Què poden fer les llibreries per ser accessibles?

Bookshops and accessibility [en línia]. Brussels: European and International Booksellers Federation – EIBF, 2024. 20 p. (Industry insights). <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/12/Industry-Insights-accessibility-of-books.pdf>. [Consulta: 8.6.2026].

Què poden fer les llibreries per garantir que la lectura sigui accessible per a tothom? Aquesta és la pregunta que intenta respondre Bookshops and accessibility, un informe elaborat per la Federació Europea i Internacional de Llibreries (EIBF, per les sigles en anglès) dins del programa RISE Bookselling.

Més que un informe tècnic, és una fotografia de l’estat de l’accessibilitat al sector del llibre, centrat sobretot en el paper de les llibreries. El document té tres parts: la primera presenta el context legislatiu i les obligacions legals en qüestions d’accessibilitat; la segona recull bones pràctiques internacionals que mostren com editorials, llibreries i organitzacions treballen per eliminar barreres i fer la lectura més inclusiva; i l’última ofereix recomanacions per ajudar el sector a afrontar els nous reptes que planteja l’accessibilitat.  

El document comença amb una dada que mostra la desigualtat en l’accés a la lectura: menys del 10 % dels llibres publicats són accessibles, una xifra encara més baixa als països en vies de desenvolupament. Aquesta realitat afecta sobretot els prop de 300 milions de persones cegues o amb discapacitat visual que hi ha al món.

Per combatre aquesta exclusió, l’any 2013 es va aprovar el Tractat de Marràqueix, impulsat per l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). El tractat obliga els països adherits a facilitar la producció i l’intercanvi internacional de llibres en formats accessibles, com ara braille, audiollibres, llibres digitals accessibles, llibres de lletra gran o format DAISY.

El camí obert pel Tractat de Marràqueix continua amb la Llei Europea d’Accessibilitat, que estableix requisits perquè els productes i serveis digitals siguin accessibles per a les persones amb discapacitat. En el sector del llibre, fa referència a llibres electrònics, lectors digitals, pàgines web i botigues en línia. Això vol dir webs més clares, sistemes de compra sense barreres i llibres digitals compatibles amb eines d’accessibilitat. La llei és d’aplicació obligatòria des de juny de 2025.

Tot i que, per ara, les llibreries petites queden fora d’aquesta obligació, cada vegada és més evident que l’accessibilitat, a més de ser una obligació legal, també és una oportunitat per arribar a més lectors i millorar l’experiència lectora de tothom. A l’apartat de bones pràctiques internacionals, l’informe presenta experiències d’Itàlia, Alemanya, França, Canadà i els Estats Units que impulsen l’accessibilitat en les diferents fases de la cadena del llibre: de les editorials a les distribuïdores i les llibreries.

La Fondazione LIA és una organització italiana que ha creat un catàleg amb més de 24.000 llibres digitals accessibles per a persones cegues o amb discapacitat visual. També col·labora amb organitzacions internacionals per establir estàndards comuns i promoure formats accessibles com l’EPUB. El seu llibre blanc E-books for all és una guia pràctica sobre accessibilitat en la publicació digital.

Alemanya, país amb una llarga trajectòria en l’accessibilitat a la lectura, és present a l’informe amb diverses experiències. Ja l’any 1894 es va crear a Leipzig una associació que oferia llibres accessibles a persones cegues, en una època en què aquest tipus de recursos quasi no existien. Amb els anys, aquella iniciativa s’ha convertit en dzb lesen, el Centre Alemany per a la Lectura Accessible. La seva biblioteca té uns 100.000 títols en formats accessibles –llibres en braille, audiollibres, llibres amb lletra gran i materials tàctils–, que ofereix en préstec.

França també fa anys que avança cap a l’accessibilitat digital en el món del llibre. El 2015 va fundar l’European Digital Reading Lab (EDRLab), des d’on es promou que els llibres digitals es puguin llegir fàcilment en diferents dispositius i siguin accessibles per a persones amb discapacitat.

Tot i el seu valor, la fotografia de l’accessibilitat al sector del llibre deixa en un segon pla altres dimensions de l’accessibilitat. La majoria de les experiències descrites posen l’èmfasi en els formats digitals i en les necessitats de les persones amb discapacitat visual. Les barreres per accedir als llibres i a la informació escrita també afecten altres col·lectius, com persones amb discapacitat intel·lectual, amb trastorns de l’aprenentatge, població nouvinguda o persones grans amb inici de deteriorament cognitiu.

Els formats digitals accessibles són una eina important, però no resolen totes les necessitats. També cal tenir en compte altres tipus d’adaptacions, com les lingüístiques, les de contingut i les de forma, pensades per a persones amb dificultats lectores permanents o transitòries.

En aquest sentit, són rellevants les pautes de Lectura Fàcil publicades per l’IFLA, la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries, l’any 1997. A grans trets, aquestes pautes recomanen utilitzar un vocabulari senzill, frases més curtes de l’habitual, una estructura clara i ordenada, i explicar els fets en un ordre lògic i cronològic. També inclouen criteris formals, com ara no justificar el text, limitar l’amplada de les línies i garantir marges i interlineats generosos.

El lema Books for all de l’IFLA va inspirar, als anys vuitanta, el desenvolupament d’iniciatives orientades a fer la lectura més accessible. A Catalunya, aquesta idea va prendre forma amb la creació de l’Associació Lectura Fàcil, que va impulsar l’edició i la difusió de llibres adaptats per a persones amb dificultats lectores. Oferir llibres per a tothom implicava reconèixer que la societat és diversa i que, per tant, els llibres han de respondre a aquesta diversitat.

Les directrius de l’IFLA proporcionaven la metodologia per elaborar llibres de Lectura Fàcil, però calia establir complicitats amb diversos agents per fer-los arribar a totes les persones que els necessitaven. Amb els anys, s’ha consolidat un catàleg de més de 600 títols en Lectura Fàcil i s’ha creat una xarxa de col·laboracions amb editorials, llibreries, biblioteques i entitats.

Experiències semblants es troben als països nòrdics, com Suècia i Finlàndia, on la Lectura Fàcil forma part de les estratègies per garantir un accés més equitatiu a la lectura.

Totes aquestes iniciatives mostren que l’accessibilitat només és possible si tots els agents de la cadena del llibre hi participen. Les llibreries tenen un paper clau perquè són un punt de trobada entre els llibres i els lectors. Per això, el document conclou que les llibreries, sobretot les més petites, han d’accedir a formació, recursos econòmics i suport institucional per afrontar aquest gran repte.

Tot i ser un document breu –només 20 pàgines–, ofereix molta informació i, alhora, obre portes. Els enllaços a recursos externs permeten anar més enllà del text i aprofundir en cada una de les iniciatives i organitzacions presentades. Per això, el document funciona com una porta d’entrada al món de l’accessibilitat en el sector del llibre i com una guia pràctica per a llibreries i professionals que vulguin preparar-se per ser accessibles.

Elisabet Serra Casanovas 
Codirectora de l’Associació Lectura Fàcil