibre. Existeixen diferents definicions del que és un fotollibre; a la presentació de l’excel·lent dossier de premsa hi figura aquesta, que per la seva claredat, reprodueixo literalment:

«Un fotollibre és una obra en si mateixa. Un llibre on les fotografies construeixen el relat i responen a un concepte d’autor. Una obra coral en la qual intervenen el disseny, el grafisme i la tipografia, la seqüència de les imatges, la maqueta i el text, és a dir, un conjunt de qualitats de concepte i de materialitat de l’objecte. En els darrers anys els fotollibres han viscut un període de gran expansió i han passat a ocupar una posició central en la fotografia contemporània. Actualment, es produeixen més fotollibres que mai, es compren i es venen, s’intercanvien i es col·leccionen, i comprovem que, en plena era digital, existeix un retorn a l’objecte imprès. Molts autors han trobat en aquest format una bona eina per mostrar les seves fotografies, així com un espai perfecte per a l’experimentació i la creativitat.»

A Foto Colectania s’hi presenta una de les exposicions: «La biblioteca és el museu», comissariada per Horacio Fernández. És una selecció dels fons de les biblioteques personals de quatre fotògrafs rellevants, juntament amb algunes de les seves fotos. Són Manuel Álvarez Bravo, Gabriel Cualladó, Henri Cartier-Bresson i Martin Parr. Exposar llibres és complicat, més si són rars i/o valuosos, com és el cas. Per aquesta mostra s’ha optat per diferents maneres de fer-ho, alguns títols estan penjats a la paret protegits per expositors de metacrilat, altres en vitrines i, al seu costat, el vídeo o una pantalla tàctil que els reprodueix pàgina a pàgina. Quan és possible, es pot consultar una còpia del llibre en mà.

La presentació va continuar al CCCB. Moritz Neumüller, el comissari executiu, va proposar una visita guiada per l’exposició. Cada comissari va explicar i justificar el perquè de la seva tria. Martin Parr, fotògraf, comprador compulsiu de fotollibres –diu que en té tretze mil– i coautor junt amb Gerry Badger de la monumental bibliografia en tres volums sobre fotollibres The photobook: a history (London: Phaidon, 2004-2014) ha seleccionat 57 llibres de la seva col·lecció que considera que són els millors. Gerry Badger proposa «llibres de propaganda versus llibres de protesta» que potser en el fons no són tan diferents.

La secció «Reading New York, un photobookstudy» està dedicada a un únic llibre, el seminal Life is good and good for you in New York: trance witness revels (New York: Errata Editions, 2010) de William Klein, publicat originalment el 1956 a París. És considerat un dels llibres més influents mai editats. Va marcar tota una generació dels millors autors de fotollibres japonesos i continua sent un referent pels fotògrafs actuals. El muntatge intenta reflectir l’esperit del llibre, un itinerari pels murs plens de fotos a gran escala del llibre.

Les altres seccions són «Cinc aspectes dels fotollibres japonesos», una selecta mostra de la producció del Japó, considerat el país dels fotollibres. A «Pràctiques contemporànies», uns quants autors de l’última generació presenten els seus projectes i llibres. «Fascinacions i fracassos» té dues parts; una, dedicada a llibres sense pretensions artístiques, que únicament tenen una voluntat pràctica: manuals, col·leccionisme, sexe, però que sota la mirada del comissari esdevenen objecte de desig. La segona és una instal·lació a partir d’imatges trobades a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Més que explicar, s’ha de veure.

La darrera, «Estació Beta: fotollibres contemporanis», és una selecció de fotollibres publicats durant els darrers dos anys triats per un comitè internacional de 25 experts. És una zona de lectura on el visitant pot agafar els llibres i llegir-los còmodament.

És una sort, un privilegi per a Barcelona, ciutat de llarga tradició editorial i fotogràfica, tenir Foto Colectania, una de les poques galeries d’art dedicades exclusivament a la fotografia. Potser no ha estat prou valorada i reconeguda. Potser l’anterior ubicació, un local quasi clandestí ‒d’aquí el seu encant‒, no facilitava les visites. Potser el suport de les institucions públiques no ha estat a l’altura. Potser… Ha estat el mecenatge del món empresarial, Fundació Banc Sabadell, Damm, Bodegas Roda, Havas Media Group, Latham, Nespresso i altres que han fet possible la continuïtat i la projecció nacional i internacional de Foto Colectania. Potser ara bufen nous vents, la col·laboració amb el CCCB n’és un exemple, i esdevingui encara més un centre de referència del món de la fotografia.

El fet que l’exposició «Fenomen fotollibre» hagi estat possible ja és un èxit. És una de les més importants celebrades fins ara, tant per la producció com pel nombre d’especialistes nacionals i internacionals implicats. A Barcelona, el «fenomen fotollibre» ja fa temps que existeix. Tant aquí com a la resta de l’Estat hi ha una colla d’autors i editors reconeguts internacionalment. De manera espontània, arreu han proliferat els Photobook Club, un fenomen lligat al «fenomen» en els quals els membres es troben regularment per compartir llibres, opinions, descobertes i propostes. Una de les activitats programades pel 17 de maig és una trobada a Internet i Foto Colectania de diferents Photobook Club internacionals.

El catàleg

Fenomen fotollibre. Barcelona: RM Verlag: CCCB: Foto Colectania, 2017. 8 plecs sense paginar (cada plec, de 8 fulls) més una separata, en estoig de cartró amb coberta impresa. Il·lust. blanc i negre, color. ISBN 978-84-17047-03-0. 28 €. Edicions en català, castellà i anglès.

Conté: «Fenomen fotollibre», de Moritz Neumüller, Lesley A. Martin; «Reading New York un photobookstudy sobre Life is good & good for you in New York», de William Klein, Markus Schaden, Frederic Lezmi; «La visió del col·leccionista, els millors fotollibres segons Martin Parr» (no consta autor); «La biblioteca és el museu», d’Horacio Fernández; «Cinc aspectes dels fotollibres japonesos», de Ryuichi Kanenko; «Llibres de propaganda versus llibres de protesta», de Gerry Badger; «Fascinacions i fracassos», d’Erik Kessels; «Pràctiques contemporànies», d’Irene de Mendoza, Moritz Neumüller.

Si alguna cosa queda d’una bona exposició ha de ser un bon catàleg, com és el cas. Una vegada més, RM, l’editor, i els dissenyadors s’han lluït. «Obriu en cas de lectura» apareix al precinte lateral de la caixa de cartró, un disseny vagament industrial. Precinte que cal trencar, perquè evidentment volem llegir. A l’interior hi ha vuit plecs; corresponen a cada un dels capítols o seccions de l’exposició. Tots tenen el seu propi disseny i la seva tipografia, el seu color.

Moritz Neumüller a Fenomen fotollibre al seu article «Al peu de la lletra» fa un repàs històric de les publicacions que han estat atentes al llibre de fotografia. Cita bibliografies i estudis que han estat determinants en la historiografia dels fotollibres. Es troba a faltar, i molt, The book of 101 books: seminal photographic books of the Twentieth century, ed. by Andrew Roth, New York: PPP & Roth Horowitz, 2001, segurament el primer llibre que va sistematitzar, catalogar i fer evident la importància dels llibres de fotografia. Explica el cas d’una bibliotecària de la New York Public Library que va recopilar els llibres de fotografia del fons i «va fer patent per primera vegada als encarregats de la biblioteca que tenien una col·lecció de fotollibres extraordinàriament àmplia i valuosa que fins aquell moment estava completament dispersa entre els recursos extensos de la biblioteca».

El plec «Reading New York un photobookstudy sobre…» és un exercici d’estil tipogràfic. Un text amb lletres de diferent cos omple les pàgines gairebé sense espai pels marges, com si es volguessin escapar. Igual que l’exposició, és una evocació del llibre.

Text i fotos: Marcel Albet Guinart

Reportatge fotogràfic http://marcelalbet.blogspot.com.es/2017/03/teixint-aliances-el-fenomen-fotollibre.html

El passat 11 de novembre de 2015 es va inaugurar Wer-Haus, un immens espai al centre de Barcelona, al cor de l’Eixample. Un lloc on trobar moda masculina de marques exclusives, visitar una exposició, prendre un dels millors cafès i fullejar i comprar un bon llibre de fotografia, tot al mateix lloc i al mateix moment. Sí, ho han endevinat, som en una nova conceptstore. 

Les dimensions i el seu disseny, un cert aire postindustrial, minimalista, gairebé zen, diferencien Wer-Haus de la resta de botigues, conceptstore de moda obertes darrerament a Barcelona. La generositat dels diferents àmbits, amples i lluminosos, fa que el visitant, el client hi vulgui estar força estona. La cafeteria, a més d’una exquisida oferta gastronòmica, serveix una selecció de cafès artesanals del món, la cafetera, una Synesso Cyncra és considerada com de la millor marca. L’oferta s’arrodoneix amb una selecció de revistes internacionals de moda i disseny. 

La secció de llibres és dedicada únicament a llibres de fotografia contemporània. Aquest tipus de publicacions són difícils de tenir a les mans, la majoria dels canals de distribució i venda són via Internet. Molts d’aquests fotollibres són autoedicions, altres, de petites editorials que tenen molt limitada la seva distribució a llibreries. Si alguna cosa diferencia un fotollibre de la resta és el seu disseny. El gramatge i qualitat del paper, l’enquadernació, les cobertes, la distribució de les imatges, les diferents tècniques d’impressió, textures i acabats, la tipografia, són detalls, i molt importants, que cal tenir en compte per valorar satisfactòriament un determinat fotollibre. 

La nova llibreria de Wer-Haus ha facilitat les coses als col·leccionistes de fotollibres, gent rara i una mica friki. Hi trobem llibres de l’editorial britànica Mack, dels catalans de Ca l’Isidret Edicions, de la llibreria/editorial en línia Dalpine, Riot-Books, B-B-B Books, Akina Books i unes quantes més junt una bona tria d’autors autoeditats. L’actual exposició es dedicada al fotògraf Antonio M. Xoubanova, una sèrie de vuit fotos de gran format extretes del seu darrer llibre Un universo pequeño publicat el 2015 per Ca l’Isidret. La llibreria és atesa per Dani Pujalte, fotògraf i autor d’alguns fotollibres. 

És aquest el futur de les llibreries? Per què no, és una opció més per funcionar, una llibreria molt especialitzada que ocupa un espai dins de les instal·lacions d’un comerç més gran, i que d’alguna manera complementa l’especialitat del comerç, un corner. Només cal, i no és poca cosa, que el llibreter sigui al mateix temps un excel·lent professional i un expert en la matèria.

Aprofito per agrair a Jean-Antoine Palagos, Nicolas Rossi i Marc Miró, els tres socis fundadors de Wer-Haus la confiança que han tingut en mi, no ens coneixíem de res, i per les facilitats que m’han donat per fer aquesta crònica i les fotos.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

Al maig de 2014 es va fer public que Kowasa, la llibreria especialitzada en fotografia, tenia previst tancar a finals de 2014. Finalment les previsions s’ha complert, el passat divendres 27 de març, a la mateixa llibreria es va celebrar la festa de comiat i el dimarts 31 ha estat el darrer dia de funcionament.

Kowasa va ser fundada el 1986 pel seu actual propietari i director, Hubert de Wangen (nascut el 1938). Al principi es trobava a la Diagonal, era un laboratori fotogràfic, però aviat es va convertir en llibreria especialitzada en fotografia. El fons anava creixent i calia més espai. Kowasa es va traslladar a l’actual ubicació del carrer de Mallorca, 235 de Barcelona. Va arribar a tenir un fons de 12.000 títols. El 1992 va editar el primer catàleg en format paper, més endavant la seva pàgina web va ser una excel·lent font d’informació bibliogràfica. El 1997 va ampliar l’oferta cultural amb la creació de Kowasa Gallery, una sala d’art especialitzada en fotografia situada al primer pis de la mateixa llibreria.

