Aquest text pretén recollir una sèrie d’apreciacions personals al voltant d’unes quantes llibreries londinenques visitades durant un cap de setmana i escollides amb un punt d’atzar, amb un cert treball previ de recerca a través de la xarxa i amb un criteri de bellesa o atractiu especial de l’espai on s’ubiquen; un criteri que, a priori, podria semblar una mica frívol però que, en el fons, no ho és tant.

Factors com ara l’homogeneïtzació de l’oferta de llibres, la impossibilitat de diferenciar-se econòmicament a causa del preu fix (encara que això no sigui aplicable al mercat britànic) o la consideració per part d’algunes persones, entre les quals m’incloc, de la visita a les llibreries com una experiència en si mateixa, fan que l’espai físic i l’entorn on se situen els llibres siguin un element essencial a l’hora de decidir on anem a mirar i a comprar llibres.

Trobarem, doncs, aquí la crònica d’unes visites a llibreries que forma part part d’uns textos més extensos i, potser, més ambiciosos publicats en forma de diari personal, a Bloc de notes. Això fa que el text tingui un caràcter més subjectiu que objectiu, un registre més personal que estrictament descriptiu i un to –si es permet– més literari que periodístic. No hi trobarem llibreries emblemàtiques de Londres com Hatchards, Foyles o Daunt Books perquè no han format part d’aquesta escapada en concret.

Precisament en una estada anterior a la capital britànica (quan sí que vaig visitar les llibreries esmentades anteriorment), havia passat unes quantes vegades per davant de John Sandoe Books, ubicada en un carreró que dona a King’s Road, Chelsea, però sempre a primera hora del matí o al vespre, en horari de tancament. Abans d’anar-hi aquesta vegada, tot just acabat d’aterrar, m’he assegurat que la llibreria sigui oberta. Abans d’entrar, em recreo amb l’elegant aparador, de fusta negra, coronat per la bella tipografia del rètol. Entro i deixo la maleta en un racó. Veig copes brutes en caixes i restes d’ampolles de vi, d’alguna celebració de la vigília. Regna una certa atmosfera de ressaca i em sap greu haver-me perdut la festa.

Em sorprèn la limitació de l’espai, l’acumulació de llibres i un cert desordre. Em costa una mica orientar-me, però ràpidament trobo alguns llibres que compraria: una biografia d’Anthony Powell, una edició molt bonica de Tales of the jazz age, de Scott Fitzgerald, amb daurats art déco a la sobrecoberta, i un llibre sobre el Londres ocult, amb testimonis de personatges que viuen en els límits ‒en tots sentits‒ de la ciutat. Aconsegueixo controlar-me i, de moment, no compro res: és absurd acumular molts llibres en un idioma que em costa esforç llegir. Pujo, això sí, al pis de dalt, on hi ha els llibres de butxaca i els de viatges. Em fixo en les fotografies d’escriptors que hi ha a l’escala i em sobta trobar-hi entre els grans mites de la literatura anglesa, Karl Ove Knausgård, que també és un mite personal. John Sandoe Books em sembla una llibreria sòlida, però potser n’esperava més.

(John Sandoe Books. www.johnsandoe.com 10-12, Blacklands Terrace. Chelsea, London SW3, 2SR. Metro: Sloane Square).

Lutyens & Rubinstein, a Notting Hill, és una llibreria petita ‒aquest serà el comú denominador, sense saber-ho prèviament, de totes les llibreries que aniré visitant‒. La ubicació, el local, la façana, l’aparador, la decoració… la fan especialment bonica. A banda de llibres, ofereixen una selecció de papers elegants, targetes, bosses de roba i altres gadgets. Bado una mica pel local, abans de posar-me a mirar llibres. Agafo un full de paper, curosament dissenyat i imprès, que explica el servei de subscripcions d’L&R. Aquest és un altre punt en comú de moltes d’aquestes llibreries londinenques: l’enviament periòdic (normalment mensual o bimestral) a una sèrie de clients de llibres seleccionats, i a voltes personalitzats, en funció dels gustos de lector. Em pregunto si aquest servei seria extrapolable al nostre país. No ho tinc clar del tot.

A la taula de novetats hi trobo un altre llibre que m’interessa: la correspondència de Proust amb la seva veïna del pis superior. Entre d’altres coses, en aquestes cartes Proust mira de persuadir-la perquè eviti fer sorolls molestos per a la concentració que requereix l’escriptura d’una obra monumental com la seva. Resisteixo novament la temptació.

On ja no la resisteixo és al pis inferior, on, al bell mig d’una taula, trobo The diary of a bookseller, que resulta ser, com el seu nom indica, el conjunt d’anotacions diàries de Shaun Bythell, un esquerp llibreter de vell d’un poble d’Escòcia. No només el títol i el contingut són un reclam, també ho és la bella il·lustració de la coberta.

Mentre m’estic al pis de baix, sento veus darrere les prestatgeries. No, no són imaginacions meves fruit d’una sobredosi llibresca: en un moment donat, una d’elles corre com si fos una porta i en surt una senyora. Crec que al darrere s’hi fa algun tipus d’activitat. Quan pujo a pagar el llibre, la noia de la llibreria es congratula de la meva elecció i jo del seu tracte amable. M’acomiado i me’n vaig, no sense deixar de fer unes quantes fotografies del bonic exterior.

(Lutyens & Rubinstein. www.lutyensrubinstein.co.uk 21, Kensington Park Road. London W11 2EU. Metro: Ladbroke Grove o Notting Hill Gate).

Persephone Books, a Bloomsbury, el barri literari londinenc per excel·lència, no és una llibreria a l’ús. De fet, és més aviat un segell editorial i punt de venda dels llibres que edita. Però el lloc és bell i especialment cuidat, com les seves edicions. Persephone Books està especialitzada en la publicació de llibres d’escriptores del segle passat, moltes d’elles oblidades. Desconec gran part, per no dir el conjunt, de les autores dels llibres que allí s’exposen, però en compraria molts, encara que fos per simple tsundoku. Cada exemplar porta un punt de llibre a joc amb el paper de les guardes. Aquest és només un detall dels múltiples que configuren aquesta iniciativa i aquest espai: pòsters, flors, ceràmiques, robes, una antiga màquina de cosir… M’emporto un exemplar ‒gratuït‒ de la revista de l’editorial i una selecció dels diaris de Virginia Woolf, que espero tenir temps i esma de llegir.

(Persephone Books. www.persephonebooks.co.uk 59, Lamb’s Conduit Street. London WC1N 3NB. Metro: Holborn o Russell Square).

La London Review Bookshop, a tocar del Museu Britànic, és una llibreria més convencional, si no fos perquè té adjacent una cafeteria, permanentment plena, on fan uns pastissos esplèndids, a jutjar per l’aspecte. La llibreria stricto sensu és més que correcta, amb l’afegitó de ser també el referent d’una de les revistes literàries més prestigioses del país. Aquí s’hi fan presentacions i xerrades d’alt nivell –the best book events in the city, segons el seu web‒, moltes d’elles de pagament. L’espai és gran, diàfan, potser el més ampli dels que he visitat fins ara. Al pis de baix hi ha una bona secció de poesia i un espai de literatura infantil. En sortir, m’agrada veure-hi un aparador dedicat al merescudíssim Premi Nobel Kazuo Ishiguro.

(London Review Bookshop. www.londonreviewbookshop.co.uk 14, Bury Place. London WC1A 2JL. Metro: Holborn o Tottenham Court Road).

Curzon Street és un carrer de Mayfair que dibuixa una corba lleu i dolça. En aquesta corba, just al davant del passatge que condueix al vell Shepherd Market hi ha Heywood Hill, que s’autodefineix com the biggest little bookshop in the world, probably. M’encanta aquest probably, tan British, que transmet prudència, modèstia i alhora guarda les espatlles: ve a dir que el món és molt gran i no fos cas que pogués haver-hi en algun lloc una petita llibreria millor que la nostra. En el web, la descripció s’amplia encara més de la manera següent: un referent literari en si mateix, generacions d’escriptors, lectors i col·leccionistes de tot el món angloparlant han estimat la nostra petita botiga con un espai de civilització i un lloc on la bona escriptura i els bells llibres realment importen. Poc més s´hi podria afegir.

S’accedeix a la llibreria pel portal de l’edifici i, després, per una porta de fusta opaca i convencional que, en ser traspassada, condueix a un espai que sembla més la sala d’estar d’una casa que no un comerç. Efectivament, la llibreria és petita: una sala principal amb els llibres nous i una habitació contigua, al fons, amb un petit despatx i una selecció de llibres vells i antics. Ni tan sols el disseny actual de les cobertes dels llibres anglosaxons, tan estrident, arriba a alterar l’atmosfera d’aquesta llibreria, que transporta indefectiblement a uns altres temps. No costa gens imaginar-se aquí l’escriptora Nancy Mitford, la gran de les germanes d’una família peculiar, que va treballar i atreure tot un cercle d’amistats a Heywood Hill durant la Segona Guerra Mundial.

De l’espai de la llibreria, m’agrada especialment la taula on s’exposen els llibres d’art i de gran format, acompanyats d’una escultura figurativa i amb una llar de foc al fons. Tanca el conjunt un client tan ben vestit que sembla un figurant de la mateixa llibreria. Compra un llibre que, malgrat la meva tafaneria, no aconsegueixo identificar i li emboliquen magníficament, a joc amb la seva indumentària impecable.

De Heywood Hill resulten especialment reconegudes les seves subscripcions, anomenades A year in books, on els llibres arriben tan ben presentats que quasi deu saber greu desempaquetar-los. Dins d’aquest servei, destaca el sorteig que fan anualment d’un llibre al mes per a tota la vida. Aquest any hi he participat, sense èxit. El guanyador es va fer públic la setmana passada i va ser Matt Pollard, del Regne Unit. Llàstima.

(Heywood Hill. www.heywoodhill.com 10, Curzon Street. London W1J 5HH. Metro: Green Park).

Anem d’una banda a l’altra de la ciutat, en tots els aspectes: de l’exclusiu Mayfair al popular East End, de la clàssica Heywood Hill a la creativa Librería, que porta el nom en espanyol en reconeixement a Borges. Librería Bookshop és l’exemple de com l’interiorisme pot convertir un espai corrent en un lloc extraordinari. Està ubicada a Hanbury Street, una travessia de Brick Lane, carrer de referència del Londres més popular i multicultural, i envoltada de parades de menjar, botigues de roba de segona mà, antics magatzems i fàbriques, i parets plenes de street art.

Librería apareix sovint en seleccions de les llibreries més boniques del món, a causa de la concepció del seu espai. El sostre i la paret del fons de mirall generen, a banda d’una major amplitud, un efecte particular, en consonància amb l’univers literari borgià. El disseny de les prestatgeries de fusta és el complement perfecte: el color groc, les irregularitats i corbes, els espais buits que acullen punts de lectura amb làmpades, coixins i butaques… tot contribueix a crear un espai diferent al de les llibreries a l’ús. La manera com es defineix està en consonància amb aquesta concepció: every aspect of Librería is designed to help you discover new books and ideas, and encourage interdisciplinary thinking. Igualment, conscients d’aquesta naturalesa particular, l’espai es lloga en el seu conjunt per a celebracions privades. També contribueix a diferenciar-se la música ambiental, que per volum i tipologia, fuig igualment del que és habitual en els fils musicals. La classificació dels llibres respon així mateix a un criteri peculiar. Res de ficció/no ficció, literatura nacional/literatura estrangera; aquí els llibres es classifiquen i s’exposen sota epígrafs com ara La ciutat, Wanderlust o Encant per als desencantats. No m’agradaria estar en la pell de qui classifica els llibres. En el seu esperit especial, Librería té també algunes manies, com ara la prohibició d’utilitzar el telèfon mòbil –inclosa la seva aplicació com a càmera fotogràfica‒ en el seu interior. Una llàstima, perquè no podrem reproduir aquí el seu bell espai. Sí que m’agrada, en canvi, una de les declaracions d’intencions que inclou el seu web: browsing in our bookshop is a world away from the narrow algorithmic recommendations of Amazon.com. Crec que aquest postulat és una bona manera de tancar aquesta selecció.

