Guia pràctica per al control del marge i la comptabilitat a les llibreries

Ollendorff, Michel. Du contrôle de marge à l’arrêté des comptes en librairie [en línia]: guide pratique. Rennes: Livre et Lecture en Bretagne; Caen: Normandie Livre & Lecture; Toulouse: L’Agence Unique, Occitanie Culture; etc., 2025. 40 p. <https://www.livre-provencealpescotedazur.fr/media/pages/ressources/etudes-et-publications/du-controle-de-marge-a-l-arrete-des-comptes-en-librairie/b78924067f-1765199280/arl_guide-lib_controle-marge_web.pdf>. [Consulta: 15 juny 2026].

Des del control de marge fins al tancament comptable en llibreries: guia pràctica

Qualsevol empresa, tingui la dimensió que tingui i sigui quin sigui el producte que fabrica o ven, ha de tenir molt en compte el model de negoci i el control dels marges comercials. Tanmateix, en el nostre món del llibre, el fet de gaudir d’un preu únic, establert per l’editor per a tots els punts de venda sembla factible, almenys a priori, centrar-se sobretot en la venda i promoció, simplificant els processos administratius i menystenint les anàlisis econòmiques profundes. Per això, hom té tendència a creure que no cal analitzar gaire a fons l’estructura comptable de la llibreria. Per altra banda, les empreses són, majoritàriament, de petita dimensió, i vendre llibres té un punt romàntic que no ajuda a l’hora d’entrar en aquest ball de números.

Fa poc, unes agrupacions professionals de França (Livre et Lecture en Bretagne, Normandie Livre & Lecture, L’Agence Unique Occitanie Culture i l’Agence Régional du Livre a Provence-Alpes-Côte d’Azur) han publicat una guia pràctica en format web amb la intenció de posar negre sobre blanc entorn de l’economia de la llibreria. Com diu el títol escollit, ben tècnic i explícit, es tracta d’estudiar el control del marge i el tancament comptable.

El marge comercial mostra la capacitat de l’empresa per maximitzar la diferència entre el volum de les vendes assolides i el cost del producte; en aquest cas, llibres. Entraríem, doncs, en una dinàmica que no es pot limitar a la mitjana dels descomptes concedits pels proveïdors, sinó que hi entra clarament la gestió de les compres, la dels estocs i, sobretot, la seva rotació. Aquest guany o marge és més o menys fix, en funció del descompte ofert pels proveïdors, siguin distribuïdors o editors. I varia poc, ja que en aquest sector, els ràpels són escassos i puntuals. De manera que el llibreter no té capacitat d’establir una política de preus pròpia. Com a molt els pot rebaixar una mica en funció del descompte màxim al públic que preveu la llei. Però mai els pot augmentar. Això fa que la capacitat d’aconseguir un guany més gran en aquest àmbit sigui molt petita. Només en vendes a institucions culturals (biblioteques, escoles, centres de recerca…) el descompte pot variar, però sempre a l’alça, la qual cosa, si no hi ha un gran volum i un mercat més o menys segur, no surt gaire a compte.

L’estudi que comento parteix de la realitat de l’estat francès, amb algunes diferències (per exemple l’IVA aplicat és del 5,5 % enfront del 4 % d’aquí), però és perfectament extrapolable a casa nostra, conceptualment parlant. Realitzat per Michel Ollendorff, fa una exposició prou àmplia de diversos escenaris comercials, donant una especial atenció als descomptes, el control d’estocs, les despeses de transport, l’estructura empresarial particular, les possibles subvencions, despeses d’enviament, etc. Amb la voluntat de despertar l’interès dels llibreters –que, tradicionalment i de manera general, tenen poca experiència comptable– per conèixer el «joc» de les amortitzacions, depreciacions i provisions. Integrant o aïllant, si escau, altres serveis paral·lels al negoci, que no són la venda de mercaderia: fotocòpies, restauració, activitats d’animació de la lectura…

Com s’expressa de manera clara a les conclusions, les eines de gestió informàtica de les llibreries han evolucionat i millorat en gran manera, per la qual cosa avui és més senzill el seguiment meticulós de l’activitat econòmica. Però cal ser rigorosos a l’hora d’entrar correctament les dades i garantir-ne l’exactitud. Per això, és indispensable controlar regularment el material bibliogràfic de la botiga i la informació disponible.

Realment, a la nostra Escola de Llibreria, es va tenir clar de bon principi que l’assignatura de comptabilitat no es podia de cap manera deixar de banda. Que, més enllà de la vocació de prescriptor i difusor cultural que té un/a llibreter/a, cal gestionar l’establiment com una empresa per sobre de tot. Si no, les possibilitats de continuïtat en el temps poden arribar a ser escasses. I aquest treball ens ho exposa de manera irrefutable.

Antoni Daura Jorba   
Llibreter i editor (Llibres Parcir, Manresa)