El projecte va sorgir fruit de l’atzar, quan un amic comú va presentar els dos impulsors: l’Aitor Martos, que just acabava el postgrau en Llibreria de la UB, i la Núria Càrcamo, que just el volia començar. Un any després, el 2017, ja obrien a l’Eixample Dret, en un carrer perpendicular al passeig de Sant Joan, aquesta llibreria que ret homenatge a Maurice Sendak, l’autor d’Allà on viuen els monstres (Kalandraka, 2014). L’Aitor recorda que al principi pensava obrir una llibreria generalista a la seva ciutat, Sant Adrià. «Em vaig adonar que amb el tipus d‘enfocament que a mi m’agradava, més d’autor, ho tenia molt difícil. Amb el naixement de la meva filla i la de la Núria vam reconnectar amb el llibre infantil i vam decidir apostar per una llibreria dedicada a l’univers lúdic dels infants, amb un fons molt seleccionant i de qualitat» subratlla. 

La localització al Camp d’en Grassot va sorgir analitzant el mapa de llibreries de Barcelona per buscar el millor entorn per al seu projecte. «No és per un tema de competència, perquè penso que l’objectiu comú de les llibreries és formar lectors, que després ja compraran en una o en l’altra, però ens vam adonar que era un àrea on no hi havia llibreries» explica.

Primer van aterrar a un local de 60 m2, fins que a finals de 2023 es van traslladar a un espai més gran, d’aproximadament 100 m2, just al costat de l’anterior. «Va ser la mateixa propietària que ens va oferir traslladar-nos, i nosaltres, que ja vèiem que se’ns estava quedant petit l’espai per mantenir el fons que volíem, vam acceptar», recorda.

Una llibreria per trobar-se com a casa

Només creuar la porta decorada amb el coet lunar de Tintín entres en un espai molt acollidor, amb mobles de fusta i una atenció pel detall que es percep en quadres, flors, plantes i llums, com el petit bolet vermell que decora una de les prestatgeries de l’entrada. «Volíem crear un espai on la gent es trobés com a casa, però no excessivament infantilitzat, perquè els adults també es trobessin a gust», explica l’Aitor.

Aquesta calidesa s’estén per tota la llibreria, però l’àrea dedicada als llibres de 0 a 3 anys, amb catifa de carreteres, balancí de fusta i sofà banyat per la llum que entra per la finestra d’un pati interior, et trasllada a una sala de lectura i de jocs ideal. 

L’organització de la llibreria també està molt pensada. «És molt important tenir clar l’espai que tens i encaixar-ho amb el fons que vols tenir», ens explica l’Aitor, mentre ens ensenya els croquis de la llibreria i dels diferents espais i mobles que va dibuixar per decidir on col·locar llibres i joguines. Les peces bàsiques d’aquest trencaclosques tan ben resolt són els llibres de 0 a 3 anys, l’àlbum il·lustrat, els llibres de coneixements, la narrativa, els còmics, els llibres d’importació i els jocs, tant per a infants com per als adults. «Amb aquests pilars vam dissenyar i endreçar l’espai», recorda.

També revela alguns consells de llibreter experimentat: «A l’entrada de la llibreria has de posar el que et defineixi, i en el nostre cas és l’àlbum il·lustrat; també la secció juvenil, perquè si la poses massa a l’interior, als joves i als adolescents els costa més entrar; en canvi, la secció de 0-3 anys millor més al fons, perquè els carrets de les famílies no bloquegin el pas…».

En aquests set anys han fet una aposta important pels llibres d’importació, per obres que no estan editades aquí, especialment àlbums il·lustrats. «Intentem buscar el llibre infantil de qualitat allà on sigui: Itàlia, França, Japó, Índia…», assegura. També ha augmentat el llibre d’adults, que al principi gairebé no en tenien.

Malgrat el trasllat i l’ampliació, l’Aitor reconeix que mai es pot tenir tot el que t’agradaria, però que tenen el fons «en què creiem i que poden defensar».

Activitats per a grans i petits

L’altra branca de la Sendak són les activitats. Organitzen clubs de lectura per a adults, per a nens i nenes de 9 a 11 anys i també per a famílies: un per a infants a partir de 7 anys que venen acompanyats pels seus familiars, i la Biblioteca dels Nadons, un cicle orientat a pares i mares novells.

També programen contacontes, tallers, presentacions de llibres i activitats de formació per a adults. Per exemple, ara tenen en marxa la segona edició del Cercle de Lectura d’Àlbums, que pretén ser un espai de diàleg, reflexió, qüestionament i construcció col·lectiva de significats culturals i socials per mitjà dels àlbums il·lustrats. «Totes les activitats són a càrrec de professionals, perquè nosaltres som llibreters –potser també programadors culturals– i per això busquem persones que ho poden fer millor que nosaltres», reflexiona. Totes les activitats es fan en col·laboració amb l’agenda cultural el Culturista, a l’Espai Culturista Sendak, que es troba a pocs minuts de la llibreria.

Una comunitat virtual en creixement

Al món virtual, la Sendak compta amb una comunitat important, especialment a Instagram, on reuneixen més de 14.900 seguidors. Aquí comparteixen recomanacions, activitats i algunes histories personals. També inverteixen molt de temps en la seva web, que és la via d’inscripció a les seves activitats. Igual que el seu local, la web està organitzada amb molta cura, destacant novetats i recomanacions, perquè sigui fàcil trobar el que busques i comprar-ho, ja que és una botiga en línia. Per als que volen estar al cas de tot el que fan, envien un butlletí electrònic on també comparteixen històries interessants relacionades amb el món del llibre il·lustrat.

De tornada al món físic, l’Aitor apunta que el més complicat durant aquests anys ha estat la gestió. «Costa d’imaginar-se tota la feina que hi ha al darrere. Són moltes hores, quasi no ens deixa temps ni per llegir», explica somrient. En aquest sentit, destaca la utilitat que va tenir per a ells cursar el postgrau en Llibreria de la UB. «Vinguis d’on vinguis, et dona una foto molt similar a allò que et trobaràs en una llibreria, i també eines per gestionar-ho. Recordo molts bons professors».

Recentment hi ha hagut alguns canvis en l’estructura de la cooperativa perquè la Núria Càrcamo, una de les sòcies fundadores, ha deixat el projecte, així que es queden a càrrec del projecte ell i l’Eva Carrió, també exalumna del postgrau, i sòcia d’aquest projecte cooperatiu des del 2022. Però el projecte continua. Destaca que la gran aposta de futur la van fer amb el canvi de local, però ens confessa que a vegades somnia amb obrir una Sendak en un altre lloc. «A Barcelona estem en una situació de privilegi absolut perquè pots trobar de tot, però a d’altres ciutats trobo a faltar espais on es tracti amb dignitat el llibre infantil».

Abans de marxar, li demanem una recomanació per als futurs llibreters. Després de pensar-s’ho un parell de segons, ens diu que la decisió de muntar una llibreria ha de ser «molt vocacional». «Malgrat que es tracta d’un començ, i no m’agrada parlar romànticament de la nostra feina, també és cert que has de creure en el que fas, perquè després apareixen problemes que et fan repensar-t’ho tot. Per això crec que la llibreria ha de transmetre la teva personalitat, quins interessos tens i quins llibres t’agraden. No es tracta d’anar a contracorrent, però has de creure en el que ofereixes».

Després de la nostra visita, estem segurs que a Sendak han aconseguit transmetre amb escreix el seu esperit. Si encara no ho heu fet, heu de comprovar-ho en persona!

Sendak

Còrsega, 461. 08037 Barcelona

Tel.: 93 858 76 96

Creació: 2017

Propietaris: Aitor Martos i Eva Carrió

Instagram: https://www.instagram.com/llibreriasendak/

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez 

 Les dues sòcies es van conèixer durant el curs de 2023, després de deixar les respectives carreres laborals amb el somni de posar en marxa un projecte al voltant dels llibres. La Irene, deixant enrere més de 18 anys com a editora a Penguin Random House, i la Gabriela, després de 20 anys com a advocada especialitzada en l’àrea informàtica, i treballant de project manager als últims anys. Entre classe i classe van veure que es complementaven molt bé i que a més coincidien en la idea de negoci, una petita llibreria generalista i de barri.

El postgrau va ser fonamental per aterrar aquesta visió a la realitat. «Ens va servir per aprendre el dia a dia d’un llibreter. Crec que és una visió molt necessària perquè el món de la llibreria a vegades és molt somiatruites i quan el vols traduir a la realitat, veus que és molt complicat i que darrere hi ha molta feina», explica la Irene.

També les va convèncer que era més viable aixecar el projecte juntes que no pas en solitari. «Amb tot el que implicava muntar una llibreria, vaig decidir que no em veia amb forces per poder tirar-ho endavant jo sola», recorda la Gabriela. «És una feina molt demandant, molt complicada de compatibilitzar amb la vida personal, especialment en el meu cas, que tinc un fill i una filla, i en el de la Gabriela, que en aquell moment estava embarassada del seu fill», afegeix la seva sòcia.

El punt de partida va ser el pla de negoci desenvolupat per la Irene en una formació d’emprenedoria a Barcelona Activa. «Quan aquesta agència el va validar com a viable, vam decidir que era el moment de tirar el projecte endavant», recorda. Així, a principis de 2024 va començar la cerca de locals pel seu barri, Sant Gervasi. Gràcies a la seva mare, van descobrir que estava disponible un local on recentment havia tancat un quiosc-papereria al carrer Muntaner, i els va agradar molt la localització: «No hi ha altres llibreries al voltant i és una zona molt transitada, a prop del mercat, del Centre Cívic Vil·la Florida, de parades d’autobusos escolars, de gimnasos i també de diversos centres de salut». Aquests últims s’han revelat com una inesperada font de clients. «Ens hem adonat que moltes de les persones que esperen per la seva cita amb el metge, passen abans per aquí i compren algun llibre», explica Gabriela somrient.

Una reforma integral

Després de cinc mesos de negociacions van aconseguir llogar l’espai, que han transformat completament amb una reforma gairebé integral. Per maximitzar els seus 55 m² van triar unes prestatgeries de fusta molt altes, on es reparteixen les diferents seccions identificades amb unes petites pissarres. Com a bona llibreria generalista, volen tenir una mica de cada cosa. «Aquest fons és fruit de la nostra lectura personal, però després tenim una mica de tot», explica la Gabriela. En aquesta selecció també demostren la seva complementarietat; a la Irene li agrada la novel·la negra i el llibre en català, mentre que la Gabriela, amb família brasilera i d’origen argentí, és una seguidora de la narrativa sud-americana. Aquest plurilingüisme també forma part de l’essència de la llibreria. «Per a nosaltres, el català i el castellà són una riquesa compartida. Un dels plans futurs és tenir també llibres en anglès i en altres idiomes», destaquen.

El fons ha anat creixent a poc a poc, perquè la inversió inicial, amb la reforma i la compra dels primers llibres, va ser molt gran. També s’ha anat completant amb el que demana la gent. Un exemple és la secció de creixement personal. «Per a nosaltres era molt important entendre primer la demanda del barri. En aquest sentit, no som elitistes, aquí tothom és benvingut, tots els interessos. Pensem que l’amor per la lectura es pot colar per molts àmbits, també amb el creixement personal», subratllen.

Al centre del local, en uns grans mobles que també serveixen com a magatzems ocults, han col·locat les novetats i les recomanacions. «Són les lectures que nosaltres considerem imprescindibles», explica la Gabriela. Però no són les úniques que ho fan. En una de les prestatgeries de l’entrada tenen un racó amb post-its de colors on els clients poden deixar les seves recomanacions. «Quan en tenim unes quantes, comprem els llibres que suggereixen i els deixem en aquella zona. És com una cadena de recomanacions», descriu la Gabriela.

Aquesta iniciativa és un exemple d’un dels atributs essencials d’aquestes llibreteres. «Ens agrada escoltar els clients, saber què els agrada. No ens importa passar temps amb ells i recomanar-los llibres a partir del que ens expliquen. Pensem que també és una manera de fer barri i és el que ens diferencia de les grans cadenes», expliquen. En aquest sentit, treballen molt per encàrrec. En poc més de 48 hores tenen gairebé qualsevol llibre que els demanen en persona o a través d’altres canals com WhatsApp.

El perfil d’aquests clients és molt divers. Al matí, passen més jubilats i la gent que transita per aquest dinàmic carrer. A la tarda, el torn és per als pares que venen de recollir els seus fills de l’escola. Nous lectors que aprofiten l’espai que s’ha reservat per a ells, el petit oasi, on asseguts a unes petites cadires, fullegen llibres o còmics mentre els familiars decideixen què comprar.

Suport de clients i llibreters

En poc més d’un any de vida, la rebuda al barri ha estat molt bona. «A la gent li ha fet molta il·lusió la nostra arribada. A vegades entra algú i, des de la porta, ens crida que quina alegria que haguem obert una llibreria. I marxen…», explica rient la Irene. També destaquen el suport d’altres col·legues com ara els propietaris de la No Llegiu o A Peu de Pàgina –on van fer les pràctiques del postgrau– o Figaflor, a Abrera, que dirigeix una companya de promoció, o la Rals, de Calonge. «Ens han ajudat molt, resolent dubtes quan muntàvem el negoci, demostrant el bon ambient que hi ha entre llibreters». Des del principi també han tingut l’ajut de l’Ari, que ha treballat amb elles durant aquests mesos en què ja han viscut alguns dels moments claus de tot llibreter a Catalunya, com la campanya de Nadal i la de Sant Jordi.

Entre els plans futurs, un dels principals és la creació de la web, que ja està llesta al 90 % i esperen inaugurar al setembre. Mentrestant, el seu Instagram és una representació molt acurada del que es pot trobar a la llibreria, amb novetats, recomanacions, etc. Ben aviat, oferiran en aquest espai virtual ressenyes de llibres i continguts cada vegada més interactius.

Un altre dels objectius per als propers mesos és organitzar activitats, com clubs de lectura i altres iniciatives com Books & Wines, una trobada per parlar de llibres amb una copa de vi a la mà. Això serà una mica més endavant, quan la Gabriela es reincorpori a la feina, ja que encara es troba de baixa per maternitat.

Entre els seus plans més a llarg termini també hi ha el d’oferir un petit racó amb productes amb la imatge de la llibreria –realitzada per la dissenyadora Pepa Català– com bosses, punts de llibre, tasses, etc. Però, això serà més endavant. Ara confessen sentir-se molt contentes del seu canvi vital i dels primers passos d’aquest oasi dedicat als llibres i la lectura enmig del bullici de la ciutat.

Oasi de Lletres

Muntaner, 511. 08022 Barcelona

Tel.: 608 24 88 65

Creació: 26/10/2024

Propietàries: Irene Pons i Gabriela Treutel

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez 

La passió d’aquest torderenc per tot el que envolta el món del llibre està encapsulada a la cita del poeta Vicenç Altaió que emmarca el mostrador de la llibreria: «Els llibres són la llar per al lector que tremola de fred». Aquesta flama que l’ha portat fins a convertir-se en llibreter es va començar a forjar durant els seus anys universitaris, quan va gaudir d’una beca de col·laboració a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, on estudiava Ciències Polítiques. «Em va agradar molt l’experiència i, a més, vaig descobrir que és molt enriquidor tractar cara al públic», recorda.

El següent pas va ser el postgrau de l’Escola de Llibreria de la UB, del qual guarda un grat record i que el va ajudar a entendre com funciona la indústria del llibre: «L’experiència va ser molt positiva, vam conèixer proveïdors, transportistes, editorials… em va ajudar a saber per on començar», ens explica.

Després, amb les pràctiques a la llibreria Ça Trencada, de Blanes (dirigida per Xavi Ros, un altre diplomat de l’Escola de Llibreria), ja va veure que aquest era el seu futur. Només faltava triar el moment adequat, que va arribar amb el tancament de la llibreria Núria el maig de 2024: «Fa dos anys ja n’havia desaparegut una altra d’especialitzada en manga i ja només ens quedaven un parell de papereries. Vaig veure una oportunitat i em vaig decidir a agafar el relleu».

El local és una antiga sabateria de prop de 50 m², de la qual ha heretat un banc a l’entrada on poder seure, per descansar, llegir o contemplar les propostes que selecciona amb cura al seu enorme aparador. A dins, espera un espai amb un gran expositor central dedicat a les novetats, que és fruit de l’aprenentatge d’aquests primers mesos en funcionament. «Aquest moble l’he afegit fa poc –ens explica l’Oriol– perquè m’he adonat que la gent prefereix que els llibres estiguin una mica desordenats i també en posició horitzontal, no vol anar mirant els lloms amb el cap girat».

En aquest temps, també ha crescut la presència del llibre infantil, situat al fons de la llibreria i acompanyat de dues petites cadires perquè els més petits puguin gaudir de la lectura mentre els seus pares fan una ullada a la resta de llibres. I poden trobar obres de tota mena, perquè l’esperit d’Una Mà de Llibres és generalista: assaig, poesia, novel·la gràfica, ciència-ficció, fantasia, cuina…

La selecció d’aquest fons divers és un dels aspectes que li ha portat més feina. «Em va costar molt triar les novetats de les editorials, no pots llegir-ho tot i t’has de guiar per ressenyes i per les pròpies editorials. Sap molt de greu si has de tornar algun llibre que has triat amb tota la il·lusió», ens confessa. 

També subratlla la importància de ser àgil gestionant els encàrrecs dels clients. «La gent se sorprèn quan veuen que soc tan ràpid com qualsevol de les grans cadenes de llibres i llavors comencen a demanar títols i fer encàrrecs», apunta.

Art, jocs i contacontes

L’art també té un espai a la llibreria. Es venen làmines de la il·lustradora Flavita Banana, que decoren algunes de les prestatgeries, així com calendaris i peces de ceràmica d’artesans de Tordera com la Clara Castelló. «Jo els ofereixo el meu aparador. Crec que ens hem d’ajudar entre tots», afegeix. Un petit catàleg de jocs, tant per a adults com per a nens, completa l’oferta.

Mentre ens explica això, entra a la llibreria la responsable de l’Escola d’Adults de Tordera. Parlen uns minuts sobre el llibre del pròxim club de lectura que organitzen. Per a l’Oriol és molt important crear sinergies amb entitats com aquesta. També amb les escoles de Tordera i dels pobles veïns. «No pots esperar assegut que vingui la gent, has d’anar a buscar-la», sosté convençut. 

Per això, un dels seus objectius és començar a fer presentacions de llibres, tallers i, més endavant, organitzar un club de lectura. De moment, la primera activitat ha estat L’hora del Conte, un contacontes per als més petits que ha debutat amb èxit. Per a la segona edició ja ha hagut de demanar inscripció prèvia per no deixar gent fora.

La següent fita del calendari és amb motiu del 8 de març, el Dia de la Dona, per al qual li agradaria organitzar un acte. La idea ha estat de la seva parella que, igual que la seva família, l’està ajudant molt en tot el procés. «Jo soc qui porto el dia a dia, però no ho considero un projecte individual. Tots aporten el seu gra de sorra», explica. 

La seva parella l’ajuda a gestionar l’Instagram de la llibreria, on van publicant les activitats i recomanacions de llibres. També té una pàgina web amb un catàleg en línia des d’on es poden comprar o encarregar llibres. «Un altre dels objectius per als propers mesos és donar-li més visibilitat», avança. 

L’experiència d’aquests primers mesos de funcionament –amb la campanya de Nadal inclosa– i l’acollida per part dels clients han estat molt bones. «Em diuen que ja feia falta una llibreria com aquesta», comenta orgullós. Els prometedors primers passos d’Una Mà de Llibres per il·luminar durant molt de temps el centre històric de Tordera.

