La Llibreria Calders –ja saben, la llibreria especialitzada en llibres–, durant la setmana del 9 al 13 de març de 2015 ha presentat el cicle «El valor d’editar». Uns quants editors independents i atrevits han estat convidats per parlar i debatre sobre el fet d’editar ara i aquí. 

La darrera trobada ha estat el 13 de març. Xavi Ayén, periodista de La vanguardia i autor del celebrat Aquellos años del boom (Barcelona: RBA, 2014) entrevista Jorge Herralde, fundador i director d’Anagrama. A Ayén no li cal fer gaires preguntes; Herralde, tranquil i relaxat, explica gairebé tota la història d’Anagrama a partir d’una pregunta inicial. Fundada l’abril de 1969, al principi editava llibre polític i assaig. A finals dels setanta, donats els canvis polítics, aquests temes van deixar d’interessar. Hi va haver una davallada de vendes i una greu crisi econòmica. Herralde va apostar per editar narrativa contemporània, tant en castellà com traduïda. Aviat van arribar els primers grans èxits amb Patricia Highsmith, rescatada dels quioscs, i La conjura de los necios de John Kennedy Toole. Als vuitanta va fitxar el British dream team, terme encunyat per Herralde per referir-se al millor de la nova narrativa britànica. A partir dels noranta Anagrama es consolida i amplia les seves col·leccions. «Compactos», una col·lecció de llibres de butxaca seleccionats entre els millors títols del seu fons editorial, aquesta col·lecció té una gran acceptació a l’Amèrica Llatina. A partir del 2009 comença a notar la crisi, malgrat tot augmenten les exportacions al mercat llatinoamericà. Finalment el desembre de 2010 Herralde signa un contracte de venda a terminis amb Feltrinelli, la prestigiosa editorial italiana amb la qual comparteixen sensibilitats literàries i els uneix una vella amistat. 

Herralde explica unes quantes anècdotes, de la seva visita a casa de Bukowski i de com aquest els va rebre, a ell i a la seva esposa Lali Gubern, en calçotets i bastant begut, i de com tots tres van acabar borratxos de vi del Rin. Preguntat per les desercions d’autors, Herralde considera que hi ha un ventall de sensacions que van de la ràbia a l’alleugeriment, sobretot si finalment et treus de sobre alguns autors massa ploraners. 

Lali Gubern, col·laboradora habitual d’Anagrama, és asseguda a primera fila. Explica que actualment es dedica a endreçar papers i caixes del magatzem de l’editorial, a fer una mica net per deixar l’arxiu a punt. Encetat el torn de preguntes, algú s’interessa pel destí final d’aquest arxiu; Herralde respon que encara no ho té pensat (?).

Ha estat un privilegi poder assistir a aquesta entrevista, goso dir que històrica. Herralde, considerat un dels millors editors, si no el millor, i de més influència en l’àmbit llatinoamericà, ha demostrat que es troba en plena forma i que li queda un llarg recorregut. Com ha dit durant l’entrevista, potser un ictus seria la millor solució perquè Anagrama s’atreveixi a continuar sense ell. Des d’aquest blog felicitem la Calders per aquesta feliç iniciativa. 

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

La Calders, la llibreria Calders, ocupa un generós local de 200 metres quadrats que fa anys havia estat una fàbrica de botons. L’atzucac, el passatge, és un lloc privilegiat. Més que passatge és una placeta recollida, a cada cantonada dos bar-vermut hi donen la benvinguda. Les tardes d’estiu i matins de diumenge hi ha una gentada. El conjunt, els bars, els arbres, el passatge, la Calders, semblen gairebé un decorat, de bonic que és. 

La Calders encara fa olor de nou, de fusta, d’obra, de metall. La tarima i la barra de pi blanc. El terra cimentat. Les parets repicades han descobert la menestral combinació de totxo i pedra. S’han reforçat arcades i recuperat obertures. Taules i lleixes de ferro. Acabat industrial, en diuen. Fa de bon estar-hi a la Calders, butaques, cadires, tauletes conviden a seure-hi i fullejar llibres. A la Calders hi venen llibres de tota mena, altrament dit és una llibreria generalista. 

La Calders l’han fundat Isabel Sucunza, periodista i escriptora –ha publicat La tienda y la vida– i Abel Cutillas, historiador i també escriptor –Viure Mata, La mort de Miquel Bauçà, entre d’altres–, exllibreter de La Central, secció filosofia. Tenen previst ser alguna cosa més que una llibreria, com si fos poc. Volen que la Calders, la Llibreria Calders, esdevingui un lloc de trobada de creatius, de gent amb empenta que tiri endavant projectes innovadors. Hi haurà una zona de coworking, compartir espai i recursos de forma eficient, generar sinergies. 

Abel Cutillas i la col·laboradora ocasional Alba Duch

La Llibreria Calders s’afegeix a la llista de llibreries valentes, vegeu-ne algunes en aquest blog, que han apostat per un nou model de negoci. Una llibreria més democràtica i participativa on lectors, llibreters, autors i editors és relacionen i coneixen com mai abans ho havien fet. Llibreries connectades al lloc, al barri, al poble, properes, capaces de generar vincles de confiança entre els llibreters i els lectors/clients.

Marcel Albet Guinart