Aquesta edició és la que fa onze en la història de l’Escola de Llibreria, iniciativa única a l’Estat en aquests moments, que es troba plenament consolidada en la societat catalana. Més de 250 persones han passat per les aules de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA, que és on s’imparteixen les classes), i aproximadament la meitat han trobat feina en el món de la llibreria, un cop acabats els estudis. A més, diversos titulats de l’Escola han obert llibreries arreu del país: en són més de 20 que estan en funcionament i a ple rendiment. 

L’acte del dia 22 es va desenvolupar en dues parts. Primer, dins de la Setmana del Llibre en Català, hi va haver uns parlaments inicials i una xerrada professional. Per part de la FIMA, el degà Miquel Térmens destacà la llarga trajectòria del centre, creat fa 110 anys per la Mancomunitat de Catalunya per formar les directores de les biblioteques públiques del país. Del 1915 fins a l’actualitat, que la Facultat ofereix un ampli catàleg d’ensenyaments de diferents nivells i amb sortides professionals molt variades. A continuació, Edgar Garcia Casellas, director de l’ICEC, manifestà la seva satisfacció per col·laborar amb el Gremi i la UB per ajudar en la bona marxa del curs que, en aquests moments, es té en compte dins del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Finalment, Eric del Arco, president del Gremi, donà la benvinguda a aquesta entitat als alumnes de l’Escola que començaven avui el curs i els desitjà una bona entrada en aquesta professió, que els ha de proporcionar satisfaccions i amoïnaments a parts iguals.

La part principal de l’acte va consistir en una conversa entre Eric del Arco i Edgar Garcia que, moderats per la periodista cultural Gemma Ventura, van debatre sobre la política del llibre i les llibreries.

Del Arco va remarcar la importància del postgrau, ja que proporciona a la gent que intueix que li agradaria treballar en una llibreria les eines i els recursos per prendre la decisió amb ple coneixement. Com qualsevol altra botiga, la feina a la llibreria comporta una sèrie de tasques poc glamuroses, com obrir paquets, fer inventaris, quadrar la caixa, treballar en un horari ampli, entre altres.

Edgar Garcia va posar en relleu la trajectòria de la Generalitat en el suport a les indústries culturals i, especialment, al món de les llibreries, sempre en diàleg amb el Gremi. De fet, l’interlocutor habitual de les llibreries dins l’ICEC és Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre, que també és professor de l’Escola. Eric del Arco va confirmar la bona sintonia que el Gremi manté amb el Departament de Cultura; però no amb el Departament d’Educació, el qual també està implicat en el món del llibre: en les biblioteques escolars (de les quals el país n’està tan mancat) i en la comercialització del llibre de text.

Preguntats sobre quines bones pràctiques calia implantar o millorar, el president del Gremi va defensar que calia respectar la Llei del llibre[i] i, en conseqüència, que els llibres s’haurien de comprar només a les llibreries (i no a les editorials, com algunes d’aquestes empreses permeten a través de les seves webs). Va afegir que caldria millorar els sistemes de control econòmic de l’Administració, per permetre que les biblioteques poguessin comprar a les llibreries de proximitat. El director de l’ICEC va estar d’acord amb aquestes observacions, però va comentar que des del seu organisme hi ha molts aspectes de funcionament que escapen al seu àmbit d’actuació. En canvi, va posar en relleu la campanya «Fas sis anys: tria un llibre», que fa deu anys que és impulsada pel Departament i que té un retorn força positiu per a les llibreries i per al país en general.

Sobre el foment de la lectura fou un altre punt plantejat per la moderadora, que va ser contestat per Eric del Arco, que va posar l’accent en la baixa comprensió lectora de la població en general. Per ell, la solució ha de començar a l’escola; concretament, que els centres docents estiguin dotats de biblioteques escolars amb personal adequat. El Departament d’Educació ha de ser conscient que part de la solució és a les seves mans.

Molts altres temes es varen tractar en aquest interessant diàleg; però no tenim més espai per parlar-ne.

A continuació, la vintena llarga d’estudiants de l’onzena promoció del postgrau en Llibreria es van traslladar cap a la Facultat, on Lluís Agustí, director de l’Escola, els explicà detalladament els continguts del curs, i els convidà que es presentessin a la resta de companys. També presentà breument el funcionament del Campus virtual i les instal·lacions del centre. Així doncs, ja està en marxa una nova edició de l’Escola de Llibreria. Podeu seguir les notícies principals per Bluesky i el blog.

[i] «Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas» (BOE, n.º 150, 23 junio 2007). https://boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-12351-consolidado.pdf.

Com sempre, la sessió inaugural del postgrau en Llibreria consistirà en una xerrada de caire professional relacionada amb el món de la llibreria, després de les paraules inicials per part dels representants de les institucions que organitzen i impulsen l’Escola de Llibreria: el Gremi, la Facultat i l’ICEC. 

Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, Mertxe París Leza, vicepresidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya i Edgar Garcia, director de l’ICEC, donaran la benvinguda i introduiran l’acte.

Per a la part acadèmica, en aquesta ocasió comptarem amb la participació del director de l’ICEC i responsable de les polítiques públiques del llibre a Catalunya, Edgar Garcia Casellas, i del president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Eric del Arco. Entre ells mantindran un diàleg sobre «La política del llibre i les llibreries a Catalunya», un tema del màxim interès per a l’Escola.

Les llibreries, agents culturals essencials per a la difusió de la lectura i la cultura, reben un suport per part de les administracions per mirar de sortejar els problemes propis del sector i del comerç: despeses de lloguer dels locals, canvis d’hàbits en el consum cultural, poc marge de benefici… La conversa serà moderada per la periodista cultural i escriptora Gemma Ventura.

Per acabar, Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria, donarà la benvinguda al nou alumnat del postgrau en Llibreria. Aquesta activitat es durà a terme en el marc de la Setmana del Llibre en Català, i l’assistència és oberta a qualsevol persona interessada.

Tothom hi és convidat!

Lloc: Setmana del Llibre en Català, Escenari Familiar, passeig de Lluís Companys de Barcelona.

Data: Dilluns, 22 de setembre de 2025

Horari: De 16 a 17.30 h

El curs, que actualment es programa cada dos anys –alternant-lo amb una altra formació de caire més especialitzat–, contempla les bases necessàries per desenvolupar-se amb solvència com a llibreter: el marc regulador, els diferents actors de la cadena del llibre, la tipologia variada de llibreries, la gestió econòmica del negoci, l’atenció a la clientela, la promoció de la llibreria… i molts altres aspectes importants del dia a dia llibreter. Cada faceta és impartida per professionals experts i per professors universitaris. I, per completar la formació, els alumnes han de portar a terme unes pràctiques obligatòries en llibreries, per acabar de consolidar els coneixements i adquirir les competències necessàries.

D’aquest curs que comença ara, 2023-2024, es va donar el tret de sortida dijous passat, 14 de setembre, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, com en edicions anteriors. No hi podria haver un entorn més apropiat per a aquesta celebració, envoltants de públic lector i una àmplia mostra de parades corresponents a llibreries i editorials. L’acte començà amb uns breus parlaments protocol·laris de les entitats que aixopluguen l’Escola de Llibreria i li donen suport: la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, representada pel degà, Miquel Térmens; el Gremi de Llibreters de Catalunya, en la persona del seu president, Èric del Arco, i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), representat pel director de l’Àrea del Llibre, Joaquim Bejarano. Cal remarcar el suport que l’ICEC ha donat al projecte des del seu inici i que demostra la clara aposta de l’Administració catalana per la formació de qualitat del personal de llibreria.

Tot seguit, la part central de l’acte: una conversa informal, però plena de contingut, entre Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i el president del Gremi, Èric del Arco. Sense un guió preconfigurat, el diàleg transcorregué de manera fluida entre dos dels protagonistes d’aquest àmbit cultural que són l’edició i les llibreries. Arretxe, des de la seva posició com a lectora, antiga editora i actual promotora de la literatura en català, deixà anar diverses consideracions a partir dels seus records personals. Va fer notar les grans transformacions que han experimentat les llibreries en les darreres dècades, tant en el servei com en els espais. Del Arco, en representació del Gremi, posà de relleu les bondats de la feina a la llibreria, com a punt local de foment de la cultura, el pensament i el lleure, i com a espai on poder desenvolupar projectes personals molt estimulants.

