Els protagonistes, com ha de ser, són els llibres. Més o menys estan agrupats per col·leccions, i els més destacats, pel seu volum i pes, llueixen espai propi damunt un faristol. La llibreria és atesa per una noia atenta i amable. A tall de curiositat li pregunto quin és el llibre més barat i quin el més car. Els barats, 12 euros, qualsevol dels «Basic art series». El més car, 10.000 euros, Murals of Tibet de Thomas Laird, un volum de 60 kg, 528 pàgines, un tiratge de 918 exemplars firmats per Sa Santedat el XIV dalai-lama. El faristol, imprescindible, ha estat dissenyat per l’activista i arquitecte japonès Shigeru Ban. Per mirar i fullejar aquests llibres de pes cal posar-se guants i demanar ajuda a la persona que atén la llibreria.

Taschen va ser fundada el 1980 per Benedickt Taschen (1961). Aficionat als còmics de molt jove, als 19 anys va obrir una llibreria a Colònia, la seva ciutat natal, on va començar a vendre i publicar còmics. Jove emprenedor i autodidacta, quan aquest terme no estava de moda, va detectar un nínxol de mercat: editar llibres d’art, fotografia, disseny, moda, eròtica a preus populars, posar a l’abast d’un públic majoritari i no necessàriament expert llibres ben editats i profusament il·lustrats. Fins llavors aquestes publicacions eren patrimoni de grans editorials especialitzades en art, dirigides a un públic entès i elitista. Va passar de ser llibreter a editor i va tenir èxit, Taschen actualment és una de les editorials independents més importants del món. I possiblement l‘única que tingui una cadena de llibreries de rang internacional on només venen llibres publicats per l’editorial.

Ni que sigui per curiositat, visitin, mirin, preguntin, fullegin, fins i tot comprin a la llibreria Taschen de Barcelona. Tindran l’oportunitat de conèixer en primera persona un pop up store de manual. Un tipus de botiga que juga amb el concepte de temporalitat. En el món del màrqueting està demostrat que el consumidor l’atrauen les ofertes exclusives, més encara si la seva disponibilitat és limitada. Les pop up van néixer als Estats Units fa vint anys, des de llavors no han parat d’augmentar. Cal que les botigues estiguin situades en llocs cèntrics, de pas, algunes fins i tot en festivals de música. Sovint el seu disseny és a càrrec d’arquitectes i artistes de renom internacional, però tampoc cal grans inversions, una idea original, trencadora, pot aconseguir l’èxit més rotund. Com diu Benedickt Taschen, és una oportunitat per no estar a Internet. Fa poc, en una entrevista a El País, va manifestar: «Internet no apel·la tots els sentits. No és tàctil, no té fragància», jo afegiria «ni gust».

Text i fotos Marcel Albet Guinart