Una Mà de Llibres
Ciutadans, 15. 08490 Tordera
Tel.: 93 679 88 15
Creació: 23/11/2024
Propietari: Oriol Serra

https://www.unamadellibres.cat/
Instagram: @llibreria_unamadellibres

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez 

Al mes de novembre d’aquest 2024 teníem previstes algunes presentacions per celebrar aquest aniversari, però tot quedà en paper mullat. El fatídic 29 d’octubre s’ho emportà tot. La nit anterior i durant el matí va ploure tant i tan intensament que els albellons no podien absorbir tanta aigua, inundant ja alguns carrers del poble, l’Alcúdia a la Ribera Alta del Xúquer, on com a gats escaldats ja esbrinàvem que aquell dia anava a ser complicat. I decidírem no obrir la llibreria. Però mai hauríem imaginat el que ens esperava. De vesprada, cap a les 18.00 h, el riu magre que mai havia desbordat a la població o almenys no hi ha ja memòria col·lectiva de tal fet, començà a inundar els carrers d’aigua i fang. L’aigua avançava amb força i el nivell pujà ràpid i arrossegà el que trobà al seu pas, canyes i fang, i contenidors i fang, i cotxes i fang i més canyes, tot acompanyat d’una remor contínua ensordidora i que feia por. 

L’endemà, en baixar de casa, un paisatge desolat ens acompanyava cap a la llibreria i el que vèiem anava augmentant els nostres temors. En obrir la porta, llibres nadant, expositors bolcats, aigua i fang i plors i por i incertesa.

Amb el meu germà començàrem a netejar i treure tots els llibres mullats, material i objectes que quedaven inservibles. El títol més perjudicat, Xarxes, d’Eloy Moreno (Nube de Tinta, 2024), feia tan sols uns dies que havia entrat com a novetat, tot un expositor promocional de peu. Aquests tipus d’expositors que ens proporcionen les editorials van caure tots, El Clan de Carmen Mola (Planeta, 2024); El niño que perdió la guerra, de Julia Navarro (Plaza & Janés, 2024)…, a més de tots aquells que es trobaven a les baldes inferiors de les prestatgeries. Quasi 400 títols i vora 750 exemplars hem calculat, a banda de les prestatgeries que estan per canviar i altres desperfectes.

Sense llum, telèfon i aigua es feia més complicada la feina, però amb l’ajuda de familiars, amics i alguns clients que van anar sumant-se vam poder treure el fang, qüestió imprescindible per avançar i que no es perjudicaren més o es feren malbé més objectes o articles. Van ser deu dies els necessaris per netejar i organitzar de nou la llibreria per poder tornar a obrir. Davant la por i la incertesa s’imposà l’obsessió per obrir el més aviat possible i d’aquesta sorgí la determinació i energia per aconseguir-ho. Aleshores ens va colpir la segona onada, la de la solidaritat i els missatges d’ànim i suport de molta gent anònima que una vegada restablertes les comunicacions ens cridaven o escrivien per veure com podien ajudar. Un TikTok de la meva filla i una nota amb les llibreries afectades del Gremi de Llibrers de València a les xarxes van ser els detonants perquè la comunitat lectora es posés en marxa per ajudar. Igual que a la covid 19, tindre una pàgina web va ser fonamental. En aquest cas ha estat determinant per poder seguir venent llibres en aquest moment tan difícil. Cal també destacar el paper de les estructures organitzatives del sector, molt especialment el Gremi de Llibrers amb el seu equip tècnic o CEGAL que han estat donant suport i gestionant moltes de les ajudes que es destinaven des dels actes solidaris que s’han organitzat.

Quinze dies després del desastre vam poder obrir les portes de nou, contents i animats, i amb el desig que altres llibreries afectades també puguen tornar a obrir, algunes ja ho han fet, d’altres tardaran.

Néstor Ferrando
 

L’Esplai Llibres
Av. Antonio Almela, 42 baix
46250 L’Alcúdia
Tel.: 96 299 62 07
https://www.esplaillibres.com/cat/

Era el mes d’abril del 2004, el mes de Sant Jordi, quan a Badalona, al cèntric carrer del Canonge Baranera (també conegut col·loquialment pel carrer d’en Cueta), al número 78, obria la llibreria Saltamartí. Llavors, en un radi no gaire ample, podíem trobar tres llibreries més: Al Vent, El Full i la sucursal badalonina d’Abacus, que anys més tard es desplaçaria a un altre local, on encara es troba. Totes tres eren a prop, i el lloc on la Sílvia Muntané i en Gerard Remendo van decidir obrir la Saltamartí responia als mateixos paràmetres: sí, igual de cèntrica; però el centre de Badalona és ampli i s’hi arriba de maneres molt diverses. 

La llibreria Saltamartí va obrir com una llibreria generalista, i actualment hi podem trobar les novetats literàries del moment i, al seu fons, un bon assortiment amb diversitat de gèneres, des de ciència-ficció a novel·la negra, literatura infantil i juvenil, guies de viatge, assaig –tant feminista, com polític o de ciències–… Un fons d’uns 12.000 llibres en uns 100 m² de llibreria, presidida per la paret del fons, pintada expressament per l’artista Gerard Sala, que ha mort recentment.

Però tornem a la dècada dels 2000… Uns pocs anys més tard, i al mateix carrer, però a la «vorera» del davant (bé, aquest carrer és de vianants i no hi ha voreres, però ja m’enteneu) i a l’altra cantonada de l’illa de cases, obria físicament la llibreria de vell Fènix (que al 2016 tornaria als seus inicis, virtuals). I també arribava la crisi econòmica del 2008, i amb ella el tancament de la llibreria Al Vent.

La Saltamartí va resistir, amb la creació d’un club de lectura, oferint serveis de recomanació a les escoles de la ciutat (per a tots els nivells educatius), servint les biblioteques badalonines, venent llibres de text de diversos cursos educatius, celebrant ja sigui trajectòries literàries o el desè aniversari de la pròpia llibreria, xerrant i presentant novetats literàries (tant a la pròpia llibreria com aprofitant l’Espai Betúlia si es preveu que l’afluència de públic pot ser considerable), i aprofitant el Sant Jordi, amb la signatura de llibres dels autors i autores locals. Però no només això: encara recordo l’any que va venir Almudena Grandes i, abans de l’hora de signar a la plaça de la Vila, va fer una xerrada al mateix carrer Canonge Baranera… Era arriscat perquè, com diu el refrany, a l’abril aigües mil, i va ploure, però la Sílvia era allà paraigües en mà tapant una simpàtica i propera Grandes. Anys després es recuperarien les presentacions al carrer; el motiu va ser un virus i una pandèmia… Però no avancem esdeveniments.

Abans ens hem de situar a l’any 2018: la Sílvia i en Gerard buscaven algú més, i l’escollida fou la Magda Gual: havia estudiat Filologia i un màster en Edició i, a més, havia fet pràctiques en una agència literària: era pràcticament inevitable, amb aquesta trajectòria, que acabés estudiant el postgrau en Llibreria de l’Escola de Llibreria, precisament en la mateixa cinquena promoció que qui escriu aquestes línies; però això és una altra història. Aquell Sant Jordi del 2018, a la parada de la llibreria que llavors es col·locava a la plaça de la Vila, recordo que va començar el seu primer contacte laboral amb la Saltamartí, i va ser a partir del juny quan ja se la veia al local de Canonge Baranera.

I arriba el 2020, i amb ell la jubilació d’en Gerard. I el virus, i la pandèmia, i setmanes durant les quals no vam ser pocs els badalonins que els vam donar suport i vàrem comprar llibres sense poder veure’ls ni tocar, i esperàvem que ens deixessin sortir de casa ben aviat, ni que fos una estona, per poder recollir-los i veure com estaven, i que anàvem a les presentacions al carrer perquè els llocs tancats eren perillosos, i bé, totes aquelles restriccions que esperem que no tornin a produir-se. I quan ja començaven els temps que semblaven prepandèmics, a Badalona va obrir una nova llibreria, la Mitja Mosca, de la qual ja se n’ha parlat en aquest blog i que, en certa manera, venia a suplir el tancament d’uns anys abans de la llibreria El Full per jubilació.

I arriba el 2022, i qui es prejubila és la Sílvia. I des del juliol, la Magda passa a ser propietària de la Saltamartí. I arriba el 2024, i el 7 d’abril es celebra el vintè aniversari, amb les llibreteres actuals: la Magda, la Mònica, l’Ariadna i l’Anna. I quins objectius es planteja la Magda? «Que la gent ens conegui i vegi que, tot i haver-hi hagut un canvi, no vegin una diferència molt gran».

A quins canvis es refereix? Doncs per exemple, ara hi ha un nou club de lectura (i aquest estiu n’han celebrat un d’especial dedicat a la saga Blackwater); una pissarra a la porta de la llibreria recomanant llibres del fons; unes lleixes especials per als autors i autores de la ciutat, com Joan Soler i Amigó, Sílvia Soler o Rocío Bonilla; alguns llibres sorpresa, embolicats i amb una breu descripció però sense poder veure quin llibre estàs comprant; o posar a la venda una mica de marxandatge relacionat amb el món dels llibres.

I quins reptes té la Saltamartí? «Ampliar-la; però això és somiar truites». No sé si això és somiar truites o no, però tenint en compte tots els reptes inesperats que la Saltamartí ha esquivat durant aquests vint anys (afegits als que pot tenir qualsevol negoci sumats als propis d’una llibreria), jo li auguro i li desitjo com a mínim vint anys més de fer barri i ciutat a través dels llibres.

Saltamartí Llibres

Canonge Baranera 78, 08911 Badalona

Tel.: 93 384 00 71. A/e: saltamarti@saltamarti.cat

https://www.saltamarti.cat/cat/

@Saltamartillibr

Diego Ruiz Llamas

De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria

El local es troba al barri de Collblanc, a l’Hospitalet de Llobregat, molt a prop del mercat i al mateix carrer del parc de la Marquesa que alberga la torre Barrina, una construcció d’estil historicista que data de 1867. «Al principi, la idea era buscar un espai al Clot, però hi havia molta competència i ens vam adonar que a Collblanc ‒el barri de la Noèlia i l’Alícia‒ amb una densitat de població molt gran, no hi havia cap llibreria a prop». És en Daniel qui amablement m’explica la intrahistòria de la llibreria, mentre contesta trucades i atén els clients darrere d’un taulell il·luminat per un colorit fons verd.

Els tres socis es van enamorar d’aquest local després de descobrir el seu pati interior amb el celobert, un complement perfecte per als 70 m² que dediquen a la llibreria i per a l’altre espai de 80 m², anomenat L’Espora, que comparteixen amb altres cooperatives per mancomunar recursos i serveis. Perquè Espai Llavors és una cooperativa, tota una declaració d’intencions sobre l’esperit del projecte, que vol anar més enllà de la botiga i convertir-se en un punt de trobada.

De fet, en aquest local sempre hi ha moviment: presentacions de llibres, de jocs, tallers d’escriptura, tallers d’enquadernació, clubs de lectura… «El que té més èxit és el club de lectura feminista, però també en tenim sobre el món del treball, narrativa, ciència-ficció i fantasia, i de GRIT-LIT». En Daniel m’explica que darrere d’aquestes sigles es troba un gènere protagonitzat per la classe blanca, rural i pobre dels Estats Units, al qual l’Alícia és molt aficionada. «Hem organitzat clubs sobre diferents temàtiques, però aquestes són les que han funcionat», confessa.

El ventall d’activitats no s’atura aquí, ja que també organitzen una lliga de Trivial mensual molt concorreguda, concerts ‒com el que van organitzar pel seu segon aniversari‒, vermuts, cinema a la fresca i, fins i tot, aviat començaran classes de ioga. «Amb la competència d’Amazon i la venda en línia, viure només de la venda de llibres és molt complicat, per això has de fer que passin coses», afegeix en Daniel.

I déu-n’hi-do si en passen! Aquesta efervescència és una marca de la casa i un dels seus objectius des que es van engrescar en el projecte: «Nosaltres no volem només vendre llibres, sinó crear comunitat i impulsar el barri, que la gent es conegui i estigui unida», subratlla.

Aquesta imbricació amb l’entorn es pot percebre en obrir la porta de la llibreria, ja que la taula que et dona la benvinguda està dedicada a autors de l’Hospitalet i llibres sobre aquesta ciutat. «Vam decidir posar-la com una manera d’apropar-nos al barri quan vam inaugurar la llibreria, però ha tingut tant d’èxit que l’hem mantingut. A més, sempre tenim llibres per escollir», reconeix.

Amb totes aquestes iniciatives, l’acollida ha sigut molt bona. En Daniel recorda que, al principi, molta gent els donava les gràcies per obrir una llibreria al barri. «Quan ideàvem el projecte teníem una idea de llibreria més política, però com que pràcticament era l’única llibreria de l’entorn, vam decidir apostar per una model més de barri, però sense oblidar la vessant social i política», explica.

Aquesta heterogeneïtat és el que transmet la llibreria, que combina seccions més habituals com narrativa, fantasia, ciència-ficció i una àmplia àrea infantil, amb altres espais dedicats a continguts més crítics i combatius. Alguns d’aquests llibres, i també el mobiliari, els van heretar de la llibreria Contrabandos, que justament el 2020 va traspassar el seu local del barri del Raval. També han continuat el seu model de promoció d’editorials independents, llogant espais de la llibreria per a segells com Descontrol, Traficantes de Sueños, Lit-era o Fuhem. «És una manera de donar-los visibilitat i també de tenir uns ingressos mensuals fixos», explica en Daniel.

En aquests dos anys de vida, sembla que la combinació ha tingut èxit i ja han arribat als 50 socis que, amb la seva quota, obtenen descomptes en llibres i activitats, i també participen en la direcció del projecte a l’assemblea anual. A més, es confessen «orgullosos» d’haver aconseguit un públic fidel i molt divers on «qualsevol s’hi troba còmode, des de persones més implicades en moviments socials a gent que no té aquestes motivacions».

Abans de marxar, li pregunto sobre els seus plans de futur, i ens desvela que els agradaria engegar una editorial. Tant de bo ho aconsegueixin, igual que van convertir una idea il·lusionant durant el postgrau en un espai acollidor ple de llibres i de vida.

Espai Llavors
Llobregat, 66
08904 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 693 26 25 54, 93 032 29 56
https://espaillavors.cat/llavors_trabajando/
https://www.facebook.com/espaillavors.llibreria
https://twitter.com/EspaiLlavors
https://www.instagram.com/espaillavors.llibreria/

Text i fotografies: Juan Agustín López Martínez

Per fi, entro. M’atén la Marta, llibretera especialitzada en la secció infantil-juvenil que, a més a més, s’encarrega de l’elaboració dels racons temàtics o centres d’interès i de les activitats culturals.

Em convida ben amablement a endinsar-me en aquest petit paradís i m’explica amb naturalitat i professionalitat tots els productes i espais. Sens dubte una bona acollida i una sensació de proximitat que valoro i aprecio perquè et fa sentir molt bé, com una convidada a una casa on els detalls no et deixen indiferent.

En Jesús Andrés és el llibreter i propietari d’aquest bonic i interessant lloc. Ens explicarà una mica la seva experiència. Una tasca diària al servei de la cultura i del barri:

«Cada dia ens aporta noves propostes que ens fan renovar la nostra mirada sobre el que considerem no només una llibreria, sinó un espai cultural implicat en el teixit vital del barri».

Com neix la Llibreria de la Imatge i com evoluciona?
Des del seu inici l’any 1988 fins a l’actualitat, ha mantingut l’especialitat de la imatge com a fil conductor (il·lustració, fotografia, cinema, llibre infantil…), però és també una llibreria generalista on es pot trobar qualsevol tema. Amb el temps i aquestes especialitats, fa uns quatre anys vam inaugurar un espai per fer exposicions periòdiques.

Què és el que us va moure a encetar aquest repte?
Des dels 16 anys, el sector del llibre ha estat el meu espai professional. La decisió d’obrir una llibreria és el resultat de l’experiència acumulada i la convicció que, dins de la cadena del llibre, les llibreries són les baules més creatives i lliures.

Quin perfil de client teniu?
Molt variat. Des de nens de dos anys fins a adults sense límit d’edat i preferències culturals.

Quins productes o serveis oferiu?
Llibres i gadgets relacionats amb el món audiovisual. Fem tota mena d’activitats culturals (presentacions de llibres, autors, editors, lectures poètiques, conferències filosòfiques, conta-contes, clubs de lectura, cinema fòrums…). Fem recomanacions de lectura, tenim botiga virtual on destaquem les novetats editorials i fem exposicions de fotografia, il·lustració, pintura…

Quin ús feu de les xarxes socials?
Per informar de les nostres activitats. També aportem articles de creació sobre diferents temes, especialment cinema.

Quina seria la vostra distinció i implicació amb el vostre entorn?
Totes les activitats les fem de franc. Ajuden a la participació dels nostres veïns. Sempre estem atents a les opinions, criteris, converses que ens aporten els que ens visiten… sempre diem que la Llibreria la fan tots ells, tothom. Nosaltres escoltem.

Com va ser la feina durant el confinament?
Amb més servei que mai. Porta a porta.

Com veieu el futur del món llibreter?
Amb molta vitalitat. Considerem que és la part del sector del llibre amb més possibilitats d’aportar renovació.

Quina o quines revistes i editorials ens recomaneu i per què?
La revista de cinema Caimán: cuadernos de cine és, actualment per a nosaltres, la més completa. Editorial Pagès: un segell editorial que porta molts anys editant des de les Terres de Ponent tot tipus de llibres, en català.

Què és el millor de la vostra feina?
La llibertat de creació.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuació!

Text i qüestionari: Nuara López
Fotografies: Llibreria de la Imatge

https://llibreriadelaimatge.com/

 llibreriadelaimatge

Interessant ocasió per entrar i remenar llibres, o si ets més tímid@, mirar o demanar informació.

La Raquel i la Clàudia, responsables d’aquesta iniciativa, ens desvetllen en aquest qüestionari els entrellats del seu projecte i alguna cosa més.

Com neix «Crisi, espai de pensament crític»?
Crisi és una cooperativa sense afany de lucre que sorgeix del desig de buscar espais de pensament i estudi alternatius a l’acadèmia. Les tres sòcies de Crisi teníem la sensació que l’estudi estava molt lligat a una etapa determinada de les nostres vides i que, després, resultava molt difícil trobar espais on pensar conjuntament des del plaer i la reflexió crítica.

Què és el que us va moure a encetar aquest repte?
Precisament aquest desig. Totes les sòcies havíem estat vinculades d’una manera o d’altra a l’acadèmia, però teníem moltes ganes de trobar també un espai alternatiu on poder fer altres coses. Per això vam decidir engegar aquest projecte.

Quin perfil de client teniu?
El perfil és variat, però la gran majoria són dones entre els 25 i 35 anys que es troben en una situació semblant a la nostra o que comparteixen les ganes de seguir estudiant.

Quins productes o serveis oferiu?
Fem cursos i tallers sobre filosofia, feminismes, literatura, cinema, cultura visual, teoria crítica… La nostra activitat principal són aquests cursos on posem l’amor a l’estudi i els afectes al centre. A banda d’això, Crisi també és una llibreria especialitzada en filosofia, feminismes i poesia, on es poden trobar les lectures recomanades dels nostres cursos.

Per què «Crisi»?
Hem triat «Crisi», en català, pensant en l’arrel del verb grec krínein, d’on ve la paraula «crítica». Krínein significa «diagnosticar» i «decidir», i es feia servir en contextos mèdics on el pacient es trobava entre la vida i la mort. A Crisi ens volem situar en aquesta línia decisiva: entre allò que ja s’ha construït (i s’ha de revisar) i allò que encara està per vindre. Per nosaltres, pensar sempre implica la posada en crisi d’alguna cosa, fins i tot d’una mateixa.

Quina seria la vostra distinció i implicació amb el barri?
Moltes de les estudiants que venen als cursos de Crisi son veïnes del barri, i ens agrada molt participar i fer xarxa amb altres activitats que tenen lloc al barri de Sant Antoni. A més, en aquest barri es condensa ara mateix un gran nombre de llibreries, a banda del mercat dominical de llibre antic, i ens agrada molt formar part d’un barri amb un vincle tan fort amb els llibres.

