Quan el valor d’un llibre és qui te’l fa arribar

Patterson, James; Eversmann, Matt; Mooney, Chris. The secret lives of booksellers and librarians: true stories of the magic of reading. New York, etc.: Little, Brown and Company, 2024. VIII, 335 p. ISBN 978-0-316-56753-4.

El passat 22 de gener de 2026 es va presentar el darrer baròmetre Hábitos de lectura y compra de libros en España. Les dades que més han transcendit són el 69,8 % de població lectora, el 40 % de llibres adquirits a llibreries i el 76,9 % de lectors joves entre 14 i 24 anys. La publicació d’aquest informe, juntament amb les nombroses veus que a les xarxes n’han qüestionat la credibilitat, ens permet establir paral·lelismes entre la nostra realitat i la que planteja el llibre que avui ressenyem. 

The secret lives of booksellers and librarians (editorial Little, Brown and Company), coordinat per l’escriptor estatunidenc James Patterson, reivindica la importància de dues professions fonamentals per a la difusió de la cultura: la de llibreter i la de bibliotecari. Tot i que les seves funcions tenen orientacions diferents –la primera vinculada al vessant comercial del llibre i la segona al servei públic i educatiu–, totes dues comparteixen un objectiu essencial: promoure la lectura i fer dels llibres un bé accessible. 

El volum recull testimonis en primera persona d’una variada selecció de personalitats vinculades a ambdós sectors. Hi impera un to col·loquial, fins i tot podríem dir que es desmarca de la inflexió divulgativa tan habitual en assaigs que ens parlen del llibre com una eina de transformació social. Aquí el discurs s’instal·la en l’anècdota, no l’utilitza com a trampolí per articular una tesi. Atesa la voluntat popular del text, aquesta manca de formalitat no li resta veracitat ni rigor, ans al contrari, conforma un corpus ple d’elements quotidians que et traslladen de ple al dia a dia d’un petit comerç o d’una sala de lectura. 

Com dèiem a la introducció, el llibre al·ludeix a l’estat actual de la lectura als Estats Units. Ho fa des de la nota de l’autor, on defensa la necessitat de protegir aquells espais que duguin a terme activitats culturals i creïn comunitat. Patterson assegura que una de cada cinc persones és lectora, als Estats Units. En altres paraules, només el 15 % dels votants nord-americans es consideren lectors habituals. Davant d’aquestes xifres, amenaces freqüents com ara els videojocs, el joc d’apostes, la pornografia o la mala política augmenten la seva incidència. I és que la lectura, sigui recreativa o formativa, es distingeix d’altres activitats lligades al món audiovisual o sonor per la seva implicació activa. Un esforç cognitiu addicional per al qual l’orientació, tot i no ser indispensable per a tothom, pot enriquir significativament l’experiència lectora, tant en la comprensió i gaudi del text com en el procés de recerca i selecció. En aquest sentit, les experiències professionals recollides en aquesta obra ens parlen del profit que podem treure d’una conversa amb un llibreter o un bibliotecari. Recompenses entre les que destaquen la possibilitat de perfilar els nostres gustos, d’estar al corrent de les tendències editorials o de, per què no, desenvolupar un esperit crític i un sentit personal de la justícia.

Patterson no esmenta la font d’on extreu les estadístiques de lectura comentades, però trasllada al lector una preocupació per a la qual el seu llibre s’erigeix com una crida a l’optimisme. Amb una cerca ràpida a Internet, podem trobar múltiples estudis que, si bé és cert que no acostumen a coincidir, sí que es situen en un interval molt major al que planteja l’autor (entre el 50 i el 60 % de ciutadans lectors). Si traslladem aquesta disparitat a la mala rebuda del baròmetre citat a l’inici, detectem que les nostres institucions tampoc acaben d’encertar amb l’enfocament, fet que posa en relleu la manca de consens metodològic i interpretatiu al voltant d’aquesta temàtica. En una societat malalta de polarització com l’espanyola, no és d’estranyar que la publicació d’un informe com aquest generi controvèrsia. Ara bé, el cas és prou cridaner, ja que els resultats mostren una evolució clarament positiva des del 2017. On és el problema, doncs? En què les dades poden ser interpretades de maneres molt diferents segons els criteris aplicats, cosa que genera debat sobre què significa realment ser lector i quina fiabilitat tenen els resultats publicats. Parlem de recomanar o de vendre? De llegir o de comprar? Aquestes serien algunes variables a tenir en compte per tal de no caure en biaixos positivistes. 

Amb tot, el llibre acaba sent coherent i està ben estructurat perquè es centra en l’experiència vers el client o l’usuari. Destaca la categoria d’agent sociocultural associada als oficis esmentats, sovint poc visibles però determinants per al foment de l’hàbit lector i la transmissió del coneixement. Un escamot cridat a combatre els nostres dèficits culturals, des de l’àmbit privat i el públic, amb empatia, enginy i vocació de servei. 

Marc Balboa Rafanell
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria