«The Gutenberg parenthesis: the age of print and its lessons for the age of the Internet», de Jeff Jarvis

Jarvis, Jeff. The Gutenberg parenthesis: the age of print and its lessons for the age of the Internet. New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2023. IX, 318 p. ISBN 979-8-7651-1586-2.

Resum

Jeff Jarvis analitza la història de la comunicació humana i presenta l’era de la impremta com un període excepcional, gairebé com un parèntesi dins de la trajectòria de la humanitat, en el qual es va interrompre una forma de transmissió del coneixement oral i comunitària. Estudia l’impacte de la impremta, en revisa l’evolució, el desenvolupament i la difusió, fins a l’arribada de l’era d’Internet, en què la societat esdevé connectada i participativa i es trenquen els esquemes que han perviscut durant cinc segles.

Segons Jarvis, l’era de la impremta va adaptar la ment humana a l’ordre, la linealitat i la propietat, i es van configurar les bases del pensament modern. Es tracta d’un període caracteritzat per una comunicació fixa, ordenada, tancada, propietària i passiva, en contrast tant amb l’era oral anterior com amb l’actual entorn digital emergent. L’excés d’informació i la pèrdua d’autoritat són dos elements associats a totes les noves tecnologies mediàtiques que sempre han generat tensions en les classes poderoses.

L’autor posa de manifest les diferències entre dos models comunicatius: l’antic, basat en el contingut i la relació unidireccional, i el nou, fonamentat en la conversa global, la connexió i la relació activa entre iguals. També assenyala factors de resistència al canvi vinculats a la voluntat de protegir models de negoci del passat que encara persisteixen. En el nou context digital, el valor es troba en la capacitat de curació, verificació, contextualització, anàlisi i connexió.

Jarvis genera polèmica en qüestionar el llibre com a forma predominant de circulació del coneixement i explora el paper de la tecnologia, el poder i el futur de la comunicació. Presenta una història del llibre des d’una perspectiva sociològica i concep la tecnologia com un mitjà d’organització de la comunitat. Considera que el llibre imprès sobreviurà, però amb una funció diferent, i subratlla el paper de les institucions en la creació de valor a partir de la connexió. L’autor enfoca positivament els avantatges de l’entorn digital.

L’assaig, escrit en un to divulgatiu, recorre els principals corrents i les idees de diversos pensadors que han reflexionat sobre el passat, el present i el futur del llibre i la comunicació. Un text dinàmic, rigorós i recomanable.

Aquesta obra va ser finalista l’any 2024 als Prose Awards de l’Association of American Publishers en la categoria «Media and cultural studies».

Descripció del contingut

El llibre està dividit en tres parts que contenen un total de vint capítols, a més d’un prefaci i un epíleg.

La taula de continguts és la següent:

La primera part, amb el títol «The Gutenberg parenthesis»,dedica tres capítols a posar en context el concepte del parèntesi sobre l’edat de la impremta. Analitza les idees de diversos teòrics i exposa el que va significar l’arribada de la impremta en la societat. Els canvis que es van produir en la comunicació, les institucions, la reacció de les autoritats en el control del pensament que genera l’organització de la censura i l’entrada en vigor de la primera llei de propietat intel·lectual al Regne Unit el 1710. Destaca els progressos culturals que facilita la impremta com ara la publicació de la primera novel·la moderna (El Quixot) o l’edició dels primers diaris. També recull les inquietuds pròpies de cada època, com les expressades per Victor Hugo a la novel·la Notre-Dame de Paris. Trasllada la impremta a l’època contemporània i estableix una comparació entre les dues grans revolucions de la humanitat.  

La segona part, «Inside the parenthesis» comprèn tretze capítols (del 4 al 16). Fins al capítol sisè se centra en la transmissió del coneixement abans de la impremta, els antecedents de la impremta, la figura de Gutenberg, la seva història personal, el seu invent, la Bíblia de 42 línies, els nous camins que enceta aquesta tècnica i el moment històric vist amb perspectiva. Els capítols 7 a 9 se centren en la consolidació de la tècnica, la seva ràpida difusió sense precedents, el creixement de la comunicació en llengües vernacles, el fenomen social i comercial de masses, l’estimulació de l’alfabetització, els problemes associats a la pèrdua de control del coneixement i les conseqüències en la veracitat informativa que provoquen una resposta del poder basada en el control, la norma i el monopoli.

Els capítols 10 a 12 tracten els efectes positius de la impremta, com ara l’estandardització de les llengües amb la publicació de gramàtiques i diccionaris, la formació de públics moderns, el naixement del periòdic com a mitjà d’actualitat, regular i econòmic. Els progressos tècnics i la regulació normativa, com ara la propietat intel·lectual. S’analitza el procés de la impremta fins al 1800. Els capítols 13 i 14 comenten l’estructura i estètica de la impressió així com les possibilitats tècniques de producció. El capítol 15 se centra en el desenvolupament de l’energia, en aquest cas l’electricitat, i la seva aplicació a la tècnica de l’estampació que millora les seves capacitats.

El capítol 16, darrer de la segona part, és una reflexió entre el món de la impremta i l’entorn d’Internet fent una revisió de les teories dels diferents pensadors. Exposa la influència de les estructures del món de la impremta en la mentalitat humana, ordenades i fixes, que provoquen dificultats per adaptar-se al nou entorn desordenat i inestable d’Internet.  

La tercera part, «Leaving the parenthesis» conté quatre capítols (del 17 al 20). En aquesta tercera part, Jeff Jarvis reflexiona sobre les circumstàncies i conseqüències de sortir del model comunicatiu de la impremta. Estableix comparacions entre les cafeteries històriques i les xarxes actuals, les comunitats col·lectives generades, la comunicació i les audiències. Tracta temes com l’obertura del coneixement, la creativitat, la censura, la llibertat d’expressió i els valors dels drets humans. Reflexiona sobre els canvis que comporta Internet en els negocis de models de comunicació. Analitza els avantatges i desavantatges de la impremta amb l’objectiu d’aprendre del passat i veure els valors humans que cal preservar. Apunta l’existència de riscos i conflictes, el paper de les institucions en aquest context i els fenòmens associats a les amenaces de canvis i els patrons humans que sorgeixen. Unes reflexions il·lustrades amb pensaments d’altres figures rellevants de l’estudi de la filosofia, la sociologia i la història del llibre i els mitjans de comunicació. Tanca aquesta part mostrant noves possibilitats de relació i connexió entre les persones, en les quals la tecnologia és eina indispensable. 

L’epíleg tanca l’obra amb una reflexió sobre el llibre i el seu futur. Conclou que el món digital no destrueix el llibre, sinó que s’adaptarà al nou context. Segons Jarvis estem començant a deixar el parèntesi de Gutenberg. Un canvi que pot afavorir el naixement de noves formes de creació, d’aprenentatge, d’organització social i de distribució i compartició.

Al final s’hi troben els agraïments, molt detallats, que transmeten un procés de maduració del text molt acurat, en què s’han tingut en compte opinions i suggeriments. Més endavant, les notes, la bibliografia i un índex. La localització de les notes al final, realment fan més lenta la seva recuperació, a més estan separades per capítols i dins de cadascun s’inicia de nou la numeració. La bibliografia cita al voltant d’unes cinc-centes referències bibliogràfiques. Entre els autors més citats figuren: James Carey, Roger Chartier, Joseph A. Dane, Robert Darnton, Elizabeth Eisenstein, Jürgen Habermas, Marshall McLuhan, Paul Needham, Andrew Pettegree, Tom Pettitt, Jay Rosen, Margaret Smith. Entre els autors catalans apareix només Salvador Giner amb l’obra Mass society, publicada el 1976. 

Una bibliografia exhaustiva que conté referències temàtiques sobre el llibre i la història del llibre, tipografia, censura, lectura, mitjans de comunicació, propietat intel·lectual, cultura digital, cultura negra i activista digital, entre altres. L’autor incorpora en el seu discurs referències d’autors universals com ara Theodor Adorno, Hanna Arendt, Miguel de Cervantes, Denis Diderot, Erasme de Roterdam, Michael Foucault, Benjamin Franklin, Victor Hugo, Martí Luter, José Ortega y Gasset, Thomas More, Friedrich Nietzsche, Charles Mahon Stanhope, John Wilkes o Stephan Zweig.

Conclusió

Jeff Jarvis presenta una anàlisi innovadora de la història de la impremta respecte de la que tradicionalment s’ha transmès i l’emmarca en el present digital. Considera que el model textual de transmissió del coneixement és tancat i apunta les capacitats de l’entorn digital emergent obert i col·laboratiu. Al prefaci exposa que no ha tingut temps d’explorar l’impacte de les tecnologies més recents, com ChatGPT aparegut a finals de 2022, tot i que apunta algunes idees.

Destaca que la tecnologia comporta canvis tant en els models de negoci com en les institucions i que han d’adaptar-se al nou context social i aportar nous valors en aquest context global de connexió. En relació al llibre imprès conclou que no desapareixerà, però que s’adaptarà al nou escenari existent.  

És una monografia de qualitat que reflexiona sobre l’estat de la qüestió actual i el futur de l’entorn digital i del llibre. El llibre és de lectura amena i enriquidora. Els conceptes es presenten amb rigor i es teixeixen incloent textos d’altres pensadors, escriptors o filòsofs de tots els temps que aporten claredat i dinamisme al discurs. Abraça nombroses idees, conceptes, cronologies i autors construint un relat interessant i profund sobre la societat i la comunicació humana des de la impremta fins als nostres dies.   

Aquesta obra contribueix a ampliar la bibliografia existent sobre la impremta, la seva evolució, la transformació en l’entorn digital i els canvis en la comunicació humana. Centrat en la història de la impremta occidental, s’emmarca en l’entorn digital des d’una perspectiva internacional. És d’interès especialment per al públic acadèmic, però també per al públic general.  

L’autor

Jeff Jarvis (1954), és un periodista i professor estatunidenc amb una dilatada i sòlida experiència professional en l’àmbit dels mitjans de comunicació. Ha estat president i director creatiu d’Advance Internet fins al 2005. És professor emèrit a la City University of New York. Ostenta la càtedra Leonard Tow per a la innovació periodística. Defensa la web oberta i els beneficis socials que pot aportar el coneixement col·laboratiu. Creador del blog Buzzmachine. Ha publicat cinc llibres més que tracten sobre història de la premsa americana, premsa digital, Google i la innovació tecnològica, sobre Internet i els aspectes socials i morals: What would Google do? (2009), Public parts: how sharing in the digital age improves the way we work and live (2011), Geeks bearing gifts: imagining new futures for news (2016), Magazine (2023), The web we weave: why we must reclaim the Internet from moguls, misanthropes, and moral panic (2024).  

La producció del llibre

El llibre està publicat per Bloomsbury, un segell editorial establert a Nova York el 1998. Publica llibres per a adults i per a infants. Aquesta editorial és reconeguda per la publicació de llibres de ficció i de llibres acadèmics provinents de les autories més rellevants internacionalment. En l’àmbit acadèmic publica obres sobre art, humanitats, ciències socials, dret, administració d’empreses i tècniques d’estudi.  

El colofó del llibre resumeix com s’ha produït el text i com s’ha fixat. Tot i que es tracta d’una producció editorial assequible per al públic, manté aspectes elegants vinculats als orígens de la impremta, per exemple els encapçalaments dels capítols estan configurats en Doves Type, inspirats en la primera tipografia romana del cèlebre tipògraf francès Nicolas Jenson (1420-1480). La font del cos del text emprada és de la família tipogràfica Sabon, dissenyada per Jan Tschichold (1902-1974) els anys seixanta i influïda també per les matrius tipogràfiques del segle XVI. Uns matisos que enllacen l’estètica contemporània amb el llibre antic.

Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya