La setmana que ve (18 i 19 de maig) tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB la tercera edició de la Jornada d’Història de l’Edició, organitzada pel projecte HIPLE (Historia de la Publicidad del Libro en España) i coordinada per Mònica Baró i Pedro Rueda Ramírez.

Enguany es podran escoltar les aportacions d’investigadors de la mateixa UB (Lluís Agustí, Mònica Baró, Judit Casals, Jesús Gascón, Concepción Rodríguez Parada, Pedro Rueda Ramírez, Isaura Solé, Neus Verger), d’altres institucions catalanes (Rosa Maria Gregori Roig, Eugènia Serra) i també de fora de Catalunya (Jean-Marc Buiguès, de Bordeus; Pura Fernández, de Madrid; Juan Gomis Coloma, de València; Fernando Larraz, d’Alcalá de Henares; Ana Martínez Rus, de Madrid; i Gabriel Sánchez Espinosa, de Belfast).

El programa sencer està disponible en aquest enllaç i l’assistència és lliure (si bé cal fer inscripció prèvia). El lema d’enguany d’aquestes jornades és «La publicitat del llibre a Espanya», i s’hi aixopluguen tant comunicacions específiques (estudis emmarcats als segles XIX i XX), com la presentació de projectes en marxa (ben interessants tots ells de conèixer).

Durant les jornades i fins el 31 de maig, es pot visitar al primer pis de la Facultat l’exposició «El món editorial i la publicitat», amb una mostra d’impresos relacionats amb la matèria.

Per a un llibreter i un amant del llibre en general, aquesta Jornada constitueix una oportunitat per conèixer aspectes concrets de la història de la publicitat dels llibres i, així, augmentar la seva cultura llibresca general. En l’enllaç següent podreu llegir la crònica de l’edició de l’any passat d’aquestes jornades.

Amadeu Pons

Recentment s’ha publicat un informe per la International Publishers Association (IPA), federació integrada per diferents associacions nacionals, regionals i agències especialitzades d’editors. Va ser fundada a París l’any 1896 i un dels seus objectius és representar i defendre els interessos de la indústria editorial. Com a associació professional, també s’interessa per les fires del llibres i per desenvolupar estàndards en el món editorial.

En aquest informe especial s’analitza l’actual valor i el futur de les fires de llibres en un moment on la majoria de negocis es duen a terme per via electrònica. Podeu llegir l’informe complet en aquest enllaç.

Les fires de llibres tenen un paper important en el món editorial per la difusió mediàtica i pública de la indústria del llibre actuant com a punt d’unió entre editors, agents, distribuïdors, llibreries, autors i públic.

L’informe explica quines activitats es realitzen a les fires de llibres: compra i venda de drets d’autor, difusió dels agents de nous títols als editors, inici de noves ofertes que s’acaben signant després de l’esdeveniment, exposició per part de les editorials i altres empreses de la indústria editorial dels seus productes i serveis… També esmenta quines són les principals fires del llibre a tot el món: Frankfurt, Londres, Bolonya, BookExpo, Liber, Guadalajara (Mèxic), etc.

També es fa difusió dels resultats de l’enquesta realitzada al mes de desembre de 2014 a diferents professionals de la indústria editorial per analitzar el grau de satisfacció amb les fires del llibre. En concret, es va demanar l’opinió sobre 55 fires. S’han avaluat diferents criteris, com el lloc on se celebren els esdeveniments, TIC, l’organització, disponibilitat hotelera, cobertura mediàtica… L’informe no especifica a quantes persones es va fer el qüestionari.

Els resultats demostren que tot i que molts dels negocis es realitzen en línia, els editors puntuen molt positivament la celebració de les fires. L’explicació que es dóna a aquesta satisfacció és la valoració de les relacions personals. El punt negatiu dels enquestats té a veure amb els serveis TIC, on el grau d’insatisfacció és mot elevat.

En els tres punts següents s’entrevisten els directors de les fires de llibres London Book Fair, BookExpo America i Sharjah International Book Fair. En aquestes entrevistes els seus directors exposen la planificació a curt i llarg termini del contingut de les fires. Un punt en comú en totes elles és la inclusió d’altres agents culturals en les activitats que es programen i les activitats per a diferents tipus de públic (nens, joves, famílies).

El punt final de l’informe és un calendari d’algunes de les fires a celebrar durant l’any 2015 amb dades corresponents a 2014 relatives a visitants, expositors, països participants, etc.