«La no ficción para niños», de Fanuel Hanán Díaz

Díaz, Fanuel Hanán. La no ficción para niños: cartografías de un género en expansión. Bogotá: CERLALC: Fondo de Cultura Económica Colombia, 2025. 94 p. (Espacios para la lectura). ISBN 978-628-7800-05-2.

Un títol com aquest que ens ocupa, publicat pel Fondo de Cultura Económica i dedicat als llibres per a infants i joves, acostuma a ser garantia de qualitat des dels temps en què el bibliotecari, escriptor i editor Daniel Goldin va ser responsable en aquesta editorial de la col·lecció «Espacios para la lectura» centrada en assajos sobre llibres i lectura. Gràcies a la seva bona feina dins d’aquesta col·lecció vam poder descobrir els estudis de Michèle Petit (Lecturas: del espacio íntimo al espacio público, 2001) que mostraven com l’accés a la lectura pot transformar el destí de les persones, les inspiradores aportacions de Teresa Colomer (Andar entre libros, 2005) sobre l’educació literària en l’etapa escolar, a més d’autors clàssics en el foment de l’hàbit de llegir i la promoció del llibre infantil com Geneviève Patte (Déjenlos leer, 2008 ) o Aidan Chambers (El ambiente de la lectura, 2007).

La col·lecció creada per Goldin continua editant a hores d’ara; n’és una mostra aquest títol que ara ressenyem, que comparteix amb altres precedents el mateix objectiu de reflexionar sobre la lectura i els llibres infantils. Ara bé, cal advertir que aquest títol no està a l’alçada d’aquests il·lustres precedents (i no ajuda l’ús del terme «cartografías» en el subtítol que fa suposar un enfocament que resulta frustrant).

En aquest cas, el volum està editat conjuntament amb el CERLALC (Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe) per la qual cosa, a més d’una primera part enfocada a reflexions generals sobre els llibres de no-ficció, l’autor dedica una segona part als llibres d’aquest tipus a Iberoamèrica.

Tenint en compte que el llibre encara no té cent pàgines, no podem esperar una investigació gaire profunda ni exhaustiva; potser tampoc seria tan important no fer cap aportació nova si l’obra fos un bon resum de l’evolució d’aquests tipus de llibres i de la seva recepció; això explicaria la inclusió a la bibliografia de referències dels anys noranta. Però l’autor es cenyeix als llocs comuns i limita tota la seva cerca a poc més d’una dotzena de títols d’un període reculat (un article anglès del 2021 és la referència més moderna). Pel que fa a l’apartat específic sobre Iberoamèrica es tracta d’una visió de conjunt amb esment a les editorials més representatives però d’una manera superficial.

L’autor, Fanuel Hanan Diaz (Veneçuela, 1966), és un professor i investigador sobre llibre infantil de reconegut currículum que, entre altres mèrits, té haver estat director de la revista Parapara i haver participat amb el grup de recerca Gretel de la UAB, a més d’experiència docent i nombroses publicacions. Per això mateix sorprèn aquesta publicació que no aporta cap dada ni perspectiva nova al tema d’estudi, mancada de fonts d’investigació actuals i contrastades (moltes fonts són comunicacions personals, correus de persones entrevistades).

En conjunt, resulta un llibre menor, el contingut del qual és correcte i pot ser útil per a una primera aproximació al gènere del llibre de coneixements. Ara bé, tenint en compte la modesta contribució al tema que comporta, el contingut resultaria més adequat per a una revista de caire divulgatiu dedicada al llibre infantil que en aquesta col·lecció que tantes obres imprescindibles ens ha ofert als especialistes de llibre infantil.

Teresa Mañà
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals