«Passió per editar: cròniques del Forum Edita Barcelona (2016-2025)»

Passió per editar: cròniques del Forum Edita Barcelona (2016-2025). Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2025. 237 p. Disponible també en línia: https://forumedita.com/wp-content/uploads/2025/08/ForumEdita-Llibre10anys-Cat.pdf.

«Llegir és un acte revolucionari, avui dia, ja que llegint, ens aïllem del brunzit que ens envolta» (p. 35), sosté Carlo Feltrinelli, president del Gruppo Feltrinelli, en la intervenció inaugural del 2019, per fer de les llibreries, en diàleg, un dels espais fonamentals i necessaris per continuar apostant per un pensament crític, contrari al brunzit de la uniformitat, la banalitat i els algoritmes.

Amb motiu del desè aniversari del Forum Edita Barcelona,  el present recull resumeix les ponències i tertúlies dels darrers anys sobre el món editorial, un espai de reflexió i debat públic creat per abordar reptes en un context internacional, compartir experiències i identificar èxits i oportunitats en tota la cadena de valor del llibre. El Forum Edita Barcelona, des del 2016 com a data d’inauguració, promou una extensa conversa de reflexions entorn dels reptes del sector.

De tots aquests debats i diàlegs, a continuació apuntem reflexions sobre la imprescindibilitat de les llibreries. Quin és l’ofici actual del llibreter?

Vendre experiències, no llibres? Recomanar millor gràcies a l’ús de les dades massives transformades en emocions lògiques utilitzant algoritmes? Si bé hi ha una defensa de com la tecnologia pot posar-se al servei del lector o com la intel·ligència artificial (IA) té un caràcter potencial per donar suport al sector editorial, en bona part de les intervencions resumides al segon apartat del present llibre, «Tendències i innovació en el món del llibre», es problematitza el paper de les llibreries en l’actualitat.

A més de dues seccions dedicades a «Els reptes de la propietat intel·lectual» i «L’aventura d’editar», Passió per editar dona veu directa a les llibreries convidant a la participació d’aquesta llarga conversa entorn del llibre avui en dia. En «Les imprescindibles llibreries» no és només significatiu la posició combativa a l’hora de ressaltar la irreemplaçabilitat de les llibreries a través de l’atribut que posiciona l’adjectiu en la denominació de les llibreries al segle XXI, sinó que totes les veus en conversa –les llibreries a Europa, les noves llibreries, les llibreries després de la pandèmia, les llibreries resilients, les llibreries independents i les cadenes de llibreries– coincideixen a posar al centre la personalitat pròpia de cada llibreria, la seva pròpia diferència, i l’excel·lència dels llibreters en la recuperació i sustentació de la confiança en el lector. Com a illes d’intel·lectualitat, tot apostant per un equilibri entre innovació i tradició, i entre el vessant tant social com comercial que han sigut des dels seus orígens, les llibreries són, per davant de tot, l’espai on els éssers humans recomanen llibres. Què busca un lector actual quan entra en una llibreria? Una experiència, o totes aquestes formes de diàleg que s’estableixen entre una comunitat, l’ésser humà i el llibre? Serà capaç la IA de replicar aquest tipus de conversa o és, a diferència, en l’espai entre llibreters-lectors-llibre on es dona la veritable essència de la imprescindibilitat de les llibreries?

Cal destacar tot el teixit de veus de llibreters i llibreries que hi conversen:^[1] Antonio Ramírez, de La Central; Maarten Asscher, de l’Athenaeum Boekhandel d’Amsterdam; James Daunt, de la cadena de llibreries anglesa Waterstones; Nicolas Vivès, de la mítica Librairie Ombres Blanches, de Tolosa de Llenguadoc; Eva Cosculluela, de la llibreria Los Portadores de Sueños de Saragossa; Montse Serrano, de +Bernat; Jesús Trueba, de La Buena Vida a Madrid; Javier Arrevola, director general de la Casa del Libro; Michael Busch, de la cadena de llibres alemanya Thalia Bücher; M. Carme Ferrer, de la Llibreria Empúries; Paco Goyanes, de la Llibreria Cálamo de Saragossa; Sergi Ferrer-Salat, de la Llibreria Finestres de Barcelona; Álvaro Muñoz, de la llibreria La Puerta de Tannhäuser, a Plasencia i Mariña de Toro, de la Llibreria Numax, a Santiago de Compostel·la.

No obstant això, perquè les portes de les llibreries puguin continuar obrint-se, cal afrontar la dispersió i davallada dels lectors i definir estratègies per augmentar la curiositat dels lectors, aquest motor irreemplaçable que els fa continuar llegint. Tot i que són més les preguntes que les respostes –i aquí la diferència amb la IA i els universos possibles i resultants de les preguntes–, cal pensar en formes de fomentar l’accés a la lectura i combatre l’extinció dels lectors. Fins i tot, des d’una perspectiva editorial i amb l’aprenentatge que va significar la pandèmia per al sector, la relació entre les llibreries i els lectors és fonamental: «Quan la llibreria ha pogut obrir, el lector ha tornat. Hi ha una fidelitat que és un valor que cal mantenir. La llibreria és fonamental per donar a conèixer nous autors. Fa una gran tasca cultural, i les editorials hem de donar-los suport» (p. 92), afirmava Núria Cabutí, de Peguin Random House, el 2020.

Però, per què cal tenir presents aquests debats? El conjunt de converses dona veu al complex procés pel qual passa un llibre fins que és a les mans del lector. En altres paraules, la complexitat de l’ecosistema del llibre i de la lectura és el tema cabdal dels presents debats. De fet, aquest és un dels darrers temes que resumeix el present volum i exposa tant una reformulació dels papers dels agents i els editors en aquest engranatge, com una necessitat imperant de protegir tots el protagonistes de la cadena del llibre davant de la destrucció de valors imposats per agents com Amazon, la pèrdua dels grans lectors –aquells que llegeixen més de vint llibres l’any–, la transformació en les formes d’oci i l’empobriment en la capacitat de concentració, defensava Vincent Monadé el 2018, president del Centre National du Livre a França.

Tanmateix, quedem-nos amb una imatge. Des d’una perspectiva francesa, tal com menciona Teresa Cremisi, directiva emblemàtica de Gallimard, potser cal apostar per un paisatge –com ha propiciat França amb la Llei Lang (1981), que establia el preu únic del llibre, entre altres polítiques proteccionistes– , on cada població té ajuntament, fleca i llibreria. Perquè una llibreria dona veu a la cultura i al pensament. Així ho defensa Carme Riera a «En defensa de la propietat intel·lectual»: «una societat culturalment pobra és directament proporcional a una societat sense capacitat crítica» (p. 60). I insisteix el filòsof Joan-Carles Mèlich: «No hi ha pensament sense lectura» (p. 171).

Com bé conceptualitza Sergi Vila-Sanjuán en la «Crónica de 2017» resumint l’edició del Forum Edita d’aquell any, cal un teixit llibreter de qualitat, basat en la personalitat que els seus propietaris sàpiguen imprimir a les llibreries i en la confiança que el client els atorgui, que apunti cap a un clar sentit del valor de la lectura, base imperant la cultura amb bona salut. Tenim al capdavant la defensa d’una definició del llibre en tant que extensió de la memòria, la imaginació, la ment artística i la capacitat de descobrir problemes i fer preguntes.

Patricia López Gracia
De la 10a promoció de l’Escola de Llibreria  

[1] . Citat segons les intervencions recollides des de 2016 fins a 2025, de manera que pot no correspondre a una versió actual del rol de les persones citades.