«Le goût des bibliothèques», a cura de Laurence Biava

Le goût des bibliothèques. Textes choisis et présentés par Laurence Biava. Paris: Mercure de France, 2024. 123 p. (Le petit Mercure). ISBN 978-2-7152-6257-7.

Un homenatge íntim i plural als temples del saber

«La lectura de un libro de Cervantes, Flaubert, Schopenhauer, Melville, Whitman, Stevenson o Spinoza es una experiencia tan fuerte como viajar o estar enamorado».

—Jorge Luis Borges

Amb aquest esperit s’inicia Le goût des bibliothèques («El gust de les biblioteques»), un petit gran llibre que forma part d’una col·lecció d’assajos que, malgrat el seu format reduït –poc més de 100 pàgines–, concentra una riquesa immensa de perspectives, idees i emocions vinculades a un espai comú: la biblioteca.

Una entrada personal i evocadora

El llibre comença amb una delicada dedicatòria a la mare de l’autor, bibliotecària, i als escriptors francesos contemporanis. Aquest gest marca el to íntim i personal de l’obra. L’excel·lent introducció de Laurence Biava ens convida a reflexionar sobre la relació personal que cada lector manté amb les biblioteques. Per què llegim? Per què tornem una vegada i una altra a aquests espais? La resposta, segons Biava, és sempre individual i personal, però arrelada en l’instint de conèixer, d’aprendre i de fugir.

Què tenim a les nostres mans? Un mosaic de mirades sobre les biblioteques. L’estructura del llibre es divideix en tres parts:

1. Llocs i persones
2. Biblioteques: com utilitzar-les          
3. Biblioteques ideals i biblioteques d’escriptors

A través d’aquest recorregut, el llibre presenta una antologia de fragments literaris, periodístics, arquitectònics i assagístics que configuren un paisatge ric i variat sobre la idea de biblioteca. Hi trobem citacions de novel·les com Vint mil llegües de viatge submarí, La ruta de Flandes o Fahrenheit 451, però també documents institucionals, com la presentació del projecte arquitectònic de la Biblioteca Nacional de França, de Dominique Perrault, i articles de divulgació com «Retour sur les lieux du crime» («Retorn a les escenes del crim»), de Pierre Nora.

Cada fragment ve acompanyat d’una breu introducció contextual i, de vegades, d’un comentari final que ajuda a situar l’autor i a entendre millor el sentit del text.

Un punt fort… i un punt feble

Un dels aspectes més destacables és la sensació que aquest llibre transmet: la d’estar passejant per una biblioteca real, saltant d’una prestatgeria a una altra, obrint llibres molt diversos i fullejant-los a l’atzar. És una lectura ideal per als amants dels llibres i per a tothom que trobi en les biblioteques molt més que un lloc per llegir.

Ara bé, no podem passar per alt una absència significativa: entre la llarga llista d’autors citats, només tres dones hi tenen presència. És una mancança que sorprèn i, fins i tot, decep, ja que el llibre desaprofita l’oportunitat d’oferir una visió més equitativa i representativa del pensament literari i intel·lectual sobre les biblioteques.

Conclusió: una lectura per assaborir lentament

El gust de les biblioteques és un llibre per llegir a poc a poc, a estones, amb la mateixa calma i respecte amb què un lector es perd entre les prestatgeries d’una biblioteca. No és una lectura àgil ni estructurada com una narrativa convencional, però sí que ofereix un fil temàtic coherent i estimulant. Ideal per a lectors apassionats pel món dels llibres, els espais de lectura i la memòria cultural que s’hi conserva.

És, al capdavall, una petita joia per a aquells que hem trobat a les biblioteques no només un espai físic, sinó també un refugi vital.

Francina Navarro Bastidas

De la 3a promoció de l’Escola de Llibreria