Dijous passat (21 d’abril de 2016), el programa Arts i oficis del Canal 33, va estar dedicat a l’ofici de llibreter. L’emissió, de 29 minuts de durada, es pot recuperar a TV3 a la carta. El programa, dirigit per Pere Roca, és una producció de Focus Audiovisuals per a TV3. El contingut de cada episodi segueix un mateix patró, i es basa en el testimoni de diferents protagonistes implicats en l’ofici que correspongui, sempre dins del món de la cultura.

Per un cantó hi intervenen responsables de la formació: en el nostre cas apareix Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria, que explica les línies mestres del postgrau, mentre es veuen imatges del desenvolupament d’una classe de l’Escola impartida per Amadeu Pons. Així mateix prenen la paraula un parell d’exalumnes de la primera promoció de l’Escola, que avui en dia ja són llibreters consolidats i expliquen la seva visió de l’ofici: en Xavier Vidal, creador i responsable de la llibreria NoLlegiu, al Poblenou, que recentment ha hagut de canviar de local perquè se li feia petita la botiga anterior, i Maria Martí que, després de fer les pràctiques obligatòries del postgrau a la llibreria Re-Read s’ha incorporat plenament en aquest projecte empresarial.

Un parell de professionals amb força anys de pràctica en el sector ofereixen una visió experimentada de l’ofici: Marta Ramoneda, de La Central, i Rosa Viñallonga, de La Gralla, a Granollers. Totes dues són llibreries de referència en el seu entorn, que porten molt de temps oferint un alt nivell de qualitat i de serveis. També hi apareix Oriol Serrano, responsable de la distribuïdora Les Punxes, que explica el paper d’aquestes empreses intermediàries, imprescindibles entre les editorials i les llibreries per assegurar l’arribada dels llibres als punts de venda. Així mateix, Bernat Ruiz Domènech, com a expert en el sector editorial, dóna les claus de la situació actual del sector davant de l’aparició de nous productes i hàbits de consum.

Com és costum en aquest programa, hi ha una activitat lúdica. En aquest cas, la Maria Martí agrupa uns llibres determinats en tres categories: «imprescindibles», «per a dies de pluja» i «per anar al transport públic». Per acabar, escoltem l’opinió de les diferents persones que intervenen sobre com serà la llibreria en el futur.  

La nostra impressió sobre el programa no pot ser més positiva, tant pel contingut com per la realització. Perquè, sense amagar les dificultats existents actualment en el sector, com la producció actual tan gran de llibres i l’aparició del llibre electrònic, que ve a incidir en aquest panorama, es posa de relleu el paper del llibreter com a animador cultural de proximitat, creador de  comunitat i conseller personal en la tria de lectures, funcions que no poden ser eliminades en un univers tan ampli com és el del llibre. 

Abans d’entrar a l’auditori del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Antoni Daura, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, es mostra moderadament optimista sobre l’evolució del negoci llibreter, les xifres de vendes tendeixen a canviar de signe, un modest increment del 3 %. També reconeix que l’Escola de Llibreria va néixer en el pitjor dels moments, el 2012, en plena crisi, tot i així és un èxit haver arribat a aquesta quarta edició que és a punt de començar.

Ja dins de la sala, Joaquim Bejarano, des de la mesa, valora molt positivament el recorregut del postgrau. Mònica Baró fa un inventari de les llibreries inaugurades per alumnes de l’Escola. En són unes quantes, de Balaguer a Blanes, del Poblenou a Pedralbes, del Clot a l’Eixample, que poc a poc van teixint una xarxa d’un nou tipus de llibreries, amb gent més preparada i amb noves idees. Daura apunta que el llibreter és alguna cosa més que un botiguer, és un ofici antic i noble, qui el practica ha de tenir un bon bagatge cultural. Tots els llibreters venen els mateixos llibres, però cada un el ven de manera diferent. 

A continuació el mestre de cerimònies Lluís Agustí –i director de l’Escola– presenta Valèria Gaillard, periodista literària a El Punt Avui. Entre altres coses és llicenciada en Filosofia i en Teoria de la Literatura, traductora i secretària de l’Associació Catalana d’Amics de Marcel Proust. Durant la seva conferència inaugural, «Un cànon literari per a llibreters?» en repassa la història. El mot ve del grec, que significava «vara de mesurar», després es va aplicar al conjunt de llibres que havia de contenir la Bíblia. Al segle XVIII David Ruhnken és el primer que estableix quines obres literàries eren dignes de ser preservades. Més endavant es comença a qüestionar quins autors i quins llibres havien de figurar al cànon. Al segle XX el nord-americà Allan Bloom defensa un cànon tancat, només els clàssics en poden formar part. Als anys seixanta corren nous aires, les dones, les minories, altres literatures vindiquen el seu dret a formar part dels escollits. El 1994 un altre Bloom, en Harold, publica El cànon occidental (Anagrama 2002 i Columna 1995), un inventari amb mirada molt anglosaxona del que ell considera els llibres més importants de totes les èpoques. 

Valèria arriba ara i aquí. Ha fet una enquesta d’urgència a tres llibreters de confiança. En Lluís Morral, de Laie, considera que la contribució dels llibreters a crear un cànon és relativa, són els editors qui juguen un paper fonamental; sense ells molts llibres caurien en l’oblit, posa l’exemple de Stefan Zweig, Quaderns Crema el va posar de moda. Isabel Guilera de La 22 de Girona opina que les llistes de suggeriments que confeccionen els llibreters dibuixen un cànon personal, i a més, fan augmentar les vendes, atès que els lectors confien en els seus criteris de selecció. Pep Garcia, de l’Odissea de Vilafranca, creu que la proximitat amb els lectors els dóna, a diferència d’acadèmics i crítics, una mirada més atrevida, valenta i oberta. Valèria cita l’imprescindible Librerías de Carrión (Anagrama 2013): «Las librerías, desde siempre, han sido aquellos aquelarres del canon, y por tanto puntos clave de la geopolítica cultural…». En definitiva és impossible establir un cànon tancat; però malgrat ser provisional i relatiu és necessari, cal una tria, uns criteris davant la impossibilitat de llegir-ho tot. Els llibreters, amb les seves llistes de recomanacions, contribueixen a crear un cànon contemporani des de la independència. 

L’acte s’emmarca dins les activitats de la Setmana del Llibre en Català, just davant de l’auditori hi ha les casetes de la fira. Finalment, arriba el moment més esperat, l’entrega de diplomes (provisionals) als alumnes de la tercera promoció de l’Escola. Sembla una colla eixerida i ben avinguda, alguns ja eren llibreters, altres s’han estrenat fa poc, uns quants més de ben segur que ho faran aviat. Els alumnes de la quarta promoció, també presents, esperen el seu torn.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart