Humor literari de la mà de Tom Gauld

Gauld, Tom. En la cocina con Kafka: tiras cómicas de Tom Gauld. Trad., Carlos Mayor Ortega. Barcelona: Salamandra, 2018. [160] p. (Salamandra Graphic). ISBN 978-84-16131-35-8. 18 €.

Si això no fos una ressenya per escrit i estigués davant d’un públic, segurament ara podria fer una pregunta: «Qui coneix Tom Gauld?». Potser serien poques les mans que s’alcessin, però si tot seguit mostrés una tira còmica de l’autor i tornés a fer la pregunta, de ben segur que s’aixecarien més braços. I és que Gauld, gràcies al seu humor i al seu estil de dibuix que el caracteritza, s’ha fet a poc a poc un lloc i són molts els qui alguna vegada hem compartit alguna de les seves tires a les xarxes socials.

Gauld va néixer l’any 1976 a Escòcia. Els seus personatges són a priori inexpressius i simples, fets amb quatre ratlletes i rostres molt bàsics que moltes vegades no tenen ni cara. Però no em malinterpreteu: el que fa Gauld és digne d’admiració (perdoneu, em costa ser neutral). Diàlegs punyents formant un còctel d’ironia, absurditat, tendresa i humor. Ha treballat (i treballa) per a mitjans com TimeOut, The New Yorker, The New York Times, The Guardian i New Scientist.

Com molts, els seus inicis van ser a través de l’autopublicació. Al nostre país, Salamandra li ha publicat dos llibres més: Un policía en la Luna (tendres aventures d’un policia destinat a la Lluna i on pràcticament no hi viu ningú) i Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora, que és similar al llibre que avui ens ocupa i que reuneix tires còmiques publicades a The Guardian.

En la cocina con Kafka, publicat enguany, s’hi recullen les tires que d’alguna manera o altra es relacionen amb la literatura i el món de la lectura. La majoria es van publicar a The Guardian, però també n’hi ha d’altres mitjans.

Humor (britànic) fresc ple de referències culturals i un punt gamberro que us encantarà. Potser una de les tires més compartides és aquesta:

Qui no s’hi sent reflectit d’una manera o altra? Tots tenim –més o menys– llibres a casa que sabem que no llegirem mai o que deixarem per sempre a mitges o que no ens han agradat gens.

A Tom se l’ha catalogat com «el dibuixant que estima els llibres» (us deixo l’enllaç del reportatge que van fer a El Periódico). Busca la part més criticable del sector i la plasma amb dibuixos, intentant poder arribar a tothom i que la gent gaudeixi tant com ell de les seves tires.

Es fa difícil calcular quantes tires van sobre llibres, llibreries o biblioteques… vull dir: la majoria són bastant transversals i juguen molt amb la inspiració dels autors, els protagonistes de llibres que tots coneixem, el procés creatiu a l’hora d’escriure… és un mix. Crec que és un llibre que pot llegir qualsevol persona (li agradi o no el còmic) i més encara si té alguna vinculació amb el món literari o li agrada molt llegir. A més, penseu que com que són tires curtes i independents, es pot anar llegint a trossos: ideal per al transport públic!

Jo us vull compartir una de les meves tires preferides:

Per cert, Tom Gauld va ser fa poc a Barcelona, dins el marc del festival Primera Persona organitzat pel CCCB.

Eli Ramirez 
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB