El passat abril, després de quasi deu anys d’obres de restauració, un dels edificis més emblemàtics de Sant Cugat, Cal Gerrer (1851) obria les portes reconvertit en museu. A més de l’edifici que per si mateix ja és un museu, acull diferents seccions: el llegat artístic de la família Cabanas-Alibau, vinculada a Sant Cugat des de 1922; una col·lecció de peces de terrissa, principalment ornaments arquitectònics, que durant més de cent anys es van fabricar en aquest lloc, la terrisseria Arpí, i l’Arxiu Frederic Cabanas dedicat íntegrament a l’actriu nord-americana Marilyn Monroe.

Si teclegem «Marilyn Monroe» a Google apareixen 35.600.000 referències, no està gens malament. De ben segur que Frederic Cabanas hi té alguna cosa a veure. El seu arxiu sobre Marilyn és un referent internacional. Frederic Cabanas (Sant Cugat, 1954) fa trenta-cinc anys que col·lecciona tot allò relacionat amb la Marilyn. Objectes, fotografies, revistes, programes i tota mena de documents. La part més destacada és la biblioteca (per accedir-hi cal concertar abans la visita), que conté 2.000 títols. És considerada com la més important del món en el seu gènere. 

Frederic Cabanas, a més de ser un reconegut pintor i fotògraf, ha publicat diverses monografies locals de Sant Cugat. Declarat admirador incondicional de Marilyn, és l’autor de diversos llibres sobre l’actriu. El 1992 va publicar una exhaustiva i documentada bibliografia. Posteriorment altres títols, el darrer, Marilyn Monroe en España: vida y documentos, D’Octavià Edicions (Sant Cugat del Vallès, 2007). És un recull gràfic de publicacions aparegudes a Espanya, principalment a Catalunya, durant l’època daurada de l’actriu. És un llibre de gran format i acurat disseny destinat principalment a col·leccionistes. N’existeix una versió en anglès. 

Al vestíbul del museu, a més del punt d’informació i marxandatge, hi ha la llibreria. No cal dir que especialitzada en la Monroe. Té un fons de dos-cents títols publicats arreu del món en diferents llengües, català, castellà, alemany, japonès, francès, anglès i altres. Trobar en un mateix lloc una biblioteca i una llibreria sobre un personatge no és habitual. Suggereixo un programa per un dia de tardor: arribar al matí a Sant Cugat, donar un tomb pel monestir, visitar la casa-museu Cal Gerrer i fer el vermut en un dels bars de la plaça. S’ho passaran bé, creguin-me.

Text i fotografies: Marcel Albet Guinart

I, last but not least, la Xamfrà que, com el seu nom indica, ocupa una estratègica cantonada a l’eixample de Sant Cugat. Existeix des del 1979, però el desembre del 2006 va ser refundada pels seus actuals llibreters, la Gemma Rico (Barcelona, 1969) i l’Àlvar Masllorens (Barcelona, 1962). La Xamfrà és alguna cosa més que la llibreria/papereria del barri. Malgrat les limitacions d’espai, els llibreters proposen una secció de narrativa selecta i ben triada. Naturalment tenen alguna de les novetats més comercials, però estan molt atents al millor que es publica en català i en castellà. La clientela, molt fidelitzada, confia en el seu criteri. 

La Gemma i l’Àvar provenen del sector del llibre. Es van conèixer quan treballaven a La Casa del Llibre del passeig de Gràcia de Barcelona. La coincidència d’horaris i els fills els feia difícil conciliar la vida familiar. Això, afegit a canvis d’ordre laboral, els va fer decidir a emprendre aquest nou projecte. 

L’Àlvar és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Al sector del llibre ha fet, i fa, tots els papers de l’auca, va ser llibreter a la desapareguda i enyorada Look de Barcelona. Com a autor ha publicat narrativa, el 2002 El so inaudible de les estrelles i el 1996 poesia amb Rèquiem i altres poemes sota el pseudònim d’Òscar Bruel. Va ser conseller delegat de Deriva Editorial, director de La Casa del Libro i posteriorment de Proa Espais. Recentment ha reemprès la feina d’editor amb la creació del segell La Temerària Editorial, just aquest novembre ha publicat els dos primers títols: Una cambra pròpia de Virgínia Woolf i Nocturn de Portbou de Jaume Benavente, unes belles i cuidades edicions a tenir en compte. 

La Gemma va començar a treballar a La Magrana com a recepcionista, aviat va participar en feines administratives per després ocupar càrrecs de responsabilitat.  Va viure l’absorció per part de RBA. Després a La Casa del Llibre del passeig de Gràcia va ser la responsable de promoure tota mena d’activitats i potenciar la llibreria. 

A Xamfrà hi passen un munt d’hores, el servei de quiosc és molt esclau, genera moltes incidències i els beneficis són minsos, però és una manera més d’atraure i fidelitzar clients. La Gemma gestiona els articles de papereria i la comptabilitat, l’Àlvar s’ocupa dels aspectes més literaris, la tria i les recomanacions del llibreter. El local disposa de música ambiental, estan connectats a Catalunya Música, cosa que els clients agraeixen. La música clàssica i les bones vistes de la llibreria la converteixen en un lloc acollidor. 

Com tothom, noten la crisi, i també la competència d’altres sectors que poc tenen a veure amb els llibres. Molt a prop de Xamfrà hi ha un súper d’una coneguda cadena on tenen els llibres a piles, mal ordenats, i tot i així, sense fer cap esforç, en venen uns quants. A la Gemma i l’Àlvar sovint els vénen ganes de reorientar el negoci, d’intentar noves maneres de fer. Continuen apostant per l’ofici que estimen, el de llibreter, però cada vegada ho veuen més difícil d’aconseguir. 

Text i fotos: Marcel Albet Guinart