Com veieu el món llibreter?
Nosaltres som molt «novates» dins d’aquest món, però ens sembla que ara mateix és un moment molt important per a les llibreries independents. Tot i que en el nostre cas l’activitat llibretera està molt estretament relacionada amb el nostre projecte de cursos, ens sembla que moltes llibreries han hagut de redefinir el seu paper com a llocs no només de circulació de llibres, sinó de dinamització de tota mena d’activitats culturals. A més, l’espai de la llibreria permet una relació amb la lectura i el seu cercle (recomanar llibres, llegir de manera compartida) que de cap manera es pot trobar a altres plataformes com Amazon o grans superfícies.

Darreres lectures, les podem conèixer?
La Clàudia ara mateix està llegint Sumergirse en el naufragio, de l’Adrienne Rich, publicat a Sexto Piso. I la Raquel segueix fascinada amb la seva darrera lectura: Las malas, de Camila Sosa Villada, publicat a Tusquets.

Quina o quines editorials ens recomaneu i per què?
La Clàudia recomana les editorials La Bella Varsovia i Kriller71, per la seva feina de difusió de poesia contemporània i la seva aposta per veus diferents i poètiques noves i arriscades. La Raquel recomana Virus Editorial que és també distribuïdora i cooperativa, per la cura que posen en tot el que fan.

Què és el millor de la vostra feina?
Poder accedir als llibres, treballar amb ells i tenir l’oportunitat de llegir-los i estar al cas dels moviments editorials. Però realment el millor és parlar amb les persones que passen per la llibreria sobre les seves lectures, fer recomanacions mútues i posar en comú l’amor pels llibres.

Moltes gràcies per atendre’ns i molts èxits i continuïtat!

Crisi
Floridablanca, 90
08015 Barcelona
Tel. 935346907
spaicrisi@gmail.com
https://crisicoop.org/
Facebook: https://www.facebook.com/espaciocrisi
Twitter: https://twitter.com/crisicoop
Instagram: https://www.instagram.com/crisicoop/

Introducció i qüestionari: nuara lópez
Fotografies: Crisi

La llibreria Gibert, emblema de la Rive Gauche des de fa 135 anys, tanca les portes de les seves quatre botigues parisenques de la plaça Saint-Michel. Le Quartier Latin perd un dels seus darrers símbols.

«C’était la place du savoir»

El 24 de febrer d’enguany, el diari Le Monde publicà un article extens signat per Annick Cojean per anunciar el tancament de la llibreria Gibert Jeune, amb aquest títol: «C’était la place du savoir» (Era el lloc del saber). El passat ja s’apodera d’aquest indret emblemàtic, ja no tornarà a ser part del nostre present. Però, què és el que se’n va amb Gibert? Què és el que perd o perdem, no només París sinó tots nosaltres?

Aquest tancament ens ha de permetre reflexionar sobre dues qüestions: la qüestió de la viabilitat econòmica d’un negoci dedicat exclusivament a la venda de llibres i la qüestió del llibre, de la seva agonia, del seu patiment o de la seva lluita per sobreviure en un món sotmès a una digitalització preponderant que ens exposa irremeiablement a una fragilitat cognitiva. Amb Gibert no mor el llibre només, sinó les llibreries com a lloc que encarnava el saber i ens enfortia intel·lectualment i humanament… això ens ha de fer reflexionar.

La llibreria Gibert tenia la primícia de barrejar ofertes de llibres nous, però alhora llibres de segona mà, i per als estudiants que corríem per allà, això era impecable com a proposta, hi anàvem a comprar un llibre modern i sempre en sortíem amb quatre o cinc llibres de segona mà afegits.

Comprar llibres a Gibert ens feia créixer, sempre que sortíem d’allà havíem crescut una mica, alimentats per una cosa que era el desig de saber encara més, el desig de fer-nos grans i enfortits per la necessitat de pensar el nostre món, de no deixar-lo descarrilar sol sinó d’acompanyar-lo en els seus avançaments i en el seu progrés.

El seu fundador, Joseph Gibert, havia nascut al 1852 a l’Alt Loira i decidí cap al 1886 pujar cap a París amb una missió força concreta, alimentada per una convicció, que la reforma de Jules Ferry, que transformava l’escola en gratuïta i obligatòria, canviaria les nostres vides. Gibert arriba a París amb una maleta carregada de llibres per exposar-la al Quai Saint-Michel, on va començar com a bouquiniste amb una ambició molt tranquil·la, una maleta amb 3.000 llibres, poques despeses i amb una reputació de molta serietat. Gibert era un llibreter que llegia.

Finalment li va anar tan bé que obrí una mini botigueta al número 17 del Quai Saint-Michel, després al número 23 i al 27, tres locals un darrere l’altre en els quals passaria 12 hores diàries i tots els dies de la setmana, ordenant, fitxant, carregant, netejant… no hi havia ningú que l’aturés. No era un marchant ordinari, quan venia un llibre sempre tenia alguna cosa a dir sobre aquell llibre.

És cert que Joseph Gibert comença a vendre molt gràcies a la venda del llibre escolar, però ben aviat va diversificar l’oferta publicant la revista Le livre al 1896, una revista bimensual de bibliografia i bibliofília on fa esment de les obres més antigues que arreplegava comprant biblioteques particulars i estocs de llibres antics. Al 1915 el nostre llibreter mor deixant la seva esposa Elise al front d’un negoci que funciona de meravella. Els dos fills del matrimoni divideixen el negoci en dos, Gibert Joseph i Gibert Jeune, el segon dedicat al llibre més antic i a l’obra bibliòfila. Els dos germans no es desavenen, però sí que tenen la voluntat de fer dos camins que volen diferenciar absolutament. El públic, emperò, no fa la diferència entre Josep i Jeune; tant entra en un lloc com en l’altre; però la rivalitat entre els dos negocis acaba sent molt important (el tema del llibre escolar d’una banda i el del llibre d’ocasió d’una altra). Malgrat aquesta voluntat de prendre camins diferents per part dels dos germans, al públic li agradava que les dues llibreries estiguessin tan a prop l’una de l’altra. Una compra d’un costat implicava, molt sovint, una altra a l’altra botiga, i encara que el llibre d’ocasió es podia considerar l’ADN de la llibreria, la hibriditat llibre d’ocasió – llibre modern ha explicat i garantit finalment el seu èxit comercial. 

La plaça Saint-Michel esdevé el lloc del saber. Els nets seguiran al capdavant d’un negoci d’una potència màxima que cada principi de curs factura unes quantitats inversemblants, no hi ha estudiant ni parisenc que no hagi posat un peu a Gibert, sense comptar també visitants d’arreu del món, turistes que sortien del Louvre i caminant anaven enfocats cap a Gibert a comprar llibres. Le Louvre – Notre – Dame i Gibert formen un itinerari que ha guiat més d’un turista.

Però sempre hi ha hagut una rivalitat subjacent entre Gibert Joseph i Gibert Jeune, els empleats d’una llibreria no són benvinguts a l’altra. Una rivalitat que no s’ha sabut controlar, rivalitat familiar, entre els fills que no han sabut aparcar un tipus de gelosia exportada de la infància i no resolta a l’edat adulta.

La següent generació no ha sobreviscut al trencament dels cosins, però a més del tema afectiu hi ha hagut diversos factors més pragmàtics com la gratuïtat dels llibres escolars dictada pel govern de Mitterand i que per a Gibert Jeune va implicar una caiguda massa brutal de les vendes…, a l’any 1986 hi ha un atemptat de Hesbol·là que destrossa la llibreria principal, que tanca durant un any. L’any 1995, una altra bomba a prop de l’estació de metro Saint-Michel, a pocs dies de l’inici de curs tan crucial econòmicament per a la llibreria, fa que tanquin durant un mes el barri.

Tot això porta a un intent urgent de redinamitzar la marca, Régis Gibert demana a Françoise, la seva filla, de posar en marxa una modernització, sobretot informàticament, desafiant la mala voluntat del seu pare i del seu oncle. Françoise fa uns canvis vàlids, però acaben trencant la relació per incompatibilitats de personalitat. Apareix en Bruno Gibert, cosí de Françoise, que proposa una revolució més dolça per pujar la xifra de negocis, tanmateix els seus esforços seran insuficients per reincentivar l’empresa davant d’una altra amenaça imminent, l’arribada d’Amazon, Momox, Rakuten, Leboncoin amb la venda de llibres en línia. Gibert hagués pogut pal·liar-la amb la presència d’un fons impressionant, però s’ha endarrerit irremeiablement, acumulant errors en la informatització de l’empresa, fallant en el control i en l’aprofitament d’Internet i de la venda en línia.

Finalment, Gibert Joseph es queda amb Gibert Jeune durant uns anys, desapareix la part dels llibres escolars, subsisteix la dels llibres de fons, l’estoc segueix sent impressionant, els venedors són insubstituïbles pel que fa el coneixement, Monsieur Long, referència absoluta en llibres de dret, Madame Pageot en llibres d’història, o pel que fa la seva passió com Elodie Murcier directora del 5è pis «quan un s’estima aquest ofici, era un tipus de “Graal”». Malgrat aquest intent de sobreviure o que sobrevisqui un estoc incommensurable que reunia tantes obres referenciades en un sol lloc rivalitzant amb les millors biblioteques, les revoltes dels gilets jaunes, l’incendi de Notre-Dame, aquests esdeveniments prou conseqüents comprometen per sempre més l’existència de Gibert. Les pujades dels lloguers de fa uns anys, els confinaments actuals, la crisi sanitària d’enguany acabaran de condemnar un negoci centenari simplement perquè no es poden demanar miracles.

Tot i això, França té clar que no pot renunciar a llocs emblemàtics que han tingut tant a veure en la promoció del saber i la cultura. Existeix un pla Gibert 2024 que s’està estudiant i que donaria a Gibert la possibilitat d’una nova vida per no sacrificar simbòlicament la coneixença tan imprescindible a París, pel que fa la seva identitat com a centre «des Lumières». Es tractaria de reestructurar, digitalitzar i federar per tenir en compte, com diu Annick Cojean en el seu article de Le Monde «des nouveaux usages des consommateurs de livres et de l’attrait récents pour les lieux plus petits et de proximité».[1]

El que és clar és que s’ha de trobar la manera de donar ales a una passió resistent, la passió dels llibres. Gibert era el lloc del desig intel·lectual.

Però ara toca plorar amb els empleats de Gibert i prendre consciència unes hores de la violència amb la qual s’aturen en sec les seves vides, carregades de memòries insòlites després d’haver atès i aconsellat milers d’estudiants i persones anònimes, dia rere dia, però altres també tan cèlebres com Marguerite Duras, Delphine Seyrig, François Cavanna, Eva Joly, que regularment hi anaven passant, com si res, per retrobar-hi la humilitat perduda.

Barbara Roig Equey
De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria

Crèdit de la imatge
Autor: ActuaLitté sota una llicència Creative Commons Attribution-Share Alike 2.0 Generic license.

En el cas dels nord-americans, podríem dir que aquesta fal·lera mediterrània amplia el seu radi d’acció al conjunt de la vella Europa, que ha estat en molts casos un focus de llibertat i un referent de pòsit cultural per a moltes generacions d’artistes i diletants. Segurament, la ciutat esdevinguda el principal pol d’atracció per a aquests americans escollits hagi estat París, aquell París d’entreguerres, que fou hàbitat natural de l’anomenada Generació perduda. Allí nasqué l’originària llibreria Shakespeare and Company, creada precisament per una nord-americana, Sylvia Beach, al carrer de l’Odéon. Fou allí on trobaren refugi autors com Hemingway, Scott Fitzgerald o Ezra Pound, i fou allí on Joyce pogué publicar el seu Ulisses. Dècades més tard, agafà el relleu –i el nom– d’aquella mítica llibreria una nova Shakespeare and Company, ubicada ara a recer de Notre-Dame, liderada igualment per un nord-americà de caràcter, George Whitman, i concebuda també sota el mateix esperit de llibertat, creativitat i refugi.

¿Però per què hem de retrocedir als romàntics anglesos atrets pel Mediterrani i als nord-americans creadors de llibreries a París quan volem parlar de la llibreria Atlantis Books de Santorí? Doncs, perquè m’atreviria a aventurar que sense aquesta tradició i aquest camí iniciat segles enrere, aquesta llibreria segurament no existiria.

Tal com expliquen en la seva pàgina web, Atlantis Books va néixer el 2004 quan un grup de joves provinents d’Anglaterra, els Estats Units i Xipre van arribar a Santorí i, després de prendre algunes begudes espirituoses, van decidir obrir una llibreria en veure que a l’illa no n’hi havia cap. El seu objectiu era unir l’art i la literatura amb un entorn d’una bellesa excepcional al món.

Efectivament, la bellesa de l’indret on s’ubica la llibreria és indiscutible. Les cases blanques, tocades aquí i allà pel blau de la cúpula d’alguna església, cauen sobre el mar de la caldera de Santorí, oferint una imatge que embriaga els sentits. Seria un lloc idíl·lic si no fos perquè resulta gairebé impossible digerir tanta bellesa amb el recolliment que hom necessita per gaudir d’un paratge com aquest. Avui en dia, és una població envaïda –gairebé diria prostituïda– per un turisme de masses atret per la innegable bellesa del lloc, per la moda de les seves postes de sol i per un luxe tan estrident que quasi fa vergonya aliena.

En aquest quasi decorat en què s’ha convertit  –i bona part de Santorí– Atlantis Books és gairebé un oasi. Un petit oasi de cultura en un desert d’hedonisme superficial. Quan hi entrem, de nit –la llibreria obre, tal com els mateixos propietaris adverteixen, en horaris irregulars– és sorprenentment plena, encara que potser per un perfil de visitant que respon més al del simple badoc que no al d’un lector assidu. La llibreria, a la qual s’accedeix baixant una escaleta, té una bona selecció de novetats en diferents llengües, preferiblement en anglès, i una interessant secció dedicada a la cultura grega. Val la pena explorar cadascun dels seus racons. També ofereix, ben exposades en les seves parets, algunes primeres edicions i exemplars curiosos d’autors anglosaxons de referència, a uns preus que resulten exorbitants. Em pregunto si deuen tenir mercat, ja que em costa imaginar el perfil de turista ric i bling-bling –rus, americà, oriental– que corre per allí comprant primeres edicions de Hemingway o de Virginia Woolf.

En qualsevol cas, enriqueix trobar sota els sostres arrodonits d’Atlantis Books aquells llibres, ni que sigui per poder tocar-los i fullejar-los. I resulta encara més enriquidor, i il·lustratiu de la filosofia de la llibreria, trobar el petit espai on s’exposen els llibrets, pòsters i altres materials editats per la llibreria mateixa, sota el segell de Paravion Press. És el cas del mapa-guia de Santorí que he comprat per Internet per preparar el viatge a l’illa i que té aquell to irònic, però alhora una mica naïf, dels expatriats anglosaxons quan parlen dels països mediterranis. Quan li comento a la noia americana que hi ha al taulell en aquell moment que el seu mapa ha estat el nostre referent de viatge per l’illa, em respon amb un Really?, mentre se li escapa el riure i es fa creus del nostre grau d’irresponsabilitat. És ella qui, amable i riallera, ens cobra els llibres que ens enduem: un recull de poemes de Leonard Cohen, tan emparentat amb Grècia, i un opuscle, Learning from George, editat precisament per Paravion, sobre l’esmentat creador de la nova Shakespeare and Company de París. D’aquesta manera, amb aquest llibret a les mans, sembla que així aconseguim tancar un cercle. Com el quasi cercle, l’antic cràter d’un volcà extingit, que dibuixa l’illa de Santorí, i que contemplem embadalits un cop més, des de la terrassa d’Atlantis Books. Una terrassa que ofereix a qui ho desitgi un sofà on asseure’s a gaudir d’aquest paisatge únic, mentre llegeix algun dels llibres que hi ha a disposició en una vella prestatgeria. Llibres, Santorí, la caldera, el mar… La vida i el món sembla que discorrin aquí amb major lentitud.

Àlex Figueras
Autor de Bloc de notes
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria

És una llibreria especialitzada en les diferents modalitats de muntanya: excursionisme, escalada, senderisme, guies de natura, esquí, literatura d’escalada i mapes. Durant dècades va ser la llibreria de referència del món excursionista de Catalunya, però les coses canvien, últimament la davallada de vendes ha estat imparable. Tant, que fa un parell d’anys en Raimon es va plantejar traspassar el local i oblidar-se de la Quera.

Va rebre un munt d’ofertes econòmicament temptadores, però que no s’ajustaven a les seves expectatives que el nou negoci fos de qualitat, s’ho va repensar. Fa quinze dies que ha enllestit les reformes, ha recuperat elements que feia anys que estaven amagats; el terra, l’embigat, estructures de fusta, ha transformat la Quera en llibreria-cafeteria.

La nova decoració no traeix l’esperit de la llibreria, al contrari, sembla que les noves taules i cadires de fusta clara no s’hagin mogut des de 1916, igual que els plats i coberts, un disseny actual per semblar antics. Una pàtina de solera i antigor no renyida amb la modernitat. L’oferta gastronòmica és variada; amanides, truites, taules d’embotit i formatge i una selecció dels platillos (1) de tota la vida degudament actualitzats.

Detalls que m’agraden: la superfície de les taules són de vidre amb un doble fons de fusta il·luminat, com una vitrina horitzontal, que permet exposar-hi objectes i llibres. En cadascuna d’elles hi ha una selecció de llibres i mapes que farien les delícies dels col·leccionistes. Una és dedicada a l’Editorial Alpina, un clàssic de la cartografia de muntanya, mostra el primer mapa-guia publicat per l’editorial, el 1946, és el de Sant Llorenç del Munt amb les signatures dels tres autors.

Per recuperar espai ha suprimit uns quants (molts) llibres acumulats durant decennis que no tenien futur. La reorientació de la llibreria, ara dedicada especialment a literatura de viatges i menys a guies, ha facilitat les coses. Encara tot és molt recent, a poc a poc anirà ampliant i definit noves seccions.

No ho sé dir d’una altra manera, en Raimon s’ha reinventat, ell, i la Quera. D’estar tot sol atenent la llibreria, venent i assessorant sobre rutes i cims, ara amb l’ajuda d’algú més està aprenent l’ofici de barista i més coses que vindran. Quera, l’espai càlid i acollidor del centre de Barcelona on el millor maridatge literari i gastronòmic està servit. Endavant Raimon.

(1) Els platillos, encara que la paraula no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, són una de les especialitats més populars de la cuina tradicional catalana; en Josep Pla així ho escrivia. També en podem dir «guisats».

Text i fotografies Marcel Albet Guinart

El passat 22 d’abril de 2019 obria a Sant Andreu de Palomar, un dels barris històrics de Barcelona, una nova llibreria, La Tribu. Els tres fundadors són la Dàlia Rajmil (Barcelona, 1981) i els germans Enric Pons (Barcelona, 1979) i Marc Pons (Barcelona, 1982). Quan en Marc es va quedar a l’atur, la primera intenció va ser obrir una llibreria infantil i juvenil. Aviat al projecte s’hi van afegir la Dàlia i l’Enric. Així, de voler ser una llibreria infantil, el projecte es va modificar i ara és una llibreria infantil, juvenil i generalista. Han escollit Sant Andreu atesa l’escassa presència de llibreries al districte.

Amb el nom de La Tribu volen verbalitzar el concepte de la llibreria que pretenen, una «llibreria familiar» en el sentit de fer veïnatge, de crear vincles més enllà de la venda de llibres, amb una forta implicació al barri, és a dir, fer tribu. Tenen previst organitzar clubs de lectura, una escola d’escriptura, presentacions i tota mena d’activitats culturals. L’ampli espai de la llibreria, 136 metres quadrats, els permet disposar d’una petita sala d’actes amb cabuda per a 30 persones assegudes. Per promocionar la llibreria han endegat els primers contactes amb associacions, escoles, biblioteques i entitats culturals de Sant Andreu.

La Dàlia és periodista cultural freelance, ha treballat a la llibreria Altaïr de Barcelona. L’Enric coneix els àmbits de gestió cultural i empresarial i en Marc havia estat en una llibreria i després a una agència literària, coneix bé el sector del llibre infantil/juvenil. Suma d’experiències que generen sinergies.

Per finançar-se han rebut l’ajuda d’Acció Solidària Contra l’Atur, una fundació privada sense ànim de lucre que després d’haver donat el vistiplau al projecte els ha atorgat un préstec sense interessos de 20.000 euros a retornar en cinc anys. Es mostren molt satisfets per l’atenció i l’assessorament rebut per part de la fundació. La resta del capital inicial l’han posat de les seves butxaques. Funcionen en règim de cooperativa.

És ubicada al centre històric i comercial del barri. És distribuïda en tres zones. La part posterior, dedicada a les primeres lectures dels nens; al costat, la zona de llibre infantil. A l’entrada, l’espai més ampli, per al públic juvenil junt amb el llibre per a adults, consideren que és millor no separar els adults dels joves, aquests s’hi senten més propers. Posen especial atenció en la literatura. És previst crear una secció dedicada als moviments socials, feminisme, pensament crític i l’associacionisme.

La Tribu és al carrer Pons i Gallarza, 30, el nom correspon al que va ser poeta, escriptor i un dels impulsors dels renovats Jocs Florals, va néixer a Sant Andreu de Palomar el 1823, tota una premonició. Al costat hi ha una bonica masia històrica, Ca l’Estruc, del segle XVII, fa poc ha estat rehabilitada. Una part de la llibreria ocupa el que havia estat una de les dependències de la masia.

El dia de la visita parlo amb en Marc, és ell qui m’explica i m’ensenya la llibreria. Està enfeinat atenent un comercial de la distribuïdora, potser els deixi alguns llibres en dipòsit, bon senyal. Després l’espera una periodista d’un diari digital. Li demano que em recomani un llibre, m’ensenya un exemplar de la col·lecció «L’Agus i els monstres», creada per Jaume Copons amb il·lustracions de Liliana Fortuny, els considera uns llibres molt adequats per provocar l’interès per la lectura dels més joves.

En Marc enguany ha cursat el postgrau de l’Escola de Llibreria de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, en té bona opinió. A tots els que tinguin pensat obrir una llibreria els suggereix que abans passin per l’Escola. La Tribu ha rebut consell i ajuda d’altres llibreries, de Nollegiu, de La Inexplicable i de la Calders.

Ah!!! El proper 1 de juny celebren la festa d’inauguració.

Text i fotos, Marcel Albet Guinart

Diumenge. Un diumenge del mes d’abril de fa un any. En un cafè de l’Eixample de Barcelona es troben cinc alumnes de l’Escola de Llibreria de la Universitat de Barcelona. Treballen en el projecte final de postgrau: una llibreria en un escenari emblemàtic de la ciutat. Hi aboquen tot el que tenen: esforç, idees, creativitat, il·lusions… És un projecte massa ambiciós, potser irrealitzable, qui sap. Però el cuquet de la idea d’obrir una llibreria de perfil personal i amb voluntat d’oferir literatura de qualitat a l’abast de tothom roman inalterablement viu.

I passats uns mesos aquella llavor comença a germinar. De la mà de dues d’aquelles alumnes, la Celia i la Susana, i del Santi, es va gestant la intenció de crear una llibreria a Cornellà. Les terres del Baix Llobregat són fèrtils i sembla una bona idea fer-hi créixer aquest projecte; no hi ha a la ciutat cap llibreria amb tots els ets i uts. Els obstacles i les dificultats són indubtablement importants: qualsevol nou projecte comercial o empresarial els té i, avui en dia, una llibreria encara més. Però elles –i ell‒ són coratjoses, i la iniciativa, la il·lusió, es fa realitat.

Visito la llibreria poques setmanes abans d’obrir-se. Les lleixes són buides, les llistes de feines a fer, ben plenes. El local fa patxoca, és espaiós, diàfan, amb l’atracció del color ben blau que defineix la casa. M’expliquen que Pati Blau era un local mític del Cornellà fa unes dècades, molt representatiu dels moviments contraculturals de l’època i que el nom de la llibreria li ret homenatge. El pati blau és també una obra de teatre de Santiago Rusiñol, de temàtica típicament modernista. Aquells patis blaus de l’època, plàcids i bells, eren objecte i donaven títol a moltes de les obres de pintors d’aquell temps, com el mateix Rusiñol o Ramon Casas. Amb aquest nom, la llibreria Pati Blau enllaça la tradició serena i reposada dels patis modernistes fin de siècle amb l’agitació lluitadora de l’extraradi dels anys vuitanta del segle passat. La llibreria esdevé un Pati Blau, on creixen les lectures i les idees, com en un hivernacle.

Torno a Pati Blau per la inauguració, un divendres de març, i tot l’espai del local ha desaparegut. Les prestatgeries ja fan goig, plenes de llibres, i el local és a vessar de gent. Fins i tot hi ha qui s’ha d’esperar a fora. A dins, es teixeixen converses, amb l’ajuda de cerveses i gintònics, i es fullegen –i compren‒ llibres. Observo com la gent s’endú bons llibres.

Hi torno encara un parell de setmanes després, a la tarda, un dia qualsevol. Celebro veure que l’activitat continua. Hi ha gent que demana recomanacions, que compra, que parla, que bada… Veig com les llibreteres fan comandes, m’expliquen les presentacions que preparen, les visites d’escoles que ja han tingut, l’interès d’alguns mitjans de comunicació… És un projecte que tot just comença, però que vol créixer més enllà de les parets de la llibreria. Fidels a la seva naturalesa cooperativa, volen crear comunitat, implicar-se en projectes socials, endegar iniciatives culturals a la ciutat… És un projecte personal, però és també un projecte de ciutat.

Quan pregunto què destacarien d’aquestes primeres setmanes de funcionament no dubten a contestar que la resposta de la gent. Un senyor que entra i els diu, simplement, gràcies. Respon a la seva cara de sorpresa obrint els braços i abastant el local: Gràcies per això, per haver obert, afegeix. És un exemple d’aquesta acollida. Agraeixen la bona acceptació de la gent, de les biblioteques, de les escoles, de les institucions de la ciutat. I crec que la ciutat i la seva gent hauria d’agrair també, com aquell senyor, que Pati Blau existeixi. Agrair-ho amb paraules i també amb fets, com deia aquell antic alcalde de la ciutat. Perquè, en els patis blaus i arreu, cal il·luminar, regar i adobar les plantes perquè creixin i segueixin donant-nos vida.

Pati Blau Llibres
Verge del Pilar, 24
08940 Cornellà de Llobregat
Tel. 93 009 23 97 
A/e: hola@patiblaullibres.com  
https://www.patiblaullibres.com/es/index.php

Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes  

Els experts en borsa anomenen valors segurs a les accions que resisteixen bé les fluctuacions del mercat i que donen un rendiment segur, impermeable a modes i a oscil·lacions. Si aquest terme es pogués aïllar dels condicionants econòmics i traslladar-lo al món de la cultura, més concretament al terreny de les llibreries, crec que no estaria fora de lloc afirmar que la llibreria Documenta és un valor segur.

La Documenta és un territori culturalment sòlid. Només cal travessar el llindar de la porta, abans al carrer Cardenal Casañas, ara a Pau Claris, per adonar-nos que la cosa va en serio, si se’m permet l’expressió col·loquial. Aquesta solidesa, que s’ha anat forjant també amb el pas dels anys, es fonamenta bàsicament en una concepció de la llibreria com un espai on no només es venen llibres, sinó que es contribueix a la formació cultural de qui n’és visitant i client. És una evidència que la voluntat de transcendir la simple transacció comercial és un objectiu comú a la pràctica totalitat de llibreries, però hi ha qui hi posa un grau més elevat d’ambició o encert. A la Documenta, el fet de tenir una perspectiva humanística àmplia, unes dimensions de llibreria mitjana i un impulsor al capdavant amb una personalitat i uns coneixements especials, han contribuït a l’èxit de l’empresa.

Crec que un dels millors elogis que pot fer-se a la Documenta és dir que sembla una llibreria francesa. I escric francesa en cursiva, perquè, evidentment, al país veí hi ha llibreries de molts tipus, però em refereixo ara a aquelles llibreries emblemàtiques del país veí, que tenen un pòsit de classicisme, una vocació de ser referent cultural a les seves ciutats, una capacitat de reeixir comercialment sense fer renúncies a la qualitat i un cert irredentisme en la defensa d’uns principis de rigor cultural.

Parlàvem de la figura del creador, Josep Cots, sense el qual la Documenta no seria ni seria el que és. Cots la va fer néixer, juntament amb Ramon Planes, el 1975, la va fer créixer durant quatre dècades, la va convertir en un referent al Gòtic i, contra tot pronòstic i segurament contra tota prudència, la va traslladar i la va fer renéixer a la Dreta de l’Eixample, un barri on aquesta llibreria encaixa com un guant. M’explicava Cots que, ara fa uns anys, el més fàcil hauria estat tancar les portes. Segurament això és el que aconsellaven el sentit comú i el confort individual. Però ell va considerar que aquesta llibreria, aparentment tan personal i personalitzada, havia de transcendir la persona i projectar-se més enllà. Crec que això és un exercici de generositat i, al mateix temps, de la més pura raó, ja que, perquè una empresa personal tingui realment valor, ha de transcendir la persona.

Ara, Èric del Arco és la nova alma mater de la Documenta, una nova personalitat per donar nous matisos a la llibreria (l’anglofília que se suma a la tradició francòfila, per exemple) sense canviar-ne l’essència. La capacitat d’iniciativa de del Arco, juntament amb el seu esperit absolutament obert i la seva bonhomia, són ingredients segurs de l’èxit, sempre i quan els patrons de consum cultural de la nova societat no canviïn tan profundament com alguns temem. Però aquesta és l’espasa de Dàmocles que amenaça totes i cadascuna de les llibreries del nostre país i de la vella Europa.

Dèiem que la Documenta és una llibreria francesa, però crec que aquest gentilici el podríem ampliar i afirmar que és també una llibreria europea. Europea en el sentit que Steiner dona als vells cafès de la vella Europa. Espais on una manera d’entendre la cultura, la civilització, el diàleg, el respecte a la diferència i la cerca de la confluència, es configuren. Malauradament, sembla que no corren gaire bons temps per a aquests valors. Per això, preservar aquests espais on aquesta vella Europa encara perviu és gairebé una obligació ciutadana.

Quan passem una tarda en una llibreria bona, ben pensada, estructurada amb criteri, on s’observa un esforç en la selecció de l’oferta, on es percep una voluntat d’ajudar a formar i configurar gustos literaris i formacions humanístiques, es viu una experiència cultural en si mateixa. Quan comprem un llibre en un establiment que té aquesta vocació, ja sigui amb el pes específic d’una llibreria de referència o amb la modèstia d’una digna llibreria de barri o de poble, estem contribuint que aquest esperit perduri. No hem d’oblidar mai que, en casos com aquest, darrere d’un simple intercanvi comercial, hi ha una aposta per una manera d’entendre la cultura i, fins i tot, per un model de societat.

Hem parlat molt de l’essència de la Documenta, però no hem explicat de com es projecta aquesta ànima, de com és la llibreria. I també cal fer-ho. El nou espai és, des de l’any 2014, a Pau Claris, una de les artèries de l’Eixample, que baixa de Gràcia i, continuant per la Via Laietana, arriba fins al port, com una espina dorsal de la ciutat. Situada en un espai obert, molt diàfan, de 250 m², la llibreria especialitzada en art, literatura i humanitats es configura bàsicament amb dos espais: l’un, a l’entrada, dedicat al pensament i a totes les matèries de no ficció (filosofia, música, psicologia, política, història, art…), i l’altre, al fons, centrat bàsicament en la narrativa, la poesia i l’assaig literari. Grans taules, de disseny acurat, ens ofereixen les novetats que fluctuen al ritme incessant de la vertiginosa producció editorial. Les prestatgeries –roig i negre stendhalià– acumulen un fons sòlid, necessari i irrenunciable. Al fons de tot, la comoditat d’unes butaques convida al repòs i a la lectura in situ. És l’espai que es destina també a innombrables actes i presentacions. En aquesta àrea del fons –el saló literari–, un vidre separa la llibreria d’un petit pati i deixa entrar la llum ennoblida de l’interior de les illes de l’Eixample.

Normalment, acostumo a explicar quin o quins llibres he comprat en una o altra llibreria. A la Documenta, la meva experiència principal no és la de comprador; és substancialment diferent. Conjunturalment, durant unes setmanes, vaig tenir l’honor de formar part de l’equip de llibreters de la Documenta, un dels altres grans valors de la casa. Vaig passar-hi hores copsant el dia a dia de la professió, entrant i ordenant novetats, preparant devolucions, movent llibres i caixes de llibres (perquè, com diu Josep Cots, si només féssim activitats intel·lectuals ens tornaríem bojos), escoltant clients… És una experiència que m’acompanyarà sempre, com espero que aquesta llibreria pugui seguir acompanyant i configurant generacions de bons lectors.

Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes  

Començaré aquest escrit amb una petita confessió. Quan van proposar-me escriure aquesta mena de cròniques sobre llibreries, que ara encetem, per al Blog de l’Escola de Llibreria, tenia ja en ment escriure alguna cosa sobre la Mollat de Bordeus. Acabava de visitar-la per segona vegada i m’havia impressionat tant com el primer cop. Però en el moment de posar-me a escriure no recordava –em van haver de fer memòria– que precisament fa un parell d’anys en Josep Cots, llibreter i alma mater de la Documenta de Barcelona, havia escrit una ressenya per a aquest blog sobre el llibre Manifeste pour la librairie… et les lecteurs !, publicat amb motiu del 120è aniversari de l’emblemàtica llibreria bordelesa.[1]

No he tingut ocasió de llegir aquest llibre commemoratiu, però sí que he volgut rellegir la ressenya, en la qual en Josep Cots destaca especialment una de les peces que conformen el llibre, l’entrevista al cineasta i escriptor Jean-Philippe Toussaint, a qui no coneixia, i de la qual Cots cita una declaració sobre la concepció que l’entrevistat té de les llibreries i que no puc deixar de reproduir: «No es tracta només d’obrir un comerç, sinó que es tracta de donar forma a una passió, de concretar un ideal, fins i tot pot ser l’ideal d’una vida. Les llibreries són petits somnis personals cada vegada que es fan realitat».

El que va donar lloc a la llibreria Mollat no devia ser un somni qualsevol. 120 anys d’història, la primera llibreria independent de França, més de cent treballadors, 15 espais, 265.000 volums, prop de dos milions d’exemplars venuts cada any… Són algunes de les dades que dona Viquipèdia, sobre les quals fem acte de fe i que provoquen una mica de vertigen. En la història de la Mollat hi ha també alguna curiositat, com el fet que en els seus orígens la llibreria venia també articles religiosos i de marroquineria, i una coincidència quasi premonitòria: l’actual llibreria es troba en l’indret on hi havia la darrera casa que va habitar Montesquieu a Bordeus. Fe i raó conflueixen, doncs, en la seva història. Actualment, l’edifici és una elegant construcció neoclàssica situada en l’encreuament dels carrers Porte-Dijeaux i Vital-Carles, en la zona més noble de la capital aquitana.

L’esmentat carrer Vital-Carles és una via on la circulació rodada està reservada als tramvies. No és una dada menor, almenys per a mi. Diuen que molts descobriments es produeixen per casualitat i, en el meu cas, així fou. Un matí d’abril de l’any 2012, esperant el tramvia que ens havia de portar al barri dels Chartrons –una mena de Born bordelès– vàrem trobar-nos inesperadament confrontats, just davant de la nostra parada, amb la bellesa d’uns aparadors de fusta blava coronats per unes lletres de tipografia simple i exquisida que identificaven la llibreria i n’anunciaven les diferents seccions i disciplines que abastava: Literatura, Belles arts, Ciències… El meu primer instint fou creuar el carrer ràpidament, amb el perill de ser aixafat per algun tramvia, però la raó va contenir una reacció que hauria resultat estèril ja que l’establiment encara era tancat.

Així que la visita va haver d’ajornar-se. Contenir el desig és també font de plaer. Però la mateixa tarda, per fi, vàrem anar a Mollat. L’espai de la llibreria és enorme, l’oferta extraordinària, les seccions i apartats, innombrables, però si alguna cosa em va cridar especialment l’atenció fou l’afluència de públic. Era un dissabte a la tarda i resultava realment complicat moure’s amb llibertat entre les taules i prestatgeries. Aquí, mai he viscut una sensació equiparable si no ha estat el dia de Sant Jordi, la gran excepció que confirma la regla del –parlem clar– desinterès majoritari per la lectura i el consum de llibres que hi ha al nostre país. Amb posterioritat, he estat testimoni de com poden arribar a omplir-se les llibreries de les ciutats franceses un dissabte qualsevol. A Sauramps a Montpellier, a Actes Sud a Arle o a Masséna a Niça, per posar només alguns exemples. Però com a Mollat, enlloc.

Hom podria pensar que aquella primera experiència a Mollat era un cas excepcional, una coincidència, una flor que no fa estiu. Però no. Un divendres del passat mes de desembre vaig tornar a Bordeus, una ciutat realment atractiva. I, evidentment, vaig tornar a Mollat. No semblava un dia especialment propici per a l’activitat comercial. Feia fred, vent i plovia. Les mobilitzacions del moviment de les armilles grogues estaven en el seu moment més àlgid (es preveien manifestacions tumultuoses per l’endemà). A la llibreria La Machine à Lire –una altra magnífica, però més modesta, llibreria de la ciutat situada a la bellíssima plaça del Parlament– s’hi presentava al vespre el Dictionnaire amoureux de Bordeaux (Paris: Plon, 2018), escrit per Alain Juppé, longeu, popular i emblemàtic polític bordelès, exprimer ministre i actual alcalde. Però, a primera hora de la tarda, Mollat tornava a estar a vessar. La gent hi entrava, deixava el paraigua a la porta i començava a moure’s amb frenesí pels passadissos i les sales. Fins i tot un nen corria cridant entre les taules (hi ha gent a qui molesten els nens a les llibreries, jo crec en canvi que són un senyal de bona salut per a l’establiment). Les cues per pagar a les caixes eren llarguíssimes i requerien d’un organitzador. Etcètera. Jo no disposava de gaire temps i em vaig centrar en la secció de literatura. Vaig fer un parell de recerques eclèctiques de fons i de novetats: Modiano, Mauriac i Foenkinos. Totes van tenir resultat positiu. Em vaig quedar amb l’última novel·la d’aquest darrer autor, Vers la beauté (Paris: Gallimard, 2018), que m’ha commogut gairebé tant com la seva especialíssima Charlotte (Paris: Gallimard, 2014). Em vaig entretenir una estona repassant les lleixes destinades als imponents volums de La Pléiade. Em vaig deixar endur per la prescripció indirecta d’una pila descomunal de llibres, Le discours, de Fabrice Caro (Paris: Gallimard, 2018), un autor que desconeixia i una novel·la fàcil i divertida que m’ha entretingut el Nadal. Vaig entretenir-me també llegint algunes de les recomanacions escrites a mà pels llibreters sobre les cobertes. Una d’elles coincidia amb la que va fer-me la Paula Puigmartí, llibretera de la Documenta i que encara tinc pendent: Americanah, de Chimamanda Ngozi Adichie (New York: Albert A. Knof, 2013).

En conclusió, crec que podem afirmar que Mollat és una llibreria extraordinària, excessivament poblada pel meu gust personal (segurament dir això d’una llibreria hauria d’estar penat, però objectivament és així), que aparentment gaudeix d’una magnífica salut i que és mostra de l’envejable interès per la cultura que hi ha al país veí. És una notícia excel·lent que existeixi una llibreria independent d’aquestes característiques i dimensions. I és visita obligada per a qui visiti la ciutat de Bordeus: bons vins i bons llibres constitueixen un maridatge perfecte a la riba del Garona.

Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes