«The European bookshop business model», de David Piovesan

Piovesan, David. The European bookshop business model: challenges, opportunities, and enduring cultural significance. Avingdon: Routledge, 2026. XIV, 121 p. (Routledge Focus). ISBN 978-1-04-101502-4.

Editat per Routledge el 2026, aquest llibret de poc més de cent pàgines, amb apèndix, referències bibliogràfiques i índex onomàstic, fa un repàs de la situació llibretera de vint-i-dos països, amb estadístiques oficials que n’abracen l’evolució de 2008 a 2020, cosa que el fa molt interessant perquè s’hi detecten i analitzen tendències àmplies, amb dades comparables entre territoris i períodes temporals.

Aquesta metodologia pel que fa a l’extracció de dades i l’extensió territorial i temporal aporta bases sòlides per a la reflexió estratègica del sector, veritable objectiu del llibre. Un objectiu que se serveix de l’anàlisi freda d’un analista econòmic (en seria mostra el títol: «El model de negoci llibreter europeu») per anar fins al que sembla la veritable voluntat de l’autor, palesa tant al subtítol, llarg i descriptiu dels reptes, les oportunitats i el significat cultural a llarg termini, com també en les dues citacions inicials, gens analítiques, que presenten la llibreria com «alguna cosa més».

David Piovesan, l’autor, professor associat en Ciències de la Gestió a la Universitat Jean Moulin Lyon 3 i antic directiu d’una llibreria, lidera un programa de recerca sobre els mercats del llibre a Europa. Aquesta doble pota de llibreter i d’acadèmic crec que dona interès, rigor i avala la doble perspectiva que proposa. El sumari, simple, curt, seqüencial, gairebé germànic, n’és paradigmàtic i il·lustratiu: Estat de la qüestió, Model de negoci, Competència i Estratègies.

Un capítol de Conclusions, a manera més aviat de Resum executiu, i una Introducció, que referma la gènesi del treball –la seva experiència personal, la passió que mou els llibreters i la connexió comunitària de les llibreries– en refermen el pla de treball. És ben bé una manera de dir: «Vull analitzar aquesta passió que ens mou», en la línia de Joan Miró: «Per tenir el cap als núvols, afermo ben fort els peus a terra». Ni el ròssec de falsos romanticismes en la cultura ni cap proposta de gestió que traeixi la passió del que significa (el mot, ja ho veieu, és clau per a entendre-ho) una llibreria.

Recomano molt de «llegir» les dades, tant les que se citen al llarg del text com les de l’apèndix, ja que aporten informació sintetitzada que abasta tant els preus i els marges comercials com l’estructura de costos, la densitat de llibreries per habitant o el nombre de treballadors per establiment. Són dades que dibuixen la realitat del sector de manera objectiva per bé que s’hi haurien de fer matisos metodològics, com ara densitats elevades perquè no atenyen la concentració territorial, per exemple.

La principal conclusió-sensació de l’exploració de les dades és que la llibreria –per definició i al marge del lloc i del moment (perquè s’esdevé arreu i això és rellevant)– és sempre inestable, sotmesa a canvis i reptes constants, i al límit de la supervivència.

És una constatació dura que es recolza en la principal conclusió del llibre: la plataformització del consum és el principal factor de la globalització econòmica. Afecta arreu per igual i al marge del nivell d’incidència d’altres elements associats com poden ser la digitalització o l’auge dels àudiollibres. Així mateix, la globalització cultural tendeix a la best-sellerització, impulsada per la irrupció de les xarxes socials, en substitució de la crítica i la prescripció habituals. Un nou media que oscil·la entre l’amateurisme i la finalitat comercial. El gran perdedor n’és la bibliodiversitat.

D’aquí se’n deriva una altra conseqüència, d’impacte directe per a les llibreries: el percentatge de quota de mercat dels llibres que més es fan i arriben és tan alt que les llibreries es veuen en el dilema d’haver de triar entre la varietat d’oferta, associada a la prescripció cultural, o el benefici com a negoci.

El llibre, naturalment, distingeix entre realitats nacionals (i lingüístiques), entre la potència i la capacitat del sector a cada territori estudiat, etc., però la perspectiva general és prou descriptiva per a tothom. En aquest sentit sorprèn, d’entrada, que una de les principals respostes estratègiques a l’estat de la qüestió i als reptes que planteja sigui l’aposta clara i decidida per la professionalització, entesa com a obligació individual de cada llibreria, però també –i gairebé diria que de manera imperiosa– l’obligació col·lectiva, la de disposar de gremis forts per prendre decisions davant de realitats que són sistèmiques i no pas particulars de cada empresa. Aquesta aposta col·lectiva neix de l’anàlisi de les casuístiques territorials i per tant no és una lliçó moral, sinó la constatació d’un instrument que es demostra útil. No hi ha sorpresa, doncs, sinó evidència i diria que és el primer cop que la veig escrita en un estudi d’aquestes característiques.

L’impacte ecològic i el pacte «faustià» amb la intel·ligència artificial hi tenen un pes més que destacable. De fet, diria que hi són plantejats com els principals reptes. En primer lloc, perquè no suposen canvis o adaptacions sinó que comporten una transformació general de l’ecosistema. En segon lloc, perquè aquesta transformació només es podrà fer si neix de l’entesa (directament s’explicita la necessitat de noves regles de joc) entre els diversos actors sectorials, però també (potser ve d’aquí la portada pollockiana del llibre?) de «l’intrincat» camp de relacions amb d’altres agents –en el sentit ampli de la paraula stakeholders–,ja que el llibre fa incidència en l’entrada de nous actors, que, com més va, més pes tenen.

Més enllà de dades i estadístiques, l’autor hi incorpora opinions de persones concretes i rellevants. Crec que no som davant d’un reguitzell d’entrevistes a l’atzar, sinó de persones escollides amb criteri per la seva experiència contrastada i capacitat d’anàlisi a l’hora de considerar les dades o les preguntes que se’ls formula. En aquest sentit, és una aportació de valor afegit i rigor per al llibre. Entre aquestes persones, vull destacar la llibretera Maya Flandin, de Lió, que l’autor deu conèixer de primera mà, i que va ser vicepresidenta del gremi francès de llibreries. Una persona potent, amb visió de conjunt –no només a França, que pel pes del país ja seria prou–, motiu pel qual el Gremi català la va convidar ja fa anys un Sant Jordi a Barcelona perquè durant uns dies treballés amb nosaltres projectes de transformació i els compartís també amb la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat. Maya és, precisament, qui incideix en la necessitat de la transformació.

És per tot plegat que tant les dades, com els parers d’interpretació que s’hi incorporen o les particularitats que s’hi descriuen les trobo d’interès més enllà d’un estricte coneixement informatiu. També tot el que fa referència a la necessitat de bastir noves normes de joc entre tots els implicats, cosa que lliga amb l’actual campanya del Gremi de Llibreries de Catalunya Combat la distopia; tria la llibreria. Insisteixo: les casuístiques hi són rellevants perquè són reals, consegüentment esdevenen exemples a seguir –o adaptar– per dotar-nos d’eines idònies a l’hora de construir estratègies sòlides a casa nostra. Perquè tot això que s’hi recull és aplicable a Catalunya. És un llibre, doncs, que no desaria a la tauleta de nit per llegir-lo, sinó al taulell de la llibreria per estudiar-lo i al de la Cambra del Llibre de Catalunya per debatre’l.

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreries de Catalunya