«Mexican literature as world literature» editat per Ignacio M. Sánchez Prado

Sánchez Prado, Ignacio M. (ed.). Mexican literature as world literature. New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2023. VIII, 272 p. (Literatures as world literature). ISBN 978-1-5013-7482-1.

El volum Mexican literature as world literature, editat per Ignacio M. Sánchez Prado, forma part de la col·lecció «Literatures as world literature», de Bloomsbury Academic. Aquesta col·lecció té com a objectiu explorar fins a quin punt les literatures nacionals, d’autor o de gènere poden ser llegides en clau mundial, és a dir, com les obres s’articulen en circuits de circulació, recepció i influència que van més enllà de les fronteres lingüístiques i geogràfiques. 

En aquest cas, el repte és situar la literatura mexicana dins del debat de la literatura mundial, una categoria sovint dominada per mirades eurocèntriques i pels mercats editorials del Nord Global. Tal com assenyala Sánchez Prado a la introducció, la literatura mexicana –i, per extensió, llatinoamericana– ha estat històricament cosmopolita i internacionalista. Des de les cròniques de la conquesta i la poesia virreinal fins a les veus més contemporànies, el camp literari mexicà s’ha construït en diàleg constant amb altres tradicions i ha aportat formes de pensar i imaginar el món.

El llibre està estructurat en quinze capítols, organitzats en un recorregut cronològic que abasta del segle XVI al XXI. Els primers assajos se centren en la Nova Espanya colonial, mostrant com les xarxes comercials i intel·lectuals situaven Ciutat de Mèxic com un node global ja en el segle XVII. S’hi discuteix, per exemple, la recepció del petrarquisme i la projecció internacional de sor Juana Inés de la Cruz, que es presenta com una autora «planetària» abans de l’existència mateixa del concepte de literatura mundial.

El bloc dedicat al segle XIX analitza la tensió entre nacionalisme i cosmopolitisme després de la independència. Els assajos mostren com institucions culturals com ara biblioteques i acadèmies no només buscaven definir una identitat nacional, sinó que també projectaven Mèxic en un context global. La mirada es completa amb un estudi del modernisme mexicà, que es replanteja lluny de la idea d’una mera imitació d’Europa i es llegeix com a crítica al capitalisme global emergent.

Pel que fa al segle XX, el volum ofereix un mosaic ric i divers: des de la consolidació d’institucions literàries mexicanes fins a les avantguardes (de l’estridentisme a l’infrarrealisme), passant pel paper de figures canòniques com Octavio Paz, Juan Rulfo i Carlos Fuentes. En aquests capítols es posa de manifest com la literatura mexicana participa activament en els circuits internacionals –antologies, traduccions, premis–, alhora que qüestiona les regles mateixes d’aquests circuits. Especialment suggestiva és l’anàlisi de la famosa antologia de poesia mexicana publicada amb el suport de la Unesco, que va connectar el camp literari mexicà amb figures com Samuel Beckett.

El volum es tanca amb dues contribucions sobre el segle XXI. D’una banda, Oswaldo Zavala critica la manera com el mercat global tendeix a promocionar determinats autors mexicans com a representatius, sovint en clau de consum cultural i no de compromís polític. De l’altra, Carolyn Fornoff proposa llegir la poesia mexicana recent a través de la noció de «poètiques planetàries de l’extinció», incorporant qüestions ecològiques i mediambientals a la discussió sobre literatura mundial.

En conjunt, Mexican literature as world literature no és només una història panoràmica de la literatura mexicana, sinó també una intervenció crítica en el debat sobre què significa «literatura mundial». El volum defensa que no hi ha una sola literatura mundial homogènia, sinó múltiples maneres de pensar i practicar la mundialitat des de tradicions concretes. En aquest sentit, la literatura mexicana apareix no pas com a perifèrica, sinó com a espai central per qüestionar i replantejar els marcs hegemònics.

Aquest llibre interessa especialment a estudiants i investigadors de literatura hispanoamericana, però també als futurs llibreters i professionals del món del llibre, perquè mostra com les obres circulen més enllà del seu país d’origen i com la traducció, les institucions culturals i els mercats editorials construeixen la seva recepció. Alhora, ofereix una mirada estimulant per a qualsevol lector curiós que vulgui entendre per què figures com sor Juana, Rulfo o Fuentes són tan rellevants a escala global i com conviuen amb veus més marginals, experimentals o contemporànies.

En definitiva, Mexican literature as world literature és una aportació imprescindible per entendre la literatura mexicana en la seva riquesa i pluralitat, i alhora per enriquir el debat internacional sobre la literatura mundial. Una lectura recomanable, tant a l’aula com a la llibreria, per obrir finestres a altres maneres d’entendre la circulació global de les lletres.

Ignacio Ballester Pardo 

Professor del Departament d’Innovació i Formació Didàctica de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant