Blog de l'Escola de Llibreria

«Narrativas en la era digital»: entre l’experimentació tecnològica i la reinvenció del relat

coberta narrativas en la era digital

Tello Díaz, Lucía (coord.). Narrativas en la era digital. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2025. 240 p. (Estudios). ISBN 978-84-1340-910-8. 26 €.

En un context marcat per l’expansió dels entorns digitals, la hibridació de llenguatges i la transformació de les formes de consum cultural, el volum Narrativas en la era digital es presenta com una obra col·lectiva que explora com s’estan redefinint les formes de narrar, interpretar i experimentar històries en la contemporaneïtat. A través de diversos estudis que abracen des del metavers fins als videojocs o la ficció seriada, el llibre ofereix una panoràmica rica i plural sobre les noves narratives emergents.

Lluny d’oferir una visió tancada, l’obra planteja interrogants fonamentals: com canvien les estructures narratives en entorns digitals i immersius? Quin paper juga l’usuari en la construcció del relat? Fins a quin punt les noves tecnologies amplien o condicionen les possibilitats expressives? I, en última instància, ens trobem davant d’una transformació radical del concepte de narrativa o bé davant d’una evolució de formes ja existents?

El metavers i l’expansió del relat

Un dels eixos centrals del volum és l’anàlisi del metavers com a espai narratiu emergent. L’estudi de Vanesa Cejudo Mejías, Sara Gallego Trijueque i Carlos Oliva Marañón examina aquest fenomen des d’una perspectiva tecnològica i social, destacant el seu caràcter immersiu, interactiu i persistent. Tal com es desenvolupa en les primeres seccions del text (p. 14-17), el metavers no es limita a reproduir la realitat, sinó que genera nous entorns on l’usuari no només consumeix històries, sinó que hi participa activament a través d’avatars i identitats digitals.

La narrativa, en aquest context, esdevé distribuïda, oberta i en constant construcció. Elements com la realitat virtual, la realitat augmentada o els bessons digitals amplien les possibilitats del relat, però també introdueixen nous reptes en termes de coherència, autoria i experiència de l’usuari.

Nous llenguatges i cultura digital

El llibre també posa el focus en els conceptes que estructuren aquestes noves narratives: blockchain, NFT, Web 3.0 o ludificació, entre altres (p. 23-24). Més enllà de la seva dimensió tècnica, aquests elements configuren un nou ecosistema cultural on la narrativa s’entrellaça amb l’economia digital, la identitat en línia i la participació activa de les comunitats.

En aquest sentit, l’obra subratlla com les plataformes digitals no només distribueixen continguts, sinó que transformen les lògiques narratives tradicionals. La història deixa de ser un producte tancat per convertir-se en un procés dinàmic que s’adapta a la interacció de l’usuari i a les possibilitats de l’entorn tecnològic.

Mitologia i videojocs: la reinvenció de l’imaginari

Un altre dels capítols més suggeridors és el dedicat a la reinterpretació de la mitologia en els videojocs. A través de múltiples exemples com God of War, Assassin’s Creed o Hades, s’analitza com els relats mítics es reconfiguren per adaptar-se a les lògiques del mitjà interactiu (p. 36-41).

Lluny de ser una simple adaptació, aquests videojocs construeixen noves formes narratives a partir de materials clàssics, combinant fidelitat i reinterpretació. El jugador deixa de ser espectador per convertir-se en protagonista, fet que reforça la dimensió immersiva i emocional del relat.

Tanmateix, aquesta transformació també planteja tensions entre rigor històric, espectacularitat i necessitats comercials.

Metaficció i autoreferencialitat en la ficció contemporània

El volum es completa amb una anàlisi de les estratègies narratives postmodernes en la ficció seriada, on conceptes com la metaficció o l’autoficció adquireixen un paper central. Tal com s’exposa a l’estudi de Lucía Tello (p. 48-49), aquestes formes narratives introdueixen una reflexió sobre el mateix procés de creació, difuminant els límits entre ficció i realitat.

La narrativa contemporània tendeix a esdevenir conscient de si mateixa, incorporant referències, ruptures de la quarta paret i estructures complexes que conviden l’espectador a adoptar una posició més activa i interpretativa.

Una obra clau per comprendre la narrativa contemporània

Aquest tipus de volums no pretén oferir respostes definitives, sinó obrir espais de reflexió. Narrativas en la era digital destaca pel seu caràcter plural i per la seva capacitat de connectar teoria i pràctica, tecnologia i cultura, tradició i innovació.

En conjunt, el llibre permet comprendre com les narratives actuals es configuren en un espai híbrid, on convergeixen múltiples llenguatges, suports i agents. Resulta especialment rellevant per a investigadors, docents i professionals de la comunicació i la cultura.

Més enllà dels avenços tecnològics, l’obra recorda que el relat continua sent una eina fonamental per donar sentit a l’experiència humana. Avui, aquest sentit es construeix també des de la interacció, la immersió i la participació activa en universos narratius en constant evolució.

Aarón Tallón Haddad 

Gestor de continguts i metadades. IFLA

Articles recents

  • coberta ficciones con ciencia

    «Ficciones con ciencia», de Pedro Meseguer

    Meseguer, Pedro. Ficciones con ciencia. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2024. 287 p. (Investigación…
  • coberta el bibliofilo enamorado

    «Humorada de bibliófilos»

    Martin, Alexis. El bibliófilo enamorado. Estudio, Edgar A.G. Encina; trad., Cynthia García Bañuelos; ilust., Martín…
  • coberta primera llico sobre lanalisi de la narrativa

    «Primera lliçó sobre l’anàlisi de la narrativa», de Vicent Simbor

    Simbor Roig, Vicent. Primera lliçó sobre l’anàlisi de la narrativa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de…

Comentaris

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.