El passat 9 de novembre, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, es va celebrar la II Jornada d’Història de l’Edició. La jornada forma part d’un cicle, la primera edició es va fer a l’abril de 2015 amb el nom de «Minerva a la impremta: els estudis de gènere al món del llibre».

Ho organitza conjuntament HIPLE (Historia de la Publicidad del Libro en España) i Exemplar (Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental). El comitè organitzador és format per Lluís Agustí i Isaura Solé, de la Universitat de Barcelona.

Participants de la sessió I. Jordi Gràcia i Pedro Rueda Ramírez, de la Universitat de Barcelona; presentador de la primera sessió, Ernest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia, Lluís Agustí, un dels organitzadors de la Jornada i un dels ponents.

Jordi Gràcia, de la Universitat de Barcelona i articulista habitual d’El País, sota el títol «Javier Pradera: un editor per a la democràcia abans de la democràcia» va glossar amb vehemència la persona de Javier Pradera, des dels seus orígens al Fondo de Cultura Económica fins a ser un dels fundadors d’Alianza Editorial i editorialista d’El País entre el 1976 i 1986.

A continuació Lluís Agustí va presentar «L’edició mexicana de l’exili republicà», un documentat i rigorós estudi de la importància que va tenir en el món editorial i cultural de Mèxic l’allau d’exiliats republicans. Fa anys que hi treballa, i aviat serà presentat en forma de tesi.

Durant la pausa, Isaura Solé va efectuar una visita comentada a l’exposició Exilis, censures i resistències en el món editorial, que es presenta actualment i fins el 30 de novembre a la primera planta de la Facultat de Biblioteconomia. És un recull de bibliografia, documents, fotos i objectes que mostren com malgrat prohibicions i censures, el món editorial va poder tirar endavant alguns projectes culturals i polítics.

Participants de la sessió II. Maria Josep Gallofré, Mònica Baró, vicedegana de la Facultat, presentadora i controller de la sessió II, Jordi Cornellà-Detrell.

Maria Josep Gallofré (Universitat Autònoma de Barcelona) amb «Escriptors després d’una guerra. Josep Pla i Salvador Espriu», va incidir en les postures ideològiques que tots dos escriptors van mantenir durant els primers anys de la postguerra.

Jordi Cornellà-Detrell (University of Glasgow) amb «Importació i distribució de llibres il·legals durant el franquisme» va parlar de com editors i llibreters aconseguien publicar i vendre llibres prohibits.

Finalment Lourdes Prades i Olga Giralt, bibliotecària i arxivera de CRAI (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació) – Pavelló de la República van presentar el fons, considerat un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la transició espanyola. Ens van convidar a visitar les diferents exposicions virtuals que han elaborat i els asseguro que valen la pena.

La taula rodona, com sol passar, no es va poder dur a terme per falta de temps.

Text i fotos: Marcel Albet Guinart