(Librería Bookshop libreria.io 65, Hanbury Street. London E1 5JP. Metro: Aldgate East).

Text i fotografies: Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes  

L’any 1903 William i Gilbert Foyle comencen un petit negoci de compra venda de llibres de text. D’aquella llavor neix l’any 1906 la primera llibreria al 135 Charing Cross Road. Anys més tard es traslladen a un local més gran, al 113-121 també de Charing Cross Road. A mitjan de 2014 inauguren la nova llibreria al 107 de Charing Cross Road, un edifici de 3.400 m², amb més de sis quilòmetres de prestatgeries i  200.000 títols d’un fons molt divers.

A més de llibres, també tenen un ampli ventall de CDs i DVDs, partitures, revistes, papereria, una cafeteria, un auditori i un galeria d’art. També programen esdeveniments literaris i musicals. La cadena engloba quatre llibreries a Londres i una a Bristol. 

Les tres generacions de Foyle que han conduït el negoci han estat marcades per les seves personalitats: un dels fundadors, William, va escriure a Hitler oferint-li comprar els llibres que començaven a cremar; evidentment l’oferta va ser rebutjada i es van continuar cremant; més tard, amb la filla Christina al capdavant del negoci, es va fer famós un joc de paraules «Foyled again?» (com foiled again?) ja que feia servir un sistema de dobles cues per abonar el preu del llibre amb l’objectiu que el menor nombre possible d’empleats tingués accés a la caixa. 

L’any 1999, després de la mort de Christina, prenen el comandament els seus nebots, Christopher i Bill Samuel i endeguen una modernització del negoci. Igual que la seu física, la seu virtual ha patit grans canvis, com no podia ser d’altra manera, des de la seva creació l’any 2000, veiem a què ens referim: 

Captura de pantalla Foyles-Any 2000	Captura de pantalla Foyles-Actual

A més, les dades obtingudes amb diferents estudis sobre el comportament dels seus clients són interessants: el 35 % de persones que entren a la llibreria marxen sense comprar cap llibre, i a un 30 % els agrada navegar pel seu compte o no volen preguntar sobre el llibre que voldrien comprar. Acabant de redactar aquesta entrada ens assabentem per mitjà de la pàgina web de Globalbook que la llibreria Foyles havia impulsat, fa poc més d’un any, uns seminaris –futurefoyles– amb editors, llibreters, escriptors, etc., en els quals es feien preguntes sobre com reinventar una botiga de llibres. 

Fruit d’aquests seminaris ha nascut el projecte Ariadne que, emulant la figura mitològica que dóna un cabdell de fil a Teseu per sortir del Laberint, també guia el client per la immensa llibreria ajudant a trobar el document cercat. L’enginy s’anomena «shopsearch», els clients es connecten amb el seu smartphone via wi-fi (gratuït) de la llibreria i sense necessitat de descarregar cap aplicació apareix un navegador amb un calaix de cerca on s’escriu títol o autor; els resultats mostren si el llibre és a la botiga i com arribar-hi (per mitjà d’un simple mapa), s’actualitza cada 10 minuts. En aquest cercador la llibreria també poden mostrar esdeveniments o promocionar títols. 

Durant aquest any el projecte s’anirà presentant a llibreters europeus amb la intenció de crear una xarxa amb una clara vocació de servei al client. 

Aquest projecte recorda el que, l’any 2010, va integrar la UPC al seu catàleg amb la geolocalització de documents, en aquest enllaç podeu trobar el text que es va presentar al X Workshop REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias) sobre Proyectos Digitales. 

Més detalls:
http://www.smartbook-tisp.eu/resources/project-ariadne-building-smart-bridges
http://www.wingedchariot.com/future-foyles/
http://www.whiteoctober.co.uk/portfolio/foyles