Tots dos van parlar d’un seguit de temes interessants, impossibles de resumir en aquestes ratlles: de la lectura entre adolescents, de la importància del recent Pla nacional del llibre i la lectura, dels punts a millorar en la logística del moviment dels llibres, dels valors del llibre imprès enfront de l’electrònic… i, encara, del sex appeal dels llibreters.

El torn final de paraules va correspondre a Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria. Va agrair la nombrosa assistència a l’acte, integrada per una bona part dels estudiants que començaran les classes de la 10a promoció la setmana següent, així com una nodrida representació d’exalumnes (alguns, amb llibreria pròpia i formant part de la Junta del Gremi), i també de professors de l’Escola de Llibreria. Així mateix, va agrair a l’ICEC el seu ajut constant i necessari per al correcte funcionament del curs, a les institucions que impulsen l’Escola i a la Setmana del Llibre en Català per acollir, un cop més, aquest acte inaugural.

A partir del curs 2020-2021 l’oferta s’amplia amb una altra formació de nivell superior (Gestió de Llibreria, de 15 crèdits ECTS) adreçada a les persones que ja estan treballant en llibreries, per tal d’actualitzar els seus coneixements. Les dues formacions s’alternen biennalment. 

Des del principi, l’Escola ha comptat amb el constant suport de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha permès l’accés a moltes persones interessades a aquesta formació per un preu raonable.

Tot i que la intenció del postgrau en Llibreria és augmentar la qualitat dels empleats de llibreria i no tant fomentar l’emprenedoria, un total de vint-i-cinc llibreries han estat obertes per exalumnes del postgrau: des de la primera, No Llegiu del Poblenou (octubre de 2013), fins a la darrera (per ara), Cent Vides a Molins de Rei (novembre 2022). No les podem anomenar totes. Vegeu la relació de totes elles al blog de l’Escola i constatareu la distribució geogràfica: Badalona, Barcelona, Balaguer, Blanes, Cornellà, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Terrassa… fins i tot Santiago de Compostel·la.

El pròxim curs 2023-2024 s’impartirà, doncs, la 10a edició del curs de postgrau bàsic en Llibreria. Per celebrar-ho, es portarà a terme un acte institucional i protocol·lari en el marc de la Setmana del Llibre en Català.

Programa de la inauguració de la 10a edició de l’Escola de Llibreria

Dia i hora: 14 de setembre de 2023, 19.30 h
Lloc: Setmana del Llibre en Català (Moll de la Fusta de Barcelona)

Parlaments institucionals

• Miquel Térmens, degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona
• Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya
• Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Conversa: Lectura i llibreries

• Izaskun Ibarretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes
• Eric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya

Tancament

• Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria

Tothom hi és convidat!

Després de les paraules inicials del degà de la Facultat (Miquel Térmens), el director de l’Àrea del Llibre de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals, Joaquim Bejarano) i la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya (Maria Carme Ferrer), es passà a l’acte central de la sessió, que consistí en una conversa entre dos escriptors i assagistes, enamorats de les llibreries: Jorge Carrión i Genís Sinca.

Térmens, Bejarano i Ferrer van coincidir a elogiar l’entesa i el treball generós entre institucions, més enllà de les persones, que ha afavorit que l’Escola de Llibreria arribi al seu desè aniversari l’any 2022 plena de bons resultats: llibreters en actiu ben preparats i noves llibreries modernes i emprenedores, i actives, i també amb projectes de futur.

El tema proposat per a la conversa entre Carrión i Sinca era «El futur de la lectura, el llibre i les llibreries», i es va desenvolupar amb l’aportació d’idees ben interessants. Carrión va començar amb notes optimistes: si bé la tecnologia promet avançaments molt potents en el futur immediat, no és menys cert que es percep com a molt necessària la presencialitat i el contacte humà entre les persones, que proporcionen les llibreries. Si observem el goig que experimenten els nens amb el contacte amb els llibres, hem de creure que aquestes emocions romandran en els adults del futur que són.

Sinca confessà ser un addicte a les llibreries, que havia arribat a passar-se moltes hores en algunes de Manresa i Barcelona, i que ha de controlar-se per no deixar la cartera buida quan entra en una. Va descriure el llibre imprès com el dispositiu de la tecnologia perfecta: no es trenca si cau a terra, no es descarrega, no necessita connexió a la xarxa. Molt més perdurable que qualsevol dispositiu electrònic.

Carrión conclogué que durant la pandèmia moltes llibreries han fet un salt endavant per posar-se al dia. I és curiós observar com a tot Europa s’han obert molts nous establiments durant aquest període. Moltes d’aquestes noves llibreries destaquen per quatre trets: la seva bellesa (afavorida per la música d’ambient, la il·luminació, les olors…), la seva simpatia (propiciada pel personal atent a les necessitats dels clients), la bona comunicació (amb editorials, altres llibreters i agents locals) i la seva digitalització (hem d’aprendre de les grans companyies estratègies de penetració i de fidelització).

Avui dimecres comencen ja les classes presencials de l’Escola, amb una nova fornada d’estudiants que, animats, encaren el futur de la formació amb il·lusió i optimisme.

Fotografies: Marcel Albet

Passats uns dies, amb calma, la torno a visitar. L’Alexandra Benvenuti (Barcelona, però al cap de 15 dies ja era a Milà, 1975) feia temps que volia tenir una llibreria. Havia treballat a l’àrea de cultura d’una destacada fundació amb seu a la Pedrera de Barcelona. Necessitava nous aires, i el projecte de la llibreria s’anava imposant. Després de cursar l’any passat el postgrau de l’Escola de Llibreria, que li ha resultat força útil, ha tirat endavant. La Piccola, llibreria italiana, ja és una realitat.

És una llibreria generalista especialitzada en la cultura italiana, amb la voluntat de promoure i donar a conèixer autores i autors de totes les èpoques. Ocupa un local d’uns cinquanta metres quadrats, el blanc de prestatges i parets genera un espai diàfan i acollidor que convida a la calma i la lectura. A l’entrada trobem la secció de novetats de narrativa en italià, al costat, narrativa en italià i traduccions al català o castellà. Els clàssics contemporanis com Natalia Ginzburg, Dacia Maraini, Eco, Buzzati, Calvino o Elsa Morante, en italià i traduccions, ocupen les lleixes centrals. Una selecció de clàssics històrics, Boccaccio, Dante, Petrarca i companyia, arrodoneixen l’oferta.

Al fons, on el local s’eixampla, tenim «La Piccola dei piccoli» la secció infantil amb novetats i clàssics de l’àlbum il·lustrat com els dels mestres Roberto Innocenti i Bruno Munari. La Scuola Elementare Italiana és a prop de la llibreria, el públic infantil el té gairebé adjudicat, així com el dels acompanyants, la colònia italiana és la més nombrosa de Barcelona.

L’Alexandra té previst posar una persona més a la llibreria, de moment tot és recent, cal anar veient com evolucionen les coses. De projectes no li‘n falten, presentacions, activitats infantils, tallers literaris. Pensa ampliar la secció d’art i fotografia, és llicenciada en «Lettere Moderne» especialització en Història de l’Art per la Università degli Studi di Milano, són matèries que li interessen i coneix prou bé.

Sarrià, el vell Sarrià, a més de poder-hi menjar les millors patates braves, diuen, té un pòsit literari important. El poeta J.V. Foix hi va néixer i viure tota la vida. García Márquez i Vargas Llosa, durant l’època daurada del boom, hi van residir uns quants anys. Ara La Piccola, juntament amb les altres bones llibreries, potencia i diversifica l’oferta cultural del barri.

L’Alexandra Benvenuti Colominas és i se sent italiana i catalana. Aquesta doble identitat cultural li atorga un plus de solvència que li permet assessorar i guiar els lectors, els clients, sobre la cultura i literatura italiana de la millor manera.

Text i fotografies Marcel Albet Guinart

El passat 13 de setembre es va celebrar la tradicional cerimònia inaugural d’una nova promoció de l’Escola de Llibreria, la vuitena. Com és costum, l’acte va tenir lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en el marc de la Setmana del Llibre en Català.

Parlaments inicials

El president de la Setmana i editor de Comanegra, Joan Sala, adreçà una primera salutació als presents. Es congratulà de ser present un any més en aquest acte, i va animar els diplomats de l’Escola i els futurs alumnes a sumar forces per tal de crear llibreries mitjanes, més que no a portar a terme projectes de dimensions reduïdes.

Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre de l’ICEC (Institució Catalana de les Empreses Culturals), òrgan del Departament de Cultura que dona suport a l’Escola des de bon començament, es mostrà orgullós del paper de l’Administració catalana envers el sector de les llibreries, ja que aquestes no són unes empreses qualssevol i cal tenir-hi una cura especial. Enfront de la velocitat i la superficialitat de les xarxes socials, el llibre imprès que trobem a les llibreries ens ajuda a la reflexió i a prendre consciència del nostre entorn.

Miquel Térmens, degà de la Facultat on s’imparteix el postgrau, va agrair a l’ICEC l’ajut que fa possible aquesta iniciativa i comentà que la Facultat és una peça més de l’ecosistema del llibre, que comença amb els autors i acaba en els lectors. En aquest centre, on tradicionalment s’han format els bibliotecaris, avui també s’hi formen llibreters, i de vegades també s’ajuda a la publicació de llibres.

Per acabar els parlaments inicials, Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, entitat coorganitzadora de l’Escola de Llibreria, agraí al professorat de l’Escola l’entusiasme que transmet en l’alumnat, i es mostrà molt satisfeta per la formació que s’hi imparteix. És del parer que les persones que acaben el postgrau estan molt ben preparades per treballar en aquest sector: han après a gestionar el negoci, a ser presents a la xarxa… L’Escola també serveix per desmitificar la idea idíl·lica de l’ofici, que és molt més dur del que sembla. A diferència del primer intervinent, la presidenta animà que els diplomats s’incorporessin en llibreries ja existents. Va concloure amb l’afirmació que les llibreries no desapareixeran perquè cada vegada més esdevenen centres de cultura.

Diàleg intergeneracional

Tot seguit s’arribà a la part central de la sessió, la conversa entre els llibreters Josep Cots (de la Documenta, ja jubilat) i Anun Jiménez (cofundadora de La Inexplicable), moderats per Lluís Agustí (director de l’Escola de Llibreria).

En primer lloc van explicar com van començar els seus negocis. Amb 25 anys i acabat de llicenciar en Filologia Francesa, Josep Cots no es veia ensenyant francès a criatures. La proposta del seu amic Ramon Planes d’obrir una llibreria va ser inesperada i molt benvinguda. I així va començar fins a la seva jubilació. Per la seva banda, l’Anun Jiménez i la seva sòcia Glòria Arquillo estaven treballant en un altre sector, però la feina no els omplia. Una vegada fet el postgrau, ja no hi va haver marxa enrere per fundar La Inexplicable al barri de Sants.

De les tasques diàries, el que fa patir a l’Anun són les devolucions; en una llibreria petita es trien els títols un a un, i quan s’ha de tornar un llibre es passa malament. En canvi Josep Cots afirmava sentir-se com Déu, decidint què se salva i què es torna del seu establiment. Cots no creu que el paper del llibreter hagi de ser el de prescriptor, sinó suggeridor, proposador, mostrador, temptador. La tria final sempre és la del client; el camí de la lectura és personal. L’Anun troba en l’acompanyament del lector un de les seves satisfaccions. El tracte amb els clients també és molt ben valorat per Cots; ja que d’alguns d’ells s’aprèn molt.

Amb relació als llibres digitals, cap dels dos es mostrà gaire preocupat o a la contra. La lectura digital ja és aquí i és prou útil per a determinats tipus d’obres o circumstàncies. Des del punt de vista econòmic, sembla que no va més enllà del 5 % de la facturació. Els que ens ha de preocupar, en definitiva, és que la gent llegeixi. Una llibreria ben portada atreu els lectors, crea comunitat. En el mateix sentit, els dos ponents no veuen en Amazon una amenaça molt important per a unes llibreries com les que representen. El tracte personal que s’hi dona i les activitats que s’hi porten a terme no les ofereix Amazon.

Un altre aspecte abordat fou el de la producció editorial. A Espanya es publiquen molts més títols que no a França, quan allí hi ha molts més lectors. Això provoca que les tirades hagin de ser molt curtes i la rotació de llibres als punts de venda, molt ràpida. Sobre el preu fix, Josep Cots té clar que s’ha de mantenir; si s’eliminava, s’acabaria amb les devolucions, que és un mecanisme que permet renovar constantment l’oferta de les llibreries i ser competitives. El preu lliure interessa a les grans superfícies.

Quina seria la «carta als Reis» que farien els llibreters a l’Administració? L’Anun Jiménez ho té clar: demana un compromís transversal de les administracions envers el foment de la lectura, començant per les biblioteques escolars, baula fonamental per a l’increment de la població lectora. La campanya de regalar un llibre als nens i nenes quan compleixen sis anys no és ideal; cal un projecte més global. Josep Cots hi coincideix totalment, i matisa: cal un pacte nacional o estatal a llarg termini per al foment de la comprensió lectora. Si els nens fan gimnàstica mental, seran lectors.

Recull de diplomes i comiat

Per acabar l’acte, es repartiren els diplomes provisionals als alumnes que havien acabat la setena edició ‒uns quants d’ells no van poder assistir a la cerimònia perquè es trobaven treballant ja a llibreries‒ i la presidenta del Gremi va donar la benvinguda als alumnes de la pròxima edició i els desitjà molta sort dins d’aquesta professió.

Fotografies: Marcel Albet Guinart

El passat 14 de setembre de 2018, com sempre en el marc de la Setmana del Llibre en Català, va tenir lloc l’acte d’inauguració del nou curs de l’Escola de Llibreria. La sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acollí un cop més aquesta sessió, que comptà amb uns parlaments inicials dels representants de les institucions implicades, una conferència, el lliurament dels diplomes als estudiants de la promoció anterior i la benvinguda als següents alumnes. Una seixantena de persones assistiren a l’acte.

El primer a prendre la paraula fou Joan Sala, vicepresident de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i director de la Setmana, que, entre altres coses, va recomanar a les petites llibreries aprofitar les sinergies i el treball en col·laboració entre elles i amb altres instàncies. Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya, en les seves paraules inicials, defensà les llibreries com a espais de pensament crític. Miquel Térmens, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, va animar els estudiants de l’Escola de Llibreria a tenir èxit: el seu serà el de tota la societat. Per acabar els parlaments inicials, M. Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, es mostrà apassionada per la feina de llibreter, i va defensar la necessitat de la formació per a una millor qualitat en el servei.

A continuació arribà el moment de la lliçó inaugural, la conferència que impartí Txetxu Barandiarán, conegut consultor en el sector del llibre i la cultura, que ha col·laborat en diverses ocasions en aquest blog. És autor de Cambiando de tercio on regularment dona a conèixer les seves reflexions al voltant del món del llibre i les llibreries. El títol de la xerrada era «De los libros a las personas, de las estanterías al espacio compartido», i fou una intervenció farcida de citacions i referències, que valdrà la pena de llegir amb calma quan estigui disponible en línia (com ens va prometre que aviat serà així). A l’espera de poder tenir el text sencer, reproduïm algunes de les idees que va desgranar.

Les llibreries, com a agents mediadors entre els llibres i els lectors, aporten valor. Els conceptes de l’esperança, la bondat, la innovació i el «mentrestant» són els que marquen el camí del present i el futur. Els senyals que s’observen indiquen que les llibreries futures seran petites, acollidores, recomanadores, conversadores, tàctils. Els emprenedors que vulguin tirar endavant un projecte llibreter cal que es facin dues preguntes fonamentals: «per què?» i «per a què?». Cal trobar un sentit al projecte i elaborar un relat que teixeixi complicitats amb els lectors-clients. Cada projecte llibreter és únic, cada llibreria té una personalitat pròpia.

Cal no oblidar que una llibreria és un negoci i, com a agent del mercat que és, ha de ser viable i sostenible. Si ens hi posem, hem de saber com funcionen els comerços. En el món de les llibreries cal mirar als costats: els clients de les llibreries ho són també de teatres, de museus… Hem d’obrir-nos a altres contextos per trobar complicitats.

El nostre projecte llibreter ha de ser cultural, coherent, polític (en un sentit ample del concepte)… La nostra funció és informadora, recomanadora, acollidora, cultural, civilitzadora, de resistència, endògena, polivalent, corporal, laboral, empresarial, poètica, solidària… Com a idea final, mig seriosa mig provocadora, llançà la proposta del canvi de nom: de «llibreria» a «lectureria», per fer passar el pes de l’objecte al subjecte, del llibre al lector, ja que els compradors no adquireixen productes, sinó experiències (o expectatives d’experiències).

Aquestes ratlles no són més que un tast molt breu de la documentada i interessant conferència de Txetxu Barandiarán que, com hem dit, esperem poder llegir en la seva integritat properament.

Després de la conferència es repartiren els diplomes als alumnes de la sisena promoció i es dedicaren unes paraules als futurs estudiants, que a partir d’avui mateix ja comencen les classes de l’Escola de Llibreria, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Els desitgem des d’aquí molta sort i molts èxits en el futur.

Amadeu Pons

Maurice Sendak va néixer el 10 de juny del 1928 al novaiorquès barri de Brooklyn i, quasi 84 anys més tard, va morir també als Estats Units però a l’estat de Connecticut. Què és el que tothom recorda d’ell? Que fou l’autor i il·lustrador de nombrosos i bells llibres infantils i juvenils i, entre tots ells, destaca Allà on viuen els monstres (Pontevedra: Kalandraka, 2014), conte de menys de vint frases, on «l’única» cosa que hi passa és que han castigat el trapella d’en Max a anar a dormir sense sopar.

Però el passat dissabte 16 de desembre, l’Aitor Martos i la Núria Càrcamo (dos alumnes de diferents promocions del postgrau de Llibreria) van ressuscitar l’autor nord-americà a través de l’obertura i inauguració de la Llibreria Sendak.

Abans de passar a relatar què va passar la tarda del 16 (i els dies anteriors), voldria agrair tant a la Núria com a l’Aitor que escollissin l’opció «Sendak» per donar nom a la llibreria, perquè va ser una proposta de qui escriu aquestes línies: la Núria ens va animar als companys de classe, a través del grup de whatsapp, que proposéssim diferents noms per a la seva, llavors, futura llibreria. Ens va dir que seria bona idea si pensàvem en noms que fossin llocs imaginaris de la literatura infantil i juvenil. En van sorgir un munt. Després d’haver-ne dit algun, se’m va ocórrer pensar en Allà on viuen els monstres… i que aquest lloc no tenia nom! I, és clar, vaig pensar en Sendak… i la resta ja és història. Mil gràcies, Núria i Aitor.

La llibreria va obrir la seva porta al barceloní carrer de Còrsega 461, el dilluns 11 de desembre: ja era plena de llibres, el Tió ja estava ben abrigat amb la seva manta i la cafetera de la zona de descans de mares i pares i adults varis, ja estava llesta. Però encara s’hi veia algun buit o altre: petits buits a les prestatgeries de llibres, buits a les prestatgeries de joguines (totes són d’empreses de km 0), buits a les parets… alguna cosa encara faltava per «entrar» a l’ordinador. Però durant aquell mateix matí, el mostrador ja va quedar «vestit» amb un gran pòster sendakià i amb d’altres de les novetats llibresques que s’hi poden trobar.

Passa quasi una setmana, ens plantem el 16 i tot està a punt: les plantes fan encara més goig, les prestatgeries estan pleníssimes i totes les joguines, amb el munt que n’hi ha, conviden a jugar… però un servidor i la Carme Parras (alumna de la quarta promoció i, per tant, companya de classe de l’Aitor) hem arribat per ajudar a caixa, perquè encara tenim fresques les pràctiques, i alguna feina o altra a llibreries on hem pogut treballar i que utilitzen el mateix programa informàtic de gestió.

La festa va començar a les 17 hores. A poc a poc van entrant familiars, amics, coneguts, algun periodista… tots embadalits amb la decoració càlida de la fusta clara de la llibreria, amb els colors dels lloms i les cobertes, i amb la varietat de jocs, des dels mussols de paper fins als calidoscopis i baldufes del mostrador. Tots prenent alguna cosa per beure, per picotejar (quin pastís més maco i més bo!)… i llavors, sense previ avís, la llibreria es va omplir de gent. Molta. I, és clar, molta canalla, igual o més embadalida que els seus acompanyants adults. Els més petits fullejaven llibres plens d’il·lustracions i/o jugaven a la catifa, amb la gran pissarra i les joguines disposades per a aquest propòsit; els joves que s’apropaven a l’adolescència, agafaven llibres amb més lletra i potser sense cap dibuix, però es miraven de reüll les joguines… els adults no dissimulaven pas i ho miraven i tocaven tot: tornaven a ser infants. I als caixers se’ns va contagiar l’alegria de veure que als nostres amics, que havien complert el somni d’obrir una llibreria, els estava anant de meravella. Va haver-hi algun problemet de principiants: algun llibre que per alguna raó havia quedat sense «entrar»; el paper del datàfon que s’acaba i s’ha de canviar; el paper de tiquet de caixa que s’acaba, es canvia i… la màquina no torna a imprimir! Però tot solucionat: era el primer dia fort (dels molts que, segur, vindran) i si els únics problemes que van sorgir són aquests, és que la base de la Núria i l’Aitor és ferma.

Ai!, que no he dit res sobre el fet que la Núria i l’Aitor es complementen a la perfecció a l’hora de portar i gestionar la llibreria, que se’ls veu d’una hora lluny que és com si haguessin nascut només per obrir una llibreria com la que han obert, que qualsevol client que entrava demanant consell (tot i ser un dia de gentada que no deixava un pam per moure’s) sortia amb una (com a mínim) bona recomanació sota el braç i que, encara que portessin molts dies de feina al darrere, tenen un somriure a la cara que mostra que estan visquent el seu somni… no sé si tindré temps per poder escriure tot això… ja sento l’olor del sopar que m’espera a taula, ara que encara està calent.

Més informació de la llibreria a www.llibreriasendak.cat, i als seus perfils a les xarxes:

—Twitter: @LlibreriaSendak
—Facebook: https://www.facebook.com/LlibreriaSendak
—Instagram: @llibreriasendak

Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria

Fotos: Zeneida Heras, Diego Ruiz i Llibreria Sendak 

Fa ben pocs dies vam fer-nos ressò al blog de l’obertura de la llibreria El Gat Pelut, que ha engegat Marta Gil, diplomada del curs passat de l’Escola de Llibreria. I quasi simultàniament obria, al Poble-sec, La Carbonera i, a l’Eixample, SomNegra. Doncs bé; hem de dir que de moment, continua la ratxa. En els propers dies i setmanes obriran les portes dues noves llibreries a Barcelona, al capdavant de les quals hi ha quatre exalumnes de l’Escola de Llibreria.

Per un cantó, La Inexplicable, que s’inaugurarà el proper diumenge, 19 de novembre de 2017. Les dues emprenedores són Gloria Arquillo i Anun Jiménez, que van seguir el curs de l’Escola de Llibreria el curs passat, 2016-2017.

L’altre projecte és la llibreria Sendak, que obrirà les portes l’11 de desembre i ho celebrarà el dissabte 16. També en són responsables dos exalumnes: Núria Càrcamo (de la darrera promoció, la cinquena) i Aitor Martos (de la quarta).

Per conèixer una mica aquests dos projectes d’obertura imminent i per animar a assistir als actes inaugurals, hem mantingut una conversa ràpida amb els seus protagonistes.

Glòria, Anun, quan us vau apuntar a l’Escola de Llibreria ja us coneixíeu i ja teníeu el projecte de muntar una llibreria. És així?
Sí, ja ens coneixíem. Fa 10 anys que ens coneixem, vam treballar plegades quatre anys, en un altre sector. El projecte ja el teníem al cap, havíem rebut algunes càpsules formatives a Barcelona Activa i al Servei d’Emprenedoria de l’Ajuntament de Terrassa, i havíem començat a treballar el Pla d’empresa. De fet, vam decidir fer el postgrau de l’Escola de Llibreria per adquirir els coneixements més pràctics de l’ofici de llibreteres.

En el vostre cas, Núria i Aitor, no vau estudiar al mateix any. Potser us coneixíeu ja d’abans? Teníeu també vocació emprenedora en aquest camp?
En efecte, l’Aitor i jo som de promocions diferents. Ens vam conèixer l’estiu del 2016 a través d’un amic comú. Jo estava immersa en un moment de replantejament vital i professional i estava interessada a estudiar el postgrau de Llibreria; l’Aitor just havia presentat el treball final de màrqueting i feia molt de temps que cercava el moment oportú per canviar el sector audiovisual pel del llibre. Vam quedar un dia per fer un cafè i vam descobrir que compartíem un mateix projecte i model de negoci. Va ser llavors quan vam adonar-nos que podíem sumar esforços per fer realitat allò que tan desitjàvem: obrir la nostra pròpia llibreria infantil i juvenil.

Anècdotes per a la petita història: com vau triar el nom per a la vostra llibreria?
(La Inexplicable) Doncs al principi havíem pensat en un altre nom, però uns amics insistien que no els agradava… I cada vegada que ens trobàvem apareixien amb un grapat de suggeriments. Un dia, va aparèixer entre els suggeriments «La Inexplicable», i així es va quedar, perquè ens va agradar com sonava, el significat, i que se’ns esqueia molt bé.

(Sendak) La veritat és que la tria del nom de la llibreria no és gaire seriosa, hehehe. En plena elaboració del Pla d’empresa vaig decidir demanar ajuda als companys de postgrau per escollir el nom de la futura llibreria. El fet de participar en aquesta pluja d’idees compartida via WhatsApp ja tenia premi: el següent dia de classe vaig portar melindros i bombons de xocolata per berenar i celebrar que, en efecte, ja teníem nom! Sendak estava entre els noms proposats, i després de debatre-ho amb l’Aitor, vam coincidir que era el millor nom per a la nostra llibreria. I el millor és qui el va proposar: en Diego Ruiz, un amic a qui estimo moltíssim.

Quina és la vostra proposta de negoci? En què voleu destacar o ser originals?
(La Inexplicable) Volem ser una llibreria amb esperit de ciutat, però sobretot vinculada al barri de Sants. Volem treballar en xarxa amb altres actors del barri (entitats, escoles, biblioteques, etc.). Apostem per un catàleg de qualitat i acurat (hem triat cada llibre!) i sobretot fer-ho en les seccions de novel·la gràfica i poesia. També volem donar prioritat a les editorials independents i locals.

(Sendak) La nostra proposta de negoci és molt clara: volem ser un espai de referència al barri, un punt de trobada i un actiu cultural que treballi en xarxa amb el seu entorn i sigui capaç de crear una comunitat de lectors al seu voltant. La Sendak vol ser un espai afectiu i acollidor on gaudir dels llibres i de la lectura i poder-ho compartir amb altres persones. Com a llibreters posem l’accent en el lector: volem ser prescriptors, però també amics i companys de viatge. I tenim una premissa amb la qual treballem cada dia: aplicar el criteri de qualitat i independència en tots els processos que formen part del funcionament de la llibreria.

Com trieu el vostre fons? Teniu bona relació amb distribuïdores, editorials?
(La Inexplicable) El fons el vam triar un per un… vam revisar en primer lloc els catàlegs de les editorials que sí o sí volíem tenir a la llibreria. També ens hem deixat aconsellar per altres llibreters i llibreteres i per les mateixes editorials. Amb les editorials tenim molt bona relació, s’han mostrat molt properes i disposades a col·laborar en activitats, facilitant condicions de venda sempre que ha estat al seu abast, contactes, etc. Pel que fa a les distribuïdores, la relació també és bona, però algunes demanen unes condicions inicials difícils d’assumir per a una petita llibreria que comença. Entenem que és un tema de confiança i que a poc a poc ens l’anirem guanyant, però els inicis són durs!

(Sendak) Tenim molt bona relació amb els nostres proveïdors, tant de llibres com de jocs i joguines. Treballem amb les principals distribuïdores, amb qui hem obert compte sense cap dificultat. Hem conegut cada un dels comercials, hem compartit un cafè i hem repassat junts els seus catàlegs de llibres. La veritat és que no ens podem queixar: el nostre projecte ha estat molt ben rebut. I aquest fet ens omple d’alegria i optimisme. Respecte la tria del fons, l’Aitor i jo escollim els llibres de manera conjunta, mirant títol a títol el catàleg d’aquelles editorials que hem seleccionat prèviament. Volem oferir un fons divers, transversal i de qualitat, i sobretot, respectuós amb el lector, que s’estengui des dels llibres per a nadons fins a la narrativa juvenil, amb una clara aposta per l’àlbum il·lustrat, els llibres de coneixements i els clàssics.

Un dels temes clau quan s’obre una llibreria és el finançament. Heu trobat facilitats, en aquest sentit? Quin tipus d’empresa heu constituït?
(La Inexplicable) Des del principi vam tenir clar que no volíem tenir un crèdit de la banca tradicional. Per això vam optar per explorar altres opcions (Coop57, ASCA, Gicoop) i finalment hem tingut el suport d’ASCA (Acció Solidària contra l’Atur) que ens ha atorgat un crèdit sense interessos, la qual cosa ha facilitat moltíssim el finançament. També hem invertit estalvis i la capitalització de l’atur (que mereix capítol a part per la dificultat burocràtica, sobretot en ser una cooperativa, perquè costa que t’informin amb claredat i sovint entren en contradiccions).

(Sendak) Actualment som dos socis i, com La Inexplicable, hem constituït una cooperativa de treball. La meitat de la inversió procedeix de fons propis i de la capitalització de l’atur de l’Aitor. La resta l’hem obtingut gràcies a un préstec d’inversió ICO. També en aquest aspecte estem força satisfets. El que més ens ha ajudat per obtenir finançament ha estat presentar un Pla d’empresa, amb el seu corresponent Pla financer i econòmic, i també al fet d’aportar el 50 % de la inversió. Les entitats financeres amb qui hem contactat ho han valorat molt.

La formació rebuda a l’Escola de Llibreria us ha servit per agafar confiança i «llançar-vos a la piscina»? Quin punt fort i quin punt feble voldríeu destacar d’aquesta formació?
(La Inexplicable) Doncs mira, no sabríem què dir-te, perquè a vegades semblava més que ens volíeu dissuadir de fer-ho (és broma!). Ho diem perquè s’insistia molt en la dificultat d’arrencar, de trobar finançament, d’aconseguir bones condicions amb les distribuïdores, etc. Però sí que és cert que la formació ens ha aportat el coneixement de l’ofici i ens ha donat la confiança per tirar endavant el projecte, ja que cap de les dues havia treballat anteriorment al sector editorial. Pel que fa al punt fort, destacaríem la varietat de temes i ponents, la qual cosa permet tenir una visió global, amb diferents opinions i maneres de fer. Un punt feble podria ser el fet que a vegades, i potser precisament per aquesta varietat, hi havia temes que es repetien.

(Sendak) Sens dubte, la resposta és sí. El postgrau de Llibreria ens ha donat una base sòlida a partir de la qual construir i fer realitat el nostre projecte. Sense aquesta formació no hauríem sabut per on començar, tot i ser coneixedors de la producció editorial actual en infantil i juvenil. Com a punt fort destacaria la relació amb els companys i l’intercanvi constant d’opinions i punts de vista, així com el fet de realitzar un treball final en grup. Per a nosaltres va ser molt enriquidor i útil. Per contra, com a punt feble destacaria la confecció de certes parts del temari i la tria del professorat. Com ja vaig transmetre en el seu moment, hi manca certa coherència interna i supervisió dels continguts que finalment són exposats a classe.

Moltes gràcies a tots quatre, Anun, Glòria, Núria i Aitor, per les vostres paraules. I moltes gràcies, sobretot, per la vostra valentia i decisió a l’hora d’emprendre aquest camí que potser serà dur, però segur que ple de petites o grans satisfaccions. Us desitgem molts èxits!

L’Escola de Llibreria, nascuda l’any 2012 per un acord entre el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, té com a objectiu principal oferir formació de qualitat al personal de llibreria. El postgrau de Llibreria és la proposta principal, a hores d’ara, per donar resposta a aquesta comesa.

El postgrau s’articula en un curs presencial de 30 crèdits, amb docència anual de mig setembre a juny, que inclou un període de pràctiques obligatòries de 100 hores. Actualment n’està en marxa la sisena promoció. Més de 100 diplomats ja han passat per aquestes aules i, segons ens consta, la meitat aproximadament està inserit laboralment en el negoci de la llibreria.

Tot i que no és la finalitat principal del postgrau, d’entre els seus diplomats han nascut diversos negocis de llibreria. Actualment, si hi comptem les dues que anunciem en aquesta entrada, ja sumen 13 les llibreries regentades per exalumnes (sense comptar les de llibreters que ja exercien i han cursat el postgrau per sistematitzar els seus coneixements o posar-se al dia). Podreu veure-les totes en un apartat especial d’aquest blog: /edl/ca/els-diplomats-obren-llibreries

Només ens resta recordar les dates de les pròximes festes d’inauguració:

19 de novembre: La Inexplicable (Galileu, 78. 08028 Barcelona)
A/e: hola@lainexplicable.cat  Tel.: 93 137 81 12 Web: http://www.lainexplicable.cat/ Twitter: https://twitter.com/_LaInexplicable

16 de desembre: Sendak (Còrsega, 461. 08037Barcelona)
A/e: info@llibreriasendak.cat. Web: http://www.llibreriasendak.cat/ Twitter: https://twitter.com/LlibreriaSendak

El passat 29 de setembre de 2017 va obrir al barri de les Corts de Barcelona (al carrer Caballero 58, a prop de la plaça del Centre) un nou negoci de llibreria, un nou espai cultural, un nou àmbit de promoció de la lectura. Aquest és un exemple que la il·lusió i la determinació vencen els inconvenients. Portar a terme un somni és un satisfacció difícilment superable.

Marta Gil Soler va estudiar Formació del Professorat –especialitat Llengua Estrangera–, i va exercir com a tal durant alguns cursos. Però empesa per les circumstàncies aviat va haver d’abandonar les aules i s’orientà cap a l’àmbit de l’empresa. Va agafar experiència en l’administració de l’empresa i va formar-se amb postgraus de gestió financera, cosa que li permeté acumular –malgrat la seva joventut– una notable experiència com a gestora en aquest camp: havia arribat a coordinar equips de més de 20 persones en el dia a dia de l’àmbit administratiu.

Però la Marta portava un cuc a dintre. Era lectora, des de ben petita. La primera lectura que la va deixar commoguda fou El zoo d’en Pitus. Més endavant arribaren Els Cinc d’Enid Blyton, Els Hollister… Des de llavors els llibres formen part de la seva vida. El 2012, moguda per l’afany de compartir amb altres les seves lectures va obrir el blog Un món de llibres. No per pontificar, ni per donar lliçons, com diu ella mateixa, sinó per donar a conèixer algunes lectures que li havien agradat. I el 2013 s’incorpora a l’equip de col·laboradors del blog col·lectiu Nosaltresllegim.cat, del Grup 62.

Com hem dit, portar a terme un somni és una satisfacció difícilment superable. Per què no intentar-ho? Per què no obrir una llibreria pròpia? Diuen que els nascuts en el signe de Taure són caparruts…

Per això, la Marta va matricular-se a l’Escola de Llibreria, per completar la formació que li mancava del sector del llibre i, alhora, per trobar l’energia i la inspiració necessàries amb la resta de companys de la seva promoció i el professorat.

I així fou el naixement d’El Gat Pelut. I per què devia triar aquest nom? Inconscientment, potser hi va influir l’anagrama de «Marta Gil Soler» («Gata: res millor»). L’amic felí no és escandalós, és ben net, acompanya l’humà guardant les distàncies, i proporciona pau i harmonia per a les lectures tranquil·les (normalment). La realitat és que la Marta té dos gats a casa i col·labora amb entitats que en l’argot intern parlen dels «peluts» en lloc de «gats».

El llançament del negoci fou precedit d’una magnífica campanya de promoció a les xarxes socials, durant el mes de juliol. Vegeu l’historial del seu Twitter i Facebook. És remarcable, així mateix, la imaginació posada en la senyalització de les seccions al local: la ciència-ficció, la novel·la negra, el còmic, el llibre pràctic i altres, compten amb una línia d’imatges basades en el logotip bàsic, que demostren una bona feina en aquest punt.

El Gat Pelut és una llibreria de barri, amb totes les connotacions positives que comporta aquesta expressió, amb la vinculació amb el territori més proper, on la Marta ha viscut tota la vida. Aquest és també un punt clau d’aquest projecte. Com a tal, orienta el seu negoci a tota la família, amb una dedicació especial al públic infantil i juvenil.

Què distingeix aquest Gat Pelut d’altres llibreries de barri «normals i corrents»? Vol convertir-se en un lloc de trobada, i per això s’han habilitat espais per tal que els lectors petits i grans puguin gaudir de la lectura i altres activitats: hi ha una zona per a llibres de segona mà i intercanvi, una pissarra enorme per als nens… En un futur pròxim començarà una agenda d’activitats que inclourà narració de contes, tallers de manualitats, clubs de lectura i xerrades d’interès general.

Prou sabem que el de la llibreria és un negoci abneGAT, pel qual de vegades cal esGATinyar-se; però on la GATzara és sovint present. Destigem molta sort a la Marta Gil en aquest projecte!

Amadeu Pons

El passat dimecres, 13 de setembre de 2017, va tenir lloc la sessió inaugural de la sisena edició de l’Escola de Llibreria. La trobada es va celebrar a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, a la plaça de la Catedral de Barcelona.

En primer lloc varen prendre la paraula els representants de les entitats que organitzen i patrocinen aquest projecte formatiu per donar la benvinguda als assistents. Joaquim Bejarano, cap de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura; Mònica Baró, vicedegana de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, i Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Tot seguit va tenir lloc l’acte central de la inauguració, que enguany va canviar de format. En lloc d’una conferència, es va optar per una conversa entre dues llibreteres, de dues generacions diferents. Núria Dòria, de Dòria Llibres de Mataró i Maite Sánchez, de Pebre Negre de Barcelona. La Núria, que acumula una llarga experiència en el sector, és membre de la Junta del Gremi i el 2016 va rebre el V Memorial Pere Rodeja. Per la seva part, la Maite és diplomada de la segona promoció de l’Escola de Llibreria i va ser guardonada amb el Memorial Ferran Lara el 2016.

La conversa va ser conduïda pel director de l’Escola, Lluís Agustí, i va girar al voltant de la pregunta «Cap a on va el negoci de llibreria?» Totes dues professionals varen coincidir a veure el futur amb una certa esperança, però a costa d’esmerçar moltes hores en el negoci i d’ampliar l’oferta de les llibreries tradicionals amb activitats al voltant de la lectura i la cultura (cursos, tallers, exposicions, presentacions…). El nou model de llibreria va més enllà de la simple venda d’exemplars i es converteix en un autèntic centre cultural, que aspira a construir una comunitat de persones que valoren el tracte directe dels llibreters i altres clients, i la recomanació ajustada als seus gustos.

Amb tot, el marge comercial de les llibreries és limitat i a mes de comptar amb la passió i l’entusiasme que els llibreters hi posen, és bàsic disposar d’una formació empresarial i de gestió que faci que el negoci sigui sostenible, adaptant-se als nous hàbits de consum, marcats per la immediatesa i la incidència d’Internet i les tecnologies.

Tot seguit es va obrir un torn de preguntes per part del públic, que varen fer referència, entre d’altres, a la problemàtica del llibre de text (que en bona part s’ha desvinculat de les llibreries), la dificultat de la selecció de les novetats (a causa de la sobreproducció existent), la manca de programes dedicats a llibres a les televisions…

A continuació es va passar al lliurament dels diplomes als alumnes que havien superat l’edició anterior, que van recollir l’acreditació de mans de les autoritats. Cal esmentar, ni que sigui a tall d’anècdota, que entre els diplomats d’aquesta promoció hi ha tres llibreters que ja tenien la seva llibreria en marxa (a Girona, Tortosa i Vic) i quatre més que pensen a obrir ben aviat el seu negoci a Barcelona (una a Sants, una a les Corts i l’altra a Sagrada Família). En total seran ja tretze les llibreries obertes per diplomats d’aquest postgrau.

En les paraules finals, Antoni Daura va recordar el projecte Hieronymus, endegat pel Gremi, encara en fase de concreció, que vol ser un fòrum de debat amb la participació de tots els agents implicats en la cadena del llibre per repensar i proposar millores en benefici de tots. Així mateix, va fer esment del portal Libelista, que ja està en marxa: una eina sorgida des del món de la llibreria per facilitar la tria i adquisició de novetats per via telemàtica. Ja per acabar, Daura va apuntar la possibilitat que en un futur la formació fornida per l’Escola de Llibreria es diversifiqui i contempli altres formats i modalitats.

Les fotografies finals del grup de diplomats varen ser el punt final de l’acte.

Fotos: Marcel Albet

A finals de març de 2017 l’Anna obria Cuca de Llum, la nova llibreria infantil d’Esplugues de Llobregat. És situada a la zona comercial Centre-La Plana, a prop de tot arreu i ben comunicada amb transport públic.

L’Anna Cuesta (Barcelona, 1978) feia temps que buscava un local a Barcelona per obrir una llibreria infantil, era, és de sempre, la seva vocació. Els que trobava o eren massa cars o no reunien les condicions mínimes per endegar un negoci. Com sol passar, l’atzar va facilitar les coses. A Esplugues, molt a prop d’on viu, es traspassava una cafeteria que l’Anna havia freqüentat, i que més d’una vegada havia imaginat que un dia podria ser la «seva» llibreria, com finalment així ha estat. 

La cafeteria era ben coneguda a Esplugues, un lloc especial decorat amb bon gust i  punt de trobada important, el nom: Cuca de Llum. A més del nom, predestinat a ser llibreria infantil, l’Anna ha pogut aprofitar bona part del mobiliari i decoració, junt un racó equipat amb una cafetera i un petit mostrador de bar on segueix servint cafès i pastes assortides. El logo de la llibreria, creat per la il·lustradora Anna Maldonado, mostra un cuca de llum (cada vegada se’n veuen menys) il·luminant un follet damunt un llibret obert.

«Allí aprendí (el bosque) que la oscuridad brilla, más aún, resplandece; que los vuelos de los pájaros escriben en el aire antiquísimas palabras, de donde han brotado todos los libros del mundo; que existen rumores y sonidos totalmente desconocidos por los humanos, que existe el canto del bosque entero, donde residen infinidad de historias que jamás se han escrito y acaso nunca se escribirán.» Ana María Matute, fragment del discurs d’ingrés a la Real Academia Española (gener de 1998).

Text pintat a la paret de la llibreria, i que l’Anna s’ha fet seu, ve a ser la declaració d’intencions, el que per ella són i representen els llibres. És llicenciada en Filologia Hispànica, el 2013 va cursar el postgrau de l’Escola de Llibreria, que la maternitat no li va permetre acabar.

La llibreria ocupa un local de 60 metres quadrats més un petit magatzem. Els llibres estan exposats «de cara», és a dir amb les cobertes mirant al lector, la qual cosa els dona major visibilitat i facilita la consulta. No hi ha separació entre llibres en català i en castellà. Una de les seccions, la més important pel volum de llibres, és la d’àlbum il·lustrat per a nens entre 4 i 8 anys, i una altra per als més petits.

Al fons de la llibreria hi ha tres seccions més, àlbum il·lustrat per a joves i adults; llibres de coneixements separats temàticament en generals, emocions, i art i manualitats, i finalment una selecció de llibres en altres llengües, francès, anglès i alemany, idioma que cada vegada té més demanda. L’oferta s’arrodoneix amb llibres de cuina, manuals educatius per als pares, de música i llibres per llegir abans d’anar a dormir.

El criteri de selecció del fons és el gust personal de la llibretera, els llibres que considera millors i més adequats, i que no acostumen a ser els més comercials. Difícilment hi trobarem algun Walt Disney o llibres on el color rosa hi sigui excessiu. La consulta a diferents blogs especialitzats en literatura infantil li és força útil. De moment, el còmic i el llibre juvenil ocupen poc espai, la intenció és anar ampliant aquesta oferta.

Disposa d’alguns articles de material educatiu i joguines. El marxandatge relacionat amb personatges del llibre infantil, Alícia, Peter Pan, Elmer l’elefant, el món d’Eric Carle, etc. els trobem a les lleixes de l’entrada, és un material que està tenint força èxit. La llibreria disposa d’un parell de taules, una per als nens perquè puguin mirar i llegir els llibres amb comoditat, i una altra a disposició de mares i pares perquè puguin esperar-se tot prenent un cafè.

El 95 % dels clients, abans de comprar, demanen consell i opinió a la llibretera. És potser en una llibreria infantil on el paper del llibreter com a prescriptor té més rellevància. Cal tenir criteri, saber-lo exposar i estar atent a totes les novetats, que són moltes. Cal saber tractar, i molt, tant amb el públic infantil com l’adult (el més difícil). Paciència i amabilitat són virtuts que es donen per descomptades. Cal, en definitiva, ser un professional ben format i motivat per reeixir com a llibreter i no morir en l’intent, l’Anna Cuesta ho està aconseguint.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

Primer va ser l’editorial, després el restaurant, finalment l’11 d’octubre de 2016 ha obert la llibreria Malpaso a Barcelona. A la dreta de l’Eixample, xamfrà Girona/Diputació, just al costat del restaurant del mateix nom. En Bernat, el llibreter de Malpaso, resumeix així el procés: «Malpaso és un projecte vinculat al món cultural, sigui en la seva vessant editorial, gastronòmica o, a partir d’ara, llibretera. L’obertura de la llibreria és un pas lògic en direcció als principis de Malpaso: animar converses, contribuir al discurs literari i fomentar la cultura».

És una llibreria generalista que ofereix literatura ben triada, amb criteris de qualitat, defugint dels títols més comercials, però sense renunciar als gran autors i a les novetats. Es defineix com una llibreria de barri, amb la voluntat de tenir un protagonisme actiu en la vida cultural del seu entorn. Clubs de lectura, presentacions, recitals, exposicions, són a l’agenda de Malpaso. El mateix dia de la inauguració ja s’ha fet la primera sessió del Club de Lectura Feminista amb les places exhaurides.

Ocupa un lluminós local de 140 metres quadrats, el blanc de prestatges i parets junt amb l’ocre de fusta del parquet creen un espai càlid, acollidor; fan que el lector, el client s’hi trobi bé. Un lloc amb petites sales on poder seure còmodament i degustar bons llibres. Una llibreria destinada a crear comunitat. A diferència de la majoria de llibreries, els llibres dels prestatges estan ordenats i agrupats alfabèticament per editorials. Dins de cada editorial, els títols són els que ha seleccionat l’equip de Malpaso. Amb aquesta ordenació es pretén que les editorials guanyin visibilitat i protagonisme, es fa més evident la coherència del disseny i la personalitat de cada editor.

Bernat Colomer (Barcelona, 1986) té llarga experiència com a llibreter; entre d’altres, ha treballat a la Casa del Llibre i a Gigamesh. Insisteix que un dels serveis de Malpaso és el de rescatar llibres oblidats. Llibres que per la raó que sigui no han estat prou valorats en el seu moment, i que val la pena recuperar.

La llibreria disposa de sis taules mòbils: quatre a la sala de l’entrada i dues a la part posterior: els llibres hi estan agrupats per temes o per similituds formals. Així, trobem la taula dels «vuit mil literaris» llibres que, pel seu nombre de pàgines, són autèntics totxos en el millor sentit de la paraula o la taula dels llibres de «Barcelona abans de Cobi (abans dels Jocs Olímpics)». La taula sobre feminisme, sobre la devaluació del treball, sobre música moderna, sobre drogues i poesia. Periòdicament se’n renovarà el contingut, llibreters i lectors proposaran nous temes.

No té magatzem, cal aprofitar al màxim l’espai disponible. Un enginyós sistema de bucs permet a la vegada guardar-hi alguns llibres i fer de seients. També per raons d’espai, el mostrador és minimalista, a més els llibreters prefereixen poder atendre el client des de qualsevol punt de la botiga en comptes d’estar ancorats en una cadira.

Nura Nieto (Ciutadella, 1987) col·labora amb en Bernat. Menys de llibretera ha fet gairebé de tot dins del món del llibre. Em mostra el shop-in-shop, un espai diferenciat dins de la mateixa llibreria on periòdicament s’hi exposen i venen articles relacionats amb el llibre i/o la lectura produïts per diferents empreses. Els articles que s’hi presenten tenen una qualitat i disseny garantits. Actualment la firma convidada és Octaevo, una empresa de Barcelona dedicada al disseny i producció de llibretes, blocs de notes i punts de llibre. També dins de la mateixa llibreria, la prestigiosa editorial Phaidon hi té un punt de venda. Phaidon està especialitzada en llibres d’art, disseny, arquitectura, cuina i fotografia, el seu catàleg viu conté mes de 1.500 títols.

Un lloc privilegiat és la part superior de la llibreria, un espai habilitat per presentar-hi exposicions de tota mena. Un balcó interior fa a la vegada de mirador i d’expositor. Actualment l’artista barceloní José Luis Merino hi exposa el seu treball. El llibre il·lustrat, la novel·la gràfica i el llibre infantil tenen el seu racó.

El disseny de l’embolcall dels llibres, les bosses de paper, se’l pot fer un mateix. Uns quants segells de goma i un tampó són a punt perquè el client esculli i estampi els que més li agradin.

Malpaso és i vol ser una llibreria diferent, està vinculada amb una editorial del mateix nom, l’ordenació dels llibres és per editorials, dins de la mateixa llibreria hi ha dos punts de venda (shop-in-shop) diferenciats. Es defineix com a llibreria de barri, però crec que per formes i contingut ultrapassa aquest àmbit. És una llibreria que vol anar més enllà del sol fet de vendre llibres (que no és poca cosa), Malpaso ha creat una zona de confort cultural que els clients, els lectors, no podran abandonar fàcilment.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

Ahir dimecres, 7 de setembre de 2016, va tenir lloc la inauguració solemne de la cinquena edició del diploma de postgrau de l’Escola de Llibreria. Com sempre, l’acte es va inscriure en el marc de la Setmana del Llibre en Català, un context que no podria ser més propici per al desenvolupament de la sessió. Enguany la cerimònia va tenir lloc al Casal del Metge, ben a prop del pla de la Seu on es feia la mostra de llibres.

El guió de l’acte no va incorporar gaires variacions respecte de les edicions anteriors. En primer lloc, els parlaments institucionals de benvinguda, a càrrec de Joaquim Bejarano, director de l’Àrea del Llibre de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), Maite Comalat, vicedegana de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Tots tres manifestaren la seva satisfacció per celebrar aquesta inauguració, que significa la consolidació de la proposta formativa de llibreters a Catalunya. El Gremi tenia des de feia molts anys el desig d’organitzar una formació sòlida per als futurs llibreters, emmirallat en el que funciona en països «nord enllà». Aquest projecte, en una època marcada per una crisi econòmica, posa davant de les empreses molts reptes. Tots valoraren l’èxit de matrícula i d’inserció laboral, objectiu últim d’aquesta iniciativa.

La part central i més acadèmica de l’acte la va constituir la conferència d’Enric Iborra, professor de llengua i literatura a l’IES Lluís Vives de València, que portava per títol «Les llibreries, els joves lectors i l’experiència de la literatura». Enric Iborra és autor del llibre Un son profund (Viena, 2013), que va ser distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Ciències Socials i Humanitats. Així mateix, és autor del blog La serp blanca, en què aborda temes de literatura. La seva dissertació es basà en l’experiència com a professor i com a lector, i versà sobre els factors que intervenen en la creació de lectors.

Tothom es mostra partidari de la lectura, però aquesta activitat demana un cert grau de concentració i de solitud, que són elements que l’allunyen dels joves. Defensa la lectura reposada, sense presses, la relectura; tot i que és necessari també acumular un nombre important d’obres llegides. La quantitat de títols que caldria llegir és tan llarga que ens pot causar una certa angoixa. Amb els anys, sol passar que les nostres lectures es van circumscrivint en determinats tipus de llibres o en autors concrets: són «els nostres llibres».

La majoria dels adolescents i joves tenen les seves primeres experiències lectores forçades pel sistema educatiu; per això és important que es planifiqui i que s’organitzi adequament aquesta matèria. Enric Iborra posa en qüestió la situació actual, que encotilla l’ensenyament de la literatura a una visió historicista i limitada a l’àmbit nacional. Aquest enfocament és totalment divergent de l’experiència lectora, que no segueix cap ordre prefixat. A més, seria convenient relacionar l’aproximació a la literatura amb la música i el cinema, ja que aquestes diferents manifestacions culturals solen estar ben presents en el cas dels lectors habituals. Per Iborra, no hi hauria d’haver cap restricció de cap tipus a l’hora de proposar lectures als joves.

I el llibreter, quin paper juga en aquest context? Hi ha moltes persones que entren a la llibreria amb el mateix posat com quan van a la farmàcia: a la cerca d’una prescripció manada per un facultatiu. Tanmateix, en la vida d’alguns adolescents passa de tant en tant que un dia entren en una llibreria; remenen i fullegen llibres. I en compren un. I a partir d’aquest moment comencen la seva biblioteca personal. Per a aquest adolescent, la llibreria se li apareix com un espai privilegiat, on podrà trobar elements de creixement personal i de gaudi. I perquè això es doni, cal que els llibreters sàpiguen crear les condicions perquè aquesta troballa es produeixi.

Un fort aplaudiment de la setantena de persones que assistiren a l’acte clogué les paraules del conferenciant. Tot seguit es repartiren els títols provisionals del postgrau als estudiants de la promoció anterior que havien pogut assistir a l’acte. Les seves cares reflectien la satisfacció per haver completat una etapa que els situa en una posició d’avantatge a l’hora de trobar feina en aquest sector.

Uns representants dels alumnes adreçaren unes paraules simpàtiques d’agraïment a l’organització i al professorat, així com uns consells de veterans als futurs estudiants, que també van assistir a l’acte. Lluís Agustí, director de l’Escola, pronuncià tot seguit una breu salutació de benvinguda a aquests estudiants que constituiran la cinquena promoció de l’Escola. L’acte clogué amb unes paraules finals per part d’Antoni Daura i de Joaquim Bejarano. El president del Gremi va apuntar l’inici d’un procés de reflexió col·lectiu entorn del llibre i la seva cadena de valor, amb el nom de Hieronymus, al qual va convidar a tots els interessats a participar-hi. Properament es farà una presentació detallada del projecte. 

Passejant per aquesta edició de la Setmana del Llibre en Català hem pogut saludar antics alumnes que actualment ja estan ben consolidats com a llibreters, com a emprenedors o contractats. En les fotos següents podeu veure els exalumnes Gonzalo Rodríguez, al capdavant de Chronos i Mar Capellades, copropietària de La Llibreria de Pedralbes Centre. Així mateix, la llibreria Pebre Negre, dirigida per Maite Sánchez, també tenia presència a la Setmana.

Aquí podreu veure l’Storify de l’acte: https://storify.com/pons/inauguracio-de-la-5a-edicio-de-l-escola-de-llibrer

Fotografies: Marcel Albet