Kowasa es va convertir en un referent nacional i internacional, el 2013 la revista Aperture la va considerar com la llibreria més important en la seva especialitat d’Europa i en una de les principals del món. L’inventari d’activitats ha estat important: 168 exposicions, un munt de presentacions de fotollibres, xerrades i altres activitats relacionades amb la fotografia. Cal destacar els mercats fotogràfics. Durant cinc anys, col·leccionistes, fotògrafs i amants dels llibres i de la fotografia es citaven a Kowasa, que amablement cedia els seus espais, la llibreria, el pati i la sala d’exposicions per facilitar la trobada i l’intercanvi d’un públic fidel. Ha rebut diversos guardons, entre d’altres, el 2005 Photo España li va atorgar el premi a la seva trajectòria al servei de l’art fotogràfic, el 2015 el premi GAC (Gremi de Galeristes d’Art de Catalunya) a la seva trajectòria com a galeria. Ha estat present en diferents fires com Arco, Paris Photo, Les Recontres d’Arles o Arts Libris de Barcelona.

Les causes del tancament? Diverses, la crisi que, com arreu, ha fet minvar les vendes; un altre, com anunciàvem en aquest mateix blog, la competència deslleial d’Internet. També que Hubert de Wangen té una edat i ja no està disposat a seguir lluitant contra el desinterès per la cultura que mostren les diferents administracions públiques. Sigui com sigui, el tancament de Kowasa representa una greu pèrdua per a Barcelona, deixa un buit que difícilment serà omplert. Personalment, com a col·leccionista i amant dels fotollibres, la trobaré, i molt, a faltar.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

«En els últims anys el fotollibre s’ha convertit en la millor eina de difusió per a tota una nova generació de fotògrafs dels nostre país. Al mateix temps ha obert un nou camp on es poden experimentar nous processos i llenguatges de treball que han rebut els més alts reconeixements internacionals. 

Amb aquest text la Fundació Foto Colectania dóna la benvinguda a l’exposició de fotollibres i fotografies inaugurada el 13 de maig a Barcelona. Foto Colectania és una sala especialitzada en fotografia. De la majoria de les exposicions també editen acurats catàlegs disponibles a la mateixa galeria. Ara per primera vegada, a més de fotografies, hi exposen llibres. 

El fotollibre, definit per Leopoldo Pomés com a llibre de fotografia d’autor, ha esdevingut una nova categoria dins del llibre com objecte de col·lecció. A mig camí entre el llibre d’artista i el llibre de fotografia, ha generat una abundant bibliografia. Andrew Roth, el 2001, publica el llibre fundacional The book of 101 books, seminal photographic books of the Twentieth Century, que és una selectiva bibliografia del que ell i el seu equip van considerar que eren els millors cent fotollibres del segle XX. Aquest llibre actualment és objecte de culte.

Ara a Foto Colectania tenim l’oportunitat de poder fullejar, tocar i mirar tretze fotollibres d’aparició recent. Alguns són autoeditats: les noves tecnologies i els processos d’impressió han abaratit costos i permeten a l’autor intervenir durant tot el procés de l’edició. Aquest és un aspecte bàsic, un fotollibre no és únicament un conjunt de fotos. El disseny, l’ordre, el format, el paper, formen un tot indestriable; el suport, la forma, és el missatge. 

La vàlua del fotollibre no ve donada per la «qualitat» de les imatges; el seu interès rau en el concepte, en la idea, en la narració que el fotògraf vol transmetre. Durant el col·loqui celebrat el dia de la inauguració entre els set participants, tots van coincidir amb la necessitat de l’objecte, de tenir quelcom tangible a les mans. Potser estem una mica cansats de pantalles i tenim la necessitat de retornar al paper. Així el llibre esdevé un objecte de prestigi, un suport de llarg recorregut on els fotògrafs poden expressar amb total llibertat les seves creacions. 

Marcel Albet Guinart